Una dècada d'inversió pública sota mínims

El desemborsament per habitant a Catalunya entre el 2000 i el 2009 va ser el més baix de l'Estat

La Generalitat i els municipis van compensar l'escàs dispendi estatal

 

La inversió liquidada del conjunt de les administracions públiques a Catalunya en el decenni entre el 2000 i el 2009 va ser de 551 euros per habitant, la més baixa de l'Estat espanyol, on es va situar en 666 de mitjana (vegeu gràfic), en un rànquing que liderarien la Rioja i Cantàbria, amb 1.052 i 1.031 euros, respectivament. Si la comparació s'estén a tots els Països Catalans, la conclusió és la mateixa, ja que afegint-hi el País Valencià i les Illes Balears, la mitjana va ser de 560 euros, igualment a la cua, en una diferència negativa que de fet es repeteix en tots i cadascun dels anys analitzats.
Així ho posa de manifest un estudi publicat per l'Institut Ignasi Villalonga de València, obra dels professors d'economia de la Universitat Pompeu Fabra Patrícia Crespo i Martí Guasch i fet a partir de dades del Ministeri d'Hisenda i l'Instituto Nacional de Estadística, sobre la inversió pública d'aquest període, o sigui, els desemborsaments que es considera que incorporen nous actius a l'economia, des d'infraestructures fins a la protecció mediambiental.
Una altra dada –i no és pas l'última– corrobora la negativa percepció inicial: mentre que el conjunt dels Països Catalans suposava el 30,73% del PIB de l'Estat el 2009, només van rebre un 23,81% de la inversió de les administracions, set punts per sota. I això que el desfasament s'ha atenuat des del 2000, quan la diferència era de 10,5 punts, gràcies al fet que la inversió als tres territoris es va triplicar aquesta dècada.
A Catalunya, per exemple, la xifra va passar de 2.055 a 6.864 milions (del 10,35% al 14,68% del total estatal), i va pujar així fins al segon lloc, en termes absoluts, darrere d'Andalusia. Va ser, sobretot, gràcies al sensible augment de la inversió sobretot a partir de l'aprovació de l'Estatut el 2006, i en especial la disposició addicional tercera: dels 516 euros per habitant invertits el 2005, així, es puja a 751 el 2007 i a 941 el 2009, fins i tot un pèl per sobre dels 928 de la mitjana estatal aquell any. En termes de PIB, malgrat això, la xifra queda lluny encara –a quatre punts– del 18,56% que el 2009 pesava el català en l'estatal. El desequilibri, de fet, tot just es va reduir un punt respecte al 2000, quan s'havia invertit el 10,35%, i el pes de Catalunya en el PIB estatal era del 15,5%.

Lluny de la mitjana

L'estudi, en la mateixa línia, constata una altra conclusió que no ve pas de nou: “Les comunitats amb un PIB per càpita per sota de la mitjana obtenen majors nivells d'inversió pública, i a la inversa.” I a la inversa vol dir que Catalunya és el territori amb un menor esforç inversor de l'Estat en relació amb la seva riquesa en la primera dècada del segle XXI, a uns 30 punts de la mitjana, seguit de Madrid i les Illes Balears. A l'altra banda hi ha Extremadura, que gairebé dobla la mitjana estatal, Cantàbria i Castella i Lleó.
“L'euroregió de l'arc mediterrani –Euram, com la denomina l'institut per diferenciar el marc econòmic del polític– es troba en una posició clarament desafavorida respecte a la resta de l'Estat espanyol, així que és necessari començar a pensar i actuar des del punt de vista d'eficiència econòmica”, conclouen els autors de l'estudi. Per això destaquen, per exemple, que, a partir del mandat de la Unió Europea l'octubre passat, l'Estat hagi d'assumir una inversió tan fonamental per a l'Euram com el corredor mediterrani ferroviari.

L'Estat, l'últim de la fila

L'estudi no té en compte el 9% aproximat d'inversió no territorialitzable de l'Estat, que és l'administració que menys inversió aporta a l'estadística, superada per la local i l'autonòmica. Dels 6.864 milions que es van invertir en total el 2009 a Catalunya, per exemple, només 852, un 12,4%, van venir de l'Estat, malgrat que la xifra ha augmentat força els últims anys. Aquell mateix any, els ajuntaments catalans van ser els que més van invertir de tot l'Estat, 3.190 milions, mentre que la Generalitat, que se'n va gastar 2.822, seria la segona administració autonòmica més gastadora, darrere de l'andalusa i davant de la valenciana.

Sols un 5% de l'estatal

Si s'analitzen només les inversions de l'administració de l'Estat i la Seguretat Social en aquest decenni, a Catalunya sumen en total 4.737 milions, només un 4,97% dels 95.322 milions invertits en el conjunt (un 7,59% si se'n resta la despesa no regionalitzable). A Andalusia i a Madrid (amb 9.730 i 9.419 milions, respectivament) van doblar la quantitat, i van superar fins i tot la de tots els Països Catalans junts (9.268 milions). La tendència es corregeix mínimament en els últims exercicis, arran del nou Estatut català. El 2009, així, el pes de la inversió total de l'Estat a Catalunya va ser del 6,6%, això sí, molt lluny encara de les xifres (al voltant del 10%) invertides a Andalusia, Madrid i Castella i Lleó.

4.737milions

és el total d'inversió liquidada de l'Estat a Catalunya del 2000 al 2009. A Andalusia en va invertir 9.730 i a Madrid, 9.419.

 

23,81per cent 

del total estatal va ser la inversió pública als Països Catalans del 2000 al 2009, quan el seu PIB suposa el 30,73%.

La quantitat total creix el doble que el PIB estatal

Ò. Palau Els autors de l'estudi, que és el segon document de la sèrie de l'Observatori de l'Euroregió de l'Arc Mediterrani, destaquen “l'important paper” que la inversió pública juga com a revulsiu de l'economia, però constaten alhora una altra dada força reveladora probablement de l'origen del gran endeutament que hi ha en el fons de l'actual crisi econòmica: en la primera dècada del segle XXI, el PIB de l'Estat espanyol va créixer un 67,22%, mentre que la inversió pública liquidada (és a dir, l'efectivament gastada, no la consignada en els pressupostos previs) va créixer un 135%, més del doble.
Així, si bé l'any 2000 el conjunt d'administracions van desemborsar en obra pública un total de 19.855 milions, el 2009 –coincidint amb un repunt per l'entrada en ple funcionament del pla espanyol per a l'estímul de l'economia i l'ocupació, més conegut com el primer “pla Zapatero”–, la quantitat va ser de 46.763, amb la qual cosa el pes de la inversió pública sobre el total del PIB va créixer en deu anys del 3,15% al 4,44%. En el mateix període, en canvi, la població de l'Estat tot just va augmentar un 14,75%, dels 40,2 milions als 45,9, amb la qual cosa la inversió de les administracions per habitant i any també es va més que doblar, dels 493 euros del 2000 als 1.018 del 2009.
El fenomen ha seguit una evolució semblant en aquest període en el conjunt dels Països Catalans: el PIB hi va augmentar un 65,04% (dos punts menys que el conjunt de l'Estat), i en canvi les inversions ho van fer en un 171% (força per sobre del que ho va fer la mitjana), dels 4.097 milions del 2000 als 11.133 del 2009. És a dir, que el pes de la inversió pública sobre el PIB de l'Euram va passar del 2,09% al 3,44% del 2009. Això sí, encara molt lluny del 4,44% de la mitjana estatal.

EL PUNT AVUI

Recoder, en alerta per un possible nou transvasament

Coincideix amb la visió de la Plataforma en Defensa de l'Ebre, que alerta d'una "presa de pèl"

 El conseller de Territori i Sostenibilitat, Lluís Recoder, ha titllat de “desagradable sorpresa” la proposta del pla hidrològic de la Conca de l’Ebre presentada ahir dimecres per la Confederació Hidrològica de l’Ebre. Una proposta que, segons Recoder, podria amagar un futur transvasament del riu, ja que el projecte no preveu l’augment del cabal actual, tal com recomana la directiva europea de l’aigua. El pla, que situa una mitjana de 106,9 m3/s de cabal mínim a la desembocadura, és pràcticament el mateix que el règim del pla hidrològic vigent, aprovat l’any 1998, de 100 m3/s. Amb tot, la confederació destaca que la seva proposta suposa un increment de 216 hectòmetres cúbics anuals respecte el pla vigent.

La Generalitat té ara sis mesos per fer al·legacions a aquest pla de conca, per tal de convèncer la Confederació Hidrològica de l'Ebre que els cabals mínims no són suficients per assegurar "la vida del riu i l’ús de l’aigua per part del territori". Lluís Recorder ha recordat que el ministre espanyol d’Agricultura, Miguel Arias Cañete, es va comprometre a atendre criteris científics per fixar els cabals del riu.

El règim de caudals que preveu el pla per a la desembocadura de l'Ebre, aspecte clau per garantir el bon estat ecològic del delta, determina una aportació d'aigua que oscil·la entre els 80 i els 155 metres cúbics, mentre que la proposta que havia fet el Parlament la situava entre 227 i 397 m3/s.

La Plataforma en Defensa de l'Ebre ja va titllar ahir mateix la proposta de "presa de pèl". I va assegurar que, amb aquests cabals, "el País Valencià i Múrcia ja poden demanar aigua, perquè se'ls podrà fer un transvasament".

NACIÓ DIGITAL

Rajoy exigeix a Catalunya que rebaixi les seves pretensions

El president espanyol creu que no és oportú demanar un nou finançament en un moment de crisi

 El president espanyol, Mariano Rajoy, ha advertit avui que les pretensions catalanes per un finançament just no són oportunes. El mandatari espanyol ha argumentat que la crisi econòmica fa inviable les demandes provinents del Govern.

Rajoy ha assegurat que “cadascú pren les decisions que creu convenients” però seguidament ha afegit que és de "sentit comú" que les comunitats autònomes compleixin els objectius de dèficit i paguin els proveïdors. Rajoy ha avançat que parlarà amb CiU i el Govern perquè, ha afirmat, “toca fer coses junts, coses grans”. "És el moment de fer política en majúscules", ha proclamat.

Les paraules de Rajoy segueixen l’estela de les del seu ministre d’Hisenda, Cristòbal Montoro, qui ahir va acusar el catalanisme de retratar “una Espanya que no existeix” en referència a l’espoli fiscal. Montoro va anar més lluny, equiparant un hipotètic Estat català a un país “de l’edat mitjana”.

EL SINGULAR DIGITAL

'The Wall Street Journal' critica el dèficit fiscal català i acusa l'Estat d'asfixiar les autonomies per maquillar el dèficit

"Els catalans saben de primera mà que tots els camins, i totes les autopistes, van a parar a Madrid", diu un article del diari nord-americà signat des de Barcelona


'The Wall Street Journal' defensa Catalunya en la pugna per complir amb els objectius de dèficit i acusa l'Estat d'asfixiar les comunitats autònomes per maquillar els comptes. En un article signat des de Barcelona per Raymond Zhong, el diari nord-americà critica el discurs recentralitzador del govern de Mariano Rajoy i l'acusa de malbaratar amb grans inversions, com per exemple l'AVE. "Els catalans saben de primera mà que tots els camins –i totes les autopistes– van a parar a Madrid", diu el subtítol de la informació. El títol és: "Perquè Espanya no reformarà".
Zhong assegura que Espanya no aplicarà les reformes que ha promès a Brussel·les i acusa el govern de Mariano Rajoy de voler intervenir les autonomies en un "joc polític" per "distreure" de les "reformes que realment podrien ajudar els governs regionals a millorar els seus dèficits".
El columnista explica el dèficit fiscal al qual estan sotmesos Catalunya o les Balears i exposa els arguments del conseller d'Economia, Andreu Mas-Colell, per criticar l'asfíxia espanyola.
Diu el diari: "Els catalans tenen motius per posar en dubte la capacitat del govern espanyol per superar la situació econòmica. Rajoy ha estat culpant els governs regionals de l'excés de dèficit, argumentant que la despesa local havia posat en perill la solvència de tot l'Estat. Madrid ha amenaçat d'intervenir els pressupostos dels governs regionals". I afegeix: "Però d'acord amb Andreu Mas-Colell, el conseller d'economia de Catalunya, la veritable història és una mica diferent. El conseller explica que amb l'excepció del País Basc, 17 regions d'Espanya tenen autonomia per decidir la seva despesa, però gairebé ho fan sense ingressos".
"No hi ha cap garantia que els diners que paguen els ciutadans d'una regió a Madrid serveixin per finançar aquella regió. Això vol dir que el govern central pot fer que els seus propis dèficits pressupostaris semblin més petits i que els dels governs de la regió semblin més grans, senzillament quedant-se els diners recaptats a les autonomies".
I conclou el text: "El resultat? Catalunya és la capital de la indústria espanyola i un dels districtes industrials més importants d'Europa, per darrere només en productivitat de la Llombardia a Itàlia i la conca del Ruhr a Alemanya. No obstant això, cada any, des del 1986, una mitjana de 9% del PIB de Catalunya en termes nets, ha deixat la regió per anar a Madrid i ser redistribuït a tot l'Estat. A Espanya, només les Illes Balears renuncien a una part més gran de la seva producció anual. En cap altre lloc d'Europa o Amèrica del Nord no hi ha transferències intraestatals de tal magnitud".

ARA

El Govern es prepara per l’atac de la Brunete mediàtica a Catalunya

Amb un full de ruta intern que anomena “el pla de l’estrebada” vol fer front a l’atac que vaticina rebrem d’Espanya, el xoc de trens està servit.

 El portaveu del Govern, Francescs Homs, en una estrevista a Rac1, ha reconegut que la confrontació amb Espanya no serà clara, serà confusa, i que faran servir embolics, confusió i  arguments contradictoris. Assegura que és un escenari nou per tots i que malgrat Espanya “no ens enviaran els tancs”, faran servir l’arma de la confusió i de la por a la gent amb l’amenaça d’una intervenció, aquestes, segons Homs, “Són els tancs moderns: l’estat de confusió i desànim”.

 Homs ha dit que “Hem de ser conscients que hi haurà una artilleria difamatòria sobre llengua, convivència, etc, i també que “La Generalitat és més feble del que ens havíem pensat: la dependència econòmica de l’Estat és gran, però la fortalesa del poble de Catalunya també.”. De moment titllar a CiU de victimisme, en relació als pressupostos i al deute d’Espanya amb Catalunya, és la tònica general dels mitjans espanyols, d’aquí  que Homs hagi recordat que: “De victimisme, nosaltres res. La cultura de l’esforç i l’austeritat forma part de la nostra manera de ser. A Espanya passa el revés”. Sobre el PP ha assegurat que tot i aconseguir una clara majoria a les urnes, en tres mesos s’han estavellat a Andalusia, on la cultura de l’esforç i l’austeritat s’entén de diferent manera, i ara pateixen perquè tenen eleccions a Galícia i el País Basc.

Una mostra de l’atac amb embolic i confusió la trobem avui mateix al diari El Mundo, que ha recollit la intervenció a Rac 1 d’Homs i ha titulat  “el portaveu del Govern alimenta la por de la intervenció”, malgrat que Homs ha deixat clar a la seva intervenció que:“Compto que no ens intervindran. Treballem des que ens hi vam posar perquè no passi.”

DIRECTE.CAT

El que costa ser català. El preu de ser espanyol. - Jofre Llombart

"Comparativa entre Catalunya i Espanya sobre impostos pagats i serveis rebuts"

Ahir a “El Món a Rac-1” vam posar en antena una comparativa entre Catalunya i Espanya sobre impostos pagats i serveis rebuts. Amb la direcció del Singular Digital hem convingut donar-li forma de text. Per fer aquest llistat s’han fet servir dades absolutament oficials i contrastables. El que sí ha estat discrecional ha estat l’elecció dels paràmetres. És cert que podríem haver emprat altres impostos -com l’IBI o l’IAE- i altres serveis. Però considerem que aquests seleccionats són prou gràfics. Desitjo que us sigui didàctic.

Impostos:

Catalunya és on hi ha una retenció més gran de l'IRPF: 56 per cent per a les rendes altes, 40 per les mitjanes i 24,75 a les baixes.

Balances fiscals:

Per cada 1000 euros que paga un català en impostos, rep de l'Estat en serveis 870. Per cada 1000 euros que paga en impostos, un extremeny en rep de l'estat 1170. La diferència és de 300 euros.

Metro i bus:

A Barcelona, el bitllet senzill val 2 euros. A Madrid, un euro i mig. Els abonaments multitransport són més barats a la capital catalana que a l'espanyola. La T-10 barcelonina val 9,25 euros i la Metrobús madrilenya 12. Tot i que es diu així no permet transbordament. Això sí, el metro arriba a Barajas i no al Prat.

Rodalies Renfe:

El servei de Cercanías Madrid és molt millor que Rodalies Catalunya. No és una impressió. Per un territori molt més petit, l'àrea metropolitana de Madrid té 367 quilòmetres de vies, només cent menys que la catalana i això sí quasi tota en via doble Hi ha 900 mil usuaris de Cercanías Madrid per només 400 mil de Rodalies Catalunya.

Peatges:

A Catalunya de cada 100 quilòmetres d'autopistes, 67 són de peatge i 33 de franc. A Madrid, són 96 gratuïts i 4 de peatge. A Andalusia el percentatge és de 87 de franc contra 13 de pagament i a Extremadura no hi ha un sol peatge.

Aeroports:

A Madrid-Barajas es paguen 7,73 euros de taxes aeroportuàries per cada enlairament. A Barcelona-El Prat es cobren 6,81 per enlairament. Però des de Madrid hi ha 55 vols transoceànics i des de Barcelona, 15.

Inversions Foment:

Per aquest 2012, el govern espanyol ha retallat un 45 per cent les inversions a Catalunya. És la retallada més important de l'Estat. La tisorada al País Valencià i Andalusia és del 34 per cent. A Castella la Manxa un set per cent mentre que a Galícia i al País Basc, on s'hi farà arribar l'AVE les inversions creixeran un 9 i un 17 per cent respectivament.

Escoles bressol:

Per aquest curs, a Barcelona hi ha 7.400 places públiques per una població de 1.630.000 habitants. A Sevilla: 22.000 places per una població de 703.000 persones.

Ordinadors:

A Catalunya hi ha un ordinador per cada 5 alumnes. A Extremadura un per cada 2.

Universitats:

Estudiar un curs d'alguna carrera d'Humanitats val, a la Complutense de Madrid, entre 700 i 811 euros depenent dels estudis. A l'Autònoma de Barcelona no baixa de 910. Infermeria a Madrid, 1088 euros, a l'Autònoma 1.423.

Retallades Sanitat:

Fa dos anys, el pressupost en sanitat a Andalusia era de 1180 euros per habitant. Aquest any és de 1174 euros. La retallada és de 6 euros. A Madrid, per un pressupost similar la retallada ha estat de 4 euros. A Catalunya, fa dos anys s'hi destinaven 1.298 euros per habitant. Ara 1128, és a dir, 170 euros menys.

Medicaments:

Amb l'euro per recepta i el copagament per a pensionistes, a mateix tractament, un jubilat català pagarà en fàrmacs 277 euros i un de la resta de l'Estat en pagarà 216.

Òpera:

Anar al Liceu sí surt més barat que anar al Teatro Real de Madrid. Els abonaments surten més econòmics depenent de la butaca. El millor seient del Liceu val a l'any 1.491 euros mentre que al Real és 1.543. També els abonaments populars són més econòmics.

Sous funcionaris:

Els funcionaris de la Generalitat cobraran un 5% menys aquest any: un 3 a la paga doble de l'estiu i un 2 a la de Nadal.
Als funcionaris de l'Administració General de l'Estat se'ls ha congelat el sou aquest any.

IPC:

Els preus han augmentat un 2,2 per cent des del març del 2011 al març del 2012. Només s'han incrementat més a Castella-Lleó. La mitjana estatal és de 1,9, però és que a Andalusia només s'han apujat un 1,6. Dit d'una altra manera: en només un any, comprar a Catalunya s'ha encarit sis dècimes respecte Andalusia.

EL SINGULAR DIGITAL

Mas: “Sí que hi ha diners per a l'AVE de Galícia i per al Prado i no per a Catalunya”

El president del govern condemna que PP “es passi el dia assenyalant amb el dit la responsabilitat de les comunitats autònomes” del dèficit públic

Per a Mas, el següent pas lògic de país ha de ser el pacte fiscal

 

“El govern entén com pesa la llosa del govern espanyol, el que no entén és perquè no reconeix els deutes amb Catalunya i que ens digui que no hi ha diners, quan n'hi ha per a fer l'AVE de Galícia i per augmentar la partida del Museu del Prado”. Així de contundent s'ha pronunciat Artur Mas davant les preguntes de la líder popular Alícia Sánchez-Camacho en la sessió de control al Parlament.
I és que, Mas ha aprofitat aquesta sessió de control per retreure al govern espanyol que hagi ignorat els deutes a Catalunya en els seus pressupostos i no hagi inclòs la disposició addicional tercera corresponent al 2009. En resposta a Sánchez-Camacho, Mas s'ha queixat que hi ha 219 milions d'euros que “simplement han volat”, igual que va passar amb els 759 milions de l'any passat i que estan aprovats en comissions bilaterals a Madrid.
En aquest context, el president del govern ha mantingut que Catalunya és el territori més castigat pel pressupost estatal i ha acusat el govern espanyol de “treure's les puces de sobre”, en referència a la contant culpabilització de les comunitats autònomes com a causants del dèficit públic.
A més, el president ha remarcat que les enèsimes tisorades anunciades per l'executiu de Mariano Rajoy -concretament, s'ha referit als 10.000 milions d'euros d'educació- no comportaran la reducció pressupostària que Madrid atribueix a les mesures d'austeritat.
La sessió de control al president ha posat de manifest que la negació estatal del deute amb Catalunya ha refredat molt l'afinitat amb els populars catalans, que en els darrers mesos havia estat el to predominant a la cambra parlamentària.
“Vostè creu que és normal que el govern espanyol es passi el dia assenyalant amb el dit la responsabilitat de les comunitats autònomes?”, ha respost Mas a la líder del PP, qui s'ha mostrat insatisfeta amb l'actitud de confrontació del govern català.
Per altra banda, els tres partits d'esquerra de l'arc parlamentari han estès la mà al govern català per frenar el que entenen, de la mateixa manera que CiU, com a agressions frontals del govern central sobre Catalunya. Ara bé, les recriminacions al partit del govern per haver donat suport a la llei d'estabilitat pressupostària de l'executiu de Rajoy, que preveu la intervenció de l'Estat a les comunitats autònomes si no acompleixen amb l'objectiu de dèficit fixat, també ha estat una nota compartida pels exmembres del govern tripartit.
Per a Mas, el següent pas lògic de país ha de ser el pacte fiscal, que assegura que es votarà al Parlament abans de l'agost. En aquest sentit, ha assegurat al portaveu del principal grup de l'oposició, Joaquim Nadal, que tornarà a demanar al partit dels socialistes que se sumi a la proposta de pacte fiscal que posi en mans de Catalunya els diners públics que s'hi recapten.

EL PUNT AVUI