El president espanyol i el líder del PSOE consensuen l'estratègia per intentar frenar el pacte fiscal que planteja Mas
El president espanyol, Mariano Rajoy i el cap de l’oposició, Alfredo
Pérez Rubalcaba, han mantingut contactes secrets per consensuar
estratègia contra el pacte fiscal que plantegen el president de la
Generalitat, Artur Mas, i el Parlament, i l'ascens sobiranista.
Segons el diari El País, Rajoy i Rubalcaba “comparteixen el rebuig al
pacte fiscal que planteja Mas i una part de l’anàlisi polític: és un
moviment estratègic de cara a les eleccions, però que se li ha escapat
de les mans i condueix a un carreró sense sortida”. Fan una lectura
merament tacticista del procés cap a l'Estat propi.
L’argument principal que uneix als dos polítics espanyols és que “CiU i
PP han votat junts a Catalunya i al Congrés en els últims anys i, per
tant, han d’aportar sortides pactades”. En canvi, “no coincideixen en la
sortida, perquè el PSOE entén que s’ha d’obrir un diàleg que inclogui
reformes en el sistema de finançament i el desenvolupament d’articles de
l’Estatut que va ser anul•lats pel Tribunal Constitucional”.
Tot i això, El País s’encarrega de recordar que “el líder del PSOE va
deixar clar el diumenge a Barcelona la seva posició en contra del pacte
fiscal i dóna per fet que no podrà evitar que les eleccions anticipades
girin sobre la independència”, una posició que col•loca a Rubalcaba ben a
prop de Rajoy.
EL SINGULAR DIGITAL
SIN QUE SE NOTE EL CUIDADO?
dijous, 20 de setembre del 2012
Rajoy rebutja el pacte fiscal perquè “no és compatible” amb la Constitució
La Moncloa emet un comunicat després de la reunió entre el president espanyol i Artur Mas
Adverteix que “la inestabilitat que susciten determinades iniciatives polítiques es un factor negatiu” a l'hora de sortir de la crisi
El president espanyol, Mariano Rajoy, no ha comparegut després de la reunió amb Artur Mas, però des de la Moncloa s'ha difós un comunicat sobre la trobada, en què s'assegura que el govern de l'Estat “reconeix” els problemes que afecten Catalunya, però que la “inestabilitat que susciten determinades iniciatives polítiques és un factor molt negatiu a l'hora de recuperar la confiança que exigeix la sortida de la crisi”. També assegura que Rajoy ha mostrat la seva “oposició la proposta de concert econòmic per a Catalunya” perquè “no és compatible amb la Constitució Espanyola, que tots els governants estan obligats a complir i a fer complir”.En el comunicat de la Moncloa també s'assegura que Rajoy ha recordat Mas que “molts ciutadans de Catalunya i els seus representants polítics comparteixen la seva opinió de que dins de la Constitució hi ha millors models de finançament per sortir de les crisi, finançar els serveis públics i garantir la cohesió social”.
“Altres fórmules que qüestionen el marc constitucional només poden ser decidides pel conjunt del poble espanyol representat en les Cors Generals”, s'afirma.
En el comunicat es diu que Mas ha reiterat la petició d'acollir-se al Fons de Liquiditat del govern espanyol de cinc mil milions d'euros per fer front als pròxims venciments, una sol·licitud que ha estat acollida “favorablement”. En el comunicat es diu que amb aquests 5.000 milions, la Generalitat haurà rebut al llarg d'aquest exercici “uns onze milions d'euros”.
EL PUNT AVUI
dimecres, 19 de setembre del 2012
El rei ataca la reivindicació de l'Estat propi i el titlla de ‘quimera’
El monarca acusa la causa catalana “de dividir forces, alimentar dissensions i aprofundir en les ferides”
El rei espanyol, Joan Carles I, s’ha
afegit avui al debat sobre la independència de Catalunya
posicionant-s'hi diametralment en contra. En una carta publicada al web del palau de La Zarzuela,
el monarca ha acusat el secessionisme- sense citar-lo- de ser una
actitud contrària als interessos d’Espanya. "Estem en un moment decisiu
per al futur d'Europa i d'Espanya i per assegurar o arruïnar el benestar
que tant ens ha costat assolir", afirma el cap de l'Estat espanyol.
“En la difícil conjuntura econòmica, política i social que travessem només superarem les dificultats actuant junts, unint les nostres veus i remant alhora”, pontifica. Pel contrari, el cap de l’Estat adverteix que “el pitjor que podem fer és dividir forces, alimentar dissensions i aprofundir en les ferides”. “No són temps per escodrinyar en les essències”, afegeix.
La recepta de Joan Carles I passa per una sèrie de valors que "van brillar en particular durant la nostra transició", com “el treball, l’esforç, el mèrit” i fins i tot “l’imperatiu ètic”, malgrat els escàndols que darrerament han envoltat la casa reial i que poc corresponen amb el que pregona. El monarca afirma que aquests són els valors d'una societat "sana i viva". "La societat que volem ser i on volem estar per superar entre tots les dificultats que avui vivim", conclou.
Aquesta carta arriba just una setmana després de la manifestació de Barcelona, dos dies abans de la trobada Mas-Rajoy i després que dijous passat fos el cap de la Casa del Rei, Rafael Spottorno, l’enviat de la Zarzuela a la conferència del president de la Generalitat, Artur Mas, a la capital espanyola.
Fonts del govern espanyol han indicat que la carta ha estat a iniciativa del monarca, però amb el vistiplau de la Moncloa. Joan Carles I ha informat prèvisament Rajoy...
“En la difícil conjuntura econòmica, política i social que travessem només superarem les dificultats actuant junts, unint les nostres veus i remant alhora”, pontifica. Pel contrari, el cap de l’Estat adverteix que “el pitjor que podem fer és dividir forces, alimentar dissensions i aprofundir en les ferides”. “No són temps per escodrinyar en les essències”, afegeix.
La recepta de Joan Carles I passa per una sèrie de valors que "van brillar en particular durant la nostra transició", com “el treball, l’esforç, el mèrit” i fins i tot “l’imperatiu ètic”, malgrat els escàndols que darrerament han envoltat la casa reial i que poc corresponen amb el que pregona. El monarca afirma que aquests són els valors d'una societat "sana i viva". "La societat que volem ser i on volem estar per superar entre tots les dificultats que avui vivim", conclou.
Aquesta carta arriba just una setmana després de la manifestació de Barcelona, dos dies abans de la trobada Mas-Rajoy i després que dijous passat fos el cap de la Casa del Rei, Rafael Spottorno, l’enviat de la Zarzuela a la conferència del president de la Generalitat, Artur Mas, a la capital espanyola.
Fonts del govern espanyol han indicat que la carta ha estat a iniciativa del monarca, però amb el vistiplau de la Moncloa. Joan Carles I ha informat prèvisament Rajoy...
EL SINGULAR DIGITAL
Monago: "El pacte fiscal és un toro que s'ha de fer tornar als corrals, és una bogeria"
El president extremeny opina que el concert econòmic català trencaria amb el "principi d'igualtat"
El president d'Extremadura, José Antonio Monago, ha afirmat aquest dimecres que "el pacte fiscal és un toro que s'ha de fer tornar als corrals". Segons ell, un acord per al concert econòmic català trencaria amb el "principi d'igualtat" que marca la Constitució espanyola. "Imaginin-se vostès que un senyor que paga molts impostos li diu al president de la seva comunitat que vol millors serveis que el seu veí, que paga menys impostos", ha argumentat Monago en declaracions als mitjans de comunicació. Segons ell, amb només "sentit comú" es veu que el pacte fiscal català no té sentit.
Monago veu la proposta de l'executiu català fora del món real i la qualifica de "bogeria". "Si s'equiparés fiscalment la comunitat catalana amb la basca tenint en compte el que rep en relació amb el PIB per habitant, farien falta 16.000 MEUR que sortirien de la resta de comunitats autònomes que hi ha a Espanya", ha assegurat Monago. El president extremeny s'ha mostrat convençut que un pacte fiscal català trencaria amb els principis constitucionals de "solidaritat i igualtat".
ARA
El president d'Extremadura, José Antonio Monago, ha afirmat aquest dimecres que "el pacte fiscal és un toro que s'ha de fer tornar als corrals". Segons ell, un acord per al concert econòmic català trencaria amb el "principi d'igualtat" que marca la Constitució espanyola. "Imaginin-se vostès que un senyor que paga molts impostos li diu al president de la seva comunitat que vol millors serveis que el seu veí, que paga menys impostos", ha argumentat Monago en declaracions als mitjans de comunicació. Segons ell, amb només "sentit comú" es veu que el pacte fiscal català no té sentit.
Monago veu la proposta de l'executiu català fora del món real i la qualifica de "bogeria". "Si s'equiparés fiscalment la comunitat catalana amb la basca tenint en compte el que rep en relació amb el PIB per habitant, farien falta 16.000 MEUR que sortirien de la resta de comunitats autònomes que hi ha a Espanya", ha assegurat Monago. El president extremeny s'ha mostrat convençut que un pacte fiscal català trencaria amb els principis constitucionals de "solidaritat i igualtat".
ARA
Rajoy tanca la porta al concert i amenaça amb la Constitució davant el pols per l'estat propi de Mas
El president espanyol confirma els temors del Govern i barra el pas a
una entesa pel nou model de finançament, que s'abordarà demà a la
Moncloa en una trobada decisiva entre els dos mandataris
Els pitjors presagis del Govern s'estan complint. Mariano Rajoy no vol ni sentir a parlar del pacte fiscal i aquest dimecres al matí, en sessió de control al Congrés, ho ha deixat clar. "No estic d'acord amb el concert econòmic que vostès plantegen", ha assegurat el president espanyol. Era la seva resposta a Pere Macias, número dos de CiU a Madrid, i confirma el que fa setmanes que s'intueix: que la reunió que celebraran Mas i Rajoy demà dijous a la Moncloa esdevindrà un rotund cop de porta al nou model de finançament. "No és moment de generar inestabilitat", ha insistit el president espanyol.
La trobada de demà és "decisiva", segons va assegurar ahir dimarts el portaveu del Govern, Francesc Homs. Arriba tan sols una setmana després de la manifestació multitudinària de la Diada en què un milió i mig de ciutadans van reclamar la independència de Catalunya. "El pitjor és entossudir-se en l'error", ha argumentat el president espanyol sobre el gir cap a l'estat propi, ja que considera que Mas s'ha vist "arrossegat" per l'onada sobiranista.
Més tard ha tornat a parlar de la manifestació davant una pregunta de Rosa Díez, líder d'UPyD, que sovint fa un discurs encara més dur que el PP en aquests assumptes. Fins ara, Rajoy havia passat de puntetes sobre la marxa –més enllà de considerar un "guirigall" el que estava passant a Catalunya–, però avui ha brandat la Constitució. "La meva resposta a la manifestació és la defensa de la Constitució i les lleis", ha respost el president espanyol. Díez, que ja duia el pilot automàtic, ha instat Rajoy a frenar el "nacionalisme identitari excloent que prioritza la tribu enfront del ciutadà" i li ha reclamat que el rescat financer de Catalunya inclogui condicions polítiques sense cedir "al xantatge dels catalans".
ARA
Els pitjors presagis del Govern s'estan complint. Mariano Rajoy no vol ni sentir a parlar del pacte fiscal i aquest dimecres al matí, en sessió de control al Congrés, ho ha deixat clar. "No estic d'acord amb el concert econòmic que vostès plantegen", ha assegurat el president espanyol. Era la seva resposta a Pere Macias, número dos de CiU a Madrid, i confirma el que fa setmanes que s'intueix: que la reunió que celebraran Mas i Rajoy demà dijous a la Moncloa esdevindrà un rotund cop de porta al nou model de finançament. "No és moment de generar inestabilitat", ha insistit el president espanyol.
La trobada de demà és "decisiva", segons va assegurar ahir dimarts el portaveu del Govern, Francesc Homs. Arriba tan sols una setmana després de la manifestació multitudinària de la Diada en què un milió i mig de ciutadans van reclamar la independència de Catalunya. "El pitjor és entossudir-se en l'error", ha argumentat el president espanyol sobre el gir cap a l'estat propi, ja que considera que Mas s'ha vist "arrossegat" per l'onada sobiranista.
Més tard ha tornat a parlar de la manifestació davant una pregunta de Rosa Díez, líder d'UPyD, que sovint fa un discurs encara més dur que el PP en aquests assumptes. Fins ara, Rajoy havia passat de puntetes sobre la marxa –més enllà de considerar un "guirigall" el que estava passant a Catalunya–, però avui ha brandat la Constitució. "La meva resposta a la manifestació és la defensa de la Constitució i les lleis", ha respost el president espanyol. Díez, que ja duia el pilot automàtic, ha instat Rajoy a frenar el "nacionalisme identitari excloent que prioritza la tribu enfront del ciutadà" i li ha reclamat que el rescat financer de Catalunya inclogui condicions polítiques sense cedir "al xantatge dels catalans".
ARA
Nova amenaça d'Espanya: 'Catalunya quedaria eternament fora de la UE'
García-Margallo ho diu en un acte a la Casa Àsia de Barcelona
El ministre d'Afers Estrangers espanyol, José Manuel García-Margallo, ha amenaçat Catalunya dient que un estat independent se situaria fora de la Unió Europea 'eternament' perquè la secessió és 'contrària a la normativa comunitària'. En una compareixença a la Casa Àsia de Barcelona, ha dit que defensava 'un diàleg i comprensió mútua' i un aprofundiment en les relacions entre els dos territoris.
Margallo ha dit que aquestes qüestions corresponen als estats, i que en el cas de la legislació espanyola, la constitució estableix 'la unitat de la nació indisoluble' i 'que la sobirania pertany al poble espanyol'. D'aquesta manera justifica que la constitució no podria reconèixer la independència de Catalunya per il·legal, i que si aquesta no era constitucional, tampoc no cabia dins la UE.
Malgrat aquestes declaracions de Margallo, i tal com recordava en aquesta entrevista a VilaWeb l'eurodiputat Raül Romeva (ICV-EUiA) , no hi ha pas cap jurisprudència sobre què passaria en cas de secessió d'un territori dins un estat membre de la UE. Romeva recordava: 'Un canvi d'estatus, és a dir passar de ser part d'un estat membre a ser un nou estat membre implica una enginyeria jurídica. Això no ho nega ningú. No és cert que en un procés d'independència t'excloguis de tots els organismes internacionals dels quals ets membre i hagis de tornar a demanar d'entrar-hi. 'El procés de sortir d'un estat membre i d'entrar a la Unió es pot fer en qüestió de minuts, si es vol.'
A més, el president de la Comissió Europea, Jose Manuel Duran Barroso, ja va dir que la qüestió sobre la independència de Catalunya s'hauria de resoldre tenint en compte la legalitat internacional.
Per la seva banda, el ministre d'Hisenda i Administracions Públiques, Cristóbal Montoro, ha dit que Espanya no sortirà de la crisi sense Catalunya perquè aquest és el motor de l'estat, i que Catalunya és fonamental per a Espanya, i Espanya és fonamental per Catalunya'. Ha estat la resposta en sessió de control a la pregunta del diputat Joan Coscubiela sobre la manifestació de l'Onze de Setembre.
VILAWEB
El ministre d'Afers Estrangers espanyol, José Manuel García-Margallo, ha amenaçat Catalunya dient que un estat independent se situaria fora de la Unió Europea 'eternament' perquè la secessió és 'contrària a la normativa comunitària'. En una compareixença a la Casa Àsia de Barcelona, ha dit que defensava 'un diàleg i comprensió mútua' i un aprofundiment en les relacions entre els dos territoris.
Margallo ha dit que aquestes qüestions corresponen als estats, i que en el cas de la legislació espanyola, la constitució estableix 'la unitat de la nació indisoluble' i 'que la sobirania pertany al poble espanyol'. D'aquesta manera justifica que la constitució no podria reconèixer la independència de Catalunya per il·legal, i que si aquesta no era constitucional, tampoc no cabia dins la UE.
Malgrat aquestes declaracions de Margallo, i tal com recordava en aquesta entrevista a VilaWeb l'eurodiputat Raül Romeva (ICV-EUiA) , no hi ha pas cap jurisprudència sobre què passaria en cas de secessió d'un territori dins un estat membre de la UE. Romeva recordava: 'Un canvi d'estatus, és a dir passar de ser part d'un estat membre a ser un nou estat membre implica una enginyeria jurídica. Això no ho nega ningú. No és cert que en un procés d'independència t'excloguis de tots els organismes internacionals dels quals ets membre i hagis de tornar a demanar d'entrar-hi. 'El procés de sortir d'un estat membre i d'entrar a la Unió es pot fer en qüestió de minuts, si es vol.'
A més, el president de la Comissió Europea, Jose Manuel Duran Barroso, ja va dir que la qüestió sobre la independència de Catalunya s'hauria de resoldre tenint en compte la legalitat internacional.
Per la seva banda, el ministre d'Hisenda i Administracions Públiques, Cristóbal Montoro, ha dit que Espanya no sortirà de la crisi sense Catalunya perquè aquest és el motor de l'estat, i que Catalunya és fonamental per a Espanya, i Espanya és fonamental per Catalunya'. Ha estat la resposta en sessió de control a la pregunta del diputat Joan Coscubiela sobre la manifestació de l'Onze de Setembre.
VILAWEB
Montoro no garanteix que els pressupostos compleixin amb les inversions a Catalunya
El ministre d'Hisenda reitera que Espanya no sortirà de la crisi econòmica sense Catalunya ja que és el “motor de creixement”
Montoro augura que les polítiques del govern de Mariano Rajoy seran eficaces “aviat” a Catalunya
El ministre d'Hisenda i Administracions Públiques, Cristóbal Montoro,
ha destacat aquest dimecres que el pressupost general de l'Estat (PGE)
per a 2013 inclouran inversions per a Catalunya, “inserides a l'objectiu
de dèficit públic”, però no ha pogut afirmar que es complirà amb la
disposició addicional tercera de l'Estatut.
En aquest sentit s'ha manifestat el ministre al Ple del Congrés, en resposta al parlamentari del grup socialista, Francesc Vallès, que s'ha interessat per conèixer si el govern espanyol té previst complir amb la disposició addicional tercera de l'Estatut de Catalunya en matèria d'inversions als pressupostos generals de l'Estat per a 2013. En concret, ha assenyalat que en aquest moment el pressupost s'està elaborant, amb un treball “intens i compromès” amb la reducció del dèficit, que és el que li convé a Catalunya i a totes les comunitats.
Per la seva banda, el parlamentari ha destacat que els catalans ja comencen a estar “una mica farts dels incompliments” del govern espanyol, perquè, segons ha destacat, és el segon any que s'incompleix amb aquesta disposició que va néixer amb l'objectiu de cobrir la desinversió produïda a Catalunya en els anys de l'expresident José María Aznar.
Per aquesta raó, Vallès ha ressaltat l'esperit de la manifestació del passat 11 de setembre, en què els ciutadans catalans es van moure pel “profund malestar i sentiment de greuge pel tracte que rep Catalunya per part d'Espanya”, que el seu partit comparteix i respecta, ha subratllat.
Per la seva banda, Montoro ha recordat que va ser el grup socialista el que va votar a favor del finançament autonòmic que ve aplicant a Catalunya, pel que ha sol·licitat “coherència”, i a més, ha indicat que el PP no ha donat suport a aquesta política, sinó que fins i tot ha advertit de les seves conseqüències.
Alhora, ha indicat que l'últim executiu socialista no va complir amb la disposició tercera, al·legant una restricció pressupostària, pel que ha insistit en la idea que “ha estat el govern anterior el que ha començat a no tenir diners per atendre determinats pagaments”, ha conclòs.
Per altra banda, Montoro ha remarcat que no se sortirà de la crisi econòmica sense Catalunya ja que aquesta comunitat és “motor de creixement a Espanya” a l'hora que ha vaticinat que les polítiques del govern d'Espanya seran eficaces “aviat” a Catalunya.
Montoro, que ha respost així a la sessió de control a la pregunta del diputat de l'Esquerra Plural Joan Coscubiela sobre quina resposta pensa donar l'executiu a la mobilització de l'11 de setembre, ha insistit que Catalunya “és fonamental per a Espanya, i Espanya és fonamental per a Catalunya” i s'ha mostrat confiat en què també “aviat” es vegi una nova etapa de creixement a Catalunya i a tot el país.
EL PUNT AVUI
En aquest sentit s'ha manifestat el ministre al Ple del Congrés, en resposta al parlamentari del grup socialista, Francesc Vallès, que s'ha interessat per conèixer si el govern espanyol té previst complir amb la disposició addicional tercera de l'Estatut de Catalunya en matèria d'inversions als pressupostos generals de l'Estat per a 2013. En concret, ha assenyalat que en aquest moment el pressupost s'està elaborant, amb un treball “intens i compromès” amb la reducció del dèficit, que és el que li convé a Catalunya i a totes les comunitats.
Per la seva banda, el parlamentari ha destacat que els catalans ja comencen a estar “una mica farts dels incompliments” del govern espanyol, perquè, segons ha destacat, és el segon any que s'incompleix amb aquesta disposició que va néixer amb l'objectiu de cobrir la desinversió produïda a Catalunya en els anys de l'expresident José María Aznar.
Per aquesta raó, Vallès ha ressaltat l'esperit de la manifestació del passat 11 de setembre, en què els ciutadans catalans es van moure pel “profund malestar i sentiment de greuge pel tracte que rep Catalunya per part d'Espanya”, que el seu partit comparteix i respecta, ha subratllat.
Per la seva banda, Montoro ha recordat que va ser el grup socialista el que va votar a favor del finançament autonòmic que ve aplicant a Catalunya, pel que ha sol·licitat “coherència”, i a més, ha indicat que el PP no ha donat suport a aquesta política, sinó que fins i tot ha advertit de les seves conseqüències.
Alhora, ha indicat que l'últim executiu socialista no va complir amb la disposició tercera, al·legant una restricció pressupostària, pel que ha insistit en la idea que “ha estat el govern anterior el que ha començat a no tenir diners per atendre determinats pagaments”, ha conclòs.
Per altra banda, Montoro ha remarcat que no se sortirà de la crisi econòmica sense Catalunya ja que aquesta comunitat és “motor de creixement a Espanya” a l'hora que ha vaticinat que les polítiques del govern d'Espanya seran eficaces “aviat” a Catalunya.
Montoro, que ha respost així a la sessió de control a la pregunta del diputat de l'Esquerra Plural Joan Coscubiela sobre quina resposta pensa donar l'executiu a la mobilització de l'11 de setembre, ha insistit que Catalunya “és fonamental per a Espanya, i Espanya és fonamental per a Catalunya” i s'ha mostrat confiat en què també “aviat” es vegi una nova etapa de creixement a Catalunya i a tot el país.
EL PUNT AVUI
Subscriure's a:
Missatges (Atom)