El govern espanyol aprova una nova invasió competencial en matèria educativa

El ministre Wert ha presentat la setena reforma de la llei educativa espanyola

El consell de ministres del govern espanyol ha aprovat aquest divendres l'avantprojecte de Llei Orgànica per a la Millora de l'Educació que estableix un major percentatge dels continguts que fixa l'estat, que en el cas de Catalunya passa a ser del 55% al 65%, mentre que en les comunitats autònomes on no hi ha llengua cooficial, el ministeri decidirà sobre el 75% dels continguts curriculars. D'altra banda, la reforma, presentada pel ministre d'Educació, José Ignacio Wert, incorpora nous exàmens d'avaluació a Tercer i Sisè de Primària, amb l'objectiu de detectar precoçment les mancances dels alumnes i que no tindrà afectes individuals sobre cada alumne ja que serà el centre qui acabarà decidint si passa de curs.
Sobre aquesta invasió competencial, Wert considera que no es pot parlar de recentralització, perquè diu que no es treuen competències de gestió dels governs autonòmics. 'Ens ha dit la Unió Europea que li preocupa que no tenim instruments d'avaluació homogenis', ha dit Wert.
'Hem fet augmentar proporció d'horari que es defineix des del ministeri i el més important: hem establert un sistema d'avaluació homogeni', ha afegit Wert. 'Si cada comunitat té un sistema d'avaluació diferent no podrem saber les diferències de rendiment del sistema. Una part de problemes del sistema educatiu té a veure amb això', ha dit. I ha avisat que 's'ha parlat i es parlarà amb les comunitats autònomes d'això'.
A més, Wert ha insistit en una de les constants del seu mandat: 's'ha de reforçar l'ensenyament de la llengua comuna en la línia del que indica la constitució' espanyola.
L'objectiu de la reforma, segons el govern espanyol, són reduir la taxa d'abandonament escolar, que és el doble de la mitjana europea, i millorar els resultats de les avaluacions internacionals.

VILAWEB

El govern espanyol diu que ha de ser 'el conjunt dels espanyols' qui decideixi sobre un estat català

Sáenz de Santamaría torna a esgrimir la llei i la constitució com a impediment

El govern espanyol insisteix a esgrimir la llei i la constitució, que Artur Mas va dir ahir que no serien cap obstacle per la voluntat dels catalans, per aturar el procés cap a la independència. El govern català no descarta de moment cap opció per a després d'unes eleccions avançades que podrien ser de caràcter plebiscitari: ja sigui la convocatòria d'un referèndum o una declaració d'independència al parlament. La vice-presidenta del govern espanyol, Soraya Sáenz de Santamaría, respon que decisions com aquesta les hauria de prendre 'el conjunt del poble espanyol'.
La vice-presidenta espanyola diu que faran complir la llei. 'El que diuen les lleis i la constitució és que unes decisions com aquestes només es poden prendre per qui és el titular de la sobirania, que és el conjunt de la nació representada per les corts. I per a declaracions d'aquesta mena ni tan sols són només les corts generals, sinó la totalitat del poble espanyol, que és qui ha de decidir una reforma constitucional agreujada. Això requereix de preguntar el conjunt del poble espanyol', ha declarat Sáenz de Santamaría.

VILAWEB

Pons : “Estem caient a la trampa d'acceptar que Catalunya no és Espanya”

El dirigent popular creu que “no hem d'anar directament al divorci sense passar abans per l'assessor matrimonial”

Assegura que Mas va donar “poques oportunitats” a Rajoy a la reunió sobre el pacte fiscal

 

El vicesecretari general d'Estudis i Programes del PP, Estéban González Pons, ha afirmat que “estem caient a la trampa d'acceptar que Catalunya i Espanya són coses diferents i que es pot parlar d'una separació de Catalunya sense que Espanya se'n ressenti, quan en realitat Catalunya és Espanya”.
En declaracions a Cuatro, el dirigent popular ha assegurat que “Catalunya i la resta estarem pitjor separats, perquè en el món actual quan més units estiguem serà millor”. En aquest sentit, creu que s'haurien de “trobar solucions”, “no anar directament al divorci sense haver passat abans per l'assessor matrimonial”.
Segons González Pons, el “conflicte” entre Catalunya i Espanya s'hauria de solucionar “tendint ponts, dialogant més, d'una manera més constructiva”. El popular ha assegurat que “el que és responsable en aquests moments a Espanya és tendir ponts cap a Catalunya i de Catalunya cap a Espanya en lloc de trencar els que queden”.
El vicesecretari general d'Estudis i Programes del PP s'ha mostrat convençut que a la manifestació de la Diada no hi havia només independentistes sinó “els que estan enfadats amb tot i volen expressar-ho”. “Si la manifestació s'hagués convocat amb una altra causa hauria tingut també una enorme atenció”, ha assegurat.
González Pons ha advertit que l'estat espanyol es troba “en un moment molt delicat” ja que l'any que ve s'hauran de tornar entre deute públic i privat “1.000 milions d'euros cada dia de l'any”. Per això, ha afegit, “necessitem confiança internacional”.
“Que a més de ser un país econòmicament complex, Espanya sigui un país políticament impossible dificulta moltíssim que puguem crear ocupació, créixer i tenir accés al crèdit internacional”, ha etzibat.
Segons el popular, el president de la Generalitat, Artur Mas, va donar “poques oportunitats” al president del govern espanyol, Mariano Rajoy, a la reunió que van mantenir dijous a La Moncloa. “Quan algú va al president del govern a demanar-li una cosa que no està a la Constitució ni ho permet la llei el president no té més alternativa que dir-li que no”, ha reblat.

EL PUNT AVUI

 

Gallardón nega cap legitimitat històrica a la Generalitat

"Sense la Constitució, no existiria ni la Generalitat ni el Parlament català", diu, obviant que data de 1359

Berenguer de Cruïlles, bisbe de Girona entre 1349 i 1362, va esdevenir el primer president de la Generalitat de Catalunya el 1359. I, al segle XI, Catalunya ja s'havia dotat d'un Parlament propi, "molt abans que Anglaterra", segons que va recordar el violoncel·lista Pau Casals davant l'Assemblea de Nacions Unides l'octubre del 1971. Avui, saltant-se tots aquests segles d'història, el ministre espanyol de Justícia, Alberto Ruiz-Gallardón, ha assegurat sense cap rubor que "sense Constitució no existiria ni la Generalitat ni el Parlament de Catalunya".

En una entrevista amb la Cadena SER, ha raonat que la Constitució espanyola és l'origen del qual deriven totes les institucions de l'Estat, i ha afirmat que el president del Govern, Artur Mas, de moment "no ha realitzat cap acte contrari al que marca la Constitució", motiu pel qual no preveu que s'hagi de suprimir l'autonomia catalana, tal com va demanar UPyD.

Ha reconegut que les declaracions de Mas "preocupen el govern espanyol", però també ha avisat que no cal confondre "un acte contrari a la Constitució amb el que, fins ara, només són declaracions".

NACIÓ DIGITAL

El Mundo confirma al directe!cat: ”Fainé i el “Lobby del Puente Aereo” contra el President Mas”

“Ofensiva de Rajoy perquè els grans empresaris no donin suport a Mas” La capçalera que dirigeix Pedro J. Ramírez ratifica en l’edició d’avui, el que vam avançar

---

El President del Govern Espanyol ha encarregat als seus ministres que pressionin als 50 empresaris més importants de Catalunya per que pressionin al president Mas per que abandoni el camí cap a les estructures d’estat i a la independència. Espanya utilitza amb totes les seves forces el xantatge i la pressió per tombar la voluntat del poble de Catalunya, el diari més influencia sobre el PSOE i el PP, explica amb tot detall les actuacions d’Espanya per evitar que Mas trenqui el camí constitucional, van enviar el Rei, i ara els grans lobbys empresarials, la majoria d’ells viuen del negoci del butlletí oficial de l’Estat.

Xantatge a Josep Oliu (Banc de Sabadell) per les ajudes rebufes per la compra de la CAM

El Mundo no s’amaga, i explica com utilitzen al president del Banc de Sabadell, Josep Oliu, el consideren simpatitzant de CiU i diuen que està molt molest amb el president Mas per la seva deriva independentista, però com diu el mateix diari, el problema per Oliu, és el xantatge que rep per part d’Espanya per les ajudes rebudes per la compra de la CAM, aquesta és la manera com Espanya actua contra Catalunya.

Isidre Fainé, exemple de poca estima cap el país

Ho portem dient des de fa setmanes, ahir ho vam explicar amb pels i senyals, i avui El Mundo ho confirma i ho explica sense cap mena de vergonya, Isidre Fainé treballa per Espanya i Rajoy i per tal de conservar els seus atributs a La Caixa s’enfronta al president del seu país i lidera el grup de grans empresaris que ja van pressionar durant la tramitació de l’estatut i ara estan pressionant, fins i tot amb males forme,s per tal que el president Mas s’arronsi.

Isidre Fainé o dimissió o cessat al capdavant de La Caixa

Un cop descoberta la traïció sigui aquesta o qualsevol altre, qualsevol traïdor dimiteix per salvar la dignitat o és cessat per vergonya seva. No és acceptable que el president de l’entitat financera més important de Catalunya doni l’esquena al país i al seu president en un dels moments més importants i decisius de la història del país. 

DIRECTE.CAT

Contactes secrets de Rajoy i Rubalcaba contra el sobiranisme català

El president espanyol i el líder del PSOE consensuen l'estratègia per intentar frenar el pacte fiscal que planteja Mas

El president espanyol, Mariano Rajoy i el cap de l’oposició, Alfredo Pérez Rubalcaba, han mantingut contactes secrets per consensuar estratègia contra el pacte fiscal que plantegen el president de la Generalitat, Artur Mas, i el Parlament, i l'ascens sobiranista.

Segons el diari El País, Rajoy i Rubalcaba “comparteixen el rebuig al pacte fiscal que planteja Mas i una part de l’anàlisi polític: és un moviment estratègic de cara a les eleccions, però que se li ha escapat de les mans i condueix a un carreró sense sortida”. Fan una lectura merament tacticista del procés cap a l'Estat propi.

L’argument principal que uneix als dos polítics espanyols és que “CiU i PP han votat junts a Catalunya i al Congrés en els últims anys i, per tant, han d’aportar sortides pactades”. En canvi, “no coincideixen en la sortida, perquè el PSOE entén que s’ha d’obrir un diàleg que inclogui reformes en el sistema de finançament i el desenvolupament d’articles de l’Estatut que va ser anul•lats pel Tribunal Constitucional”.

Tot i això, El País s’encarrega de recordar que “el líder del PSOE va deixar clar el diumenge a Barcelona la seva posició en contra del pacte fiscal i dóna per fet que no podrà evitar que les eleccions anticipades girin sobre la independència”, una posició que col•loca a Rubalcaba ben a prop de Rajoy.

EL SINGULAR DIGITAL

Rajoy rebutja el pacte fiscal perquè “no és compatible” amb la Constitució

La Moncloa emet un comunicat després de la reunió entre el president espanyol i Artur Mas

Adverteix que “la inestabilitat que susciten determinades iniciatives polítiques es un factor negatiu” a l'hora de sortir de la crisi

El president espanyol, Mariano Rajoy, no ha comparegut després de la reunió amb Artur Mas, però des de la Moncloa s'ha difós un comunicat sobre la trobada, en què s'assegura que el govern de l'Estat “reconeix” els problemes que afecten Catalunya, però que la “inestabilitat que susciten determinades iniciatives polítiques és un factor molt negatiu a l'hora de recuperar la confiança que exigeix la sortida de la crisi”. També assegura que Rajoy ha mostrat la seva “oposició la proposta de concert econòmic per a Catalunya” perquè “no és compatible amb la Constitució Espanyola, que tots els governants estan obligats a complir i a fer complir”.
En el comunicat de la Moncloa també s'assegura que Rajoy ha recordat Mas que “molts ciutadans de Catalunya i els seus representants polítics comparteixen la seva opinió de que dins de la Constitució hi ha millors models de finançament per sortir de les crisi, finançar els serveis públics i garantir la cohesió social”.
“Altres fórmules que qüestionen el marc constitucional només poden ser decidides pel conjunt del poble espanyol representat en les Cors Generals”, s'afirma.
En el comunicat es diu que Mas ha reiterat la petició d'acollir-se al Fons de Liquiditat del govern espanyol de cinc mil milions d'euros per fer front als pròxims venciments, una sol·licitud que ha estat acollida “favorablement”. En el comunicat es diu que amb aquests 5.000 milions, la Generalitat haurà rebut al llarg d'aquest exercici “uns onze milions d'euros”.

EL PUNT AVUI