'El Mundo' anima Rajoy a "podar" Catalunya

Creu que s'han de suprimir "ambaixades, els canals de televisió, els òrgans consultius de tota mena…"

El Mundo, en l'editorial d'aquest dimecres, creu que Catalunya "ha de podar el superflu per ser rescatada" perquè "hi ha multitud de serveis que podrien suprimir-se sense que es veiés afectada la qualitat de vida del ciutadà, com s'ha vist a Catalunya amb la sobredimensionada figura del síndic de Greuges. I així segueixen les ambaixades, els canals de televisió, els òrgans consultius de tota mena... Si Rajoy no aconsegueix embridar les comunitats ara que estan en fallida, haurà de carregar sempre amb aquest error".

El diari defensa aquesta postura perquè considera que "ningú no entendria que els esforços que comportaran aquests rescats segueixin carregant-se sobre la població, mentre els dirigents autonòmics mantenen intactes les seves estructures de poder".

En el text es recorda que la Generalitat ha de demanar "auxili" a l'executiu espanyol "després d'haver cridat la resta de les comunitats a la rebel·lió contra Rajoy, després d'haver recorregut al TC les mesures d'ajust i després d'amenaçar amb el fantasma de la independència per pressionar cap al pacte fiscal".

Tot i això, creu que Mariano Rajoy "haurà de sortir en auxili de Catalunya i de qualsevol altra comunitat en fallida, no perquè els seus ciutadans siguin 'contribuents' en major o menor mesura que els d'altres autonomies, sinó perquè són espanyols".

El Mundo també afirma que Homs parla de crèdit de l'ICO i que "oculta que imposa condicions particulars i extraordinàries". En aquest sentit, el diari que dirigeix Pedro J. Ramírez lamenta que "l'obsessió de la Generalitat és presentar el que és un rescat en tota regla com l'accés a una línia de crèdit ordinària".

E-NOTÍCIES 

La deslleialtat d'Espanya asfixia Catalunya

CiU recorda a Montoro que Catalunya se sent cada vegada més "asfixiada" i l'acusa d'actuar amb deslleialtat institucional

El portaveu econòmic de CiU al Congrés, Josep Sánchez Llibre, ha anunciat el "no" de la seva formació al sostre de despesa del govern espanyol per la manca de "flexibilitat" del govern espanyol en el repartiment dels marges de dèficit i dels ingressos per l'augment de l'IVA. Segons Sánchez-Llibre, malgrat estar al capdavant de la senda d'austeritat, Catalunya se sent "ofegada" pel Ministeri d'Hisenda i Administracions Públiques i per les condicions que imposa des d'una manca de "lleialtat institucional". Aquest "no és el rol que els ciutadans volen per al nostre país ni per a la Generalitat", ha advertit. 

El portaveu econòmic de CiU ha deixat entendre que la seva formació vota en contra del sostre de despesa malgrat que comparteix l'esperit de la reducció del dèficit i l'austeritat en els comptes públics. Ho fa, ha apuntat, perquè "discrepa radicalment" de la distribució dels marges de dèficit públic que ha dissenyat el govern espanyol i pels plantejaments del govern espanyol respecte al repartiment dels ingressos per l'augment de l'IVA.

L'Estat manté que els territoris hauran de complir un objectiu de dèficit de l'1,7% al 2012 i reserva per a l'administració central el punt extra que li ha permès Europa, i no preveu repartir entre les comunitats els ingressos per l'increment de l'IVA.

Sánchez Llibre ha expressat la perplexitat que hi ha a les comunitats autònomes que han fet els deures, com Catalunya, no entenen perquè en comptes de ser premiats per posar-se al capdavant de l'austeritat, se les castiga. "Ens sentim perjudicats per la seva manca de sensibilitat, la manca de flexibilitat del Ministeri" i "cada vegada ens sentim més asfixiats i ofegats per les condicions que ens imposa", ha denunciat.

En aquest marc, ha acusat el govern espanyol de "manca de lleialtat institucional" en algunes decisions adoptades i ha expressat la "preocupació" del seu grup per l'esperit de recentralització que emana de les decisions del govern espanyol. Una manca de flexibilitat i de diàleg que, ha recordat, "no és el rol que els ciutadans volen per al nostre país ni per a la Generalitat". 

 DIRECTE.CAT

Espanya vol fer fora Catalunya de la federació internacional de twirling

La federació catalana es defensarà a la propera assemblea mundial

La Federació Esportiva Catalana de Twirling (FECT) podria haver de deixar de competir internacionalment si prospera la petició de la Federació Espanyola de Ball Esportiu (FEBD). L'organisme espanyol és a punt de ser acceptat com a nou membre de la federació internacional (WBTF), però un dels requisits per ingressar-hi ha estat que la federació catalana no hi sigui.
Davant d'aquesta situació, la FECT ha hagut de demanar suport a les institucions per evitar ser expulsada de la federació internacional. Per aquest motiu, la Plataforma ProSeleccions ha decidit donar-hi suport i facilitarà les gestions amb un advocat perquè defensi els interessos de la federació catalana a l'assemblea que la WBTF celebrarà a París el dilluns vinent, just abans de començar el Campionat del Món on la selecció catalana també hi participarà.
La federació catalana considera que hi ha motius jurídics per defensar que l'ingrés de l'espanyola a la internacional no ha de comportar-li l'expulsió. La FECT forma part de la WBTF des del 2008, i des d'aleshores ha obtingut resultats esportius brillants, amb medalles en campionats d'Europa i del Món. Sense anar més lluny, fa dues setmanes va ser tercera a l'Europeu que es va disputar a Bèlgica, una competició on la federació espanyola no hi va enviar cap esportista per no haver d'enfrontar-se a la catalana.

ARA

Només el 6% dels productes s'etiqueten en català

Durant el 2011, la Generalitat va multar dotze empreses per no etiquetar en castellà i cap per no fer-ho en català

Un estudi de la Plataforma per la Llengua conclou que el 94% dels productes venuts en supermercats i grans superfícies de distribució de Catalunya no compleixen la llei de l'etiquetatge. Malgrat que ahir va fer dos anys de l’aprovació de la llei del Codi de Consum que obliga a etiquetar en català com a mínim les dades obligatòries dels productes, la gran majoria d'empreses no ho fa. D'una altra banda, durant el 2011, la Generalitat va multar dotze empreses per no etiquetar en castellà i cap per no fer-ho en català. 

Les grans multinacionals com Danone, Nestlé, Coca-cola, Aspirina, Gillette o Philips sí que respecten les lleis lingüístiques de totes les comunitats de parlants comparables a la catalana, però en canvi boicoten el català en l'etiquetatge, denuncia Plataforma per la Llengua.
L'entitat conclou que en aquests moments Catalunya és, dins el context europeu, capdavantera en incompliments legals i de drets del consumidor en les informacions dels productes a l’etiquetatge.

VILAWEB

El vot del PSC prioritzant el corredor central, va ser premeditat

Pere Macias sosté que els diputats del PSC sabien què votaven quan van donar suport al corredor central

 

 El portaveu de Foment de CiU al Congrés dels Diputats, Pere Macias, ha descartat aquest divendres que els diputats del PSC s'equivoquessin ahir en la votació a favor de la moció de la Chunta Aragonesista per prioritzar el corredor central i ha afirmat que sabien què votaven. Tal i com es va veure al telenoticies vespre, Macias va demanar que es llegís "expressament" el que s'anava a votar en aquell moment, un procediment que, ha comentat el diputat no és habitual. "Quan es llegeix el que es vota, i malgrat això es vota, penso que no és un error. Simplement hi ha una disciplina de vot que és més importants que els interessos de Catalunya", ha dit Macias en declaracions des de Girona.

Macias critica els socialistes catalans per prioritzar la disciplina de vot del PSOE per davant els interessos de Catalunya."Benvingudes les disculpes, sempre s'han d'admetre", ha afegit Macias, que ha mostrat el seu desig que la pròxima vegada els diputats del PSC "votin a favor de Catalunya i no a favor de la disciplina del PSOE".

Aquest dijous a la tarda, el grup del PSC es va disculpar a través d'un comunicat per haver votat a favor d'impulsar l'opció dels Pirineus en un error que el coordinador dels diputats i senadors socialistes catalans a Madrid, Francesc Vallès, va titllar d'"inexcusable".

DIRECTE.CAT
 

El PP reclama partits d'Espanya per TV3, i ridiculitza la selecció catalana

Els populars es queixen que la televisió catalana emeti només els "partits de costellada" de Catalunya

La diputada del PP Marisa Xandri ha demanat avui a la comissió parlamentària de control de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA), que TV3 emeti partits de la selecció espanyola, i no ha dubtat a ridiculitzar els de la selecció catalana. Ha criticat que la televisió catalana presti més atenció a "partits de costellada" de Catalunya, quan es produeixen precisament pel boicot que fan els governs espanyols al seu reconeixement.

 

Xandri ha recordat els índexs d'audiència de 'La Roja' durant l'Eurocopa a Catalunya van ser notables, i en aquest aspecte ha reclamat que TV3 retransmeti dimarts el partit amistós de bàsquet entre Espanya i els EUA que se celebrarà al Palau Sant Jordi. "Molts catalans ho agrairan", ha indicat.

 

El president de la CCMA, Brauli Duart, ha deixat clar que tot plegat també és una qüestió de drets televisius, i ha posat com a exemple que Telecinco tenia els de l'Eurocopa.

EL SINGULAR DIGITAL

Plataforma per la llengua denuncia "greus discriminacions" en l'exhibició de cinema català

Només el 15% de les còpies de les pel·lícules estrenades en català a Barcelona es projecten finalment en llengua catalana

Segons un informe presentat per la coordinadora Plataforma per la llengua, només el 15% de les sessions de les pel·lícules estrenades en català entre el febrer i l'abril del 2012 a la ciutat de Barcelona –un total de 15– es van projectar en llengua catalana. Dels 1996 passis o sessions d'aquestes pel·lícules estrenades en català, el 85% van ser en llengua castellana.
L’estudi, presentat aquest divendres, avalua la distribució de les pel·lícules en versió original, doblades i subtitulades en català a Barcelona, la ciutat amb més oferta de Catalunya. En aquest període, el 75% de les pel·lícules estrenades entre el febrer i l'abril del 2012 a la ciutat de Barcelona es van projectar en una versió exclusivament en castellà.
L'estudi observa que les 15 pel·lícules que s’han estrenat en català s'han projectat en versió castellana en 492 sales i només 109 sales les han projectat en català; i apunta que "les sessions en català tenen tendència a oferir-se en horaris menys comercials (sessions golfes) que el vespre o la nit". L’informe conclou que el cinema en castellà continua essent sovint "l’única opció lingüística de l’oferta cinematogràfica" i que l’oferta "residual" del cinema en català "es veu afectada per una distribució i exhibició discriminatòries", que dificulten l’assistència a les versions en català dels films.

ARA

La deslleialtat institucional del govern espanyol, en xifres

L'estat fa més dèficit però trasllada la pressió per eixugar-lo a les comunitats autònomes 

Aquesta setmana el president de la Generalitat, Artur Mas, s'ha queixat al parlament de l'impacte que té la deslleialtat institucional del govern espanyol, quan no paga els diners que deu i carrega en les comunitats autònomes la pressió per rebaixar el dèficit. Doncs bé, ara el govern català ha publicat aquest gràfic que exposa en xifres aquesta deslleialtat institucional.
Pel que fa l’endeutament, l'estat acumula el 76,5% de l’endeutament; les comunitats autònomes, el 18,8% i els ajuntaments, el 4,7%; en relació amb el dèficit, l'estat és el responsable del 60% i les comunitats, del 35%. L'estat fa el 52% de la despesa total, i les comunitats autònomes, el 31%, incloent les principals despeses en estat del benestar, salut, ensenyament… El 17% restant de la despesa l'han d'assumir els ajuntaments.

I malgrat aquestes dades, l'estat assumeix un 31% de la retallada pressupostària, i els governs autonòmics, el 64%.

'La manca de coresponsabilitat del govern de l’estat i la seva deslleialtat es posa de manifest quan demana a les comunitats autònomes que facin el doble d’ajustament del que els correspon, mentre el govern espanyol en fa la meitat', diu el govern.

• 

VILAWEB

L'augment de l'IVA incrementa l'espoli en 200 milions d'euros

Mas-Colell fa públiques les estimacions 

 

Sinó vols caldo, dues tasses. Preocupats pel dèficit fiscal de Catalunya, les darreres mesures del govern espanyol són una nova sagnia pels comptes de la Generalitat, així ho estima la màxima autoritat econòmica de l'executiu català. El conseller d'Economia i Coneixement, Andreu Mas-Colell, ha fet pública aquest dijous la xifra que el seu departament estima que suposarà per la Generalitat l'increment de l'IVA anunciat pel govern espanyol.
El conseller ha aprofitat per denunciar l'elevat cost que aquesta mesura tindrà per l'administració catalana, i ha xifrat en "més de 200 milions d'euros" la despesa anual que representarà l'augment d'aquest impost. Mas-Colell ha detallat que la meitat, uns 100 milions, corresponen al que hauran de pagar de més els departaments de la Generalitat, i la resta vindrà de les empreses i les universitats públiques.
Andreu Mas-Colell, a més, ha insistit en queixar-se que de l'augment de l'IVA decretat pel govern espanyol, l'administració catalana "no rebrà res", i a més tindrà aquest elevat cost per les seves transaccions. El conseller també ha explicat que quan va traslladar la queixa al Consell de Política Fiscal i Financera, "el Banc Central va reaccionar dient que tots paguem IVA"." Sí, clar, però ells se'l paguen a sí mateixos", ha conclòs.

NACIÓ DIGITAL

El PPC titlla la immersió lingüística de mètode «insensat i antisistema»

La diputada popular Maria José Cuevas assegura que "només passa a les Illes Feroe que una llengua 'local' s'imposa a la comuna"

 Nova bufetada dialèctica del PPC al sistema d'immersió lingüística, i en seu parlamentària. La diputada popular, ariet del bilingüisme espanyol, Maria José Cuevas, ha carregat els neulers durant la seva intervenció per defensar l'oposició del seu grup a una moció de SI per blindar el sistema d'immersió lingüística que es debatia aquesta tarda.

Cuevas ha qualificat el sistema d'immersió de poc menys que "insensat","il·legal" i i "anti-sistema". La diputada, que ha pronunciat tota la seva intervenció en espanyol,  ha afegit que "Catalunya és l'únic lloc del món amb les Illes Feroe i Grenlàndia que la llengua local s'imposa a la llengua comuna".

Finalment, el Parlament ha aprovat amb els vots favorables de CiU, PSC, ICV-EUiA, ERC, SI i Joan Laportala moció s'insta el Govern a blindar el sistema d'immersió lingüística i recórrer i oposar-se a totes les sentències judicials que vagin en contra.

En el text de la moció, la cambra manifesta la seva disconformitat respecte a les sentències del Tribunal Suprem i avança el rebuig a una possible sentència del Tribunal Constitucional sobre la Llei d'Educació de Catalunya. "Es reafirma el model d'immersió lingüística, com a model d'èxit educatiu i de cohesió social, i es constata la necessitat de garantir la pervivència del model d'escola catalana i la necessitat de blindar-lo", s'explica la moció.

NACIÓ DIGITAL

El govern espanyol prohibeix a les mútues de treball coordinar accions amb la Generalitat

El departament d'Ocupació acusa Madrid d'actuar amb deslleialtat per saltar-se el que estableix l'Estatut i de fer un flac favor a l'estratègia de prevenció de riscos laborals a Catalunya


El director general de Relacions Laborals de la Generalitat, Ramon Bonastre, ha denunciat aquest divendres una carta enviada des del govern espanyol a les mútues de treball de Catalunya en què els prohibeix explícitament seguir col·laborant i coordinant-se amb el Govern a l'hora de fer les polítiques de prevenció de riscos.
A la carta, enviada des del departament de Treball, es considera la Generalitat no és competent per establir les accions que han de fer les mútues, ja que aquestes reben els recursos per fer la seva activitat de la caixa de la Seguretat Social, que és en mans de l'Estat.
Bonastre ha defensat que la competència per establir l'estratègia conjunta i que les mútues comuniquin a la Generalitat els seus plans de prevenció per poder cooperar en sectors i territoris determinats està recollida a l'Estatut (article 165) i ha acusat de "deslleial" l'executiu del PP per enviar la carta i no respondre a les sol·licituds de diàleg de la Generalitat.
La Generalitat ja ha enviat un requeriment previ a Madrid i diu que si no respon es convertirà en un conflicte judicial al contenciós administratiu, segons ha anunciat el director de Relacions Laborals. En darrera instància, seria el Tribunal Constitucional l'encarregat de resoldre el conflicte competencial.
La coordinació entre Govern i mútues de treball es duu a terme des del 2008 a través d'una resolució que estableix que aquests organismes, tot i ser finançats pel govern espanyol (que té la clau de la caixa de la Seguretat Social), han de presentar els seus plans al Govern. "Així podem atacar millor els problemes si, per exemple, detectem que puja la sinistralitat en un sector determinat a una comarca en concret", ha dit Bonastre.
Madrid amenaça amb sancions
La carta amenaça les mútues que incompleixin l'ordre de Madrid i segueixin cooperant amb el Govern que s'exposen a una sanció. En última instància, el govern espanyol pot dictar la dissolució d'una mútua.
El ministeri de treball assegura que és feina seva planificar les accions a dur a terme per les mútues i que seguir altres directius pot entorpir els objectius que ells marquin.
El sector de les mútues és un dels que serà legislat amb una nova llei que prepara el govern central dins el pla d'aprovar fins a 20 noves lleis noves abans que acabi l'any.

ARA

Espanya es torna a quedar sola a Europa defensant el corredor central

El Comitè de les regions ha tombat una esmena presentada pel president d'Extremadura per 74 vots a 9


Aquest migdia s'ha votat al Comitè de les regions d'Europa la proposta de dictamen sobre el 'Mecanisme connectar Europa' al qual s'havien presentat dues esmenes d'Extremadura i Aragó. Les esmenes demanaven obrir els annexos del document per incloure-hi el corredor central com a infraestructura de la xarxa principal de transports. Tan sols s'ha votat l'esmena d'Extremadura, per absència de ponent d'Aragó, i s'ha tombat per 74 vots en contra, 9 a favor i 2 abstencions.
El president d'Extremadura, José Antonio Monago, ha intervingut al comitè per defensar la inclusió del corredor central, assenyalant que d’aquesta manera s’aconseguia una millor cohesió territorial i una major competitivitat per a les regions afectades. Monago ha dit que era molt important per a Extremadura i, sobretot, per a Espanya, per a la seva cohesió territorial.
El vot del dictamen del Comitè de les regions no és definitiu, però acostuma a anticipar les decisions que pren de forma definitiva la Comissió Europea o el Parlament Europeu. Per això, l'eurodiputat Ramon Tremosa (CiU) ha mostrat la seva satisfacció pel resultat de la votació, que dibuixa un mapa amb el corredor mediterrani com a infraestructura prioritària i no inclou el corredor central.

VILAWEB

Tips del menyspreu de l'Estat

Els alcaldes, enutjats per la derogació del decret que permet la gratuïtat de l'AP-7 entre Salt i Sarrià

L'Estat no ha comunicat què vol fer al tram

 

Els alcaldes de l'àrea urbana de Girona van mostrar ahir la seva indignació per la derogació del decret que bonifica les autopistes i que permet la gratuïtat de l'AP-7 des de Girona Nord fins a Girona Sud.
La majoria d'alcaldes van recordar que el quart carril de l'autopista es va fer precisament per evitar desdoblar l'N-II al pas per la vall de Sant Daniel, i fer funcions així de ronda de circumval·lació i variant alternativa a l'àrea urbana. Un dels més contundents va ser l'alcalde de Girona, Carles Puigdemont (CiU), que va qualificar la derogació del decret de “catàstrofe per a Girona, i una doble injustícia per als gironins”. Puigdemont va dir que l'Estat té els gironins “abandonats” amb l'ampliació de l'N-II: “Aquesta situació no hi ha país ni ciutat que l'aguanti”, va concloure. No menys contundent va ser l'alcalde de Fornells de la Selva, Mateu Parera-Nieto (CiU). Hi havia el compromís que, un cop estiguessin fets els futurs enllaços de l'AP-7 a Fornells i Vilademuls, l'autopista seria gratuïta en tot aquest tram. La derogació del decret fa sospitar que no serà així: “És una autèntica vergonya”, segons Parera-Nieto. L'alcalde va dir que si es torna a pagar en aquest tram, “augmentarà el trànsit a l'N-II per Sant Daniel”, i va recordar que l'estat de la carretera és “nefast i molt perillós”. Parera-Nieto va mostrar la seva “repulsa” a la mesura. L'alcalde de Bescanó, Xavier Soy (CiU), va qualificar de “burla als gironins”, i de decisió “desastrosa”, la derogació del decret, i va considerar que “tot plegat és inadmissible”.
Per la seva banda, l'alcalde de Vilablareix, David Mascort (ERC), ho veu com “una mostra més de com actua l'Estat espanyol”. Va recordar també que el quart carril és per l'N-II i, per tant, considera que si fan pagar significa que “a partir d'ara haurem de pagar també per passar per la nacional”. Va concloure que ho troba “escandalós”. Per la seva banda, l'alcalde de Salt, Jaume Torramadé (CiU), té una sensació d'estupefacció: “No té cap sentit. El desgavell de decisions que prenen és absolut. La gratuïtat no era un caprici, sinó basada en raons molt fundades: evitar haver d'ampliar l'N-II i fer alhora de variant oest per evitar col·lapses de trànsit a Salt i Girona.”
També en va fer una valoració molt dolenta l'alcalde de Sarrià de Ter, Roger Torrent (ERC), que va dir que la mesura demostra que era “injustificada l'ampliació de l'autopista a un quart carril”. Per la seva banda, el secretari general de Mobilitat de l'anterior govern de la Generalitat, Manel Nadal (PSC), ho considera una mala notícia, però es va mostrar “convençut” que Abertis mantindrà la gratuïtat. L'exsecretari general es va posar en contacte amb la concessionària i li van confirmar que es mantindria. Tot i això, Nadal demana als estaments polítics gironins que pressionin per obtenir una confirmació oficial que el tram Girona Nord-Girona Sud continuarà sent gratuït.

Mentrestant, incertesa

El fet que l'ampliació de l'autopista incorporés un quart carril que servirà de desdoblament de l'N-II és precisament un dels aspectes que hauria d'evitar que es recuperés el peatge per als moviments interns. A hores d'ara, es desconeix quines són les intencions del govern de l'Estat. Ahir el Ministeri de Foment no va respondre aquesta pregunta, i tant la Generalitat com la Subdelegació del Govern desconeixen quines són les intencions del ministeri.
Malgrat això, el president de la FOEG, Jordi Comas, ja va advertir ahir que “algú ha de tenir responsabilitats davant els morts de l'N-II, tenim un greuge comparatiu amb altres comunitats i cal una visió global, ampliant la gratuïtat fins a Figueres”. Per la seva banda, la diputada d'ERC Carme Capdevila va anunciar ahir que reclamaran al Parlament i al Congrés que es mantingui la gratuïtat i, si cal, que la falta de bonificació l'assumeixi la concessionària: “Si l'Estat no ha fet els deures, ara no es pot deixar Girona sense aquesta circumval·lació.”

EL PUNT-AVUI

Els diputats del PSC voten a favor del corredor central

Els socialistes catalans al Congrés al·leguen que ho han fet "per error" 

 

Els diputats del PSC al Congrés dels Diputats han votat a favor d'una moció en defensa del corredor central, promoguda per la Xunta Aragonesista i que s'ha aprovat amb el suport de tots els partits excepte CiU, PNC, i ICV, que han votat en contra, i ERC, que s'ha abstingut.

Els socialistes catalans a Madrid han al·legat que han votat a favor "per error". I és que la moció demana que el Govern espanyol demani a la CE que s'inclogui el corredor central com a projecte transeuropeu de transport prioritari, fet que podria perjudicar infraestructures previstes a Catalunya.

Fins i tot el diputat Francesc Vallès, mitjançant el seu Twitter, ha demanat perdó i ha dit: "Error inexcusable a la votació d'avui al congrés. Demanem disculpes als catalans. La nostra prioritat continua sent el corredor mediterrani".

Després, el PSC, mitjançant un comunicat, ha assegurat que elpartit "vol reiterar l’aposta i el compromís a favor del corredor mediterrani com a infraestructura prioritària per la dinamització de l’economia i la competitivitat de les empreses de Catalunya. En aquest sentit recordem que els socialistes vam aconseguir incloure l'eix mediterrani com a prioritari dins la Xarxa Bàsica d'Infraestructures Traseuropees del Transport".

Tot i això, el PSC vol recordar que aquesta proposta no té cap possibilitat real de prosperar perquè la Unió Europea no inclourà una nova infraestructura dins la Xarxa Bàsica d'Infraestructures Traseuropees del Transport que no tingui la certesa que estarà finalitzada abans del 2030.

E-NOTÍCIES

Any 2010: Augmenta l’espoli fiscal a Catalunya

Les dades deixen sense arguments tant al PSC com al PP i desautoritzen el informe del Cercle d’Economia que presideix l’ex ministre popular Josep Piqué.

 

La liquidació que ha fet el Ministeri d’Hisenda del model de finançament de 2010, torna a situar Catalunya per sota la mitjana de les CCAA. Les dades que ha recollit en la seva pagina Albert Castellanos  -secretari de política econòmica d’ERC- demostren un cop més que sense tenir la clau de la caixa, sense un model de finançament de concert econòmic, Catalunya  seguirà sent espoliada. “El finançament per càpita de Catalunya l’any  2010 torna a estar per sota la mitjana de les CCAA de règim comú (98,9 sobre una mitjana de 100) tot i ser una de les CCAA que més aporta en termes de recaptació per càpita. En resum paguem  molt més que la mitjana i rebem molt menys..

 Cada dia que passa el drama de l’espoli augmenta

El dia 12 de juliol el Ministeri d’Hisenda i Administracions Públiques va publicar els resultats de la liquidació de l'actual model de finançament autonòmic de règim comú pel 2010 i els resultats confirmen que el que alguns ja van advertir, el model ens torna deixar per sota la mitjana de la resta de CCAA del regim comú i confirma que Catalunya tant sols té una sortida, i és un model de finançament basat en tenir la clau de la caixa, tota altre opció es seguir suportant un espoli cada cop més asfixiant.

Com diu en el seu bloc Albert Castellanos, “el model actual perpetua  una absoluta irracionalitat fruit d'un model subjecte a la discrecionalitat de l'Estat: suportem una pressió fiscal major i rebem un finançament per càpita per sota de la mitjana.”

DIRECTE.CAT

Espanya liquida les bonificacions als peatges i encareix encara més els peatges catalans

Cal convocar urgentment el Grup de Treball sobre els peatges

 

El dissabte passat vam avançar que la lletra petita dels acords del Consell de Ministres liquidava el decret que permetia que l’Estat assumís alguna part de les bonificacions en els peatges catalans, ara la Generalitat ho ha confirmat i ha reconegut que això comporta un augment dels peatges bonificats, un nou problema i un altre munt de raons per seguir amb la campanya #novullpagar.

 

La Conselleria ha de moure fitxa, i es fa necessari convocar urgentment el grup de treball sobre els peatges, recordem que un dels acords va ser treballar per aconseguir noves bonificacions, i resulta que el Govern Espanyol ho ha tallat de cop, no solament diu no a més bonificacions sinó que liquida les que tenia compromeses.

DIRECTE.CAT

Multat per portar una bufanda amb la inscripció «Països Catalans»

El "Gobierno de España" sanciona amb 3.000 euros un seguidor de Barça a la final de Copa per per considerar que abrigar-se el coll amb amb llegendes  "abertzales" és una infracció greu per "violència,racisme,xenofòbia i intolerancia a l'esport" 

  Un frame de la sanció.

"Con motivo del evento deportivo celebrado en estat capital -Madrid- en el estadio Vicente Calderon el dia 25/05/2012, entre los equipos Athletic Club Bilbao- F.C. Barcelona, Ud. exhibe en el acceso al estadio y una vez dentro del mismo, una bufanda colgada al cuello con la leyenda:"UNITS PER LA LIBERTAT (Sic), ASKATASUNAZEUKARTUAK", así como el lauburu (símbolo abertzale) y la leyenda "EUSKAL HERRIA Y PAISES CATALANS (sic)".

Amb aquesta explicació, textual, comença la descripció del "fet imputat" a Sergi Massó, l' aficionat del Barça que, segons la policia espanyola, va cometre l'error d'anar veure la final de Copa abrigant-se el coll amb una bufanda que portava la inscripció Països Catalans i Euskal Herria. Un fet que el Gobierno de España pensa multar amb 3.000 euros i la prohibició d'entrar a instaŀlacions esportives durant sis mesos.

Així ho explica la resolució que va rebre en Sergi Massó la setmana passada, i a la que ha tingut accés Nació Digital. Segons l'expedient incoat contra Massó, portar una bufanda brodada amb els noms de dues nacionalitats seria, per l'instructor del cas, una "infracció greu" de l'article 22.2  la Llei 19/2007 d'11 de juliol que tipifica les accions que es consideren violentes, racistes, xenòfobes o intolerants en el món de l'esport.  Fins i tot, l'instructor de l'expedient assegura que quan es va procedir a la identificació Massó per portar la bufanda aquest va mostrar una conducta "xulesca" i "desafiant", que agreujaria la qualificació de la conducta.

Així mateix si Massó no vol pagar la multa pot formular aŀlegacions en el termini de 15 hàbils, cosa que farà així com portar a terme altres accions.  De fet, Massó, adherit a Solidaritat Catalana per la Independència (SI), presentarà aquest divendres davant la fiscalia, acompanyat de la direcció la formació independentista, una denúncia per prevaricació de la delegada del govern espanyol a Madrid i per una presumpta vulneració de drets fonamentals.  

NACIÓ DIGITAL

El català, llengua de segona a les Illes

El Parlament aprova la modificació de la llei de la funció pública, enmig de protestes al carrer


El Parlament de les Illes ja ha aprovat el projecte de modificació de la llei de la funció pública (pdf). Així, queda modificada la Llei de Normalització Lingüística i s'elimina el dret dels mallorquins a adreçar-se en català a l'administració pública. En un ple extraordinari, tots els diputats del Partit Popular hi han votat a favor i tots els de l'oposició, en contra. El diputat no adscrit Antoni Pastor, ex-diputat del PP i batlle de Manacor, també hi ha votat en contra. L'oposició creu que aquesta modificació significa una rebaixa de la llengua catalana. Mentre es duïa a terme el debat, fora el parlament, s'hi han concentrat entitats, organitzacions i ciutadans per demanar que no tirés endavant la modificació.
Protestes a la porta del Parlament
Tots ells també protestaven perquè s'aturin els atacs al català del govern de José Ramón Bauzá. Durant la protesta hi ha hagut moments de tensió amb els antiavalots, que han empès els manifestants i no els han deixat apropar a l'entrada del parlament.
Una de les entitats que hi s'ha concentrat és l'Obra Cultural Balear, que ha convocat la ciutadania a manifestar-se coincidint amb l'entrada dels diputats al Parlament; i a migdia, a l'hora prevista de finalització de la votació. L'OCB demanava a tothom que hi assisteixi amb siurells o amb un instrument que soni, per donar a conèixer la seva disconformitat amb aquesta retallada de drets lingüístics.
L'OCB ja havia apuntat que passés el que passés 'la lluita a favor de la llengua no acaba aquí i que la llei serà recorreguda als tribunals de justícia, que s'hauran de pronunciar'. A més, 'la seva aplicació futura dependrà de l'actuació dels ciutadans, que decidiran amb el seu vot la continuïtat de les polítiques regressives en matèria de llengua que està impulsant el PP', afegeix l'entitat.
El Parlament Europeu demana a Bauzá que retiri la modificació de la funció pública
El Parlament Europeu ha demanat per carta (pdf) al president Bauzá que 'rectifiqui i retiri' la modificació de la llei de la funció pública. El Sindicat de Treballadors de l’Ensenyament (STEI-i) i l'Assemblea de Mestres i Professors en Català van reunir-se fa un mes amb representants de l’Intergrup de Minories de l’Eurocambra de l'eurocambra a Estrasburg per demanar empara.
A la carta es demana a Bauzá que rectifiqui d'acord amb el mandat que té el president balear a l'estatut d'autonomia de vetllar i treballar perquè la llengua catalana, pròpia de les Illes, aconsegueixi 'la plena igualtat jurídica i social amb el castellà, en tots els àmbits d'ús de l'idioma'. També se li demana que 'torni al consens al que havien arribat tots els governs anteriors d'ideologies i sensibilitats polítiques diferents' i que 'rectifiqui'.
'Ens adreçam a vos per demanar-vos que rectifiqueu la vostra política lingüística i que retireu el projecte de modificació de la llei de funció pública, que modifica també la llei de normalització lingüística, així com la normativa de discriminació del català a l'escola', concreta la carta de l’Intergrup de Minories.

'Cal tornar al consens que s'ha mantingut durant més de 26 anys en matèria lingüística', indica l'Eurocambra, que també demana que es treballi per a la 'cohesió social' i 'per garantir la igualtat de drets de tota la ciutadania'.
'L'Intergrup de Minories Tradicionals, Comunitats Nacionals i Llengües, del Parlament Europeu ha tengut coneixement de la vulneracio dels drets de la comunitat linguistica catalana a les llles Balears, després de la compareixença de les representants de l'STEl Intersindical i de l'Assemblea de Mestres i Professors en català de les llles Balears', diu la carta.
Pel sindicat STEI, aquest gest 'respon a la voluntat explícita del Parlament Europeu de donar suport a la llengua i la cultura catalana'. I ha explicat que el president de la cambra, Martin Schulz, 'és un gran admirador de la cultura catalana'. 'Passi el que passi a la votació de d'avui, 'tot està en les mans del govern', diu el sindicat, que es reserva el recurs de no acatar la llei.

VILAWEB

Els universitaris catalans suportaran l’augment de taxes més elevat de tot l’Estat

Mentre que a Catalunya l’augment pot ser d’un 67%, a Astúries, Galicia, Extremadura i La Rioja han congelat les taxes i a Andalusia casi no és toquen

 

Tant sols Madrid, Canàries i País Valencià augmenten considerablement les seves taxes universitàries però és queden encara lluny de Catalunya, i Castella i Lleó, Castella La Manxa, Aragó i Cantabrià amb augments insignificants. Un altre cop la discriminació que patim a Catalunya afecta a les generacions de futur, és insostenible seguir mantenint un país de primera amb abusos i discriminacions a l’hora de pagar pels nostres serveis. Mentre a Catalunya hem de fer esforços ingents, a molts altres llocs de l’Estat segueix la festa, que lògicament paguem els catalans. Ho diuen des d’Espanya.

 El concert econòmic permet augments insignificants de les taxes universitàries a Euskadi i Navarra

No s’amaguen, ho diuen clarament, “no tenim necessitat d’afrontar augments desmesurats de les taxes universitàries.” Aquesta és una més de les avantatges del concert econòmic, en aquest cas facilitar l’accés a La universitat a les joves generacions.

Sense concert econòmic, Catalunya no pot competir en igualtat de condicions

Són les taxes universitàries, els peatges, els  medicaments, la benzina, que ens costa molt més car, i en plena crisi com l’actual cada dia que passa sense eliminar l’espoli fiscal es perden oportunitats, i mentre a la resta de l’estat encara no són conscients de la crisi, entre altres coses, perquè Catalunya, de moment, finança. 

DIRECTE.CAT

Espanya es retira d'una competició per no enfrontar-se a Catalunya

Una mostra més de la qualitat democràtica i esportiva dels dirigents espanyols, disposats a tot, joc brut inclòs per no perdre

 

Segons publica la Plataforma pro Seleccions Esportives Catalanes, Espanya es va retirar del Campionat d’Europa de Twirling per no enfrontar-se a Catalunya. La Selecció Catalana ha estat tercera en aquest campionat celebrat entre el 5 i 8 de juliol a la ciutat belga de Hasselt. Amb una delegació de cinquanta persones, Catalunya va competir en les modalitats d'estil lliure, parelles, equips i grups de les categories júnior i sènior, obtenint uns resultats extraordinaris. La Selecció Catalana ha estat classificada en tercera posició per països, sobretot gràcies als bons resultats en parelles i per equips.

 Espanya joc brut i por a perdre

Segons explica la Plataforma, Espanya va negar-se participar per la participació de la Selecció Catalana, “cal remarcar que en aquesta competició la Federación Española de Baile Deportivo (FEBD) no ha volgut participar-hi pel fet que la Federació Esportiva Catalana de Twirling (FECT) hi ha estat inscrita. La FEBD ha enviat una carta a la World Baton Twirling Federation (WBTF) comunicant que no poden enfrontar-se a Catalunya per una normativa del Consejo Superior de Deportes que ho prohibeix. Una normativa que, com sempre hem remarcat, no té potestat sobre el que regulen les federacions internacionals. La carta, firmada pel president de la FEBD, Luis Vaño, i la delegada del comitè de twirling de la FEBD, Sara Abad, informa que intentaran aconseguir el reconeixement de la WBTF, la qual cosa faria que la FECT deixés de ser-ne membre de ple dret. Amb aquesta carta s'obre un nou front en què caldrà esperar la bel·ligerància de la federació espanyola per expulsar la catalana de la internacional, però des de la Plataforma ProSeleccions i la FECT es treballarà conjuntament per evitar-ho. “

Catalunya joc net i cap por a perdre

El proper repte que està preparant la Selecció Catalana és el Campionat del Món, que es durà a terme del 2 al 5 d'agost a Villebon sur Yvette, prop de París. En aquesta cita esperen seguir amb la bona dinàmica de resultats i millorar la vuitena posició final que van aconseguir en l'anterior Mundial, el 2010 a Noruega.

DIRECTE.CAT

La policia espanyola irromp a la seu central dels Mossos

El jutge Joaquín Aguirre creu que la policia catalana li amaga proves, i Puig titlla de "xocant" l'actuació

 El magistrat del jutjat d'instrucció número 1, Joaquín Aguirre, ha entrat avui a la seu central dels Mossos d'Esquadra, el complex Egara, acompanyat d'agents de la policia espanyola per buscar escoltes telefòniques que sospita que li van fer arribar incomplertes. És la primera vegada que la policia estatal entra a les dependències de la policia catalana, saltant la normalitat protocol·lària.

Des de la Direcció General de la policia de Catalunya s'ha subratllat que esperen que aquesta investigació judicial finalitzi com abans millor i han reiterat que mantenen "una confiança absoluta" en els mossos qüestionats. En el cas de corrupció policial 'Macedònia' hi ha una vintena de policies imputats entre membres dels Mossos d'Esquadra, de la policia estatal, de la Guàrdia Civil i de la Guàrdia Urbana de Barcelona.

El magistrat del jutjat d'instrucció número 1 de Barcelona, Joaquín Aguirre, s'ha personat a la seu central dels Mossos d'Esquadra, el complex Egara, per agafar de primera mà unes escoltes telefòniques. Aguirre compararà les còpies que ha obtingut ara amb les que la policia catalana va fer-li arribar. El jutge sospita que aquestes estan incomplertes.

Protesta de Felip Puig

El conseller d'Interior, Felip Puig, ha assenyalat que li sembla "xocant" simbòlicament la irrupció d'un jutge i de la policia espanyola al complex central Egara.En una entrevista a l'emissora ABC-Punto Radio, Puig ha reiterat la seva "plena confiança" en l'actuació dels agents investigats i dels seus comandaments i ha demanat que la investigació acabi "com més aviat millor" perquè no quedi cap dubte de la actuació dels Mossos.

El conseller, però, ha remarcat que des d'un punt de vista simbòlic la imatge de la irrupció del jutge i dels agents de la policia espanyola a les dependències de la central dels Mossos d'Esquadra és "xocant" i "en aquests moments també complexa", per la situació tensa entre Catalunya i Espanya
.

La Divisió de Mitjans Tècnics dels Mossos d'Esquadra va fer-li arribar a Aguirre, a petició seva, les escoltes que la Unitat Adscrita -que pertany a la Divisió d'Investigació Criminal- va dur a terme per investigar un cas de tràfic de drogues que ha acabat esquitxant a policies de tots els cossos policials. Els DVD's que va rebre d'aquesta Divisió "tenen errors", estan ratllats, segons aclareix en la seva providència el mateix jutge.

Per aquest motiu ha escollit pèrits informàtics de la policia estatal perquè facin noves còpies que compararà amb les que va rebre anteriorment.

EL SINGULAR DIGITAL

Rajoy deroga les compensacions als peatges

La Generalitat avisa que corren perill els actuals descomptes a les barreres

 

Són només set línies però la seva repercussió a Catalunya pot ser enorme. A la pàgina 13 del 'BOE' de dissabte apareix la derogació de l'article 8 del reial decret 6/99. Això, traduït, significa que el Govern de Mariano Rajoy deixa de pagar les compensacions pels peatges, una decisió que impacta en la línia de flotació de les bonificacions que s'apliquen en les barreres de les autopistes catalanes. Tot plegat en plena discussió amb la Generalitat sobre els deutes contrets per l'Executiu de Madrid en aquest capítol.

L'única justificació que es dóna en el text de dissabte és que "les circumstàncies han canviat", de manera que el reial decret del 1999 que establia que Foment pagava a les autonomies una compensació del 7% del benefici de les concessionàries en els seus respectius territoris queda anul·lat. Es desconeix si això s'aplicarà en el pressupost del 2013 o si també tindrà efectes retroactius amb els 69 milions d'euros que el Govern central havia destinat per a aquesta partida aquest any i que la conselleria de Territori i Sostenibilitat ja havia jutjat insuficient perquè no consignava els 40 milions que es devien a Catalunya dels exercicis 2011 i 2012.

Sense diàleg

El secretari de Territori i president del grup de peatges, Damià Calvet, ja va alertar dies enrere que, sense aquests fons, a partir del setembre no es podien garantir les bonificacions que la Generalitat aplica des de l'1 de gener per recurrència, vehicles amb tres o més ocupants i turismes ecològics. Aquest diumenge, el mateix Calvet, a través de Twitter, va avisar que "difícilment" es podran ampliar aquests descomptes i va lamentar que la decisió del Govern central s'ha pres "sense previ avís, sense diàleg".
A Twitter també ha expressat la seva indignació el president del grup del PSC al Parlament, Joaquim Nadal, que aquest dilluns al matí ha escrit: "La confiscació del 7% dels peatges és un atac a l'Estat de dret, als drets dels usuaris i a l'economia de Catalunya".

EL PERIODICO

Mas confirma que l'Estat amenaça d'intervenir Catalunya

El president es desmarca del Govern del PP i assegura que Catalunya s'acosta a un moment clau sobre el seu futur

 

El president de la Generalitat, Artur Mas, ha reconegut avui que el Govern del PP ha amenaçat amb una intervenció de la Generalitat. Mas ha afirmat que "Catalunya podria ser intervinguda igual que pot ser intervinguda Espanya, però no s'entendria, perquè s'intervindria l'autonomia que més fa per corregir els desequilibris i una política d'austeritat decidida". Mas assegura que la UE no entendria aquesta decisió.

En una entrevista a Rac1, Mas s'ha mostrat molt crític amb l'actitud de l'Executiu del PP respecte a Catalunya i ha mostrat la seva decisió de deixar de col·laborar amb els populars a l'Estat. "És molt difícil, pràcticament impossible, col·laborar amb l''ordeno i mano' del senyor Montoro. Ells tenen majoria absoluta, que s'espavilin sols. "Quan et menyspreen, et trepitgen, no et respecten... llavors 'ja s'ho farà vostè sol", ha denunciat el president. Mas no ha descartat també desmarcar-se del PP de Catalunya, però ha afirmat que l'actitud dels populars catalans és diferent.

Catalunya, en un moment clau

Mas ha afirmat que "Catalunya s'està acostant a un moment clau en què haurà de decidir per quin camí tira". I no ha descartat opcions com la consulta sobre el pacte fiscal o la via de la independència. El president ha afirmat que no el preocupen aquestes opcions, sinó "com es gestiona l'endemà", i ha avançat que si el pacte fiscal no és acceptat pel Govern, buscarà una resposta consensuada amb la majoria de partits catalans.

Quarta retallada

El president no ha descartat un quart paquet de retallades a Catalunya. Respecte a la tisorada aplicada pel Govern central, ha afirmat que són retallades necessàries, però ha criticat les formes aplicades per portar-les a terme i que algunes mesures s'han decidit amb "poc criteri". "Haurem d'analitzar la lletra menuda" de les mesures. I ha afegit que "quan hi hagi qüestions que afectin competències" s'analitzarà amb l'Executiu del PP, sense descartar portar el conflicte al Tribunal Constitucional.

L'insult de Fabra

Mas ha qualificat de lamentable que la diputada del PP Andrea Fabra  afirmés "¡que es fotin!" quan el president del Govern anunciava les retallades en la prestació per desocupació. El president ha demanat una actitud de modèstia.

EL PERIODICO

El president andalús encén el PSOE contra el pacte fiscal

José Antonio Griñán insta Rubalcaba a defensar Andalusia d’aquelles comunitats “que volen progressar a costa d’altres”

 El president andalús, José Antonio Griñan, ha instat el secretari general del PSOE, Alfredo Pérez Rubalcaba, a lluitar contra la intenció del Govern d’assolir el pacte fiscal. Griñan, durant el congrés del PSOE andalús, s’ha dirigit directament a Rubalcaba per fer-li evident la seva preocupació: “No et demanarem mai que defensis Andalusia per sobre d’altres comunitats. El que si que et demanem, però, és que defensis Andalusia d’aquelles comunitats que volen progressar a costa d’altres”, ha dit en evident al•lusió a Catalunya.

Les paraules de Griñan coincideixen fil per randa amb les del seu homòleg extremeny, el popular José Antonio Monago, qui recentment va declarar que el pacte fiscal seria “desastrós per a Extremadura”. “Si a Europa Alemanya representa la insolidaritat, a Espanya la representa el pacte fiscal català”, va afirmar Monago al ple regional.

Les paraules de Griñan i Monago arriben poc abans que els partits catalans concretin al Parlament les seves posicions respecte el projecte de nou finançament. Per tant,Abans que el text aprovat a la Cambra arribi a Madrid, es fa més evident que els grans partits espanyols seran poc receptius a aquesta demanda.

EL SINGULAR DIGITAL

L'Estat adverteix que no aportarà més diners al sistema de finançament autonòmic

Beteta avisa que s'intervindran en un mes les autonomies que no compleixin amb els objectius de dèficit


El secretari d'Estat d'Administracions Públiques, Antonio Beteta, ha estat clar: davant un possible nou model de finançament autonòmic a Espanya l'Estat no aportarà més recursos dels que ara aporta i, per tant, seran les comunitats les que s'hauran de posar d'acord en distribuir-se els diners disponibles. "No és assumible que els guanys de les comunitats siguin a costa dels pressupostos de l'Estat", ha assegurat Beteta, qui ha subratllat que el dèficit de l'Estat no pot augmentar.
Beteta ha avançat que el proper setembre es posarà en marxa un grup de treball per revisar l'actual model de finançament, un punt de trobada en què les "comunitats autònomes s'asseuran i discutiran què convé perquè el model de finançament sigui més just". Això sí, ha advertit que no hi haurà recursos addicionals per compensar els territoris que surtin perdent perquè l'Estat no pot augmentar el seu dèficit. Aquest posicionament de Beteta dóna un cop de porta al pacte fiscal que reivindica Catalunya, ja que pressuposa que no hi haurà una negociació singularitzada amb Catalunya i que seran les comunitats les que hauran de posar-se d'acord en el finançament.
El secretari d'Estat ha explicat que en la reunió del Consell de Política Fiscal i Financera del dijous es revisaran les previsions de tancament del dèficit a finals d'any i ha advertit que "qualsevol risc d'incompliment ha de ser atacat d'arrel". Per tant, ha avançat que es posaran en funcionament en un mes les accions previstes a la llei d'estabilitat pressupostària d'intervenció a les comunitats la previsió del dèficit de les quals estigui per sobre de l'1,5%. "S'ha de complir, aquesta és una xifra inalterable, invariable i exigible", ha dit Beteta, qui ha afegit que l'Estat farà "tot el que estigui a les seves mans per no fallar".
També ha alertat que la "rendició de comptes autonòmics trimestrals ja no serveix" i ha proposat que aquesta hauria de ser mensual per exercir un major control del grau de compliment de les autonomies.
Beteta, que ha participat en una ponència sobre el finançament autonòmic en el curs 'L'economia catalana a debat' organitzat per UIMP Barcelona Centre Ernest Lluch, ha fet una defensa de l'actual model de finançament i ha advertit que a més d'ajustar-se a l'establert a l'Estatut ha aportat més recursos a Catalunya. De fet, ha xifrat en 5.500 milions d'euros els recursos addicionals que ha rebut la Generalitat entre el 2009 i el 2011 gràcies a l'actual finançament.

ARA

'La federació espanyola em va amenaçar si inscrivia Catalunya als Sky Games'

El president de la FEEC, Jordi Merino, relata les pressions perquè la selecció catalana no competís


El president de la Federació d'Entitats Excursionistes de Catalunya (FEEC), Jordi Merino, ha denunciat amenaces de la federació federació espanyola (FEDME) per evitar que la selecció catalana participés als Sky Games, que s'han celebrat a la Ribagorça aquesta setmana passada. En declaracions a la Plataforma Pro-seleccions esportives explica: 'El president de la federació espanyola, Joan Garrigós, em va trucar per preguntar-me per què havia inscrit la selecció catalana, i em va amenaçar que tindríem un conflicte'.

Merino continua dient: 'Vaig assumir la responsabilitat perquè jo vull el millor pels meus esportistes, i tots volien defensar la selecció catalana'

Sobre la polèmica amb Núria Picas, corredora catalana de la selecció espanyola que va creuar la línia d’arribada aixecant una estelada, Merino reconeix que “la Núria em va dir que des de la FEDME li havien prohibit pujar al podi amb una bandera que no fos l’espanyola. Diuen que és una llei del Consejo Superior de Deportes de fa dos anys. Però tots sabem quina és la intencionalitat que té”.

Reconeixement als esportistes catalans

La federació internacional (ISF) s’ha mantingut totalment al marge d’aquesta polèmica, i en paraules de Merino 'ha passat totalment del tema'. El passat divendres es va fer una assemblea general d’aquesta entitat, i només hi eren presents les federacions de quatre països, a banda de la catalana i la basca, que no en són membres de ple dret i no podien votar-hi. 'La ISF és molt d’anar per casa, està molt deixada. És un lobby que tenen unes quantes persones, que no saben valorar que tot el potencial d’aquest esport el donen atletes que són i se senten catalans', afirma Merino, que afegeix que el secretari general de l’Esport Ivan Tibau li ha assegurat que es lliurarà un reconeixement a tots els esportistes de la selecció catalana que han fet mèrits per pujar al podi dels SkyGames.

Sensació d'impotència

El 80% dels atletes que han fet podi en els Sky Games que s'han celebrat a la Ribagorça són catalans. Però les medalles se les ha endut totes la selecció espanyola, o unes altres seleccions. La sensació entre els integrants de la selecció catalana era d'impotència, tal com explica a VilaWeb  En Jessed Hernàndez va guanyar la mitja marató, però no pot constar com a campió del món perquè corria per Catalunya. 'Acabada la cursa, a en Jessed li queia el món a sobre', explica Merino.

Explica que Hernàndez se'n va anar enfadat. De fet, no va anar a recollir el trofeu de guanyador de la categoria 'open', la no oficial. 'Els seus companys saben qui és el campió, encara que ell no sigui al podi. El reconeixement és seu. Podien haver-se apuntat com a representant del seu centre excursionista, però van dir que no, que anaven amb Catalunya perquè és la seva selecció'. 'Els nostres atletes ja sabien per a qui corrien, no estaven seleccionats per l'espanyola. Però com a president vam prendre la determinació de defensar els colors de Catalunya', continua dient.

VILAWEB

El PPC critica els "12 milions" atorgats a entitats catalanistes

La Bressola, Òmnium, Escola Valenciana, ACPV, Plataforma per la Llengua i Fundació Jordi Pujol

 La presidenta del PPC, Alícia Sánchez-Camacho, ha afirmat que “el Govern de CiU està utilitzant el pacte fiscal com una arma de distracció massiva per no abordar els temes que de veritat preocupen els catalans: la creació d’ocupació, oferir oportunitats i impulsar l’economia”.

La presidenta del PPC ha recalcat que “la prioritat ha de seguir sent la sortida de la crisi i la creació d’ocupació i no que la Generalitat s’enredi en discussions bizantines d’un debat allunyat de la realitat social”.

Respecte la cimera que se celebrarà aquesta setmana, Sánchez-Camacho ha assenyalat que “no pot ser una nova cimera sense resultats: cal que el Govern estigui en disposició de cercar acords per consensuar un model coherent i aplicable”.

En aquest sentit, ha tornat a reiterar la disposició del PPC a millorar el sistema per tal que sigui més just i equilibrat entre el que paguem i el que rebem i ha manifestat que “el PPC intentarà que en la propera cimera i al ple del parlament el debat no es bloquegi per posicions radicals que no van enlloc, més enllà de buscar l’enfrontament i generar victimisme”.

Sánchez-Camacho ha afirmat que “el Govern pot arribar a un acord amb les forces polítiques majoritàries al Congrés i al Parlament per assolir un model substancialment millorat i possible”. Segons la presidenta del PPC, “tots els models que busquin una ruptura amb el nostre marc constitucional i amb la resta d’Espanya estan condemnats al fracàs i per això cal fer propostes ambicioses que es puguin dur a terme”.

Com a exemple d’aquest "malbaratament", la presidenta del PPC ha citat la resolució de Presidència de la Generalitat, de 22 de juny, en la que es concedeixen subvencions per valor de 12 milions si compten amb tot el període compromès.

Entre aquestes subvencions ha destacat: 178.353€ per a l’Associació d’Amics de la Bressola a França, per a despeses de personal docent en el primer trimestre del 2011; 1.432.763€ per a Òmnium Cultural durant els anys 2011 i 2013; 193.050€ per a la Fundació Escola Valenciana; 552.100€ per a Acció Cultural del País Valencià; 419.000€ per a la Plataforma per la Llengua-Col·lectiu d’Esbarzer i 50.000 per a tres projectes d’activitats de la fundació privada Centre d’Estudis Jordi Pujol.


E-NOTÍCIES

Camacho veu opcional parlar de "llengua catalana"

La presidenta del PP a Catalunya evita condemnar els atacs del seu partit al català de la Franja i les Illes 

 La presidenta del PP a Catalunya, Alícia Sánchez Camacho, ha evitat condemnar els atacs del seu partit al català de la Franja i les Illes Balears. Camacho, en declaracions a TV3, ha considerat opcional anomenar la llengua pel seu nom i ha defensat que "cadascú en el seu territori ho anomena com vol".

La líder popular no ha desaprofitat l'ocasió per insistir que les escoles en català de les comarques del nord (Camacho s'hi ha referit com a "França") han de deixar de ser subvencionades. "Si tinguéssim molts diners em semblaria bé subvencionar el català a les escoles franceses, però és que no n'hi ha", ha insistit.

En un altre tram de l'entrevista Camacho ha avançat que la delegació catalana del PP s'abstindrà durant el debat al Parlament sobre el pacte fiscal. La diputada ha valorat aquesta actitud com a "responsable" i ha advertit que "en cas de xoc de trens" el partit que representa "sempre estarà amb l'Estat de dret.

EL SINGULAR DIGITAL

Espanya amenaça d'enviar 'homes de negre' a Catalunya

La vicepresidenta del govern espanyol exigeix a les autonomies realitzar “els esforços necessaris per complir la norma d’estabilitat”

 La vicepresidenta del govern espanyol, Soraya Sáenz de Santamaría, ha advertit avui les comunitats autònomes, Catalunya inclosa, que aquells territoris que no compleixin els objectius de dèficit rebran la visita d'una "delegació" del ministeri d'Hisenda. Serà els homes de negre a l'espanyola.

La vicepresidenta ha fet aquestes manifestacions al campus d'estiu de la fundació FAES, al costat de l'expresident José María Aznar, on ha anunciat les reformes que el seu executiu desplegarà en breu. Sáenz de Santamaría ha llançat especialment advertiments a les comunitats autònomes, que "han de realitzar els esforços necessaris per complir la norma d'estabilitat" i "hauran d'analitzar les seves pròpies estructures autonòmiques per no duplicar la gestió de serveis públics".

La vicepresidenta ha recordat que l'Estat ja disposa de "mecanismes" per "establir un control del dèficit" amb procediments "efectius". En aquest sentit, ha destacat que per primera vegada es coneixeran les dades d'execució trimestral de les comunitats autònomes, "i es disposarà de maneres de fer que compleixin els ajustaments de dèficit.

Són, ha dit, "mesures correctores" que "permeten fins i tot l'enviament d'una delegació del ministeri d'Hisenda per assegurar-se que cap es desvia dels objectius marcats". En aquest marc, ha recordat que la llei de transparència també fixarà sancions a l'incompliment dels deures de bona gestió per part dels càrrecs institucionals, i les sancions poden arribar a la destitució del polític. A més, el falsejament dels comptes públics serà considerat delicte, amb penes de fins a 10 anys d'inhabilitació.

EL SINGULAR DIGITAL

Catalunya fixa l'espoli en 16.000 milions

El Parlament denuncia la "deslleialtat institucional creixent de l’Estat"

 El Parlament ha fixat l'espoli fiscal en 16.400 milions d'euros i ha denunciat la "deslleialtat institucional creixent de l’Estat". La cambra ha aprovat aquest dijous una resolució com a conclusió del debat sobre els nous ajustos pressupostaris del Govern, presentada per ERC, en la qual s'insta a  "denunciar amb urgència i reclamar la finalització de la deslleialtat institucional creixent de l’Estat en els compromisos financers adquirits per decisions de l’Estat a finançar les comunitats i acordar-ne el pagament durant els pròxims 12 mesos".

"El Parlament de Catalunya manifesta que la millor política per racionalitzar la despesa és que qui gasta sigui alhora el responsable de recaptar, tenir major control i més responsabilitat sobre les pròpies polítiques, tant de la Generalitat com local", s'afirma.

La cambra també manifesta "la necessitat de dotar la Generalitat de Catalunya d’un instrument de banca pública per a facilitar el crèdit al teixit empresarial català i promoure les inversions estratègiques per a la recuperació econòmica. En aquest sentit, considera oportú l’impuls dels canvis legislatius necessaris per a dotar l’Institut Català de Finances de l’estatus jurídic de banc per tal que pugui desenvolupar aquesta tasca".

El Parlament reitera que "l’espoli fiscal que pateix el nostre país any rere any i que al 2009 va assolir la xifra de 16.400 milions d’euros anuals (8,4% del Producte Interior Brut de Catalunya) és d’una gravetat i injustícia que no succeeix a cap altre estat amb un nivell de desenvolupament similar. Que és un espoli econòmic constant en el temps, que està asfixiant el desenvolupament de la nostra economia i les estructures sobre les que se sustenten els serveix públics de Catalunya i que si Catalunya disposés d’aquests recursos, podria garantir a la seva ciutadania un estat de benestar sòlid i solvent".

E-NOTÍCIES

El Govern amenaça amb portar l'Estat al TC per "posar en risc" el model comercial català

El portaveu del Govern, Francesc Homs, assegura que mentre es tracti d'un projecte només poden "mobilitzar tots els actius" per evitar la vulneració competencial

El portaveu del Govern, Francesc Homs, ha deixat clar que la liberalització dels horaris comercials que vol impulsar el govern espanyol trepitja unes línies vermelles que no pensa permetre i per això l'executiu català està disposat a arribar, si cal, fins al Tribunal Constitucional. Tot i això, ha afirmat que mentre es tracti d'un projecte la Generalitat l'únic que pot fer és “mobilitzar tots els actius” per evitar la vulneració de competències i la dilapidació d'un model de comerç que “està en risc”.

Homs ha argumentat que el model comercial català es sustenta en tres pilars. El primer d'ells és que qualsevol moviment de caràcter legislatiu ha d'anar “pactat i concertat amb els propis agents”. El segon es basa en un mecanisme de protecció del petit comerç i dels eixos comercials locals. Per últim, també s'ha de garantir l'oferta d'un model de comerç on els elements quantitatius es combinin amb elements qualitatius en l'atenció al consumidor.

Si el projecte espanyol sobre l'horari comercial esdevé llei, el Govern ho portarà el Consell de Garanties Estatutàries i, si el dictamen corrobora una invasió competencial, presentarà un recurs al Tribunal Constitucional.

Homs, en declaracions a 'El matí de Catalunya Ràdio', s'ha remès a l'època Zapatero i ha lamentat que la liberalització dels horaris comercials sigui un "soroll de fons que fa temps que se sent". També ha recalcat que Catalunya i Madrid sempre han tingut una perspectiva diferent pel que fa al model comercial a implantar.

ARA