El PP vol imposar respecte a Espanya i els seus símbols per llei

La xiulada a l’himne espanyol durant la celebració de la Copa del Rei ha desfermat les ires del PP que venen de lluny i porten cua

---

El PP vol modificar la Llei de l’Esport estatal per penalitzar els “ultratges” a Espanya, per al qual cosa ha desenterrat una proposició de llei del 2006, que debatrà el Congrés dimarts vinent. L’origen de la iniciativa rau en l’exasperació de Francisco Camps en veure exhibit un mapa dels Països Catalans al Camp Nou, en un partit Barça-Osasuna jugat el 2005, i sentir  l’actor Joel Joan dir en veu alta el desig compartit d’uns Països Catalans lliures. L’acte, organitzat per la Coordinadora d'Associacions per la Llengua Catalana (CAL), va ser qualificat d’«apologia del catalanisme expansionista», per la qual cosa el PP valencià va proposar i recolzar a les Corts la modificació de la Llei estatal de l’Esport que ara el PP recupera.

 Prohibir per reeixir, sancionar per imposar

En la iniciativa es recull un nou punt que prohibeix actes ofensius i d’ultratge a Espanya  «Queden prohibits els actes que incitaren, animaren, provoquin o siguin en si mateixos constitutius d'ofenses o ultratges de paraula, per escrit o de fet a Espanya, a les seves comunitats autònomes o als seus símbols o emblemes ». També prohibeix que els propietaris dels recintes esportius puguin celebrar actes polítics ni cedir les seves instal•lacions per a esdeveniments que provoquin discriminació per sexe, raça o ideologia, ni ser prestats per a actes que ultratgin  «de paraula, per escrit o de fet a Espanya, a les seves comunitats autònomes o als seus símbols o emblemes» -no diu res d’ofenses i ultratges de pensament, de moment- .

La modificació de la llei proposa considerar aquest tipus d'actituds com a infraccions molt greus, amb sancions, segons recull la norma actual, van des dels 60.100 euros, que podria imposar Maria de los Llanos de Luna, fins els 650.000 euros que podria imposar el Consell de Ministres.

La CAL, Joel Joan i Laporta indignen Paco Camps

Aquell acte a l'estadi blaugrana el va organitzar la Coordinadora d'Associacions per la Llengua Catalana (CAL) i Laporta, a les hores president del club, va rebre dures crítiques del Govern valencià i una carta del conseller de cultura i esport, aleshores, Alejandro Font de Mora, que Laporta va respondre «He de precisar que el mapa dels Països Catalans què vostè fa referència i que va ser estès al centre del camp, dibuixa el domini lingüístic del català. Per tant es tracta d'un mapa cultural i no polític ». Font de Mora, va replicar al president blaugrana: «No era un mapa cultural sinó polític, ja que la Comunitat Valenciana no pertany a l'àmbit dels inexistents i inconstitucionals Països catalans».

DIRECTE.CAT

Els inspectors d'hisenda fan l'agost a Catalunya

És on es fan més revisions i on més es recapta, malgrat que a Madrid hi ha més frau 

 

A Catalunya hi ha 260 inspectors d’Hisenda més que a Madrid tot i que es detecten menys casos de frau, segons ha informat 'El món a RAC1'. En aquest sentit, s'explica que el sindicat d'inspectors d'Hisenda GESTHA hi veu una situació de desigualtat.

Entenen que hi hagi més inspectors perquè també hi ha més empreses, però els grinyola que es recapti més que a Madrid, que concentra tres vegades més grans empreses que Catalunya i són les que més defrauden.

El 70% de la evasió fiscal a l'Estat correspon a les grans empreses i Madrid en concentra un percentatge més gran. A Catalunya destaca la petita empresa (que només concentra el 17% de l'evasió fiscal de l'Estat) i els autònoms, on el percentatge cau fins el 8%.

El vicepresident de GESTHA Josep Maria Mollinedo considera que els inspectors estan mal repartits, atès que Hisenda està dedicant més inspectors als qui menys defrauden. “Les grans companyies amb residència fiscal a Madrid tenen uns despatxos comptables que no deixen rastre. A Catalunya hi ha més emprenedors. I pel que fa als inspectors, en haver-hi més mans i més ulls poden descobrir més frau”.

La caça de defraudadors és més intensa a Catalunya. Cada català paga 144 euros més de mitjana per cap per l'evasió fiscal estatal. En total, paga 983 euros l'any per compensar el que s'ha evadit.

E-NOTÍCIES

El govern espanyol vol boicotejar el corredor mediterrani per evitar l’enriquiment de Catalunya

Homs critica les diferències il·lògiques entre la inversió destinada al corredor mediterrani i la que es destina a l’AVE

---

A aquestes alçades, no cal ni parlar dels grans beneficis que aportarà la construcció del corredor mediterrani a Catalunya, però també a Europa. Del que sí que vol parlar el portaveu del govern, Francesc Homs, és de la inversió que preveu destinar-hi el PP. La xifra és d’11 milions d’euros, una xifra que a simple vista podria semblar satisfactòria. No ho és, però, quan se sap que el govern espanyol destina fins a 2.000 milions en l’AVE que va a Galícia, una infraestructura, no cal dir-ho, molt menys rendible.   

 Segons Homs, els "contrastos" entre les dues xifres demostren "quines són les decisions i prioritats del govern espanyol". Les barbaritats en la construcció d’infraestructures per part de l’executiu central se segueixen succeint. El corredor mediterrani, una via en la que està molt interessada la Unió Europea i que aportaria una gran riquesa per a les regions costaneres i per a tot Espanya, no és una prioritat pel govern espanyol. En canvi, un AVE que vagi a Galícia i que no és rendible ni ha d’aportar cap mena de riquesa perquè es tracta de transport de passatger i no de mercaderies, segueix sent una prioritat.

Un cop més, es mostra com el govern espanyol vol evitar a qualsevol cost una infraestructura que pugui enriquir encara més Catalunya, malgrat que això enriquís inevitablement espanya per l’espoli que seguiríem patint.

Precisament avui, el president Mas es reuneix amb el president del País Valencia, el de Balears i el de Múrcia per parlar i defensar el corredor mediterrani en el Saló Internacional de la Logística. Això ho fan després que ahir, a la inauguració del mateix saló, la ministra Ana Pastor assegurés una partida pressupostària destinada al corredor mediterrani l’any que ve.

El govern, però, no es refia de l’executiu central i per això ha demanat a la Comissió Europea que supervisi el compliment del projecte i la implicació del govern espanyol.  

DIRECTE.CAT

Hisenda centra les inspeccions fiscals a Catalunya

Els catalans som sis vegades més objecte de fiscalitzacions que els andalusos o els madrilenys

El ministeri d’Hisenda sembla que, des de fa anys, té Catalunya en el punt de mira. La majoria de fiscalitzacions de tot l’Estat es fan aquí. A més, també a Catalunya és on l’Agència recapta més diners per aquest concepte, segons conclusions de la memòria de l’Agència Tributària de la qual aquest matí ha informat Rac1.

Segons aquesta emissora, a Catalunya es ferien sis vegades més fiscalitzacions que Andalusia i el doble que a Madrid. Curiosament, la memòria no recull el número concret d’inspeccions per comunitat autònoma, sinó el total, la qual cosa només presenta dues possibilitats: realment a Catalunya el percentatge de picaresca amb Hisenda és molt superior a altres zones de l’Estat o aquí el control és molt més superior i sever que en altres indrets.

També existeix, però, una gran diferència respecte la recaptació. A Catalunya hisenda va recaptar 311 milions d’euros l’any 2008, mentre que a Andalusia van ser 55 milions i a Madrid 155 milions. La segona opció pren força – el control a Catalunya és superior- si tenim en compte que el nombre d’actes aixecades a Catalunya representa un 17% del total i els diners recaptats aquí són un 21% també del total.

A més, Catalunya és la comunitat que tarda més en rebre les devolucions. A 1 de juny d’aquest any, Hisenda havia pagat les devolucions d’un 65% de les rentes presentades a Madrid i un 64% d’Andalusia, mentre que a Catalunya només era el 58%.

Ara per ara només es coneixen les dades referents al 2008, però la diputada Teresa Jordà (ERC), la formació republicana ja fa temps que va preguntar al congrés sobre aquest tema, ha afirmat en declaracions a l’emissora que les dades dels anys 1999-2004 apunten una tendència similar.

 

EL SINGULAR DIGITAL

Compliment inversions estatals: Catalunya 35%, Aragó 120%

Dels 2.433 milions pressupostats el 2011 només van arribar a Catalunya 864,7 milions

 El resum de la liquidació de les inversions realitzades per l’Estat el 2011, època del govern socialista, posa en evidència les diferències que hi ha entre les diferents comunitats de l’Estat. Els números demostren que Catalunya és, una vegada més, la zona més perjudicada.

Del total d’inversions promeses a Catalunya en els Pressupostos Generals de l'Estat (PGE) l’any passat, 2.433,9 milions d’euros, finalment es van acabar executant 864,7 milions, és a dir, un 35,5%. Un percentatge molt lluny del 120% de les inversions d’Aragó o del 111% de Madrid.

Altres comunitats, no pateixen el menyspreu d’inversions sofert a Catalunya, però tampoc reben gaire més, el País Valencià un 41,3% de les inversions pressupostades i el País Basc un 41,5%.

EL SINGULAR DIGITAL

El mestre Puyal alerta de la colonització mediàtica espanyola

“És una pura constatació de la realitat i està dita des de la fredor de l’observador científic que arriba a la conclusió que cada 24 hores surt el sol”

---

Diàriament podem constatar com alguns mitjans de comunicació exploten els instints agressius del nacionalisme espanyol més ranci, en aquest sentit, Joaquim Maria Puyal, en el documental sobre la Funció Social dels Mitjans de Comunicació, del programa Latituds deTV3, assegura que “la llau de missatges que rebem de fora ens colonitza simbòlicament, és una colonització diferent, no ve per les armes, és molt més discreta, és un degoteig constant, diari. Els nostres símbols, la nostra llengua, els nostres problemes i els aspectes de la vida quotidiana, quan els veiem a la pantalla? en quines televisions queden reflectides?”

 Catalunya rep una forta pressió cultural de la resta de mitjans de l’estat. Entretenir per fer negoci utilitzant si cal valors tòxics està als antípodes de la comunicació útil per al desenvolupament de la societat, i aquesta manera de fer ens arriba bàsicament de les televisions de fora de Catalunya. El català presenta una situació molt fràgil en els mitjans de comunicació, sobretot en el cas de la televisió, on les cadenes en castellà sumen una audiència del 75%, i és aquí on el degoteig diari del que parla Puyal es produeix sense fre.

Joaquim Maria Puyal diu que a l’espectador li hauria d’interessar que les hores que passa consumint informació dels media fos rendible, com a consumidors no hauríem de permetre que facin negoci amb missatges que no ens interessen o que ens embadoquin amb coses que no ens porten enlloc. Els mitjans públics no són la idea del negoci pel negoci, i això vol dir fer productes atractius i amb interès. Segons Puyal, a les empreses privades “els convé anar posant la bota sobre el coll dels mitjans públics” i les seves estratègies van dirigides a habituar l’espectador, de televisió particularment, a rebre el missatge de la banalitat, de la intranscendència i de l’estupidesa, i ens porten a saber coses de personatges sense cap interès, la qual cosa va en contradicció amb la idea essencial de divulgar missatges interessants.

Els mitjans catalans estan en inferioritat de condicions perquè els ingressos que genera el mercat català són molt més petits que els del mercat espanyol. Segons explica Joan Maria Corbella, professor d’Estructures i Polítiques de Comunicació de la UPF, el sistema comunicatiu català té uns ingressos en el seu conjunt que no va més enllà dels 700 milions d’euros –comptant els que provenen dels usuaris, les subvencions i la publicitat-, pràcticament el que factura una cadena privada espanyola tota sola. La televisió pública catalana compta amb un pressupost d’uns  300 milions d’euros i ha de competir amb la TVE que té un pressupost de 1000 milions d’euros i amb els dos grans grups privats espanyols que tenen un  pressupost d’entre 700 i 800 milions d’euros cadascun.

En el programa s’explica com la comunicació és l’eina essencial per construir societats pacífiques i dialogants, i d’aquest fet ja se’n van adonar a la Grècia clàssica, ara els mitjans de comunicació modelen la imatge que tenim del món, els nostres models i els nostres símbols, però molts mitjans banalitzen els seus continguts. També analitza la funció social dels mitjans de comunicació i recull les opinions de diferent professionals. Núria Almiron, professora d’estructura de la comunicació de la UPF, explica  entre altres coses, que els grans grups de comunicació han crescut gràcies a l’endeutament bancari, i que això genera vincles, sinèrgies i interessos amb el sector financer, la qual cosa els deixa lligats de mans. A més, posa sobre la taula el fet que empreses de comunicació privades com Tele5, consideren que no han de complir amb criteris de responsabilitat social perquè, al·leguen, són empreses comercials.

El professor de secundària Xavier Breil d’Aula Mèdia, assenyala la necessitat de formar i educar els sobre el llenguatge audiovisual. Roger Palà, coordinador de l’Anuari dels Silencis Mediàtics de Media.cat  explica que el que es coneix com a quart poder, està tant en contacte amb els altres tres que ha deixat de fer la funció de control d’aquests. David Bassa, president del Grup de Periodistes Ramon Barnils, reflexiona sobre la censura, que assegura, en l’actualitat és el silencia mediàtic i sobre l’autocensura o la por preventiva del periodista. Xavier Giró, codirector del Màster dels Conflictes Armats i Socials de la UAB, diu que els mitjans acaben seguin els actes i informacions que genera el poder, i sovint transmeten idees esbiaixades de la societat. Per últim, Puyal deixa clar que si no tenim llibertat per dir honradament les coses com creiem que s’han de dir, el que està en joc és la democràcia. Per tot això és que des de sectors diversos s’impulsen canvis que permetin utilitzar el potencial de la comunicació pel desenvolupament social.

DIRECTE.CAT

Rajoy no veu que el pacte fiscal sigui ara ni "important" ni "prioritari"

Davant empresaris catalans al Cercle d'Economia

 

El president del Govern estatal, Mariano Rajoy, ha tancat la 28a reunió del Cercle d'Economia a Sitges amb un discurs on ha passat de puntetes pel pacte fiscal que reclama l'executiu d'Artur Mas.

De fet, Rajoy només s'hi ha referit quan ha arribat el torn de preguntes. Arribats a aquest punt, el líder del PP ha assegurat que "en aquests moments hem de concentrar el cent per cent dels nostres esforços en el que és important, en el que és prioritari".

Rajoy ha remarcat, en la seva resposta sobre el pacte fiscal, que "crec que parlar és sempre important; mai no es perd res per parlar. Del diàleg sempre en surt alguna cosa. D'on no surt res és de l'enfrontament, però del diàleg sempre en surt alguna cosa". Però ha deixat clar que les seves preocupacions són unes altres.

El cap de l'executiu central ha recordat que "tots hem d'anar en el mateix vaixell. Nosaltres hem intentat ajudar les comunitats autònomes en una situació difícil".

També ha reblat que "hem creat una línia de crèdit perquè les comunitats autònomes puguin refinançar el seu deute". L'objectiu actual de Rajoy és "sanejar els comptes públics i privats".

Rajoy ha recordat que "el nostre problema principal no és la prima de risc, ni les turbulències financeres, ni la crisi del deute. Es concreta en cinc milions i mig de persones que busquen feina i no la troben", ha afegit.

E-NOTÍCIES