L'alt tribunal ha resolt un recurs del PP del 1999
El Tribunal Constitucional avala que les seleccions catalanes puguin
participar en competicions oficials sempre que no hagin de jugar contra
Espanya i que no impedeixi la participació d'esportistes catalans a la
selecció espanyola. Així ho ha decidit l'alt tribunal en una resolució
d'un recurs del PP del 1999.
El 28 de juliol del 1999, el
Parlament va aprovar, amb el suport de tots els partits menys del PPC,
una llei amb la qual pretenia fomentar la participació de les seleccions
catalanes en qualsevol mena de competició oficial.
L'executiu
espanyol va recórrer l'article 2 del text, segons el qual "les
federacions esportives catalanes de cada modalitat esportiva són les
representants del respectiu esport federat català en els àmbits
supraautonòmics".
ARA
SIN QUE SE NOTE EL CUIDADO?
dijous, 31 de maig del 2012
La fi de la immersió?
El TSJC reconeix a les 'quatre famílies' el castellà com a llengua vehicular
El Tribunal
Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha considerat que el castellà
ha de ser, juntament amb el català, llengua vehicular a Catalunya i ha
reconegut el dret de quatre famílies que els seus fills siguin
escolaritzats en aquesta llengua.
La secció cinquena de
la sala contenciosa del TSJC ha estimat parcialment els recursos
presentats per quatre famílies que van reclamar a Educació que el
castellà sigui llengua vehicular en l'ensenyament dels seus fills.
Així, el TSJC creu que tant el castellà com el català han de ser
llengües vehiculars en el sistema educatiu de Catalunya, de manera que
l'administració ha d'adoptar les mesures necessàries per garantir-ho, i
basa la seva decisió en les recents sentències dictades pel Tribunal
Suprem (TS) sobre la matèria.
Aquesta mateixa secció
va ser la que l'any passat va dictar una interlocutòria en el qual
donava un ultimàtum de dos mesos a la Generalitat per implantar el
castellà com a llengua vehicular a les escoles, que va ser suspès
posteriorment arran d'un recurs presentat per l'administració.
Aquesta
decisió de la secció cinquena va ser corregida posteriorment pel ple de
la sala contenciosa del TSJC, que en una interlocutòria va avalar la
immersió lingüística, però reconeixent el dret dels alumnes a rebre
atenció individualitzada en castellà.
E-NOTÍCIES
El TSJC anul·la l'ús "preferent" del català a l'Ajuntament de Barcelona
El tribunal català estima parcialment el recurs del PPC contra la normativa municipal
El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ha anul·lat la normativa que establia el català com a llengua "preferent" a l'Ajuntament de Barcelona. D'aquesta manera, dóna la raó al recurs que va interposar el president del grup municipal del PPC, Alberto Fernández Díaz, contra diversos articles del reglament del consistori.
L'alt tribunal català ha pres aquesta decisió emparant-se en la sentència del Tribunal Constitucional (TC)
sobre l'Estatut i assenyala que l'omissió del castellà suposa una
"violació del principi de cooficialitat" de les dues llengües. La
sentència indica que "resulta inadmissible en la mesura que configura el
català com a llengua d'ús preferent".A més, també estableix que l'Administració ha de dirigir-se al ciutadà en la llengua que consideri oportuna i, en canvi, només està obligada a contestar les peticions en la llengua que el ciutadà esculli.
EL PERIODICO
dimecres, 30 de maig del 2012
Montoro justifica l'incompliment de les inversions de l'Estatut perquè "no hi ha més diners públics"
En plena polèmica per les ajudes a Bankia, diu que això la
Generalitat "ho entén", en resposta a una pregunta del diputat del PSC
Francesc Vallès
El ministre d'Hisenda i Administracions Públiques, Cristóbal Montoro,
ha justificat aquest matí l'incompliment de la disposició addicional
Tercera de l'Estatut, que estableix que les inversions a Catalunya han
de ser el 18,6% del total a l'Estat per la manca de recursos públics.
"La nostra voluntat i intenció és complir amb els estatuts d'autonomia,
però no hi ha diners, no hi ha més possibilitat de generar més dèficit
públic i deute", i això, segons Montoro, "ho entenen els governs
autonòmics, tan la Junta d'Andalusia com el govern de la Generalitat".
Montoro ha fet aquestes
manifestacions en resposta a una pregunta del diputat del PSC Francesc
Vallès, que li ha retret que el govern espanyol s'hagi saltat les
disposicions de l'Estatut de Catalunya –i les d'altres comunitats com
Andalusia– respecte a les inversions que ha de fer l'Estat als seus
territoris.
El ministre d'Hisenda i Administracions Públiques, Cristóbal Montoro,
ha justificat aquest matí l'incompliment de la disposició addicional
Tercera de l'Estatut, que estableix que les inversions a Catalunya han
de ser el 18,6% del total a l'Estat per la manca de recursos públics.
"La nostra voluntat i intenció és complir amb els estatuts d'autonomia,
però no hi ha diners, no hi ha més possibilitat de generar més dèficit
públic i deute", i això, segons Montoro, "ho entenen els governs
autonòmics, tan la Junta d'Andalusia com el govern de la Generalitat".
Montoro ha fet aquestes
manifestacions en resposta a una pregunta del diputat del PSC Francesc
Vallès, que li ha retret que el govern espanyol s'hagi saltat les
disposicions de l'Estatut de Catalunya –i les d'altres comunitats com
Andalusia– respecte a les inversions que ha de fer l'Estat als seus
territoris.
Vallès li ha recordat que la disposició addicional
tercera de l'Estatut estableix que les inversions a Catalunya han de
ser del 18,6% del total de l'Estat, quan als pressupostos només hi
consta un 11%. "Amb aquestes xifres vostès no compleixen amb l'Estatut,
i no compleixen perquè no volen, perquè per complir en tindrien prou
simplement de garantir per llei un percentatge sobre el total de les
inversions regionalitzables".
Segons Vallès, "un govern que no
compleix amb la norma institucional bàsica d'una comunitat autònoma és
un govern que no actua amb lleialtat institucional". "Vostès no
compleixen les lleis ni les compliran", ha dit Vallès, que també ha
recordat que el govern espanyol ha reconegut al Consell de Política
Fiscal i Financera que deu 211 milions a Catalunya que no ha inclòs als
pressupostos.
Montoro ha respost i ha recordat que el govern "ha
hagut de reduir les inversions a tot Espanya", i que "el que
necessiten Catalunya i Espanya" és un millor finançament de crèdit
bancari i una reducció del dèficit. "El que necessitem és renunciar a
gastar, i per això estem fent una reducció de les inversions", ha dit.
Segons
Montoro, als pressupostos "no hi ha més possibilitat de generar
dèficit", i això "ho hauria d'entendre el PSC, "que també té una
responsabilitat i ha deixat un gran forat" a Catalunya. "És el moment
de reparar aquest forat, perquè si no, no sortirem de la crisi", ha
sentenciat.
ARA
El Govern del PP vol liquidar TV3 i Duran s’hi posa bé
Demà s’inicien els tràmits per donar rang de llei a la privatització de les televisions públiques a l’estat amb el beneplàcit del CiU a Madrid.
“Una vegada més els interessos de la nació resten
hipotecats als dels grups de capital -espanyols i catalans- que tenen en
el full de ruta fer créixer el negoci a mesura que TV3 es vagi
empetitint”, ha denunciat Joan Tardà al seu blog de l’indirecte!cat.
El diputat d’ERC al Congrés, assegura que el Partit Popular està fent
mans i mànigues per dur a terme la privatització de les televisions
públiques autonòmiques i que la llei catalana no podrà aturar el cop
perquè amb la última modificació de les lleis que regulen TV3 i
Catalunya Ràdio, que van pactar CiU i PP, ja van aplanar el camí als
populars de Madrid.
S’inicia el final de la televisió pública catalana
La proposta de modificació de la Ley General de la Comunicación
Audiovisual de l’any 2010, que es debat demà dijous al Congrés sense que
CiU hagi fet cap esmena a la totalitat, té un doble objectiu; limitar
la informació plural i garantir una rendibilitat econòmica als grups de
capital afins.
El PP vol imposar un sostre de despesa a les televisions públiques, això implicarà l’ofec econòmic dels ens, i obrir la porta a que els grups de comunicació privats puguin gestionar les televisions
mitjançant fórmules de col·laboració publico-privades o concursos
d’adjudicació de llicències. La llei catalana no hi pot fer res i no
podrà aturar el cop. Menys encara tenint en compte que s’acaben de
modificar les lleis actuals que regulen TV3 i Catalunya Ràdio amb un
pacte entre CiU i PP que, de fet, assenta les bases perquè els populars a
Madrid puguin adoptar aquesta modificació amb el terreny aplanat,denuncia Tardà.
Amb aquesta llei, TV3 deixarà de ser l’eina de normalització
lingüística i de cohesió social que és ara, per passar a ser "l’escenari
adient" per al capital privat, tant el nostre com el de fora.
Tardà, assegura que els interessos de CiU ja s’han anat veient amb els
pactes de les lleis que regulen actualment TV3 i Catalunya Ràdio, i
explica, a més, que ja els va bé que els grups privats, afins a CiU,
puguin adquirir la televisió pública catalana. S’explica, doncs, per què
el grup parlamentari de CiU al Congrés dels Diputats amb Duran i Lleida
al capdavant, no ha presentat una esmena a la totalitat de la llei i ha
guardat silenci en aquest aspecte. Els interessos del capital privat
guanyen al servei a la societat.
DIRECTE.CAT
dimarts, 29 de maig del 2012
El PP prepara una ofensiva informativa per falsejar la realitat
Sánchez Camacho vol "trencar els tòpics de la Catalunya oficial" mentre hi ha veus que reclamen una campanya institucional del Govern per explicar el dèficit fiscal
El PP està enllestint una campanya amb la queretenen "explicar la veritat" en temes com el pacte fiscal, el sistema financer català, els peatges o el bilingüisme. La cúpula de la formació està preparant una ofensiva informativa perquè estigui apunt per difondre-la després de l'estiu, just quan preveu es produeixi la possible negociació del Govern amb l’estat. Els populars treballen amb el nom de la campanya, que podria ser "dret a saber", per contrarestar la idea del "dret a decidir". Fa mesos que membres de la societat civil i de CDC reclamen al Govern que dugui a terme una campanya institucional per explicar el dèficit fiscal que pateix Catalunya.
La campanya, que tindrà entre sis i deu blocs temàtics, vol que els
ciutadans coneguin el que pels populars és "la veritat real" sobre
alguns dels temes més controvertits i actuals a Catalunya. Així, el PP
explicarà la seva versió sobre el pacte fiscal i el sistema de
finançament, els peatges a les carreteres catalanes, els bancs i caixes
de Catalunya, o el bilingüisme. Tot i que encara està en fase
embrionària, la presidenta del PPC, Alícia Sánchez-Camacho, ja s’ha
afanyat a difondre la nova. En les properes setmanes, la direcció del
PPC seguirà perfilant la campanya, que es preveu que estigui a punt per
poder-la llençar al carrer cap al setembre.
Farà el Govern de la Generalitat una campanya informativa sobre l'espoli que pateix el país?
Per altra banda fa mesos que membres de CDC i de la societat civil
catalana reclamen a l’executiu català que posi en marxa una campanya
institucional per fer pedagogia sobre el dèficit fiscal i el que es vol
aconseguir amb el pacte fiscal. El Govern està legitimat per dur a terme
aquesta campanya perquè el pacte fiscal era la peça clau en el seu
programa electoral, a més la crisi i la manca de recursos no haurien de
ser excusa, fins i tot el govern podria demanar la col·laboració dels
mitjans públics i privats i també la col·laboració d’entitats i
empreses, perquè aquesta és una qüestió de país. També s’apunta la possibilitat de tramitar una iniciativa parlamentària instant el Govern a portar a terme la campanya.
DIRECTE.CAT
Margallo afirma que la xiulada de la final de Copa va perjudicar la prima de risc
El ministre considera que la identitat d'Espanya va quedar "debilitada" i això "els mercats s'ho ensumen"
La xiulada a l'himne nacional a la final de Copa del Rei de divendres passat segueix fent parlar. Dos ministres s'hi han referit aquest dimarts. El de Defensa, Pedro Morenés, que ha afirmat que és d'"espanyol ben nascut" respectar l'himne, i el d'Exteriors, José Manuel García-Margallo, que ha anat més enllà i ha vinculat la xiulada amb la pujada de la prima de risc, que des de dilluns està en màxims històrics, per sobre dels 500 punts.
Per això, ha afirmat que amb aquest tipus d'actes es "perjudica els interessos de tots els espanyols". "No diré que hi ha una relació exacta entre la prima de risc i els xiulets a l'himne, però quan s'experimenta una debilitat en la nació, els mercats s'ho ensumen", ha assenyalat.
Aguirre no hi va tenir res a veure
Hacontinuat en aquest assumpte al considerar que els "països seriosos actuen com a països seriosos", i el que va passar abans de la final de Copa del Rei (els xiulets a l'himne) va ser un "autèntic disbarat". "Em sento molt espanyol i em dol molt. Jo vaig jurar bandera l'endemà", ha afegit.Preguntat per si les declaracions d'Esperanza Aguirre abans de la final van contribuir a amplificar els xiulets, el ministre ha recordat que a la final disputada a València "la xiulada va ser igual". "Això hauria passat de totes maneres, perquè va ser una actitud deliberada i premeditada, aprofitar una ocasió esportiva per manifestar-se d'aquesta manera", ha indicat.
EL PERIODICO
diumenge, 27 de maig del 2012
El mur del PP silencia Catalunya
L'agenda catalana ha caigut del centre del debat polític a Madrid
El govern de Mariano Rajoy ha aconseguit silenciar la carpeta de temes catalans que en l'anterior govern havia aconseguit el seu espai als debats del Congrés dels diputats. A hores d'ara, la reivindicació del pacte fiscal ha tingut una repercussió insignificant a la cambra baixa i qüestions com l'Estatut, el dèficit d'inversió en infraestructures i la negociació d'un nou model de finançament que garantís un tracte just per a Catalunya s'han resolt de manera insatisfactòria pels catalans. Tot això, aquest malestar no té ressò a la capital espanyola perquè l'economia copa l'atenció social i mediàtica.
Els dirigents dels partits catalans a Madrid coincideixen en la necessitat de trencar aquest mur infranquejable que han construït els populars. El PSC culpa CiU d'aquesta desaparició de l'agenda catalana mentre que els convergents defensen la necessitat situar el pacte fiscal en el centre del debat.
ARA
El govern de Mariano Rajoy ha aconseguit silenciar la carpeta de temes catalans que en l'anterior govern havia aconseguit el seu espai als debats del Congrés dels diputats. A hores d'ara, la reivindicació del pacte fiscal ha tingut una repercussió insignificant a la cambra baixa i qüestions com l'Estatut, el dèficit d'inversió en infraestructures i la negociació d'un nou model de finançament que garantís un tracte just per a Catalunya s'han resolt de manera insatisfactòria pels catalans. Tot això, aquest malestar no té ressò a la capital espanyola perquè l'economia copa l'atenció social i mediàtica.
Els dirigents dels partits catalans a Madrid coincideixen en la necessitat de trencar aquest mur infranquejable que han construït els populars. El PSC culpa CiU d'aquesta desaparició de l'agenda catalana mentre que els convergents defensen la necessitat situar el pacte fiscal en el centre del debat.
ARA
El Prat: així no anem enlloc
El govern del PP està disposat a perpetuar la gestió aeroportuària en
xarxa; és a dir: res de competència entre el Prat i Madrid. Empresaris
i directius que utilitzen l'aeroport català hi diuen la seva
Aena descarta descentralitzar la gestió de l'aeroport de Barcelona, una de les principals reivindicacions de la societat civil catalana dels últims anys, com va avançar l'ARA aquest dimarts. No és tocarà el model en xarxa d'Aena que impedeix que el Prat competeixi en igualtat de condicions amb Barajas.
La dissenyadora de moda nupcial Rosa Clará; el conseller delegat de Simon Holding, Xavier Torra; el president de la firma internacional de moda TCN, Josep Donat, i la gerent dels cellers Torres Priorat i Jean Leon, Mireia Torres, entre altres empresaris catalans, coincideixen a assenyalar la necessitat d'una infraestructura aeroportuària amb una millor connexió internacional, i destaquen l'efecte positiu que això tindria per a l'economia del país.
ARA
Aena descarta descentralitzar la gestió de l'aeroport de Barcelona, una de les principals reivindicacions de la societat civil catalana dels últims anys, com va avançar l'ARA aquest dimarts. No és tocarà el model en xarxa d'Aena que impedeix que el Prat competeixi en igualtat de condicions amb Barajas.
La dissenyadora de moda nupcial Rosa Clará; el conseller delegat de Simon Holding, Xavier Torra; el president de la firma internacional de moda TCN, Josep Donat, i la gerent dels cellers Torres Priorat i Jean Leon, Mireia Torres, entre altres empresaris catalans, coincideixen a assenyalar la necessitat d'una infraestructura aeroportuària amb una millor connexió internacional, i destaquen l'efecte positiu que això tindria per a l'economia del país.
ARA
divendres, 25 de maig del 2012
El dèficit fiscal deixa la Generalitat en situació límit
Mas necessita ajuda del govern central per pagar els deutes de gestió
El president de la Generalitat, Artur Mas, ha demanat avui l’ajuda de l’Estat espanyol perquè creï mecanismes per mutualitzar el deute de les comunitats autònomes, ja siguin els coneguts "hispabons" o d'altres perquè puguin afrontar els seus pagaments.
Mas ha argumentat que és difícil de defensar la mutualització del deute europeu i, en canvi, oposar-se a la mutualització del deute públic de l'estat. "El mecanisme ens és igual mentre ens proporcioni tresoreria suficient per pagar, i pagar a temps, perquè tots tenim factures per pagar a finals de mes", ha afegit.
A més, el president ha apostat perquè es busqui un mecanisme a un "cost homogeni", és a dir, que es pagui com el promig europeu o com a mínim al promig espanyol.
El president també ha recordat que l'Estat manté deutes importants amb Catalunya i, per tant, ha considerat lògic que ajudin financerament a Catalunya. El Govern reafirma que està complint "estrictament" el seu programa financer i garanteix que farà honor als seus compromisos.
EL SINGULAR DIGITAL
El president de la Generalitat, Artur Mas, ha demanat avui l’ajuda de l’Estat espanyol perquè creï mecanismes per mutualitzar el deute de les comunitats autònomes, ja siguin els coneguts "hispabons" o d'altres perquè puguin afrontar els seus pagaments.
Mas ha argumentat que és difícil de defensar la mutualització del deute europeu i, en canvi, oposar-se a la mutualització del deute públic de l'estat. "El mecanisme ens és igual mentre ens proporcioni tresoreria suficient per pagar, i pagar a temps, perquè tots tenim factures per pagar a finals de mes", ha afegit.
A més, el president ha apostat perquè es busqui un mecanisme a un "cost homogeni", és a dir, que es pagui com el promig europeu o com a mínim al promig espanyol.
El president també ha recordat que l'Estat manté deutes importants amb Catalunya i, per tant, ha considerat lògic que ajudin financerament a Catalunya. El Govern reafirma que està complint "estrictament" el seu programa financer i garanteix que farà honor als seus compromisos.
EL SINGULAR DIGITAL
Intent fallit de desprestigiar els nacionalismes a l'ESO
Wert retira a instàncies de la Generalitat la menció al “nacionalisme excloent” d'educació per a la ciutadania
Rigau insta el govern espanyol a mantenir en el temari la lluita contra l'homofòbia
El ministre d'Educació, Cultura i Esports, José Ignacio Wert, va causar ahir la indignació de la consellera d'Ensenyament, Irene Rigau, en pretendre incloure el “nacionalisme excloent” en l'assignatura d'educació per a la ciutadania que es cursa a l'ESO. Segons va denunciar la consellera, el temari presentat inicialment per Wert “associava el nacionalisme al terme excloent” i el situava “al costat del terrorisme”. Finalment, però, Wert va retirar el terme “nacionalisme excloent” del text.
“A Catalunya –va explicar la consellera– quan es parla de nacionalisme excloent tothom pensa que es parla del nacionalisme espanyol. En canvi, a Madrid, segurament se'n deu entendre una altra cosa.” “Si és un concepte que no s'entén de la mateixa manera –hi va afegir– vol dir que no és ni acadèmic ni rigorós i, per tant, creiem que s'ha d'evitar.”
Segons Rigau, el plantejament inicial del govern espanyol era “intolerable”. “L'enfocament que fa el ministre en aquest document obvia el fet que Espanya s'estructura en nacionalitats i regions, no parla de nacionalitats i en canvi parla del nacionalisme excloent com un dels mals del món actual”, va criticar la consellera.
Rigau va fer aquestes declaracions a la sortida de la Conferència Sectorial d'Educació, que va presidir el ministre Wert. Durant la conferència també es van tractar altres aspectes polèmics d'educació per a la ciutadania, com ara la supressió de la lluita contra el sexisme, el racisme i l'homofòbia. Fa uns dies, els col·lectius d'homosexuals, com ara el Front d'Alliberament Gai de Catalunya (FAGC), van demanar la dimissió de Wert perquè no volia combatre l'homofòbia. Rigau va defensar que no s'eliminin aquestes qüestions del currículum.
La consellera d'Ensenyament també va demanar al ministre que canviï els criteris de beques per a la formació professional (FP) pel cus vinent. Segons Rigau, el fet que es demani als alumnes que aprovin l'ESO amb un mínim d'un 6 en lloc d'un 5 exclou un gran nombre d'estudiants i es deixarien d'invertir 10 milions d'euros en aquest camp. La consellera va lamentar que Wert no acceptés la petició de la Generalitat, però va explicar que sí que es va comprometre a estudiar-la “més a fons”.
EL PUNT - AVUI
L'Estat paga un 50% menys als discapacitats catalans que als d'altres territoris
Fins i tot el PPC qualifica la situació "d'injusta"
L'Estat espanyol paga més d'un 50% menys als discapacitats catalans que als de la resta de territoris. Així, per exemple, un discapacitat català rebrà 2.797 euros del Govern central mentre que un gallec en rebrà 10.637, un canari 9.946 o un murcià 6.396.
Dincat, entitat representativa de les persones amb discapacitat intel·lectual a Catalunya, considera "inacceptables" les xifres que es desprenen de la reunió de la Conferència Sectorial d’ocupació celebrada aquest dijous "i que confirmen que Catalunya rebrà un 51% menys per a polítiques d’inserció laboral de persones amb discapacitat".
Dincat, juntament amb Ammfeina (entitat representativa dels centres especials de treball de persones amb trastorn mental) i Actas (entitat representativa del treball amb suport) lamenten "aquesta vulneració d’un dret fonamental per aconseguir la plena inserció social de les persones amb discapacitat, el dret al treball". A més a més, recorda "que s’incompleix la normativa de l’Estat que obliga a subvencionar el 50% del salari mínim interprofessional".
"És molt greu que una persona amb discapacitat a Catalunya tingui menys drets que a un altre territori", afirma la presidenta de Dincat, Rosa Cadenas. Les entitats representatives de les persones amb discapacitat continuaran treballant per aconseguir que es modifiquin aquestes xifres en els diferents tràmits, tant al Congrés com al Senat.
En aquest sentit, recorda que fins i tot la diputada del Partit Popular de Catalunya que va participar a la trobada reivindicativa, del dia 20, Marisa Xandri, va qualificar la situació "d'injusta" i es va comprometre a treballar per redreçar-la. Per part del PPC també va ser present a l’acte reivindicatiu Ángeles Esteller, diputada al Congrés.
Així mateix, recorden que el mateix Parlament de Catalunya va aprovar per unanimitat una moció que instava al Govern català a mantenir els ajuts dels CET d’iniciativa social, assegurant-ne la subvenció del cost salarial fins al 75% del SMI (Salari mínim interprofessional) per als treballadors amb discapacitat amb especials dificultats i garantir els serveis d’inserció a l’empresa ordinària.
E-NOTÍCIES
L'Estat espanyol paga més d'un 50% menys als discapacitats catalans que als de la resta de territoris. Així, per exemple, un discapacitat català rebrà 2.797 euros del Govern central mentre que un gallec en rebrà 10.637, un canari 9.946 o un murcià 6.396.
Dincat, entitat representativa de les persones amb discapacitat intel·lectual a Catalunya, considera "inacceptables" les xifres que es desprenen de la reunió de la Conferència Sectorial d’ocupació celebrada aquest dijous "i que confirmen que Catalunya rebrà un 51% menys per a polítiques d’inserció laboral de persones amb discapacitat".
Dincat, juntament amb Ammfeina (entitat representativa dels centres especials de treball de persones amb trastorn mental) i Actas (entitat representativa del treball amb suport) lamenten "aquesta vulneració d’un dret fonamental per aconseguir la plena inserció social de les persones amb discapacitat, el dret al treball". A més a més, recorda "que s’incompleix la normativa de l’Estat que obliga a subvencionar el 50% del salari mínim interprofessional".
"És molt greu que una persona amb discapacitat a Catalunya tingui menys drets que a un altre territori", afirma la presidenta de Dincat, Rosa Cadenas. Les entitats representatives de les persones amb discapacitat continuaran treballant per aconseguir que es modifiquin aquestes xifres en els diferents tràmits, tant al Congrés com al Senat.
En aquest sentit, recorda que fins i tot la diputada del Partit Popular de Catalunya que va participar a la trobada reivindicativa, del dia 20, Marisa Xandri, va qualificar la situació "d'injusta" i es va comprometre a treballar per redreçar-la. Per part del PPC també va ser present a l’acte reivindicatiu Ángeles Esteller, diputada al Congrés.
Així mateix, recorden que el mateix Parlament de Catalunya va aprovar per unanimitat una moció que instava al Govern català a mantenir els ajuts dels CET d’iniciativa social, assegurant-ne la subvenció del cost salarial fins al 75% del SMI (Salari mínim interprofessional) per als treballadors amb discapacitat amb especials dificultats i garantir els serveis d’inserció a l’empresa ordinària.
E-NOTÍCIES
dimarts, 15 de maig del 2012
Espanya imposa retallades a Catalunya mentre no paga el seu deute
El president de la Generalitat acusa l'Estat d'imposar un tercer pla d'ajust pels seus 'errors' i deutes i reclama a Europa que no caigui en una 'obsessió malaltissa' per l'austeritat 'a qualsevol preu'
El president de la Generalitat, Artur Mas, ha acusat l'Estat d'haver 'imposat' a Catalunya un tercer pla d'ajust pels seus 'errors' i per no haver pagat els deutes. Ha remarcat que el Govern s'ha vist 'obligat' a fer noves retallades per culpa de l'Estat, perquè el PSOE va fer unes previsions errònies d'ingressos, perquè centrifuga els dèficits a les comunitats i perquè s'apropia de la pujada d'impostos que fa a Espanya. Així, mentre l'espoli fiscal segueix collant els catalans, Madrid intervé de facto a les decisions del Govern de la Generalitat, que es veu obligat a fer més retallades.
Mas ha deixat clar que fan aquest tercer pla d'ajust "obligats", i no
per voluntat pròpia. La major part de la culpa l'ha situada en l'Estat,
en primer lloc perquè el PSOE va fer unes previsions d'ingressos
errònies que ara ha rectificat el PP i també la Generalitat en els seus
pressupostos, però també per la "centrifugació del dèficit" que fa
l'Estat amb diferents mesures.
Ha citat la Llei de la
dependència, on la normativa estableix que el govern espanyol i
l'autonòmic han de gastar el mateix però Catalunya ha invertit 900
milions l'any passat i Madrid només 200. I això val pels centres
especials de treball, per a les llars d'infants, pel programa de la
SIDA, el fons d'immigració o el transport públic metropolità. En canvi,
no redueixen salaris públics i no posposen infraestructures com l'AVE,
com sí que està fent Catalunya. "D'això se'n diu centrifugar els
dèficits i després culpabilitzar i renyar els governs autonòmics perquè
no compleixen", s'ha queixat.
Més retrets a l'Estat. Mas ha
criticat que s'apropiïn de la pujada d'impostos que fan a tota Espanya,
com l'IRPF, societats i possiblement l'IVA.
Això sí, en el
capítol de les culpes també ha repartit cap a Europa, per la poca
flexibilitat de la UE a l'hora d'acompassar les polítiques de contenció
del dèficit al cicle real de l'economia. Ha recordat que la Generalitat
defensa l'austeritat com un valor, i ningú no pot dir que no s'estiguin
aplicant aquest tipus de polítiques "amb vigor" a Catalunya. Ara bé, no
es pot caure en una "obsessió malaltissa" per l'austeritat a qualsevol
preu.
DIRECTE.CAT
dijous, 10 de maig del 2012
El català deixarà de ser llengua vehicular a part de l'ensenyament balear el curs vinent
Les famílies dels infants de 3 a 6 anys i de 1r i 2n de primària
podran escollir la llengua en què volen escolaritzar els seus fills
Les famílies de les Illes Balears podran triar el curs que ve la llengua de primer ensenyament dels seus fills a segon cicle d'educació infantil i a primer cicle d'educació primària. El català deixa de ser així llengua preferent a l'educació balear i haurà de competir amb l'espanyol, que per primer cop passarà a ser també llengua vehicular a l'ensenyament. És el principal canvi que incorpora l'ordre d'admissió per al curs escolar 2012-2013 que ha presentat aquest dimecres el conseller balear d'Educació, Cultura i Universitats, Rafael Bosch. La conselleria estima que uns 12.530 infants de 3 anys participaran en el procés d'admissió d'alumnes que es matricularan per primera vegada en algun dels centres públics i concertats el proper curs escolar.
L'ordre d'admissió per al curs escolar 2012-2013 inclou una sèrie de canvis significatius. El més important és que, per primera vegada a les Illes Balears, les famílies podran triar la llengua de primer ensenyament dels seus fills a 2n cicle d'educació infantil (3 a 6 anys) i a 1r cicle d'educació primària (1r i 2n curs). Així, a partir d'aquest any, els impresos de sol·licitud d'admissió inclouen la possibilitat de triar entre català i castellà com a llengua de primer ensenyament.
ARA
Les famílies de les Illes Balears podran triar el curs que ve la llengua de primer ensenyament dels seus fills a segon cicle d'educació infantil i a primer cicle d'educació primària. El català deixa de ser així llengua preferent a l'educació balear i haurà de competir amb l'espanyol, que per primer cop passarà a ser també llengua vehicular a l'ensenyament. És el principal canvi que incorpora l'ordre d'admissió per al curs escolar 2012-2013 que ha presentat aquest dimecres el conseller balear d'Educació, Cultura i Universitats, Rafael Bosch. La conselleria estima que uns 12.530 infants de 3 anys participaran en el procés d'admissió d'alumnes que es matricularan per primera vegada en algun dels centres públics i concertats el proper curs escolar.
L'ordre d'admissió per al curs escolar 2012-2013 inclou una sèrie de canvis significatius. El més important és que, per primera vegada a les Illes Balears, les famílies podran triar la llengua de primer ensenyament dels seus fills a 2n cicle d'educació infantil (3 a 6 anys) i a 1r cicle d'educació primària (1r i 2n curs). Així, a partir d'aquest any, els impresos de sol·licitud d'admissió inclouen la possibilitat de triar entre català i castellà com a llengua de primer ensenyament.
ARA
dimecres, 9 de maig del 2012
El 57% d'espanyols creu que Catalunya surt beneficiada del finançament
Un 39% dels catalans aposta per un sistema d’autonomies que permeti aconseguir la independència
El 85,1% dels espanyols consideren que el sistema de repartiment del finançament autonòmic no és equitatiu, però de forma ben diferent. Mentre un 76% dels catalans creuen que la Generalitat és una de les Administracions més perjudicades per l’Estat, la majoria del conjunt dels espanyols (57%) consideren que Catalunya és una de les regions més beneficiades.
Aquestes són dades de l’estudi "La crisi i les autonomies", promogut per la Fundació de les caixes d'estalvis (Funcas), el qual també detecta un augment del nombre de ciutadans que, en un moment de crisi econòmica, optaria per instaurar un sistema estatal menys centralitzat.
De fet, només un 21% acceptaria un estat completament centralitzat i estaria disposat a renunciar a totes les competències adquiries, com proposava fa uns dies la presidenta de Madrid, Esperanza Aguirre.
Catalunya i el País Basc en aquest tema sobre el model d’estat es demarquen respecte les altres comunitats, ja que aquí es majoritari la proposta d’un sistema d'autonomies que permeti a aquelles que ho desitgessin aconseguir la independència (39% a Catalunya i 40% al País Basc), seguida per un sistema amb més competències per a la comunitats (20% en totes dues).
A part, l'estudi detecta que la majoria dels espanyols (60%) estan a favor de la reforma constitucional que imposa l'equilibri pressupostari, que es fusionin municipis (62%) i que se suprimeixin diputacions provincials (60%).
EL SINGULAR DIGITAL
El 85,1% dels espanyols consideren que el sistema de repartiment del finançament autonòmic no és equitatiu, però de forma ben diferent. Mentre un 76% dels catalans creuen que la Generalitat és una de les Administracions més perjudicades per l’Estat, la majoria del conjunt dels espanyols (57%) consideren que Catalunya és una de les regions més beneficiades.
Aquestes són dades de l’estudi "La crisi i les autonomies", promogut per la Fundació de les caixes d'estalvis (Funcas), el qual també detecta un augment del nombre de ciutadans que, en un moment de crisi econòmica, optaria per instaurar un sistema estatal menys centralitzat.
De fet, només un 21% acceptaria un estat completament centralitzat i estaria disposat a renunciar a totes les competències adquiries, com proposava fa uns dies la presidenta de Madrid, Esperanza Aguirre.
Catalunya i el País Basc en aquest tema sobre el model d’estat es demarquen respecte les altres comunitats, ja que aquí es majoritari la proposta d’un sistema d'autonomies que permeti a aquelles que ho desitgessin aconseguir la independència (39% a Catalunya i 40% al País Basc), seguida per un sistema amb més competències per a la comunitats (20% en totes dues).
A part, l'estudi detecta que la majoria dels espanyols (60%) estan a favor de la reforma constitucional que imposa l'equilibri pressupostari, que es fusionin municipis (62%) i que se suprimeixin diputacions provincials (60%).
EL SINGULAR DIGITAL
L'espanyolisme es mobilitza contra l'independentisme per la Copa del Rei
El govern autonòmic de Madrid autoritza una marxa falangista el dia de la final i encén les alarmes policials
La policia espanyola està desplegant un dispositiu especial per evitar que el proper 25 de maig, en motiu de la final de Copa del Rei que disputarà a Madrid el Barça contra l’Athletic de Bilbao, es produeixi una batalla campal entre grupuscles espanyolistes, i independentistes catalans i bascos.
La temença policial no és gratuïta ja que l’ultradreta espanyola -capitanejada per la Falange- ha anunciat que es mobilitzarà pels carrers de la capital espanyola. La manifestació espanyolista que, segons els seus promotors, defensarà “la unitat d’Espanya”, ha rebut el vistiplau del govern autonòmic malgrat l’escepticisme policial sobre la seva conveniència.
El mateix dia s’han convocat actes independentistes aprofitant la sintonia entre ambdues afeccions i que el partit es juga a Madrid. Catalunya Acció i Esait (entitat que promou l’oficialitat de les seleccions basques) s’estan coordinant per fer actes conjunts, tot i que no n’han donat detalls. El president de Catalunya Acció, Santiago Espot, ja ha advertit que no serà en cap cas una manifestació “convencional”. Una de les possibilitats que rumiaven era xiular l'himne espanyol, quan aparegui el princep Felip.
Protegir les zones d’afeccionats
Per a la policia serà una prioritat que les zones habilitades per les afeccions de cada equip (la Puerta del Sol en el cas del Futbol Club Barcelona i El Retiro en el de l’Athletic de Bilbao) quedin del tot protegides. El desplaçament dels seguidors de cada equip a l’estadi serà un altre moment crític, ja que alguns afeccionats hi arribaran sols o en petits grups.
EL SINGULAR DIGITAL
La policia espanyola està desplegant un dispositiu especial per evitar que el proper 25 de maig, en motiu de la final de Copa del Rei que disputarà a Madrid el Barça contra l’Athletic de Bilbao, es produeixi una batalla campal entre grupuscles espanyolistes, i independentistes catalans i bascos.
La temença policial no és gratuïta ja que l’ultradreta espanyola -capitanejada per la Falange- ha anunciat que es mobilitzarà pels carrers de la capital espanyola. La manifestació espanyolista que, segons els seus promotors, defensarà “la unitat d’Espanya”, ha rebut el vistiplau del govern autonòmic malgrat l’escepticisme policial sobre la seva conveniència.
El mateix dia s’han convocat actes independentistes aprofitant la sintonia entre ambdues afeccions i que el partit es juga a Madrid. Catalunya Acció i Esait (entitat que promou l’oficialitat de les seleccions basques) s’estan coordinant per fer actes conjunts, tot i que no n’han donat detalls. El president de Catalunya Acció, Santiago Espot, ja ha advertit que no serà en cap cas una manifestació “convencional”. Una de les possibilitats que rumiaven era xiular l'himne espanyol, quan aparegui el princep Felip.
Protegir les zones d’afeccionats
Per a la policia serà una prioritat que les zones habilitades per les afeccions de cada equip (la Puerta del Sol en el cas del Futbol Club Barcelona i El Retiro en el de l’Athletic de Bilbao) quedin del tot protegides. El desplaçament dels seguidors de cada equip a l’estadi serà un altre moment crític, ja que alguns afeccionats hi arribaran sols o en petits grups.
EL SINGULAR DIGITAL
dilluns, 7 de maig del 2012
Sánchez-Camacho acusa el Govern d'"instrumentalitzar" TV3 i compara Xavier Bosch amb Curri Valenzuela
La presidenta del PPC diu que "ningú ha de voler patrimonialitzar cap televisió, ni TVE ni TV3"
La presidenta del PP Català, Alícia Sánchez-Camacho, ha criticat aquest dilluns la "instrumentalització política" que segons ella es fa de TV3. En una entrevista a 'El Món a RAC1' de Jordi Basté, Camacho ha dit que "ningú ha de voler patrimonialitzar cap televisió, ni TVE ni TV3". I que "és un error que siguin utilitzades com a instrument polític". "He sentit a TV3 crítiques injustificades cap a nosaltres, crítiques que no es corresponien amb la realitat...", ha afegit Camacho.
La presidenta del PPC també ha criticat "algunes televisions autonòmiques" de comunitats governades pel PSOE i ha posat com a exemple el fet que, segons ella, María Dolores de Cospedal, presidenta de Castella-la Mancha, no fos entrevistada "ni una sola vegada" a la televisió abans de ser escollida presidenta.
Ha estat en aquest moment que el presentador Jordi Basté i alguns tertulians han preguntat a Camacho què en pensa de Telemadrid i han posat com a exemple la presentadora Curri Valenzuela, moderadora de la tertúlia 'El Círculo' de la televisió autonòmica. "He sentit missatges que em fan caure la cara de vergonya –ha dit Basté–, Xavier Bosch a l''Àgora' de TV3 no fa les dissertacions polítiques que fa Curri Valenzuela". "No hi estic d'acord, si fa no fa... –ha replicat Camacho. "He anat a algun debat en què alguns...", però Camacho no ha acabat la frase. (Aquí podeu sentir l'àudio complet, a partir del minut 20).
La líder dels populars catalans també ha deixat clar que "no entrem a TV3 amb fatxenderia", en referència a la vicepresidència de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, que ocupa el candidat proposat pel PP, Armand Querol.
Dissabte, en la clausura del 13è congrés del PP, Camacho ja va demanar a CiU que "no faci de TV3 una televisió independentista". "La televisió i la ràdio catalanes són de tothom i han de reflectir la Catalunya real, no l'oficial", va reclamar, i tot seguit va afegir que és important que "deixin de sortir-hi sempre els mateixos per fer-hi victimisme".
ARA
La presidenta del PP Català, Alícia Sánchez-Camacho, ha criticat aquest dilluns la "instrumentalització política" que segons ella es fa de TV3. En una entrevista a 'El Món a RAC1' de Jordi Basté, Camacho ha dit que "ningú ha de voler patrimonialitzar cap televisió, ni TVE ni TV3". I que "és un error que siguin utilitzades com a instrument polític". "He sentit a TV3 crítiques injustificades cap a nosaltres, crítiques que no es corresponien amb la realitat...", ha afegit Camacho.
La presidenta del PPC també ha criticat "algunes televisions autonòmiques" de comunitats governades pel PSOE i ha posat com a exemple el fet que, segons ella, María Dolores de Cospedal, presidenta de Castella-la Mancha, no fos entrevistada "ni una sola vegada" a la televisió abans de ser escollida presidenta.
Ha estat en aquest moment que el presentador Jordi Basté i alguns tertulians han preguntat a Camacho què en pensa de Telemadrid i han posat com a exemple la presentadora Curri Valenzuela, moderadora de la tertúlia 'El Círculo' de la televisió autonòmica. "He sentit missatges que em fan caure la cara de vergonya –ha dit Basté–, Xavier Bosch a l''Àgora' de TV3 no fa les dissertacions polítiques que fa Curri Valenzuela". "No hi estic d'acord, si fa no fa... –ha replicat Camacho. "He anat a algun debat en què alguns...", però Camacho no ha acabat la frase. (Aquí podeu sentir l'àudio complet, a partir del minut 20).
La líder dels populars catalans també ha deixat clar que "no entrem a TV3 amb fatxenderia", en referència a la vicepresidència de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, que ocupa el candidat proposat pel PP, Armand Querol.
Dissabte, en la clausura del 13è congrés del PP, Camacho ja va demanar a CiU que "no faci de TV3 una televisió independentista". "La televisió i la ràdio catalanes són de tothom i han de reflectir la Catalunya real, no l'oficial", va reclamar, i tot seguit va afegir que és important que "deixin de sortir-hi sempre els mateixos per fer-hi victimisme".
ARA
diumenge, 6 de maig del 2012
Standar & Poor’s confirma l’incessant espoli que pateix Catalunya
Un país que no pot cobrar el que li deuen, és un país en fallida. El mateix informe, S&P destaca la fortalesa econòmica de Navarra i Euskadi
La premsa catalana obvia les claus del informe de S&P (El Punt, La Vanguardia, El Periódico, Ara i Tv3) i no contempla que el mateix informe que posa el deute de Catalunya a un pas del bo porqueria, destaca la fortalesa econòmica de Navarra i Euskadi degut a la seva autonomia fiscal, la solida gestió financera, la seva moderada i baixa carrega del deute i les seves economies altament orientades a les exportacions. Per aquets motius, els seus ràtings són dos escalons superiors al d’Espanya.
Catalunya s’enfonsa per l’espoli que pateix de 16.000 milions d’euros
Les dades d’atur del primer trimestre de 2012 ja mostraven les abismals
diferencies entre els PPCC i els territoris amb concert econòmic, ara
S&P confirma les mateixes abismals diferencies respecte a la
qualificació del deute dels governs de Catalunya, Illes i País Valencià i
els territoris forals. El informe de S&P confirma que el problema
de Catalunya és la dependència del seu principal deutor, Espanya, un
deutor que no paga el que deu, i això aboca Catalunya al pou dels bons
porqueria.
O independència econòmica o el pou
Malgrat que els grans mitjans de comunicació, patronal, sindicats i
bona part dels partits polítics no ho diuen tot, cada cop és més evident
que sense independència econòmica no superarem la greu crisi que patim,
a Catalunya d’una manera doble, patim la crisi mundial i la local fruit
d’un espoli continuat i sense aturador. Mentre en època de bonança tot
s’aguanta, en època de crisi la situació es insostenible. I tothom ho
sap, mitjans de comunicació, patronal, sindicats i partits polítics,
saben que l’espoli que patim és la causa de la greu situació de
Catalunya, o ho afrontem d’una vegada per totes o enfonsarem les
properes generacions a la misèria.
Què no tenim els catalans, que si tenen els bascos?
Els mitjans de comunicació catalans tenen una gran responsabilitat, i
en aquesta noticia de S&P, no han estat a l'alçada, han escrit tots
el mateix a partir del que ha escrit l’agencia de torn, seria important
fer autocritica.
Els titulars dels mitjans catalans:
El Punt: S&P deixa la nota de Catalunya a un esglaó del bo escombraries
La Vanguardia: S&P rebaja cuatro escalones la nota de Catalunya y la deja al borde de 'bono basura'
El Periódico: S&P rebaja la calificación de Catalunya y la deja al borde de la categoría de 'bono basura'
ARA: Standard & Poor's rebaixa la nota del deute de Catalunya 4 graons, a un pas del bo porqueria
Tv3: Standard & Poor's rebaixa la nota del deute de Catalunya quatre nivells i la deixa al límit de bo porqueria
DIRECTE.CAT
dimecres, 2 de maig del 2012
Primer dia sense TV3 internacional
Les emissions de la televisió pública catalana han desaparegut atès que el senyal per internet tampoc no està assegurat
TV3CAT ja no existeix. O pràcticament ha desaparegut. Ahir a la nit es va produir el tancament del senyal del canal internacional de TV3 per satèl·lit, la qual cosa deixa sense accés a la televisió pública catalana via satèl·lit als més de 450.000 catalans que viuen arreu del món. L’eina, que suposava una normalització que posava el català al mateix nivell que qualsevol altra llengua del món amb presència televisiva internacional, ha deixat quasi d’existir. La visibilitat de TV3 no està assegurada ni tan sols a través d’internet, atès que molts operadors per cable europeus i americans encara no han redifós el senyal d’internet i no permeten que es vegi.
L’estalvi del tancament de TV3CAT és de 830.000 euros l’any, que és el
que costava el lloguer del senyal satèl·lit. Si ens parem a mirar-ho, no
és res en comparació amb tots els diners que els deu l’Estat espanyol
per l’addicional tercera de l’Estatut i que tant li està costant al
Govern de reclamar.
Així doncs, TV3 ha desaparegut gairebé del
tot atès que el senyal per internet no arriba a massa llocs. Els
operadors de cable europeus i americans no han redifós el senyal per
internet perquè, o bé no és prou estable, o bé surt massa car
transformar el senyal internet de TV3 per cable. Televisió de Catalunya
no descarta que en un futur alguns operadors ho facin, però la
predisposició no sembla massa gran.
TV3 confia que aviat es
podrà veure la televisió pública catalana a través dels anomenats
“televisors intel·ligents” que permetran veure la televisió directament a
través d’internet. El problema és que la implantació d’aquesta
tecnologia és molt costosa i no tots els països estan disposats a
fer-ho, si més no en un futur immediat.
Malgrat les protestes
que han fet les associacions de catalans arreu del món i la Federació
Internacional d’Entitats Catalanes, malgrat les recollides de firmes,
malgrat les queixes presentades a la Sindicatura de Greuges, no s’ha fet
res per evitar el tancament de la televisió pública catalana, que cada
cop s’impedeix veure a més llocs. Aquest tancament suposa un atac a la
normalització de la llengua i de la cultura catalanes en l’àmbit
internacional.
DIRECTE.CAT
Aguirre insisteix que l'Estat ha fracassat amb Catalunya
La presidenta de la Comunitat de Madrid torna a firmar que el sistema autonòmic econòmicament és insostenible
La presidenta de la Comunitat de Madrid, Esperanza Aguirre, ha insistit avui sobre el fracàs del sistema autonòmic. “L’estat autonòmic es va crear per tractar d’integrar millor Catalunya i el País Basc i aquest objectiu no s’ha aconseguit”, ha declarat en una entrevista a la SER, pocs dies després d’haver proposat el retorn de les competències d’educació i sanitat.
La líder popular de la Comunitat de Madrid també ha insistit que el model autonòmic és econòmicament insostenible i en aquest sentit ha reconegut que “en temps de bonança els governs autonòmics hem fet inversions molt importants”. “Tots sabem que s’ha de reflexionar sobre l’Estat autonòmic”, ha insistit.
Confon mossos amb sindicalistes
Per altra banda, després de les manifestacions del primer de Maig, Aguirre ha pronosticat que “els sindicats cauran com el Mur de Berlín” perquè “estan molt antiquats” i “si no hi ha piquets ni coacció no surten”, ha dit en referència a les manifestacions d’ahir.
L'entrevista també ha comptat amb una pífia d'Aguirre. La presidenta ha criticat la violència d'alguns participants a les manifestacions senyalant una foto de la portada del Periódico en la qual apareixen tres joves amb la cara tapada, aquesta vegada, però eren agents dels Mossos d'Esquadra infiltrats de paisà i identificats per vitar incidents.
EL SINGULAR DIGITAL
La presidenta de la Comunitat de Madrid, Esperanza Aguirre, ha insistit avui sobre el fracàs del sistema autonòmic. “L’estat autonòmic es va crear per tractar d’integrar millor Catalunya i el País Basc i aquest objectiu no s’ha aconseguit”, ha declarat en una entrevista a la SER, pocs dies després d’haver proposat el retorn de les competències d’educació i sanitat.
La líder popular de la Comunitat de Madrid també ha insistit que el model autonòmic és econòmicament insostenible i en aquest sentit ha reconegut que “en temps de bonança els governs autonòmics hem fet inversions molt importants”. “Tots sabem que s’ha de reflexionar sobre l’Estat autonòmic”, ha insistit.
Confon mossos amb sindicalistes
Per altra banda, després de les manifestacions del primer de Maig, Aguirre ha pronosticat que “els sindicats cauran com el Mur de Berlín” perquè “estan molt antiquats” i “si no hi ha piquets ni coacció no surten”, ha dit en referència a les manifestacions d’ahir.
L'entrevista també ha comptat amb una pífia d'Aguirre. La presidenta ha criticat la violència d'alguns participants a les manifestacions senyalant una foto de la portada del Periódico en la qual apareixen tres joves amb la cara tapada, aquesta vegada, però eren agents dels Mossos d'Esquadra infiltrats de paisà i identificats per vitar incidents.
EL SINGULAR DIGITAL
L'Estat vol suprimir les oficines comercials autonòmiques
El programa de reformes de Rajoy vol suprimir o integrar a l'ICEX la xarxa d'Acc1ó
El PP sempre ha criticat les ambaixades autonòmiques a l’exterior, singularment les catalanes. Fins ara, per als conservadors, només eren assumibles les de caràcter comercial i turístic, mai les de tipus “polític”, com les sis que Catalunya encara conserva. Ara ja ni les comercials els estan bé. El Programa enviat a la UE es compromet a “promoure la supressió o integració a l’ICEX (Institut de Comerç Exterior espanyol) de les oficines comercials de les comunitats a l’exterior”.
ARA
El PP sempre ha criticat les ambaixades autonòmiques a l’exterior, singularment les catalanes. Fins ara, per als conservadors, només eren assumibles les de caràcter comercial i turístic, mai les de tipus “polític”, com les sis que Catalunya encara conserva. Ara ja ni les comercials els estan bé. El Programa enviat a la UE es compromet a “promoure la supressió o integració a l’ICEX (Institut de Comerç Exterior espanyol) de les oficines comercials de les comunitats a l’exterior”.
ARA
Martin Schulz diu que el problema del català a Europa és Espanya
El president del Parlament europeu, admirador de Jaume Cabré, conversa durant mitja hora amb l'escriptor
El president del Parlament Europeu, Martin Schulz, de visita a Barcelona, s'ha trobat durant mitja hora amb l'escriptor Jaume Cabré. Després de la trobada, Cabré ha explicat: 'M'ha parlat de la seva experiència de lector amb 'Jo confesso' i m'ha fet un parell de preguntes sobre aspectes de 'Les veus del Pamano' que no entenia. Jo li he volgut fer una pregunta política, sobre la llengua, i m'ha vingut a dir que el problema del català al Parlament Europeu és Espanya. Diu que totes les pegues les posa Espanya, però que ell és tossut i tornarà a presentar la proposta d'us del català.'
Jaume Cabré ha dit que se sentia commocionat per la trobada. El socialista alemany alemany Martin Schulz no ha estalviat elogis cap a la seva obra, de la qual se'n declara admirador. Ha llegit 'Jo confesso', 'Les veus del Pamano' i 'Senyoria'. 'Com a antic llibreter, Schulz és un bon lector, d'aquells que les lectures li ressonen a dins', ha comentat Cabré, que per pudor no ha volgut explicar les 'coses amables' que el president del Parlament europeu li ha comentat. Només n'ha trascendit una, que 'Jo confesso' l'ha deixat estabornit.
Schulz ha explicat dos fets que han marcat la seva lectura de 'Jo confesso': la història del violí l'ha commogut ja que ell també conserva un violí del seu pare, que té una història plena d'emotivitat. El pare de Schultz, l'onzè fill d'un immigrant alçacià, era autodidacta i per integrar-se a la banda municipal de la ciutat necessitava un instrument. Aleshores, amb un ganivet es va construir un violí. També ha explicat a Cabré que durant la lectura de la novel·la va fer un viatge a Israel que el va colpir, perquè va conèixer el jutge Gabriel Bach, que va participar en el judici a Adolf Eichmann, el responsable de la solució final aplicada pels nazis.
Schulz ha convidat Cabré a fer una lectura de fragments de la seva obra al Parlament europeu.
El fenomen Cabré a Alemanya
Cabré es va donar a conèixer a Alemanya arran de la Fira del Llibre de Frankfurt 2007, quan la cultura catalana en va ser la convidada d'honor. L'editorial Suhrkamp va traduir 'Les veus del Pamano', novel·la que va començar a generar el fenomen Cabré a Alemanya. Durant la mateixa fira l'exministre Joschka Fischer elogiava la novel·la, que en cinc anys ha venut en aquell país uns mig milió d'exemplars. Però la xifra queda petita davant els 60.000 exemplars venuts de 'Jo confesso', només des del mes de gener.
Schulz va penjar la senyera al balcó quan era batlle de Würselen
Schulz, que va ser batlle de la ciutat alemanya de Würselen entre el 1987 i el 1998, ha explicat que va hissar la senyera al balcó de l'Ajuntament, juntament amb l'Alemanya, amb motiu de la boda d'una parella catalanoalemanya amiga seva.
VILAWEB
El president del Parlament Europeu, Martin Schulz, de visita a Barcelona, s'ha trobat durant mitja hora amb l'escriptor Jaume Cabré. Després de la trobada, Cabré ha explicat: 'M'ha parlat de la seva experiència de lector amb 'Jo confesso' i m'ha fet un parell de preguntes sobre aspectes de 'Les veus del Pamano' que no entenia. Jo li he volgut fer una pregunta política, sobre la llengua, i m'ha vingut a dir que el problema del català al Parlament Europeu és Espanya. Diu que totes les pegues les posa Espanya, però que ell és tossut i tornarà a presentar la proposta d'us del català.'
Jaume Cabré ha dit que se sentia commocionat per la trobada. El socialista alemany alemany Martin Schulz no ha estalviat elogis cap a la seva obra, de la qual se'n declara admirador. Ha llegit 'Jo confesso', 'Les veus del Pamano' i 'Senyoria'. 'Com a antic llibreter, Schulz és un bon lector, d'aquells que les lectures li ressonen a dins', ha comentat Cabré, que per pudor no ha volgut explicar les 'coses amables' que el president del Parlament europeu li ha comentat. Només n'ha trascendit una, que 'Jo confesso' l'ha deixat estabornit.
Schulz ha explicat dos fets que han marcat la seva lectura de 'Jo confesso': la història del violí l'ha commogut ja que ell també conserva un violí del seu pare, que té una història plena d'emotivitat. El pare de Schultz, l'onzè fill d'un immigrant alçacià, era autodidacta i per integrar-se a la banda municipal de la ciutat necessitava un instrument. Aleshores, amb un ganivet es va construir un violí. També ha explicat a Cabré que durant la lectura de la novel·la va fer un viatge a Israel que el va colpir, perquè va conèixer el jutge Gabriel Bach, que va participar en el judici a Adolf Eichmann, el responsable de la solució final aplicada pels nazis.
Schulz ha convidat Cabré a fer una lectura de fragments de la seva obra al Parlament europeu.
El fenomen Cabré a Alemanya
Cabré es va donar a conèixer a Alemanya arran de la Fira del Llibre de Frankfurt 2007, quan la cultura catalana en va ser la convidada d'honor. L'editorial Suhrkamp va traduir 'Les veus del Pamano', novel·la que va començar a generar el fenomen Cabré a Alemanya. Durant la mateixa fira l'exministre Joschka Fischer elogiava la novel·la, que en cinc anys ha venut en aquell país uns mig milió d'exemplars. Però la xifra queda petita davant els 60.000 exemplars venuts de 'Jo confesso', només des del mes de gener.
Schulz va penjar la senyera al balcó quan era batlle de Würselen
Schulz, que va ser batlle de la ciutat alemanya de Würselen entre el 1987 i el 1998, ha explicat que va hissar la senyera al balcó de l'Ajuntament, juntament amb l'Alemanya, amb motiu de la boda d'una parella catalanoalemanya amiga seva.
VILAWEB
El govern porta al Consell de Garanties Estatutàries les retallades estatals a les universitats
És el pas previ a la presentació d'un recurs davant el Tribunal Constitucional
La Secretaria d'Universitats creu que s'envaeixen competències i insisteix que l'augment de taxes ha de comportar més beques
La Secretaria d'Universitats i Recerca de la Generalitat ha sol·licitat aquest dimecres un dictamen al Consell de Garanties Estatutàries sobre les mesures en l'àmbit universitari aprovades pel govern espanyol. Es tracta d'un pas previ a la presentació d'un recurs davant del Tribunal Constitucional (TC).
En concret, el govern ha demanat al Consell que es pronunciï sobre dos articles que considera que envaeixen competències: l'article 6 del decret, que modifica la Llei Orgànica d'Universitats (LOU), i l'article 7, que es refereix al finançament de les beques i els ajuts a l'estudi. Segons l'executiu català, aquests canvis són “contraris a les bases del model universitari català que té com a un dels eixos fonamentals l'equitat en l'accés a l'educació superior”.
La Generalitat denuncia que l'Estat no incrementa la partida per a beques i ajuts a l'estudi, mentre que “trasllada a les comunitats el finançament íntegre de la diferència de preu dels estudiants becats per l'Estat”. El secretari d'Universitats i Recerca, Antoni Castellà, ha exigit a l'Estat que “incrementi els diners destinats a beques a l'estudi, tal com ha fet Catalunya vinculant el 25% d'increment de preus al fons català de beques Equitat”. De fet, recorda que aquest s'hauria d'haver transferit a Catalunya l'any 2001.
El govern condiciona qualsevol mesura sobre preus públics al fet que “cap estudiant quedi fora de la universitat per raons econòmiques”.
EL PUNT AVUI
Subscriure's a:
Missatges (Atom)