El govern espanyol menysté l'enquesta independentista

Recorda que és només un sondeig i apel·la a la responsabilitat dels catalans perquè tinguin clar que la prioritat és sortir de la crisi

Duran també recela del CEO i subratlla que l'estat propi no aconsegueix majoria absoluta

 

Al govern de Mariano Rajoy no li fa cap gràcia l'enquesta del CEO que detecta un fort impuls de l'independentisme a Catalunya, fins al punt que per primera vegada es converteix en l'opció majoritària per a la ciutadania. L'executiu del PP ho interpreta com una pugna de l'executiu d'Artur Mas amb vista a una hipotètica negociació del pacte fiscal. Així que la millor manera de desentendre's del baròmetre d'opinió és minimitzar el seu resultat i menystenir els seus possibles efectes. Per la vicepresidenta de l'executiu espanyol, Soraya Sáenz de Santamaría, el sondeig té un valor molt relatiu i, sobretot, sigui quin sigui el resultat, “no ens ha de distreure del que és important”. I, a hores d'ara, l'única prioritat és sortir de la crisi econòmica.
Malgrat que es pugui estar més o menys neguitós per la radiografia que mostra el CEO, l'executiu de Rajoy no vol que s'interpreti en cap moment que La Moncloa admet la tesi que la desafecció de Catalunya envers Espanya creix amb passes de gegant i és per això que la vicepresidenta subratllava que avui el que de veritat preocupa el ciutadà, sigui d'on sigui, és la situació econòmica i social. En aquest punt, apel·lava a la “responsabilitat” dels dirigents catalans a l'hora d'escollir les seves prioritats, perquè, segons emfasitzava, “aquest és un moment per a l'estabilitat, per treballar junts i per trobar mesures per sortir de la crisi”.
A Catalunya tampoc tothom veu amb bons ulls el resultat del CEO. El president del comitè de govern d'Unió, Josep Antoni Duran i Lleida, recelava ahir dels seus resultats i els interpretava de manera diferent a com ho ha fet el govern. Duran i Lleida es fixava en les diferents qüestions que planteja el baròmetre per atraure el focus sobre la pregunta en què es demana quin és el model desitjat per a Catalunya, en comptes de fer-ho sobre la que pregunta directament pel sentit del vot en un referèndum. En la primera qüestió, remarcava el cap de files de CiU a Madrid, l'opció preferida és la d'un estat propi, si bé remarcava que no aconsegueix la majoria absoluta, ja que queda en un 34% dels enquestats.
“No vull entrar a desqualificar el debat sobre la independència”, assegurava Duran i Lleida en una entrevista a Onda Cero. No s'ha d'oblidar que el passat congrés d'Unió va rebutjar que el partit es declarés obertament independentista, en benefici d'una tercera via que aposta per la confederació.
Mentrestant, des del govern segueixen celebrant els resultats. El seu portaveu, Francesc Homs, considera el sondeig un aval “a la transició nacional” plantejada pel president de la Generalitat, Artur Mas. Homs veu en la majoria independentista ”consciència nacional i ganes de canviar coses” atès que es reclama més autogovern del que hi ha ara.

EL PUNT-AVUI

Caamaño posa en dubte que el dret a decidir existeixi

L’exministre de Justícia assegura que no reconèixer aquest dret “no és ser antidemocràtic”

L'exministre socialista de Justícia, Francisco Caamaño, ha assegurat avui a que “no reconèixer el dret a decidir no és antidemocràtic" i ha posat en dubte que el dret a l'autodeterminació existeixi i formi part de la teoria constitucional i del dret polític. “Jo sóc federalista i no crec que existeixi el dret a decidir”, ha etzibat.

El membre del PSOE ha trencat amb aquestes paraules la línia d’una jornades a la Fundació Rafael Campalans sota el títol "Autogovern, federalisme i dret a decidir" i que havia de servir per apropar el socialisme català al debat sobre el sobiranisme.

Caamaño, que va ser considerat un ministre defensor de l’Estatut, ha criticat els nacionalisme i ha posat en evidència el cansament que, segons ell, hi ha l’Estat sobre el reiterat debat de l’autogovern i ha defensat un model federal que es basi en la “lleialtat”.

Les explicacions de l’exministre i les demandes perquè Catalunya deixi d’exigir, fins i tot han desagradat a membres del PSC que han demanat més explicacions, com la diputada, Rocío Martínez Sampere, o l’exconseller Josep Maria Vallès.

 

EL SINGULAR DIGITAL

Sáenz de Santamaría demana als catalans “molta responsabilitat”

La vicepresidenta del govern espanyol considera que ara cal “treballar junts” per superar la mala situació econòmica

Subratlla que “la gran preocupació dels espanyols” és la crisi

 

La vicepresidenta del govern espanyol, Soraya Sáenz de Santamaría, ha demanat aquest divendres als catalans “molta responsabilitat” a l'hora d'escollir prioritats. En la roda de premsa posterior al Consell de Ministres, la vicepresidenta ha recordat que “aquest és un moment per a l'estabilitat, per treballar junts, arribar a acords i trobar mesures per superar” la crisi econòmica.
Aquesta ha estat la resposta de Sáenz de Santamaría quan se li ha demanat que valorés la recent enquesta del Centre d'Estudis d'Opinió (CEO) que apunta que el 51,1% dels catalans votaria a favor de la independència si se celebrés un referèndum. El sondeig ha estat elaborat amb una mostra de 2.500 persones, enquestades per telèfon entre els dies 4 i 18 de juny.
Sáenz de Santamaría ha dit que a les enquestes “se'ls dóna el valor que tenen”. “Això no ens ha de distreure del que és important”, ha afegit. Per a la vicepresidenta espanyola, si “en aquest moment” es fes una enquesta, una resposta “unànime” indicaria que “la gran preocupació dels espanyols, amb independència del lloc d'on procedeixin o resideixin, és la crisi econòmica, la crisi social”.

EL PUNT-AVUI

El PP exigeix tancar les ambaixades europees de la Generalitat

El grup conservador vol eliminar les delegacions catalanes a Londres, París i Berlín

El diputat del PPC Juan Milián ha exigit aquesta tarda a Senén Florensa, secretari d'Afers Exteriors de la Generalitat de Catalunya, el tancament immediat de les delegacions del Govern a Londres, París i Berlín. "Poden agafar un vol low-cost cada cop que vulguin anar a aquestes capitals a fer política", ha ironitzat el popular que ha assegurat que el Govern no fa política d'obertura de mercats sinó política de "Nation Building"

Florensa, que ha comparegut  la comissió d'Exteriors de la cambra catalana, s'ha defensat recordant que ja n'hi ha prou amb el tancament de la delegació de Buenos Aires a finals del 2011.

El responsable polític de l'acció exterior de la Generalitat ha defensat la continuïtat les cinc delegacions que manté la Generalitat, tot i l'exigència del PPC. 

NACIÓ DIGITAL

Cavall de batalla

Avui fa dos anys, el Constitucional va amputar l'Estatut

Va invalidar 14 articles i va reinterpretar 27 punts més de l'articulat

Pòsits de la polèmica són el debat del pacte fiscal i l'augment de l'independentisme

 

Al Tribunal Constitucional se l'esperava des de feia temps. Quatre anys, ni més ni menys, per decidir què s'havia de fer amb l'Estatut que, des que es va aprovar en referèndum el juny del 2006 substituïa la que havia estat la norma fonamental del règim jurídic català des del 1979. Quatre anys de deliberacions, un període inusualment, injustificadament llarg, per decidir el recurs presentat pel PP, que qüestionava 114 dels 223 articles que integraven el text, a més de 9 disposicions addicionals i 2 de finals. Quatre anys de remenar la patata calenta, i amb algun dels magistrats confiant a poder plegar abans d'haver d'empassar-se el gripau, pendents com estaven d'una renovació sempre ajornada.
Els quatre anys van acabar aquell dilluns en què el TC va dictar sentència. L'alt tribunal, amb un membre recusat i quatre amb el mandat caducat des de feia anys, inclosa la presidenta María Emilia Casas, i sense haver reemplaçat encara el magistrat Roberto García-Calvo, mort el 2008, parlava finalment: deixava sense validesa jurídica la definició de Catalunya com a nació del preàmbul del text, invalidava 14 articles –un totalment i la resta de manera parcial–, en reinterpretava 23 més i 4 disposicions addicionals, i validava la resta de la norma.
La difusió de la sentència va generar els escarafalls habituals entre els partits catalans, la majoria dels quals van considerar que el TC havia tocat el moll de l'os. El llavors president, el socialista José Montilla, contemporitzava i insistia que el 95% del text havia estat validat, però que ell el volia “tot”. El líder de l'oposició, Artur Mas, feia una crida a sortir al carrer i se sumava a la convocatòria per la manifestació massiva del 10 de juliol, i assegurava a més que els enemics de l'Estatut no se sortirien amb la seva. Joan Puigcercós, líder d'ERC, advertia que la decisió del TC faria créixer l'independentisme, i ICV, a través de Joan Herrera, demanava un altre referèndum. Que no s'ha fet, és clar.
De tot això, en fa avui dos anys, que han permès constatar que hi va haver molts focs d'encenalls. No podia ser d'una altra manera: la divisió de poders, quan es pronuncien els tribunals, deixa al legislatiu el dret a recórrer, si s'escau, a una instància superior, que no és el cas, i a picar de peus. Si hi afegeixen que el cicle electoral postsentència va canviar l'escenari de dalt a baix i que ara tothom sap, o això creu, què és la prima de risc, s'entén el segon terme en què ha quedat el que havia de ser el cavall de batalla del catalanisme, abocat ara a la negociació per assolir un pacte fiscal que superi la fita estatutària pel finançament.
El PP, impulsor de la retallada –llavors era de l'Estatut, del que parlàvem quan dèiem retallada–, va convertir-se en tercera força a Catalunya pocs mesos després del pronunciament del TC, i el govern convergent de Mas hi flirteja aquí i a Madrid, mentre el PSC, amb Montilla retirat al Senat, prou feina té per reconstruir-se després d'una successió de daltabaixos tan abrasius per al partit com el procés de decisió sobre l'Estatut. Pel que fa a l'alt tribunal, en els dos anys posteriors finalment s'ha renovat aquells quatre magistrats que encadenaven pròrrogues, però ara torna a restar pendent renovar-ne un altre terç.
El TC, per cert, encara té feina referida a l'Estatut. En aquests dos anys –en què hi ha hagut altres sentències judicials que han aplicat la doctrina dictada en aquella, sense anar gaire lluny, la que fa quatre setmanes va retallar el reglament d'ús del català a l'Ajuntament de Barcelona o l'últim clatellot, acabat de sortir del forn, del Suprem a la immersió lingüística–, el Constitucional ha desestimat les altres demandes contra la norma catalana, les presentades pels governs de les Illes, el País Valencià i Aragó, primer, i posteriorment, la del Defensor del Poble i les de Múrcia i la Rioja, totes remetent-se a la sentència del 28 de juny del 2010.
La reacció, en tot cas, ha estat una remor de fons. Perquè el temps i les enquestes han acabat donant la raó a Puigcercós, l'altre líder, amb Montilla, desaparegut de la primera línia víctima de la rebregada electoral al tripartit. Sí, Puigcercós tenia raó: l'independentisme creix, com ho constata el Centre d'Estudis d'Opinió. Que li ho diguin si no a Laporta, que acabava mandat al Barça l'endemà de la sentència, i ara és regidor a Barcelona i diputat al Parlament, a on va arribar muntat sobre el cavall de batalla. Ara, però, vol tornar al Barça.

EL PUNT-AVUI

Rubalcaba-Rajoy, front comú contra el pacte fiscal

El Govern alerta que Rubalcaba s'ha ofert a Rajoy per 'barrar el pas' conjuntament al pacte fiscal

---

L'ofensiva espanyola contra qualsevol progrés català és evident. I no és només una qüestió de la dreta més rància, sinó que també des del PSOE es continua escanyant Catalunya tot i que hi vulguin posar bona cara. El portaveu del Govern, Francesc Homs, ha alertat que el secretari general del PSOE, Alfredo Pérez Rubalcaba, s'ha ofert al president del govern espanyol, Mariano Rajoy, per "barrar el pas" conjuntament al pacte fiscal. Després que Rubalcaba hagi avalat el pacte fiscal però hagi rebutjat el concert, Homs ha apuntat que aquestes declaracions van lligades precisament a aquest oferiment. "Em semblava inversemblant, però veig que sí, que les coses apunten cap aquí", ha apuntat el portaveu, que ha explicat que li havia arribat aquesta informació però que es "resistia a creure-la". Sobre el PSC i Pere Navarro, ha admès que cada cop "li costa més seguir-lo". 

 "Ens costa cada cop més seguir el PSC", ha dit Homs després que Navarro advertís que el Govern de CiU buscava la "divisió dins de Catalunya i el xoc de trens amb Espanya" amb el pacte fiscal. Segons Homs, potser aquesta reflexió té més a veure amb una "situació interna" dels socialistes, és a dir, possibles divergències entre PSC i PSOE per aquesta qüestió.

Homs ha concretat que el ple sobre el pacte fiscal serà amb tota probabilitat l'última setmana del juliol i que la segona cimera serà durant la primera quinzena. Ha negat paràlisi en les negociacions i ha assegurat que "la feina es va fent", però que tots els grups van acordar discreció.

DIRECTE.CAT

Nova estocada contra el català

El Suprem anul•la la vehicularitat de la llengua en el cicle d’educació infantil

 El Tribunal Suprem (TS) ha decidit anul•lar quatre articles del decret que ordena el segon cicle d’Ensenyament Infantil, de 3 a 6 anys, de la Conselleria d’Ensenyament de la Generalitat aprovat el 2008. Es tracta d’aquells articles que defineixen el català com a llengua usada normalment a les aules, és a dir, com a llengua vehicular.

Entre els articles anul·lats hi ha el que estableix que "el català, com a llengua pròpia de Catalunya, s'ha d'utilitzar normalment com a llengua vehicular d'ensenyament i aprenentatge i en les activitats internes i externes de la comunitat educativa". Però també declara nul un article que establia "dedicar una atenció a l'aprenentatge de la llengua catalana" a l'alumnat estranger per tal d'aconseguir la seva "ràpida integració".

Aquesta sentència estima el recurs presentat contra una sentència anterior del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) sobre el català a l’escola i que aquest tribunal va fallar a favor de la immersió lingüística.

Sentències contra el català

Aquest és la tercera resolució judicial contraria al català pronunciada els darrers mesos. El 31 de maig el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ja va estimar parcialment la petició de quatre famílies que havien demanat el castellà com a llengua vehicular en l'educació dels seus fills fundant-se en una sentència del mes de març, la qual el TSJC reconeixia el dret de tres famílies a escolaritzar en castellà els seus fills de manera individual.

I, aquell mateix dia, en aquest cas fora de l’àmbit educatiu, el TSJC va donar la raó al recurs interposat pel president del grup municipal del PPC, Alberto Fernández Díaz en anul•lar que el català sigui llengua preferent en l’Ajuntament de Barcelona, tal com estableix el reglament del consistori.

"Som on érem"

La consellera d'Ensenyament, Irene Rigau, ha valorat aquesta sentència del Tribunal Suprem, assegurant que "som allà on érem" i que es continuarà aplicant el model d'immersió lingüística. Així, ha assegurat que la Llei d'Educació de Catalunya garanteix la "base legal" per continuar aplicant la immersió lingüística i que el català sigui la llengua vehicular als centres.

Rigau ha anunciat que el Govern no recorrerà aquesta sentència en considerar que és anterior a la LEC i que, per tant, aquesta norma blinda el sistema. Rigau ha dit que no hi haurà cap canvi de cara al curs vinent sinó "continuïtat i serenitat absoluta als centres". Ha mostrat però preocupació per les últimes sentències del TS.

Rigau també ha assenyalat que, malgrat això, estan "preocupats" perque "el Suprem demostra que interpreta molt restrictivament tot el que concerneix al model lingüístic escolar de Catalunya".

EL SINGULAR DIGITAL