El PP demana que la celebració dels 300 anys dels fets de 1714 no es converteixi en un "aquelarre nacionalista"

Alberto Fernández Díaz demana que la festa no tingui "una descarada visió sobiranista"

El president del grup municipal del PP, Alberto Fernández Díaz, ha criticat la manera com CiU vol commemorar els 300 anys dels fets de 1714. Ha demanat al govern que no converteixi la festa en un "aquelarre nacionalista". Fernández Díaz ha fet aquestes valoracions després que el tinent d'alcalde de l'àrea de Cultura, Jaume Ciurana, presentés al plenari els preparatius d'aquesta commemoració.

El líder del PP a Barcelona ha demanat que la celebració dels 300 anys sigui "oberta i plural, de llibertat, deixant de banda una visió únicament monocolor i excloent". Ha instat l'equip de govern a encarar aquests actes "sense donar-los una descarada visió sobiranista", perquè "Barcelona se sent tant catalana com espanyola".

El portaveu del grup socialista, Jordi Martí, també ha alertat del "perill d'un excés de càrrega ideològica" en aquesta commemoració, mentre que la representant d'ICV-EUiA, Isabel Ribas, ha recordat que els fets de 1714 van suposar la pèrdua de l'autogovern de Catalunya. El regidor d'Unitat per Barcelona, Joan Laporta, ha expressat el seu "total suport" a la commemoració dels 300 anys de 1714.

D'altra banda, el primer tinent d'alcalde, Joaquim Forn, s'ha compromès a incloure una pregunta sobre l'opinió dels barcelonins respecte a la independència de Catalunya al baròmetre municipal si així ho acorden tots els grups municipals. Forn ha respost d'aquesta forma a la petició que ha formulat el grup d'Unitat per Barcelona perquè s'inclogui la pregunta "Si demà es fes un referèndum sobre la independència de Catalunya, vostè què votaria?", en l'enquesta periòdica municipal.

ARA

11.000 milions impagats

La Generalitat estima que aquest any pagarà 2.428 milions per decisions preses a Madrid L'Estat li deu 8.605 milions que encara no tenen calendari de retorn

El govern acumula un impagament de l'Estat d'11.034,3 milions d'euros. El govern d'Artur Mas estima que les decisions i actuacions de l'executiu espanyol li costaran 2.428,9 milions enguany i a aquesta xifra s'hi afegeixen els antics deutes pendents, que ascendeixen a 8.605,4 milions. Així ho recull un informe elaborat pel gabinet de Mas a què ha tingut accés aquest diari, titulat Compliment del principi de lleialtat institucional. Anàlisi de la legislació estatal que incrementa la despesa a Catalunya. L'estudi calcula, d'una banda, l'impacte negatiu que tenen sobre les arques catalanes les decisions estatals. De l'altra, compila els antics deutes en infraestructures, salut o derivats de l'Estatut. La suma global és esfereïdora: equival a un terç del que gastaran aquest any tots els departaments de la Generalitat.

Un llarg rosari de decisions de Madrid comprometen el govern a fer noves despeses. La llei de la dependència, per exemple, va obligar l'any passat a la Generalitat a fer un sobreesforç de 235 milions. Per la de l'avortament va finançar fins a 70 milions en anticonceptius d'última generació. La Moncloa hauria d'haver compensat el cost de la despesa addicional que aquesta i altres normes van tenir per a Catalunya. Però no ho va fer, encara que el principi de lleialtat institucional està recollit en la llei orgànica de finançament de les comunitats autònomes i a l'Estatut.

Generalitat ofegada

El govern calcula que, aquest any, la factura de la deslleialtat s'elevarà fins als 2.428,9 milions. L'executiu estima que les decisions de La Moncloa anteriors al 2009 li costaran 1.851,2 milions. Ho fa a partir d'un estudi del tripartit que incloïa els anys del 2001 al 2005, amb el qual ha calculat que el cost de les mesures estatals fins a la data equivalien al 5% del pressupost consolidat. L'últim acord de finançament —que es va començar a aplicar el 2009 i al qual CiU es va oposar— posava el comptador dels impagaments per la lleialtat institucional a zero. A partir d'aquesta data, el gabinet d'Artur Mas conclou que les decisions estatals preses li comporten un cost de 577,7 milions més anuals.

Entre les últimes mesures estatals que perjudiquen les arques catalanes hi ha, a més de la llei de la dependència i la de l'avortament, el decret d'actuacions per fomentar inversió o la creació d'ocupació del 2010 (que suposa una pèrdua de recaptació de 90 milions per a la Generalitat) o el cost dels desplaçats no compensat pel fons de cohesió sanitària (78,5 milions). Però el mateix govern admet que hi pot haver altres lleis, no identificades en l'estudi, que engreixin el còmput.

A banda dels milions corresponents a la lleialtat institucional, el govern espanyol deu a Catalunya 8.605,4 milions que no tenen encara calendari de retorn. La xifra inclou, entre altres partides, la dels famosos 759 milions de la liquidació del 2008 de les inversions en infraestructures (que hauria d'haver rebut l'any passat) els 219 de la liquidació del 2009 (que li corresponen aquest any) i els 1.450 milions de la bestreta del fons de competitivitat. El total recull igualment els 5.700 milions de deute en infraestructures reconeguts al febrer per la ministra de Foment, Ana Pastor. També hi són 472 milions del finançament del deute històric amb la Seguretat Social dels centres hospitalaris concertats per deutes anteriors al 1995 i 5,4 milions pendents per sufragar el centre d'alt rendiment de Sant Cugat.

Converses amb Madrid

El Consell de Ministres aprovarà divendres el pressupost de l'Estat i l'executiu de Mas continua negociant la inclusió d'alguns d'aquests deutes, com ara els 219 milions en infraestructures. En l'informe, però, l'executiu també enumera comportaments estatals que li dificulten el pagament dels serveis públics. Recorda, per exemple, que no pot emetre deute a llarg termini sense tenir l'autorització expressa de Madrid, i subratlla que el repartiment de la flexibilització del dèficit –més laxa per a l'administració central i més estricta per als territoris– “condemna Catalunya” a fer un sobreesforç de 400 milions. La Generalitat remarca igualment el perjudici que pateix per la lenta negociació dels traspassos de competències.

AVUI

El Senat rebutja instar el Govern que Catalunya participi de manera "activa i directa" a la UE

La Comissió Mixta per a la Unió Europea que ha tingut lloc al senat ha rebutjat aquest dimarts una proposició no de llei (PNL), que instava al Govern que Catalunya pogués participar "de manera activa i directa" en les qüestions de la Unió Europea (UE), tal com reflecteix l'Estatut de Catalunya.

En concret, la PNL, presentada pel grup Mixt i defensada pel parlamentari Alfred Bosch, ha estat rebutjada per 20 vots en contra, 4 vots a favor i 11 abstencions.

En la defensa de la proposició, Bosch ha destacat que l'Estatut marca que Catalunya pugui participar a la UE, i a més "ho imposa la lògica", però malgrat això, segons ha afirmat el parlamentari, no s'està complint aquesta circumstància, com el cas de la defensa del Corredor del Mediterrani, ha citat.

Alhora, ha lamentat el que passa també amb la llengua catalana, i ha indicat que la presència d'Andorra, com un microestat, permetria que es parlés català a Europa, però no el que 14 milions ho facin a Espanya: "És el nacionalisme espanyol monolingüe que no admet excepcions", ha asseverat.

"Fins que no tinguem un estat no serem normals ni respectats a la Unió Europea, aquest és el missatge que se'ns transmet", ha conclòs.

Per la seva banda, el parlamentari del PSOE Ramón Jaúregui ha destacat que s'abstindrien a les votacions perquè consideren que aquesta Llei, en al·lusió a l'Estatut, ja s'ha aprovat pel que opina que no seria bo que amb unes votacions "es devalués el seu contingut".

D'altra banda, Jáuregui ha indicat que "no és just" que el parlamentari equipari el PP al PSOE en aquest assumpte, ja que hi ha "enormes diferències" entre tots dos, sobretot en el que a l'Estatut de Catalunya es refereix.

Alhora, ha destacat que "no es pot fer un discurs catastrofista" ni sobre la participació catalana ni sobre l'ús de la llengua, ja que, segons ha destacat, des del 2004 el govern socialista ha defensat el seu ús en totes les institucions europees.

"LATIGUILLOS AMENAÇADORS"

Finalment, el parlamentari del PP Luis Peral ha manifestat que votaria en contra de la proposició que, casualment, és "gairebé idèntica" a la presentada el 2009 per ERC i que ha estat aprovada amb una esmena transaccional del PSOE.

En concret, el parlamentari ha indicat que a la comissió no estan acostumats a "latiguillos amenaçadors" com els utilitzats per Bosch, i ha assenyalat que a més discrepa amb el proponent en allò que Espanya mai ha estat un Estat multilingüe, ja que, segons ha destacat Perera, sempre ho ha estat.

Alhora, ha destacat que en el discurs utilitzat per Bosch evita dir, fins a en set ocasions, Espanya, per utilitzar en el seu lloc de manera "conscientment ofensiva" la denominació Estat espanyol: "No per evitar esmentar una realitat, deixa aquesta d'existir", ha conclòs.

EUROPA PRESS

Sánchez-Camacho defensa que la UE no acceptaria un estat català

La presidenta del PP creu que els “independentistes de CDC” estan enganyant l'opinió pública i són el principal problema que té ara Catalunya

Pregunta a Duran i Lleida si pensa seguir “sent còmplice de la CDC més radical i independentista de la història”

La presidenta del PP català, Alícia Sánchez-Camacho, considera que els “independentistes de CDC” està traslladant a l'opinió pública una “mentida” quan diuen que Catalunya podria ser un estat propi dins de la Unió Europea perquè, al seu parer, la UE no ho acceptaria i a més tindria uns costos que portarien a la regressió econòmica. De fet, la presidenta creu que el nou relleu generacional de CDC que s'ha expressat aquest cap de setmana apostant per l'estat propi és el principal problema que té ara Catalunya.

En una entrevista a la Cope, Sánchez-Camacho ha assegurat que aquesta “deriva independentista” se la pren seriosament perquè Artur Mas també hi aposta i s'erigeix com a “partit clau” per evitar-la.

Per Sánchez-Camacho, la situació és “molt preocupant” després del punt d'inflexió que ha suposat el congrés de CDC, i hi ha un “abans i un després”, en què el PP ha obert un període de reflexió per replantejar-se el seu suport al govern de CiU. De fet, ja ha demanat una reunió urgent a Mas per saber si la fulla de ruta del govern és la “separatista”.

El paper de Duran i Lleida queda en entredit al seu parer, i li ha demanat si pensa seguir sent “còmplice” de l'actual CDC, sent un partit democristià de centre. Sánchez-Camacho ha aprofitat per denunciar que CiU no emet el mateix missatge a Catalunya que a Madrid. De fet, ella creu que CiU “s'ha tret la careta”.

Tot i això, la presidenta popular també s'ha mostrat sorpresa per les declaracions del secretari general de CDC, Oriol Pujol, que ahir dilluns, després del congrés, declarava que no s'havia produït cap punt d'inflexió i que el partit no era independentista. Sánchez-Camacho ha considerat que tornen a jugar de nou a l'ambigüitat.

AVUI

Patxi López nega el pacte fiscal a Catalunya, tot i gaudir del concert

El lehendakari socialista assegura que la proposta catalana podria "desequilibrar Espanya"

El lehendakari Patxi López ha advertit avui el govern català que l'aposta pel pacte fiscal en la línia del concert és "equivocada" perquè podria “trencar” la solidaritat econòmica entre les comunitats autònomes i “desequilibrar” el conjunt de l'Estat espanyol.

En un esmorzar informatiu a Madrid, López s'ha mostrat molt crític amb la reivindicació catalana del pacte fiscal: “Acaba de pactar un sistema de finançament. No es pot estar permanentment reivindicant si les coses van malament amb una mà, i si canvien, penjar-se totes les medalles. S'ha de ser raonable”.

Tot i això, ha admès que “habitualment” Catalunya “aporta més del que rep” en l'actual sistema de finançament autonòmic i que, per tant, es podrien “buscar formules de compensació”, però ha insistit en que el pacte fiscal, inspirat en el concert econòmic, no és la panacea. “No em sembla el millor”, ha reiterat el socialista Patxi López.

EL SINGULAR DIGITAL

Maria de la Pau Janer, sobre les agressions lingüístiques del govern balear: "El PP ha arraconat gent que defensava la llengua"

El també escriptor Biel Mesquida lamenta que s'estigui vivint una situació de "neofranquisme" que tot just acaba de començar: "Estan atacant la llengua per aire, terra i mar"

L'escriptora Maria de la Pau Janer, que aquest diumenge va donar suport explícit a la defensa del català a les Illes Balears en encapçalar la multitudinària manifestació de Palma, lamenta que el Partit Popular s'hagi radicalitzat "molt" cap a la dreta en aquesta legislatura i hagi "arraconat" gent que tenia "molt clara" la defensa de la llengua. En declaracions aquest dilluns a 'El matí de Catalunya Ràdio', Janer, que va anar a les llistes del PP de Matas a les eleccions del 2007, ha carregat contra el "retrocés de més de 50 anys" del govern Bauzà en relació amb la presència del català a l'administració, i ha assegurat que va anar a la manifestació per "coherència vital".

En la mateixa línia, el també escriptor Biel Mesquida ha reproduït part del manifest que es va llegir aquest diumenge a Palma en què se subratlla que la política lingüística de l'actual executiu balear és "la pitjor des de la mort de Franco". També ha lamentat que s'estigui vivint una situació de "neofranquisme" que tot just acaba de començar: "Estan atacant per aire, terra i mar la llengua".

Mesquida assegura que el president Bauzá ha trencat el "consens lingüístic" a les Illes amb l'objectiu de convertir els catalanoparlants en "forasters", i lamenta que hi hagi una part considerable del PP que estigui "en la línia de Bauzá", que és la del "lingüicidi".

ARA

El vicepresident socialista del Parlament Europeu, contra l’ús del català a l’hemicicleMiguel Ángel Martínez no veu “ni viable ni raonable” autoritzar

Miguel Ángel Martínez no veu “ni viable ni raonable” autoritzar que es parli en català a l’Eurocambra

El vicepresident del Parlament Europeu i històric del PSOE Miguel Ángel Martínez no veu "ni viable ni raonable" autoritzar l'ús de la llengua catalana a l'hemicicle. "És que senzillament no es farà, tant se val el motiu", ha advertit Martínez, que precisament és el responsable de multilingüisme i traducció i interpretació.

"No hi haurà cap excepció possible de cap tipus", ha assegurat Martínez, tot i que el nou president de l'Eurocambra, el socialista alemany Martin Schulz, ha promès ser un "aliat" del català a Europa i és partidari que els eurodiputats catalans puguin fer intervencions en la seva llengua.

Tot i el suport del president, l'ús del català a l'hemicicle l'ha de votar i autoritzar la mesa del Parlament Europeu, que està formada per catorze vicepresidents. Els dos representants espanyols, Martínez i el popular Alejo Vidal-Quadras, s'hi oposen i intentaran boicotejar qualsevol intent de Schulz.

El socialista castellano-manxec Martínez es nega a acceptar cap de les excepcions proposades: rebutja fins i tot que els propis eurodiputats catalans es tradueixin a si mateixos i facin arribar prèviament per escrit els seus discursos a les cabines de traducció.

Martínez recorda que "teòricament, en cap Parlament del món no es poden llegir textos, tot i que alguns facin trampa", així que els eurodiputats catalans no podrien avançar per escrit als traductors els seus discursos traduïts. "El parlamentari és un ciutadà que ve aquí a fer un discurs, no a llegir el que li han escrit, són poquíssims els que donen un text a l'intèrpret, que mai no se sent massa convençut perquè no hi ha cap polític que s'ajusti al text", argumenta.

Políticament "impossible", prioritat per al rus

Martínez vol protegir l'espanyol perquè "tot i ser un idioma universal, a la UE només és oficial en un Estat membre, mentre que hi ha llengües que ho són en dos, tres o quatre”.

L'eurodiputat del PSOE adverteix que afegir el català a les 23 llengües oficials és "molt i molt complicat des del punt de vista material" i políticament "impossible, perquè hi ha una trentena d'idiomes més que estan en la mateixa situació". En qualsevol cas, apunta Martínez, el rus tindria prioritat sobre el català a Brussel•les, perquè "als països bàltics els rusòfons són gairebé majoria, representen més del 40% de la població i fins i tot poden fer servir el rus als tribunals de justícia".

Martínez assegura que alguns eurodiputats catalans són "oradors destacats i parlen millor en castellà que espanyols d'altres regions, de forma tan brillant com canta Serrat". I defensa que, a l'Estat, el Congrés i el Senat siguin monolingües i facin "servir totes les llengües que parlen tots els espanyols, que és una: l'espanyol". "Ja estem molt bé així, ens comuniquem molt bé", insisteix.

L'eurodiputat del PSOE considera "una frivolitat i gairebé un acudit de poca gràcia" que el PSC pugui tenir veu pròpia o grup parlamentari al Congrés. "Tenim problemes tan fonamentals de tipus social i econòmic que gairebé em ruboritza que ens perdem en això", lamenta Martínez, que veu "molt còmodes" els socialistes catalans dins la delegació del PSOE.

EL SINGULAR DIGITAL

El govern espanyol fa llista dels ajuntaments que no pengen la bandera espanyola per prendre represàlies

Els advocats de l'estat estudien cas per cas

El govern espanyol està recopilant dades dels ajuntaments catalans que no pengen la bandera espanyola per prendre represàlies jurídiques. Mentre els advocats de l'estat estudien cas per cas, alguns casos ja han arribat als tribunals, segons informen fonts del govern espanyol.

La polèmica per la negativa de molts ajuntaments d'hisar la bandera espanyola va rebrotar el 18 de febrer quan centenars de persones van fer un acte simbòlic, convocat per l'Assemblea Nacional Catalana, a Sant Pol de Mar, que va retirar la bandera en protesta contra una sentència que els obligava a penjar-la.

La delegació del govern espanyol va anunciar que denunciaria els ajuntaments catalans que no tinguin la bandera espanyola als edificis consistorials. La delegada, Maria de los Llanos de Luna, va dir que enviaia un requeriment als ajuntaments que incompleixin la llei perquè restableixin la bandera espanyola a l'edifici consistorial. I en cas que no facin cas al requeriment, diu que els denunciarà als jutjats a través de l'advocacia de l'estat.

VILAWEB

La fallida de les autopistes de Madrid reactiva el greuge dels peatges

Un 48% dels ingressos de totes les autopistes es concentra a Catalunya i el País Valencià

Catalunya i el País Valencià concentren la meitat dels ingressos (un 48%) de les autopistes de l'Estat. Així ho detalla l'estudi El trànsit a les autopistes de peatge 2010, editat pel ministeri de Foment. La recaptació d'aquell exercici a l'Estat va ser de 1.418 milions d'euros. Gairebé la meitat, 681 milions corresponen als peatges que cada dia paguen milers de catalans i valencians. Si les companyies que gestionen les autopistes radials de Madrid fan fallida, tots els contribuents hauran de fer-se càrrec dels 3.500 milions d'euros que quedaran a l'aire. Per això, el govern espanyol estudia allargar les concessions. I l'arc mediterrani –Catalunya, País Valencià i, en menor mesura, l'Aragó– té tots els números per pagar els plats trencats del dèficit de les autopistes de Madrid, en situació de fallida.

ARA

El president del Senat vol "estalviar-se" les traduccions al català "fins que passi la crisi"

García Escudero creu que "no té sentit" que un senador debati en català amb un que ho fa en gallec si després "es parlen en castellà quan prenen un cafè"


El president del Senat, Pío García Escudero , afirma en una entrevista a La Razón que és partidari d'"estalviar-se" els traductors al català, el basc i el gallec "fins que passi la crisi", fet que a la pràctica implicaria eliminar la possibilitat de fer servir aquestes llengües al ple. Els populars preparen una reforma del Senat en aquesta direcció i Escudero afirma que les tres llengües només son cooficials "a la seva comunitat". El portaveu de CiU, Jordi Vilajoana, li ha recordat que el Senat és una cambra de representació territorial.

A l'entrevista, García Escudero recorda que els senadors són representants "nacionals" i "dipositaris de la sobirania de tots els espanyols, que volen sentir-nos parlar en la llengua que tots coneixen". "No té sentit que un senador català debati amb una altre en gallec al Ple, i després parlin en castellà mentre prenen un cafè", diu.

En tot cas, apunta que la iniciativa per canviar aquesta situació "ha de venir dels grups parlamentaris" mitjançant un canvi de Reglament, però "també podria venir per una altra via" si "tenint en compte la crisi econòmica i les polítiques d'austeritat" hi hagués "un esforç de bona voluntat de tots els grups" i acceptessin deixar de parlar les seves llengües "fins que no passi la crisi" de manera que "ens estalviem el cost dels traductors", i "quan passi la crisi, ja veurem".

Reacció catalana

Les seves paraules han provocat la reacció dels portaveus de CiU i Entesa a la cambra, Jordi Vilajoana i l'expresident José Montilla. Vilajoana ha recordat que per a CiU els acords sobre les llengües que recull el Reglament del Senat "no tenen marxa enrere", i ha recordat que "una cambra alta que vol ser cambra territorial no té sentit que no s'utilitzin les llengües dels territoris que vol representar".

L'expresident de la Generalitat i portaveu de l'Entesa, José Montilla, ha assegurat que ara per ara "no hi ha cap debat" obert al Senat sobre l'ús de les llengües perquè cap formació, tampoc el PP, ha presentat de moment una iniciativa en aquesta direcció. "Per nosaltres no hi ha cap debat ni hi pensem entrar", ha dit.

EL SINGULAR DIGITAL

Peces-Barba defensa una reforma electoral que freni els nacionalistes

L'expresident del Congrés advoca per augmentar a 400 el nombre de diputats del Congrés

L'expresident del Congrés i pare de la Constitució Gregorio Peces-Barba és partidari d'emprendre una reforma electoral que augmenti a 400 el nombre de diputats a la Cambra baixa, dels 350 actuals, i que permeti disminuir la influència dels partits nacionalistes. Fa uns mesos, unes altres declaracions d'aquest veterà polític van aixecar una considerable polseguera política a l'afirmar (en una "broma", segons ell) que a Espanya li hauria anat millor amb Portugal que amb Catalunya i relativitzar l'independentisme perquè aquesta vegada no farà falta "bombardejar Barcelona".

Gregorio Peces-Barba, al seu despatx de la Universitat Carles III, a Madrid.

En el segon número de la revista Números Rojos, Peces-Barba proposa que els 50 nous diputats surtin d'un segon escrutini i es reparteixin entre les 10 circumscripcions més poblades del país amb els vots que no haguessin estat utilitzats per obtenir diputat en la primera volta. D'aquesta forma, segons ell, anirien a parar als tres partits més importants (PP, PSOE i IU).

La finalitat d'aquesta reforma seria, per l'exdirigent socialista, equilibrar les forces amb més justícia i "disminuir la influència dels partits nacionalistes".

Sobre la reforma del Senat, Peces-Barba recolza que tingui un àmbit autonòmic i no provincial, que no es dissolgui mai o que la seva composició no procedeixi d'unes eleccions per sufragi universal, sinó que cada comunitat elegeixi els seus senadors al seu Parlament.

EL PERIODICO

La delegada del govern espanyol a Catalunya perseguirà els ajuntaments que no pengin la bandera espanyola al balcó

Llanos de Luna diu que faran requeriments als consistoris i si no responen l'Advocacia de l'Estat ho denunciarà als jutjats

La Delegació del govern espanyol a Catalunya perseguirà els ajuntaments que no pengin la bandera espanyola al seu balcó. Ho ha confirmat aquest dimarts la delegada espanyola, María de los Llanos de Luna, que ha explicat que s'enviaran requeriments als consistoris que no pengin la bandera perquè ho facin o perquè remetin els acords del ple municipal amb la decisió.

L'Advocacia de l'Estat estudiarà els acords i decidirà si porta el cas al jutjat contenciós-administratiu corresponent. La delegada ha recordat que la llei de Banderes del 1981 obliga a penjar l'espanyola a la façana principal dels ajuntaments, i ha negat que la seva decisió sigui "ideològica", sinó que busca el compliment de la legalitat, ha subratllat.

Llanos de Luna ha explicat que a la demarcació de Girona ja s'han detectat alguns casos d'aquest tipus. La delegada no ha volgut valorar l'actuació dels seus antecessors al càrrec, i s'ha limitat a dir que ella ha jurat fer complir la llei.

ARA

Montoro avisa Catalunya que s’està jugant la reputació

El ministre es mostra segur que demà cap comunitat reclamarà la flexibilització dèficit a la CPFF

Avís directe del ministre d'Hisenda i Administracions Públiques, Cristóbal Montoro, a totes les comunitats, entre elles Catalunya: si demà en el Consell de Política Fiscal i Financera (CPFF) reclamen una flexibilització del dèficit es jugaran “la seva reputació davant dels mercats i dels inversors".

Després d’aquestes advertència, el ministre, que avui ha intervingut al Fòrum Europa-Tribuna Andalusia, s’ha mostrat "segur" que demà cap comunitat demanarà que es relaxi l'objectiu de dèficit "perquè no els hi convé ni a elles ni al conjunt d'Espanya".

I ha reiterat que demà plantejarà a les comunitats autònomes un objectiu global de dèficit de l'1,5% del producte interior brut (PIB) per poder complir amb el seu nou objectiu de consolidació fiscal, que marca ara un dèficit públic del 5,8% per a aquest any. Cosa que s’ha negat a qualificar de “relaxació”.

EL SINGULAR DIGITAL

El govern espanyol prepara una "homogeneïtzació" dels sistemes educatius autonòmics

El ministre d'Educació, José Ignacio Wert, anuncia una Carta de Drets Bàsics encaminada a "reforçar" la cooperació i coordinació entre comunitats

El ministre d'Educació, José Ignacio Wert, ha indicat avui al Senat que el seu departament redactarà una Carta de Drets Bàsics que asseguri que tots els estudiants espanyols accedeixin a un sistema educatiu de qualitat, independentment de la comunitat autònoma on es trobin.

En la comissió corresponent, Wert ha repassat les dades sobre despesa per alumne de l'ensenyament públic, abandonament prematur, fracàs i excel·lència de l'alumnat per concloure que són més les diferències entre comunitats de les que caldria esperar, i això podria arribar a representar "una seriosa fallida del principi d'igualtat d'oportunitats".

Wert ha indicat que es "reforçaran" els mecanismes de cooperació i coordinació, que són clau per garantir la mínima "homogeneïtat" requerida en un sistema educatiu descentralitzat com l'espanyol.

Ha reiterat la idea de "transformar" el quart curs d'ESO en un d'orientació i motivació que "guiï" als alumnes cap al Batxillerat o la FP

L'educació seguirà sent obligatòria i gratuïta fins als 16 anys, així que els alumnes "no podran" obtenir el títol si no fan aquest curs, que, juntament amb assignatures comunes, tindrà altres pròpies de Batxillerat o FP.

Sobre les beques, ha tornat a referir-se a una "revisió" en relació amb els requisits acadèmics perquè és "indispensable" per comprovar que es concedeixen als que han demostrat capacitat i voluntat de seguir estudiant.

També per garantir que l'aprofitament que l'alumne fa de la beca és equiparable a l'esforç de la societat al finançar-la.

Quant als ensenyaments bilingües, s'ha proposat que hi hagi un pla aprovat a finals d'any que s'implanti en el curs 2013-2014.

Arribat al capítol d'universitats, ha destacat la "racionalització" de l'oferta acadèmica com a primera tasca del futur Consell d'Experts Independents d'Alt Nivell.

Ha citat un estudi de la Conferència de Rectors que alerta que hi ha més d'un 13 per cent d'excedents d'oferta acadèmica, que arriba al 30 per cent en el cas de les Humanitats.

Per això, ha defensat l'especialització de les universitats en els camps on destaquin i abandonar la idea que totes hagin de oferir tots els ensenyaments.

ARA

De Guindos es nega a flexibilitzar el dèficit autonòmic

El ministre d’Economia diu que “tots estem en el mateix vaixell”

El ministre d’Economia, Luís de Guindos, s’ha negat avui a acceptar la petició d’alguns Governs, entre ells el català, de flexibilitzar el dèficit de les comunitats autònomes pel 2012 perquè, segons el ministre, els nous objectius de dèficit suposen una “distribució equitativa dels pesos de l'ajust” entre les diferents administracions i són “realistes”.

“És un ajust imprescindible que hem d'acceptar absolutament tots. Estem tots en el mateix vaixell”, ha dit el ministre. I s’ha mostrat “convençut” de la decisió que va prendre el govern la setmana passada és inalterable, ja que segons Guindos, totes les administracions “aniran en la mateixa direcció”.

El govern espanyol en el consell de ministres de divendres va trair les autonomies quan va reduir l'objectiu de dèficit del conjunt de l'Estat fins el 5,8%, davant del 4,4% anterior. D’aquest, però, l'objectiu de dèficit de les autonomies va passar de l'1,3% anterior a l'1,5%, mentre que el de l'administració central del 3,2% al 4%.

EL SINGULAR DIGITAL

El PP exigirà banderes espanyoles a tots els ajuntaments

L'episodi de la bandera espanyola a l'Ajuntament de Sant Pol ha fet revifar velles polèmiques mai resoltes del tot al Maresme, però fins ara poc actives. Des del PP del Maresme s'ha confirmat que es reclamarà a tots els representants municipals del partit a la comarca que presentin mocions en defensa de l'aplicació “estricta” de la llei de banderes a aquells ajuntaments on estan representats i que encara avui no tenen el símbol de l'Estat onejant al balcó.

El president de la formació, el pinedenc Diego Sánchez, considera que la crispació viscuda fa pocs dies al municipi de Sant Pol “la va començar un grup d'independentistes que han volgut provocar problemes allà on no n'hi havia”. En tot cas, i segons Sánchez, els seus regidors “només demanaran allò que marca la normativa i que fins ara alguns consistoris han obviat conscientment”. “I no s'hi val a dir que al balcó de l'ajuntament no hi penja cap bandera, perquè la llei és prou explícita en el sentit que el símbol ha d'ocupar un lloc preferent als edificis públics”, diu Sánchez.

El president popular coincideix a destacar la “valentia i la rigorositat” de la delegada del govern a Catalunya, María de los Llanos de Luna, amb qui es reunirà properament. “La llei s'ha fet perquè es compleixi i, si no s'hi està d'acord, doncs es porta al fòrum adequat per canviar-la, però no atacant de manera impune la identitat de l'Estat”, apunta.

AVUI

Front català contra la reforma laboral al Consell de Garanties Estatutàries

CiU, PSC, ERC i ICV-EUiA consideren que lamina l'àmbit d'actuació de la Generalitat en matèria de polítiques actives d'ocupació, a més de ser injusta i ineficaç

CiU, PSC, ERC i ICV-EUiA portaran la reforma laboral que promou el govern espanyol del PP al Consell de Garanties Estatutàries, perquè consideren que retalla competències de la Generalitat en matèria laboral, concretament, les polítiques actives d'ocupació que, segons l'Estatut, corresponen al govern català. La iniciativa, anunciada dilluns, es durà a terme aquesta setmana coincidint amb el seu debat i votació aquest dijous al Congrés de Diputats.

El PSC ha fet de nou una crida a CiU perquè es llegeixi la "lletra petita" de la reforma i que no hi doni suport al Congrés, ja que el PP té majoria absoluta i no els necessita. El portaveu dels socialistes, Jaume Collboni, ha apuntat la possibilitat que fins i tot pugui ser anticonstitucional, però no ha confirmat la presentació de cap recurs. El que sí que ha assegurat és que és lesiva per a l'Estatut i que, per tant, faran front comú amb ERC i ICV-EUiA al Parlament per oposar-s'hi. Per Collboni, es tracta d'una reforma "salvatge, injusta i ineficaç", perquè no crearà més ocupació, sinó més atur.

Després de la reunió d'avui del comitè executiu de Convergència, el president del grup parlamentari de CiU, Oriol Pujol, ha avançat que han decidit sol·licitar al Consell de Garanties Estatutàries que es pronunciï sobre una reforma que, a priori, els nacionalistes han aplaudit en entendre que pot ajudar a combatre l'atur.

Malgrat el vistiplau general al projecte, CiU considera que encara "cal rectificar la invasió de competències que es planteja en les polítiques actives d'ocupació", ja que es pretenen "sostreure" aquestes atribucions que, en principi, recauen en la Generalitat.

Molt possiblement el posicionament jurídic que emeti el Consell de Garanties Estatutàries arribarà amb posterioritat a la votació al Congrés de la convalidació del reial decret llei de la reforma laboral, en què CiU i els altres grups ja s'hauran de pronunciar.

El dictamen del Consell de Garanties Estatutàries resoldrà també si hi ha invasió competencial en eliminar-se la capacitat d'acció de la Generalitat com a autoritat laboral en els ERO, encara que aquest punt preocupa relativament poc a CiU, que no veu malament que se suprimeixi per a tothom aquesta capacitat.

Pujol ha dit sentir "un punt de comprensió" cap al rebuig de molta gent a la reforma laboral, donada la seva "duresa", però també ha remarcat que "qualsevol reforma que permeti fer un contracte laboral que avui no s'estigui fent tindrà el suport de CiU".

ARA

Llanos de Luna no veu indicis d'abús policial sobre un advocat per parlar en català

BARCELONA, 4 (EUROPA PRESS)

La delegada del Govern a Catalunya, Llanos de Luna, ha negat, per carta, als grups que un Guàrdia Civil recorregués un abús de la força i autoritat després de ser denunciat per un advocat que va acusar l'agent d'agressions per parlar en català a l'aeroport del Prat.

Fonts de la Delegació han explicat a Europa Press que De Luna va enviar la carta el passat 21 de febrer i que hi exposa que, després de les indagacions internes que han fet, es pot afirmar que no hi ha hagut abús d'autoritat.

El cas es remunta al 27 de gener quan un advocat, natural de Barcelona, va denunciar haver estat objecte de tracte vexatori i agressions a l'aeroport per part d'un agent amb rang de caporal que, d'acord amb la denúncia que va presentar als Mossos d'Esquadra, el va colpejar amb una porra i amb les mans mentre li cridava "polonès de merda" i després d'exigir-li que parlés en castellà.

Precisament, la Comissió de Cultura i Llengua del Parlament ha rebutjat aquesta mateixa setmana amb els vots de CiU, PSC i PP una proposta d'ERC que demanava la compareixença parlamentària de Llanos de Luna.

Tant ERC com SI han protestat en diverses ocasions per aquest cas i fins i tot es van manifestar davant de la seu de la Delegació amb la intenció de reunir-se amb De Luna, tot i que se'ls va denegar l'accés perquè no tenien hora demanada.

Per aquesta raó, després van presentar una petició de reunió amb la delegada del Govern, demanda que De Luna recull a la carta que els ha enviat i els emplaça a trobar una data per a la trobada, segons les esmentades fonts.

El succés també va tenir repercussió en l'àmbit europeu perquè els eurodiputats catalans de CiU, ICV i ERC van presentar una pregunta escrita a la Comissió Europea per demanar explicacions sobre la suposada agressió i saber si agressions d'aquest tipus representen un atac a l'esperit dels tractats i valors europeus de tolerància i no discriminació.

A la pregunta recorden que en el Tractat de Lisboa s'estableix que la protecció del dret de les minories és un dels valors fonamentals de la UE, i que aquesta lluitarà contra qualsevol discriminació per motius de conviccions personals.

VILAWEB

Tots els menyspreus del PP a CiU

El Govern espanyol ha pres una dotzena de decisions negatives per a Catalunya

Malgrat els pactes entre CiU i el PP, amb las corresponents contrapartides entre les dues formacions al Parlament i al Congrés dels Diputats, el Govern espanyol que presideix Mariano Rajoy ha pres decisions diverses decisions contràries als interessos de Catalunya.

L'Executiu de Rajoy porta actuant poc més de dos mesos -el seu primer Consell de Ministres es va reunir el 30 de desembre de 2011-, malgrat la qual cosa ja ha perjudicat Catalunya, per acció o per omissió, sino més dotze vegades. La llista següent inclou aquests dotze greuges.

1 - Marxa enrere al procés de privatització de l'aeroport del Prat, el que implica que les institucions catalanes no podran controlar la gestió d'aquesta infraestructura, que perd opcions de desenvolupament futur sota un control estrictament català.

2 - Qüestionament del corredor ferroviari mediterrani, perquè el Govern del PP ha igualat en prioritat en la seva proposta a la Unió Europea (UE) el corredor mediterrani al corredor central amb pas a França pels Pirineus. Aquest fet podria crear problemes per a la finançament del corredor mediterrani, perquè la Unió Europea s'encarrega de gran part d'aquest finançament, segons les prioritats presentades pels governs dels països membres.

3 - Negativa a pagar al Govern els 759 milions d'euros que el Govern central deu a la Generalitat per l'aplicació de la disposició addicional tercera, sobre inversió de l'Executiu espanyol a Catalunya en infraestructures, corresponent a la liquidació de l'exercici del 2008.

4 - Negativa a avançar a la Generalitat, com era habitual, els 1.450 milions que corresponen a Catalunya del fons de competitivitat, correspondiene a l'exercici del 2009.

5 - El ministre d'Economia, Luis de Guindos, ha declarat al diari Financial Times que el Govern de l'Estat aprovarà al març una llei per exigir un control previ per l'Executiu de Madrid dels pressupostos de les comunitats autònomes, inclosa la Generalitat de Catalunya, amb invasió de les competències catalanes.

6 - Negativa del Govern de l'Estat a avalar les emissions de deute públic de la Generalitat i d'altres comunitats -els hispanobonos-, per tal d'aconseguir una reducció dels interessos.

7 - Projecte del Govern de Madrid de centralitzar tots els organismes reguladors a un únic ens, el que implica que Barcelona perd la seu de la Comissió del Mercat de les Telecomunicacions.

8 - La reforma laboral recentment aprovada per l'Executiu del PP suprimeix la necessitat que els expedients de regulació d'ocupació (ERO) siguin aprovats per l'autoritat laboral. En el cas de Catalunya, els ERO són aprovats per la Generalitat, que perd aquesta competència.

9 - Els dirigents del PP i diversos membres del Govern espanyol han afirmat, encara que no de manera oficial, que rebutjaran la proposta de pacte fiscal del Govern de la Generalitat i de CiU.

10 - El grup del PP al Senat s'ha pronunciat a favor d'eliminar l'ús dels idiomes cooficials en aquesta cambra, l'única institució de l'Estat on es permet fer servir el català, l'euskera i el gallec.

11 - El ministre d'Agricultura, Alimentació i Medi Ambient, Miguel Arias Cañete, s'ha manifestat a favor de la reactivació del pla hidrològic de l'Estat, el que implicaria reactivar també el transvasament d'aigües del riu Ebre

12 - Negativa del Govern de Rajoy a l'aplicació de la sentència de desembre del 2011 del Tribunal Suprem, que dóna la raó a la Generalitat i estableix que les comunitats autònomes gestionaran les ajudes recaptades per la casella del 0,7% destinada a fins socials de la declaració de la renda. Segons la senencia, en "matèria d'assistència social i activitat subvencional", les autonomies tenen "exclusivitat" per a la "distribució i control d'aquests ajuts.

E-NOTICIES

El PP exigeix més retallades a CiU

Els populars pressionen Mas perquè redueixi vàries partides, com la delegació del Govern a Madrid, el CEO i les oficines dels expresidents

El PP demanarà a CiU en la primera reunió que es faci de la comissió de seguiment dels Pressupostos del 2012 –encara sense data- que retalli "més despeses innecessàries" per complir l'objectiu de dèficit de la Generalitat per a aquest curs.

El portaveu adjunt del PP al Parlament, Santi Rodríguez, ha avançat en una entrevista a Europapress que el seu partit pressionarà perquè el Govern català compleixi el dèficit, ja que considera que els comptes que es van aprovar fa tres setmanes no ho aconseguiran.

Tot i que ha evitat entrar a detallar quines partides concretes s'haurien de retallar, el portaveu adjunt del PP ha defensat que totes les mesures que no vagin destinades "a l'austeritat, la reactivació econòmica i el suport a les persones" són accessòries. I ha insistit que per part dels populars el pacte va més enllà dels pressupostos.

Possibles retallades

Malgrat la polèmica sobre les subvencions de la Generalitat a Òmnium Cultural, Santi Rodríguez ha assegurat que els populars no entraran tan al detall: "El que no volem ni hem de fer és dir retallada d'aquesta entitat o de l'altra, sobretot quan són privades", ha assenyalat.

Ara bé, la retallada que demana el PP podria ser de 95 milions d’euros i això suposaria eliminar partides pressupostàries destinades a despeses de missatgeria, a publicitat institucional i a l'elaboració d'estudis i dictàmens.

Però també eliminar partides dirigides a la delegació de la Generalitat a Madrid, al Centre d'Estudis d'Opinió (CEO), a les oficines dels expresidents de la Generalitat i les destinades a "premsa, revistes, llibres i altres publicacions" de les diferents conselleries.

EL SINGULAR DIGITAL

Oriol Pujol titlla de "profunda deslleialtat envers Catalunya" el nou objectiu de dèficit de Rajoy

El secretari general adjunt de CDC ha defensar que l'ajustament li "pertoca a l'administració de l'Estat" ja que els catalans fa un any que realitzen "molts sacrificis i retallades"

El secretari general adjunt de CDC, Oriol Pujol, ha criticat aquest dissabte que el govern de Rajoy actuarà amb "una profunda deslleialtat envers Catalunya" si pretén fer recaure "sobre l'esquena dels catalans" un ajustament que li "pertoca a l'administració de l'Estat". "No es pot aguantar", ha reblat amb contundència Pujol. Segons el secretari adjunt, els catalans des de fa un any estan realitzant "molts sacrificis i retallades" i ha advertit Rajoy que, ara, els ajustaments per complir el dèficit "s'han de fer des d'altres parts del territori i, sobretot, des de l'administració estatal". Pujol ha fet aquestes declaracions en l'acte de cloenda del 16è congrés de Convergència a Girona.

ARA

Primera acció antiautonòmica de Rajoy

El president espanyol penalitza les autonomies a l'hora de limitar el dèficit, i el govern català l'acusa de deslleialtat institucions

El president del govern espanyol, Mariano Rajoy, ha pres avui la primera mesura antiautonòmica, a l'obligar a fer més retallades a les comunitats. Rajoy ha penalitzat les autonomies a l'hora de limitar el dèficit, i en segon terme els ajuntaments, mentre que ha permès a l'Administració central una més gran desviació. L'anunci és tècnic però es tradueix en la gestió del dia a dia, i per això la decisió ha provocat fort malestar en la Generalitat.

El govern espanyol ha fixat un objectiu de dèficit per a les comunitats autònomes del 1,5% per al 2012, enfront del 1,3% establert amb anterioritat (+0,2 punts), mentre que per a l'Administració general de l'Estat serà del 4%, enfront del 3,2% anterior (+0,8 punts), i per als Ajuntaments del 0,3%, igual al ja previst. El dèficit de la Generalitat és d'un 3,75% del PIB, segons el ministeri d'Economia, en part perquè l'Estat no ha pagat els 759 milions corresponents a infraestructures ni els 1.450 milions del fons de competitivitat.

El portaveu del govern de la Generalitat, Francesc Homs, ha lamentat la "deslleialtat institucional" del govern espanyol, que ha fet l'anunci sense cap procès de diàleg, i ha demanat a l'Estat que revisi el nou objectiu perquè no és "proporcional" a les càrregues de despesa que tenen les comunitats autònomes.

"S'ha de revisar l'objectiu de manera proporcional, tenint present aquelles administracions que tenim competències sobre l'Estat del Benestar", ha explicat. Homs no ha volgut establir la xifra de dèficit que la Generalitat consideraria adequada però sí que ha fet notar que hauria d'estar per sobre de l'1,5%, que ha fixat Rajoy.

ELSINGULARDIGITAL

La UE debatrà la situació del català a la Franja

El Consell d’Europa investigarà la situació del català a la Franja, després que la Chunta Aragonesista (CHA) hagi denunciat a Europa el govern d’Aragó, format actualment pel PP i el Partit Aragonès Regionalista (PAR), per l'incompliment de la Carta de les Llengües Minoritàries.

La CHA acusa el govern d’actuar “amb pors i complexos” contra la llengua catalana i els recorda que les polítiques que pretenen posar en marxa van en contra d'un tractat internacional.

El primer pas contra el català de fet ja el va fer el govern del socialista Marcelino Iglesias i la pròpia CHA quan en el moment d’aprovar l’actual Llei de Llengües va reconèixer el català com a llengua d’Aragó, però sense donar-li el rang de llengua oficial.

El problema ara però és més greu, ja que, segons informava recentment el diari Heraldo de Aragón, el govern aragonès propera una reforma de la llei de llengües que eliminaria el concepte llengua i només parlaria de modalitats lingüístiques. Però, a més, retiraria el dret dels habitants de la Franja a dirigir-se a l’administració en català, segons recorda avui el diari El Punt-Avui.

EL SINGULAR DIGITAL

Les retallades acaben amb el canal internacional de TV3

Les retallades a la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) suposaran el tancament de les emissions del canal internacional de TV3 a partir de l’1 de maig.

El col·lectiu Catalans al Món, que agrupa part dels expatriats catalans, ha iniciat la campanya No al tancament de TV3 per satèl·lit que compta amb adherits d'arreu del planeta.

La desaparició del senyal internacional de TV3 és una decisió greu i errònia i un pas més en la pèrdua de presència als mitjans de comunicació de la nostra cultura i la nostra llengua. Una decisió, presa per propis catalans, no pas pel govern de Madrid, que d’altra banda deixa a la cuneta i sense vincle amb el seu país a milers de catalans residents a l'exterior.

CRONICA.CAT

El PP avisa Catalunya: "Els impostos els paguen els ciutadans, no els territoris"

El PP ha avisat avui els partits catalans que promouen un pacte fiscal que "els impostos els paguen els ciutadans, els espanyols, i no els territoris". Ho ha assegurat taxatiu el vice-secretari general d'Organització del partit, Carlos Floriano. "Si comencem tots a fer els nostres números, és possible que els comptes no surtin", ha dit. Per això, ha reclamat en primer lloc un acord dels partits –al marge de la possible negociació entre governs– per deixar clar quines són les parets mestres, els principis, d'un eventual nou model.

"Els impostos els paguem els espanyols, visquem on visquem", ha afirmat. I s'ha preguntat si el mateix esquema fiscal de relació Catalunya-Espanya és possible formular-lo de portes endins a Catalunya, mirant què aporten els ciutadans "de Barcelona respecte els de Lleida".
ARA