Tips del menyspreu de l'Estat

Els alcaldes, enutjats per la derogació del decret que permet la gratuïtat de l'AP-7 entre Salt i Sarrià

L'Estat no ha comunicat què vol fer al tram

 

Els alcaldes de l'àrea urbana de Girona van mostrar ahir la seva indignació per la derogació del decret que bonifica les autopistes i que permet la gratuïtat de l'AP-7 des de Girona Nord fins a Girona Sud.
La majoria d'alcaldes van recordar que el quart carril de l'autopista es va fer precisament per evitar desdoblar l'N-II al pas per la vall de Sant Daniel, i fer funcions així de ronda de circumval·lació i variant alternativa a l'àrea urbana. Un dels més contundents va ser l'alcalde de Girona, Carles Puigdemont (CiU), que va qualificar la derogació del decret de “catàstrofe per a Girona, i una doble injustícia per als gironins”. Puigdemont va dir que l'Estat té els gironins “abandonats” amb l'ampliació de l'N-II: “Aquesta situació no hi ha país ni ciutat que l'aguanti”, va concloure. No menys contundent va ser l'alcalde de Fornells de la Selva, Mateu Parera-Nieto (CiU). Hi havia el compromís que, un cop estiguessin fets els futurs enllaços de l'AP-7 a Fornells i Vilademuls, l'autopista seria gratuïta en tot aquest tram. La derogació del decret fa sospitar que no serà així: “És una autèntica vergonya”, segons Parera-Nieto. L'alcalde va dir que si es torna a pagar en aquest tram, “augmentarà el trànsit a l'N-II per Sant Daniel”, i va recordar que l'estat de la carretera és “nefast i molt perillós”. Parera-Nieto va mostrar la seva “repulsa” a la mesura. L'alcalde de Bescanó, Xavier Soy (CiU), va qualificar de “burla als gironins”, i de decisió “desastrosa”, la derogació del decret, i va considerar que “tot plegat és inadmissible”.
Per la seva banda, l'alcalde de Vilablareix, David Mascort (ERC), ho veu com “una mostra més de com actua l'Estat espanyol”. Va recordar també que el quart carril és per l'N-II i, per tant, considera que si fan pagar significa que “a partir d'ara haurem de pagar també per passar per la nacional”. Va concloure que ho troba “escandalós”. Per la seva banda, l'alcalde de Salt, Jaume Torramadé (CiU), té una sensació d'estupefacció: “No té cap sentit. El desgavell de decisions que prenen és absolut. La gratuïtat no era un caprici, sinó basada en raons molt fundades: evitar haver d'ampliar l'N-II i fer alhora de variant oest per evitar col·lapses de trànsit a Salt i Girona.”
També en va fer una valoració molt dolenta l'alcalde de Sarrià de Ter, Roger Torrent (ERC), que va dir que la mesura demostra que era “injustificada l'ampliació de l'autopista a un quart carril”. Per la seva banda, el secretari general de Mobilitat de l'anterior govern de la Generalitat, Manel Nadal (PSC), ho considera una mala notícia, però es va mostrar “convençut” que Abertis mantindrà la gratuïtat. L'exsecretari general es va posar en contacte amb la concessionària i li van confirmar que es mantindria. Tot i això, Nadal demana als estaments polítics gironins que pressionin per obtenir una confirmació oficial que el tram Girona Nord-Girona Sud continuarà sent gratuït.

Mentrestant, incertesa

El fet que l'ampliació de l'autopista incorporés un quart carril que servirà de desdoblament de l'N-II és precisament un dels aspectes que hauria d'evitar que es recuperés el peatge per als moviments interns. A hores d'ara, es desconeix quines són les intencions del govern de l'Estat. Ahir el Ministeri de Foment no va respondre aquesta pregunta, i tant la Generalitat com la Subdelegació del Govern desconeixen quines són les intencions del ministeri.
Malgrat això, el president de la FOEG, Jordi Comas, ja va advertir ahir que “algú ha de tenir responsabilitats davant els morts de l'N-II, tenim un greuge comparatiu amb altres comunitats i cal una visió global, ampliant la gratuïtat fins a Figueres”. Per la seva banda, la diputada d'ERC Carme Capdevila va anunciar ahir que reclamaran al Parlament i al Congrés que es mantingui la gratuïtat i, si cal, que la falta de bonificació l'assumeixi la concessionària: “Si l'Estat no ha fet els deures, ara no es pot deixar Girona sense aquesta circumval·lació.”

EL PUNT-AVUI

Els diputats del PSC voten a favor del corredor central

Els socialistes catalans al Congrés al·leguen que ho han fet "per error" 

 

Els diputats del PSC al Congrés dels Diputats han votat a favor d'una moció en defensa del corredor central, promoguda per la Xunta Aragonesista i que s'ha aprovat amb el suport de tots els partits excepte CiU, PNC, i ICV, que han votat en contra, i ERC, que s'ha abstingut.

Els socialistes catalans a Madrid han al·legat que han votat a favor "per error". I és que la moció demana que el Govern espanyol demani a la CE que s'inclogui el corredor central com a projecte transeuropeu de transport prioritari, fet que podria perjudicar infraestructures previstes a Catalunya.

Fins i tot el diputat Francesc Vallès, mitjançant el seu Twitter, ha demanat perdó i ha dit: "Error inexcusable a la votació d'avui al congrés. Demanem disculpes als catalans. La nostra prioritat continua sent el corredor mediterrani".

Després, el PSC, mitjançant un comunicat, ha assegurat que elpartit "vol reiterar l’aposta i el compromís a favor del corredor mediterrani com a infraestructura prioritària per la dinamització de l’economia i la competitivitat de les empreses de Catalunya. En aquest sentit recordem que els socialistes vam aconseguir incloure l'eix mediterrani com a prioritari dins la Xarxa Bàsica d'Infraestructures Traseuropees del Transport".

Tot i això, el PSC vol recordar que aquesta proposta no té cap possibilitat real de prosperar perquè la Unió Europea no inclourà una nova infraestructura dins la Xarxa Bàsica d'Infraestructures Traseuropees del Transport que no tingui la certesa que estarà finalitzada abans del 2030.

E-NOTÍCIES

Any 2010: Augmenta l’espoli fiscal a Catalunya

Les dades deixen sense arguments tant al PSC com al PP i desautoritzen el informe del Cercle d’Economia que presideix l’ex ministre popular Josep Piqué.

 

La liquidació que ha fet el Ministeri d’Hisenda del model de finançament de 2010, torna a situar Catalunya per sota la mitjana de les CCAA. Les dades que ha recollit en la seva pagina Albert Castellanos  -secretari de política econòmica d’ERC- demostren un cop més que sense tenir la clau de la caixa, sense un model de finançament de concert econòmic, Catalunya  seguirà sent espoliada. “El finançament per càpita de Catalunya l’any  2010 torna a estar per sota la mitjana de les CCAA de règim comú (98,9 sobre una mitjana de 100) tot i ser una de les CCAA que més aporta en termes de recaptació per càpita. En resum paguem  molt més que la mitjana i rebem molt menys..

 Cada dia que passa el drama de l’espoli augmenta

El dia 12 de juliol el Ministeri d’Hisenda i Administracions Públiques va publicar els resultats de la liquidació de l'actual model de finançament autonòmic de règim comú pel 2010 i els resultats confirmen que el que alguns ja van advertir, el model ens torna deixar per sota la mitjana de la resta de CCAA del regim comú i confirma que Catalunya tant sols té una sortida, i és un model de finançament basat en tenir la clau de la caixa, tota altre opció es seguir suportant un espoli cada cop més asfixiant.

Com diu en el seu bloc Albert Castellanos, “el model actual perpetua  una absoluta irracionalitat fruit d'un model subjecte a la discrecionalitat de l'Estat: suportem una pressió fiscal major i rebem un finançament per càpita per sota de la mitjana.”

DIRECTE.CAT

Espanya liquida les bonificacions als peatges i encareix encara més els peatges catalans

Cal convocar urgentment el Grup de Treball sobre els peatges

 

El dissabte passat vam avançar que la lletra petita dels acords del Consell de Ministres liquidava el decret que permetia que l’Estat assumís alguna part de les bonificacions en els peatges catalans, ara la Generalitat ho ha confirmat i ha reconegut que això comporta un augment dels peatges bonificats, un nou problema i un altre munt de raons per seguir amb la campanya #novullpagar.

 

La Conselleria ha de moure fitxa, i es fa necessari convocar urgentment el grup de treball sobre els peatges, recordem que un dels acords va ser treballar per aconseguir noves bonificacions, i resulta que el Govern Espanyol ho ha tallat de cop, no solament diu no a més bonificacions sinó que liquida les que tenia compromeses.

DIRECTE.CAT

Multat per portar una bufanda amb la inscripció «Països Catalans»

El "Gobierno de España" sanciona amb 3.000 euros un seguidor de Barça a la final de Copa per per considerar que abrigar-se el coll amb amb llegendes  "abertzales" és una infracció greu per "violència,racisme,xenofòbia i intolerancia a l'esport" 

  Un frame de la sanció.

"Con motivo del evento deportivo celebrado en estat capital -Madrid- en el estadio Vicente Calderon el dia 25/05/2012, entre los equipos Athletic Club Bilbao- F.C. Barcelona, Ud. exhibe en el acceso al estadio y una vez dentro del mismo, una bufanda colgada al cuello con la leyenda:"UNITS PER LA LIBERTAT (Sic), ASKATASUNAZEUKARTUAK", así como el lauburu (símbolo abertzale) y la leyenda "EUSKAL HERRIA Y PAISES CATALANS (sic)".

Amb aquesta explicació, textual, comença la descripció del "fet imputat" a Sergi Massó, l' aficionat del Barça que, segons la policia espanyola, va cometre l'error d'anar veure la final de Copa abrigant-se el coll amb una bufanda que portava la inscripció Països Catalans i Euskal Herria. Un fet que el Gobierno de España pensa multar amb 3.000 euros i la prohibició d'entrar a instaŀlacions esportives durant sis mesos.

Així ho explica la resolució que va rebre en Sergi Massó la setmana passada, i a la que ha tingut accés Nació Digital. Segons l'expedient incoat contra Massó, portar una bufanda brodada amb els noms de dues nacionalitats seria, per l'instructor del cas, una "infracció greu" de l'article 22.2  la Llei 19/2007 d'11 de juliol que tipifica les accions que es consideren violentes, racistes, xenòfobes o intolerants en el món de l'esport.  Fins i tot, l'instructor de l'expedient assegura que quan es va procedir a la identificació Massó per portar la bufanda aquest va mostrar una conducta "xulesca" i "desafiant", que agreujaria la qualificació de la conducta.

Així mateix si Massó no vol pagar la multa pot formular aŀlegacions en el termini de 15 hàbils, cosa que farà així com portar a terme altres accions.  De fet, Massó, adherit a Solidaritat Catalana per la Independència (SI), presentarà aquest divendres davant la fiscalia, acompanyat de la direcció la formació independentista, una denúncia per prevaricació de la delegada del govern espanyol a Madrid i per una presumpta vulneració de drets fonamentals.  

NACIÓ DIGITAL

El català, llengua de segona a les Illes

El Parlament aprova la modificació de la llei de la funció pública, enmig de protestes al carrer


El Parlament de les Illes ja ha aprovat el projecte de modificació de la llei de la funció pública (pdf). Així, queda modificada la Llei de Normalització Lingüística i s'elimina el dret dels mallorquins a adreçar-se en català a l'administració pública. En un ple extraordinari, tots els diputats del Partit Popular hi han votat a favor i tots els de l'oposició, en contra. El diputat no adscrit Antoni Pastor, ex-diputat del PP i batlle de Manacor, també hi ha votat en contra. L'oposició creu que aquesta modificació significa una rebaixa de la llengua catalana. Mentre es duïa a terme el debat, fora el parlament, s'hi han concentrat entitats, organitzacions i ciutadans per demanar que no tirés endavant la modificació.
Protestes a la porta del Parlament
Tots ells també protestaven perquè s'aturin els atacs al català del govern de José Ramón Bauzá. Durant la protesta hi ha hagut moments de tensió amb els antiavalots, que han empès els manifestants i no els han deixat apropar a l'entrada del parlament.
Una de les entitats que hi s'ha concentrat és l'Obra Cultural Balear, que ha convocat la ciutadania a manifestar-se coincidint amb l'entrada dels diputats al Parlament; i a migdia, a l'hora prevista de finalització de la votació. L'OCB demanava a tothom que hi assisteixi amb siurells o amb un instrument que soni, per donar a conèixer la seva disconformitat amb aquesta retallada de drets lingüístics.
L'OCB ja havia apuntat que passés el que passés 'la lluita a favor de la llengua no acaba aquí i que la llei serà recorreguda als tribunals de justícia, que s'hauran de pronunciar'. A més, 'la seva aplicació futura dependrà de l'actuació dels ciutadans, que decidiran amb el seu vot la continuïtat de les polítiques regressives en matèria de llengua que està impulsant el PP', afegeix l'entitat.
El Parlament Europeu demana a Bauzá que retiri la modificació de la funció pública
El Parlament Europeu ha demanat per carta (pdf) al president Bauzá que 'rectifiqui i retiri' la modificació de la llei de la funció pública. El Sindicat de Treballadors de l’Ensenyament (STEI-i) i l'Assemblea de Mestres i Professors en Català van reunir-se fa un mes amb representants de l’Intergrup de Minories de l’Eurocambra de l'eurocambra a Estrasburg per demanar empara.
A la carta es demana a Bauzá que rectifiqui d'acord amb el mandat que té el president balear a l'estatut d'autonomia de vetllar i treballar perquè la llengua catalana, pròpia de les Illes, aconsegueixi 'la plena igualtat jurídica i social amb el castellà, en tots els àmbits d'ús de l'idioma'. També se li demana que 'torni al consens al que havien arribat tots els governs anteriors d'ideologies i sensibilitats polítiques diferents' i que 'rectifiqui'.
'Ens adreçam a vos per demanar-vos que rectifiqueu la vostra política lingüística i que retireu el projecte de modificació de la llei de funció pública, que modifica també la llei de normalització lingüística, així com la normativa de discriminació del català a l'escola', concreta la carta de l’Intergrup de Minories.

'Cal tornar al consens que s'ha mantingut durant més de 26 anys en matèria lingüística', indica l'Eurocambra, que també demana que es treballi per a la 'cohesió social' i 'per garantir la igualtat de drets de tota la ciutadania'.
'L'Intergrup de Minories Tradicionals, Comunitats Nacionals i Llengües, del Parlament Europeu ha tengut coneixement de la vulneracio dels drets de la comunitat linguistica catalana a les llles Balears, després de la compareixença de les representants de l'STEl Intersindical i de l'Assemblea de Mestres i Professors en català de les llles Balears', diu la carta.
Pel sindicat STEI, aquest gest 'respon a la voluntat explícita del Parlament Europeu de donar suport a la llengua i la cultura catalana'. I ha explicat que el president de la cambra, Martin Schulz, 'és un gran admirador de la cultura catalana'. 'Passi el que passi a la votació de d'avui, 'tot està en les mans del govern', diu el sindicat, que es reserva el recurs de no acatar la llei.

VILAWEB

Els universitaris catalans suportaran l’augment de taxes més elevat de tot l’Estat

Mentre que a Catalunya l’augment pot ser d’un 67%, a Astúries, Galicia, Extremadura i La Rioja han congelat les taxes i a Andalusia casi no és toquen

 

Tant sols Madrid, Canàries i País Valencià augmenten considerablement les seves taxes universitàries però és queden encara lluny de Catalunya, i Castella i Lleó, Castella La Manxa, Aragó i Cantabrià amb augments insignificants. Un altre cop la discriminació que patim a Catalunya afecta a les generacions de futur, és insostenible seguir mantenint un país de primera amb abusos i discriminacions a l’hora de pagar pels nostres serveis. Mentre a Catalunya hem de fer esforços ingents, a molts altres llocs de l’Estat segueix la festa, que lògicament paguem els catalans. Ho diuen des d’Espanya.

 El concert econòmic permet augments insignificants de les taxes universitàries a Euskadi i Navarra

No s’amaguen, ho diuen clarament, “no tenim necessitat d’afrontar augments desmesurats de les taxes universitàries.” Aquesta és una més de les avantatges del concert econòmic, en aquest cas facilitar l’accés a La universitat a les joves generacions.

Sense concert econòmic, Catalunya no pot competir en igualtat de condicions

Són les taxes universitàries, els peatges, els  medicaments, la benzina, que ens costa molt més car, i en plena crisi com l’actual cada dia que passa sense eliminar l’espoli fiscal es perden oportunitats, i mentre a la resta de l’estat encara no són conscients de la crisi, entre altres coses, perquè Catalunya, de moment, finança. 

DIRECTE.CAT