El PP demana que la celebració dels 300 anys dels fets de 1714 no es converteixi en un "aquelarre nacionalista"

Alberto Fernández Díaz demana que la festa no tingui "una descarada visió sobiranista"

El president del grup municipal del PP, Alberto Fernández Díaz, ha criticat la manera com CiU vol commemorar els 300 anys dels fets de 1714. Ha demanat al govern que no converteixi la festa en un "aquelarre nacionalista". Fernández Díaz ha fet aquestes valoracions després que el tinent d'alcalde de l'àrea de Cultura, Jaume Ciurana, presentés al plenari els preparatius d'aquesta commemoració.

El líder del PP a Barcelona ha demanat que la celebració dels 300 anys sigui "oberta i plural, de llibertat, deixant de banda una visió únicament monocolor i excloent". Ha instat l'equip de govern a encarar aquests actes "sense donar-los una descarada visió sobiranista", perquè "Barcelona se sent tant catalana com espanyola".

El portaveu del grup socialista, Jordi Martí, també ha alertat del "perill d'un excés de càrrega ideològica" en aquesta commemoració, mentre que la representant d'ICV-EUiA, Isabel Ribas, ha recordat que els fets de 1714 van suposar la pèrdua de l'autogovern de Catalunya. El regidor d'Unitat per Barcelona, Joan Laporta, ha expressat el seu "total suport" a la commemoració dels 300 anys de 1714.

D'altra banda, el primer tinent d'alcalde, Joaquim Forn, s'ha compromès a incloure una pregunta sobre l'opinió dels barcelonins respecte a la independència de Catalunya al baròmetre municipal si així ho acorden tots els grups municipals. Forn ha respost d'aquesta forma a la petició que ha formulat el grup d'Unitat per Barcelona perquè s'inclogui la pregunta "Si demà es fes un referèndum sobre la independència de Catalunya, vostè què votaria?", en l'enquesta periòdica municipal.

ARA

11.000 milions impagats

La Generalitat estima que aquest any pagarà 2.428 milions per decisions preses a Madrid L'Estat li deu 8.605 milions que encara no tenen calendari de retorn

El govern acumula un impagament de l'Estat d'11.034,3 milions d'euros. El govern d'Artur Mas estima que les decisions i actuacions de l'executiu espanyol li costaran 2.428,9 milions enguany i a aquesta xifra s'hi afegeixen els antics deutes pendents, que ascendeixen a 8.605,4 milions. Així ho recull un informe elaborat pel gabinet de Mas a què ha tingut accés aquest diari, titulat Compliment del principi de lleialtat institucional. Anàlisi de la legislació estatal que incrementa la despesa a Catalunya. L'estudi calcula, d'una banda, l'impacte negatiu que tenen sobre les arques catalanes les decisions estatals. De l'altra, compila els antics deutes en infraestructures, salut o derivats de l'Estatut. La suma global és esfereïdora: equival a un terç del que gastaran aquest any tots els departaments de la Generalitat.

Un llarg rosari de decisions de Madrid comprometen el govern a fer noves despeses. La llei de la dependència, per exemple, va obligar l'any passat a la Generalitat a fer un sobreesforç de 235 milions. Per la de l'avortament va finançar fins a 70 milions en anticonceptius d'última generació. La Moncloa hauria d'haver compensat el cost de la despesa addicional que aquesta i altres normes van tenir per a Catalunya. Però no ho va fer, encara que el principi de lleialtat institucional està recollit en la llei orgànica de finançament de les comunitats autònomes i a l'Estatut.

Generalitat ofegada

El govern calcula que, aquest any, la factura de la deslleialtat s'elevarà fins als 2.428,9 milions. L'executiu estima que les decisions de La Moncloa anteriors al 2009 li costaran 1.851,2 milions. Ho fa a partir d'un estudi del tripartit que incloïa els anys del 2001 al 2005, amb el qual ha calculat que el cost de les mesures estatals fins a la data equivalien al 5% del pressupost consolidat. L'últim acord de finançament —que es va començar a aplicar el 2009 i al qual CiU es va oposar— posava el comptador dels impagaments per la lleialtat institucional a zero. A partir d'aquesta data, el gabinet d'Artur Mas conclou que les decisions estatals preses li comporten un cost de 577,7 milions més anuals.

Entre les últimes mesures estatals que perjudiquen les arques catalanes hi ha, a més de la llei de la dependència i la de l'avortament, el decret d'actuacions per fomentar inversió o la creació d'ocupació del 2010 (que suposa una pèrdua de recaptació de 90 milions per a la Generalitat) o el cost dels desplaçats no compensat pel fons de cohesió sanitària (78,5 milions). Però el mateix govern admet que hi pot haver altres lleis, no identificades en l'estudi, que engreixin el còmput.

A banda dels milions corresponents a la lleialtat institucional, el govern espanyol deu a Catalunya 8.605,4 milions que no tenen encara calendari de retorn. La xifra inclou, entre altres partides, la dels famosos 759 milions de la liquidació del 2008 de les inversions en infraestructures (que hauria d'haver rebut l'any passat) els 219 de la liquidació del 2009 (que li corresponen aquest any) i els 1.450 milions de la bestreta del fons de competitivitat. El total recull igualment els 5.700 milions de deute en infraestructures reconeguts al febrer per la ministra de Foment, Ana Pastor. També hi són 472 milions del finançament del deute històric amb la Seguretat Social dels centres hospitalaris concertats per deutes anteriors al 1995 i 5,4 milions pendents per sufragar el centre d'alt rendiment de Sant Cugat.

Converses amb Madrid

El Consell de Ministres aprovarà divendres el pressupost de l'Estat i l'executiu de Mas continua negociant la inclusió d'alguns d'aquests deutes, com ara els 219 milions en infraestructures. En l'informe, però, l'executiu també enumera comportaments estatals que li dificulten el pagament dels serveis públics. Recorda, per exemple, que no pot emetre deute a llarg termini sense tenir l'autorització expressa de Madrid, i subratlla que el repartiment de la flexibilització del dèficit –més laxa per a l'administració central i més estricta per als territoris– “condemna Catalunya” a fer un sobreesforç de 400 milions. La Generalitat remarca igualment el perjudici que pateix per la lenta negociació dels traspassos de competències.

AVUI

El Senat rebutja instar el Govern que Catalunya participi de manera "activa i directa" a la UE

La Comissió Mixta per a la Unió Europea que ha tingut lloc al senat ha rebutjat aquest dimarts una proposició no de llei (PNL), que instava al Govern que Catalunya pogués participar "de manera activa i directa" en les qüestions de la Unió Europea (UE), tal com reflecteix l'Estatut de Catalunya.

En concret, la PNL, presentada pel grup Mixt i defensada pel parlamentari Alfred Bosch, ha estat rebutjada per 20 vots en contra, 4 vots a favor i 11 abstencions.

En la defensa de la proposició, Bosch ha destacat que l'Estatut marca que Catalunya pugui participar a la UE, i a més "ho imposa la lògica", però malgrat això, segons ha afirmat el parlamentari, no s'està complint aquesta circumstància, com el cas de la defensa del Corredor del Mediterrani, ha citat.

Alhora, ha lamentat el que passa també amb la llengua catalana, i ha indicat que la presència d'Andorra, com un microestat, permetria que es parlés català a Europa, però no el que 14 milions ho facin a Espanya: "És el nacionalisme espanyol monolingüe que no admet excepcions", ha asseverat.

"Fins que no tinguem un estat no serem normals ni respectats a la Unió Europea, aquest és el missatge que se'ns transmet", ha conclòs.

Per la seva banda, el parlamentari del PSOE Ramón Jaúregui ha destacat que s'abstindrien a les votacions perquè consideren que aquesta Llei, en al·lusió a l'Estatut, ja s'ha aprovat pel que opina que no seria bo que amb unes votacions "es devalués el seu contingut".

D'altra banda, Jáuregui ha indicat que "no és just" que el parlamentari equipari el PP al PSOE en aquest assumpte, ja que hi ha "enormes diferències" entre tots dos, sobretot en el que a l'Estatut de Catalunya es refereix.

Alhora, ha destacat que "no es pot fer un discurs catastrofista" ni sobre la participació catalana ni sobre l'ús de la llengua, ja que, segons ha destacat, des del 2004 el govern socialista ha defensat el seu ús en totes les institucions europees.

"LATIGUILLOS AMENAÇADORS"

Finalment, el parlamentari del PP Luis Peral ha manifestat que votaria en contra de la proposició que, casualment, és "gairebé idèntica" a la presentada el 2009 per ERC i que ha estat aprovada amb una esmena transaccional del PSOE.

En concret, el parlamentari ha indicat que a la comissió no estan acostumats a "latiguillos amenaçadors" com els utilitzats per Bosch, i ha assenyalat que a més discrepa amb el proponent en allò que Espanya mai ha estat un Estat multilingüe, ja que, segons ha destacat Perera, sempre ho ha estat.

Alhora, ha destacat que en el discurs utilitzat per Bosch evita dir, fins a en set ocasions, Espanya, per utilitzar en el seu lloc de manera "conscientment ofensiva" la denominació Estat espanyol: "No per evitar esmentar una realitat, deixa aquesta d'existir", ha conclòs.

EUROPA PRESS

Sánchez-Camacho defensa que la UE no acceptaria un estat català

La presidenta del PP creu que els “independentistes de CDC” estan enganyant l'opinió pública i són el principal problema que té ara Catalunya

Pregunta a Duran i Lleida si pensa seguir “sent còmplice de la CDC més radical i independentista de la història”

La presidenta del PP català, Alícia Sánchez-Camacho, considera que els “independentistes de CDC” està traslladant a l'opinió pública una “mentida” quan diuen que Catalunya podria ser un estat propi dins de la Unió Europea perquè, al seu parer, la UE no ho acceptaria i a més tindria uns costos que portarien a la regressió econòmica. De fet, la presidenta creu que el nou relleu generacional de CDC que s'ha expressat aquest cap de setmana apostant per l'estat propi és el principal problema que té ara Catalunya.

En una entrevista a la Cope, Sánchez-Camacho ha assegurat que aquesta “deriva independentista” se la pren seriosament perquè Artur Mas també hi aposta i s'erigeix com a “partit clau” per evitar-la.

Per Sánchez-Camacho, la situació és “molt preocupant” després del punt d'inflexió que ha suposat el congrés de CDC, i hi ha un “abans i un després”, en què el PP ha obert un període de reflexió per replantejar-se el seu suport al govern de CiU. De fet, ja ha demanat una reunió urgent a Mas per saber si la fulla de ruta del govern és la “separatista”.

El paper de Duran i Lleida queda en entredit al seu parer, i li ha demanat si pensa seguir sent “còmplice” de l'actual CDC, sent un partit democristià de centre. Sánchez-Camacho ha aprofitat per denunciar que CiU no emet el mateix missatge a Catalunya que a Madrid. De fet, ella creu que CiU “s'ha tret la careta”.

Tot i això, la presidenta popular també s'ha mostrat sorpresa per les declaracions del secretari general de CDC, Oriol Pujol, que ahir dilluns, després del congrés, declarava que no s'havia produït cap punt d'inflexió i que el partit no era independentista. Sánchez-Camacho ha considerat que tornen a jugar de nou a l'ambigüitat.

AVUI

Patxi López nega el pacte fiscal a Catalunya, tot i gaudir del concert

El lehendakari socialista assegura que la proposta catalana podria "desequilibrar Espanya"

El lehendakari Patxi López ha advertit avui el govern català que l'aposta pel pacte fiscal en la línia del concert és "equivocada" perquè podria “trencar” la solidaritat econòmica entre les comunitats autònomes i “desequilibrar” el conjunt de l'Estat espanyol.

En un esmorzar informatiu a Madrid, López s'ha mostrat molt crític amb la reivindicació catalana del pacte fiscal: “Acaba de pactar un sistema de finançament. No es pot estar permanentment reivindicant si les coses van malament amb una mà, i si canvien, penjar-se totes les medalles. S'ha de ser raonable”.

Tot i això, ha admès que “habitualment” Catalunya “aporta més del que rep” en l'actual sistema de finançament autonòmic i que, per tant, es podrien “buscar formules de compensació”, però ha insistit en que el pacte fiscal, inspirat en el concert econòmic, no és la panacea. “No em sembla el millor”, ha reiterat el socialista Patxi López.

EL SINGULAR DIGITAL

Maria de la Pau Janer, sobre les agressions lingüístiques del govern balear: "El PP ha arraconat gent que defensava la llengua"

El també escriptor Biel Mesquida lamenta que s'estigui vivint una situació de "neofranquisme" que tot just acaba de començar: "Estan atacant la llengua per aire, terra i mar"

L'escriptora Maria de la Pau Janer, que aquest diumenge va donar suport explícit a la defensa del català a les Illes Balears en encapçalar la multitudinària manifestació de Palma, lamenta que el Partit Popular s'hagi radicalitzat "molt" cap a la dreta en aquesta legislatura i hagi "arraconat" gent que tenia "molt clara" la defensa de la llengua. En declaracions aquest dilluns a 'El matí de Catalunya Ràdio', Janer, que va anar a les llistes del PP de Matas a les eleccions del 2007, ha carregat contra el "retrocés de més de 50 anys" del govern Bauzà en relació amb la presència del català a l'administració, i ha assegurat que va anar a la manifestació per "coherència vital".

En la mateixa línia, el també escriptor Biel Mesquida ha reproduït part del manifest que es va llegir aquest diumenge a Palma en què se subratlla que la política lingüística de l'actual executiu balear és "la pitjor des de la mort de Franco". També ha lamentat que s'estigui vivint una situació de "neofranquisme" que tot just acaba de començar: "Estan atacant per aire, terra i mar la llengua".

Mesquida assegura que el president Bauzá ha trencat el "consens lingüístic" a les Illes amb l'objectiu de convertir els catalanoparlants en "forasters", i lamenta que hi hagi una part considerable del PP que estigui "en la línia de Bauzá", que és la del "lingüicidi".

ARA

El vicepresident socialista del Parlament Europeu, contra l’ús del català a l’hemicicleMiguel Ángel Martínez no veu “ni viable ni raonable” autoritzar

Miguel Ángel Martínez no veu “ni viable ni raonable” autoritzar que es parli en català a l’Eurocambra

El vicepresident del Parlament Europeu i històric del PSOE Miguel Ángel Martínez no veu "ni viable ni raonable" autoritzar l'ús de la llengua catalana a l'hemicicle. "És que senzillament no es farà, tant se val el motiu", ha advertit Martínez, que precisament és el responsable de multilingüisme i traducció i interpretació.

"No hi haurà cap excepció possible de cap tipus", ha assegurat Martínez, tot i que el nou president de l'Eurocambra, el socialista alemany Martin Schulz, ha promès ser un "aliat" del català a Europa i és partidari que els eurodiputats catalans puguin fer intervencions en la seva llengua.

Tot i el suport del president, l'ús del català a l'hemicicle l'ha de votar i autoritzar la mesa del Parlament Europeu, que està formada per catorze vicepresidents. Els dos representants espanyols, Martínez i el popular Alejo Vidal-Quadras, s'hi oposen i intentaran boicotejar qualsevol intent de Schulz.

El socialista castellano-manxec Martínez es nega a acceptar cap de les excepcions proposades: rebutja fins i tot que els propis eurodiputats catalans es tradueixin a si mateixos i facin arribar prèviament per escrit els seus discursos a les cabines de traducció.

Martínez recorda que "teòricament, en cap Parlament del món no es poden llegir textos, tot i que alguns facin trampa", així que els eurodiputats catalans no podrien avançar per escrit als traductors els seus discursos traduïts. "El parlamentari és un ciutadà que ve aquí a fer un discurs, no a llegir el que li han escrit, són poquíssims els que donen un text a l'intèrpret, que mai no se sent massa convençut perquè no hi ha cap polític que s'ajusti al text", argumenta.

Políticament "impossible", prioritat per al rus

Martínez vol protegir l'espanyol perquè "tot i ser un idioma universal, a la UE només és oficial en un Estat membre, mentre que hi ha llengües que ho són en dos, tres o quatre”.

L'eurodiputat del PSOE adverteix que afegir el català a les 23 llengües oficials és "molt i molt complicat des del punt de vista material" i políticament "impossible, perquè hi ha una trentena d'idiomes més que estan en la mateixa situació". En qualsevol cas, apunta Martínez, el rus tindria prioritat sobre el català a Brussel•les, perquè "als països bàltics els rusòfons són gairebé majoria, representen més del 40% de la població i fins i tot poden fer servir el rus als tribunals de justícia".

Martínez assegura que alguns eurodiputats catalans són "oradors destacats i parlen millor en castellà que espanyols d'altres regions, de forma tan brillant com canta Serrat". I defensa que, a l'Estat, el Congrés i el Senat siguin monolingües i facin "servir totes les llengües que parlen tots els espanyols, que és una: l'espanyol". "Ja estem molt bé així, ens comuniquem molt bé", insisteix.

L'eurodiputat del PSOE considera "una frivolitat i gairebé un acudit de poca gràcia" que el PSC pugui tenir veu pròpia o grup parlamentari al Congrés. "Tenim problemes tan fonamentals de tipus social i econòmic que gairebé em ruboritza que ens perdem en això", lamenta Martínez, que veu "molt còmodes" els socialistes catalans dins la delegació del PSOE.

EL SINGULAR DIGITAL