El desemborsament per habitant a Catalunya entre el 2000 i el 2009 va ser el més baix de l'Estat
La Generalitat i els municipis van compensar l'escàs dispendi estatal
La inversió liquidada del conjunt de les administracions públiques a Catalunya en el decenni entre el 2000 i el 2009 va ser de 551 euros per habitant, la més baixa de l'Estat espanyol, on es va situar en 666 de mitjana (vegeu gràfic), en un rànquing que liderarien la Rioja i Cantàbria, amb 1.052 i 1.031 euros, respectivament. Si la comparació s'estén a tots els Països Catalans, la conclusió és la mateixa, ja que afegint-hi el País Valencià i les Illes Balears, la mitjana va ser de 560 euros, igualment a la cua, en una diferència negativa que de fet es repeteix en tots i cadascun dels anys analitzats.
Així ho posa de manifest un estudi publicat per l'Institut Ignasi Villalonga de València, obra dels professors d'economia de la Universitat Pompeu Fabra Patrícia Crespo i Martí Guasch i fet a partir de dades del Ministeri d'Hisenda i l'Instituto Nacional de Estadística, sobre la inversió pública d'aquest període, o sigui, els desemborsaments que es considera que incorporen nous actius a l'economia, des d'infraestructures fins a la protecció mediambiental.
Una altra dada –i no és pas l'última– corrobora la negativa percepció inicial: mentre que el conjunt dels Països Catalans suposava el 30,73% del PIB de l'Estat el 2009, només van rebre un 23,81% de la inversió de les administracions, set punts per sota. I això que el desfasament s'ha atenuat des del 2000, quan la diferència era de 10,5 punts, gràcies al fet que la inversió als tres territoris es va triplicar aquesta dècada.
A Catalunya, per exemple, la xifra va passar de 2.055 a 6.864 milions (del 10,35% al 14,68% del total estatal), i va pujar així fins al segon lloc, en termes absoluts, darrere d'Andalusia. Va ser, sobretot, gràcies al sensible augment de la inversió sobretot a partir de l'aprovació de l'Estatut el 2006, i en especial la disposició addicional tercera: dels 516 euros per habitant invertits el 2005, així, es puja a 751 el 2007 i a 941 el 2009, fins i tot un pèl per sobre dels 928 de la mitjana estatal aquell any. En termes de PIB, malgrat això, la xifra queda lluny encara –a quatre punts– del 18,56% que el 2009 pesava el català en l'estatal. El desequilibri, de fet, tot just es va reduir un punt respecte al 2000, quan s'havia invertit el 10,35%, i el pes de Catalunya en el PIB estatal era del 15,5%.
Lluny de la mitjana
L'estudi,
en la mateixa línia, constata una altra conclusió que no ve pas de nou:
“Les comunitats amb un PIB per càpita per sota de la mitjana obtenen
majors nivells d'inversió pública, i a la inversa.” I a la inversa vol
dir que Catalunya és el territori amb un menor esforç inversor de
l'Estat en relació amb la seva riquesa en la primera dècada del segle
XXI, a uns 30 punts de la mitjana, seguit de Madrid i les Illes Balears.
A l'altra banda hi ha Extremadura, que gairebé dobla la mitjana
estatal, Cantàbria i Castella i Lleó.
“L'euroregió de l'arc mediterrani –Euram, com la denomina l'institut per diferenciar el marc econòmic del polític– es troba en una posició clarament desafavorida respecte a la resta de l'Estat espanyol, així que és necessari començar a pensar i actuar des del punt de vista d'eficiència econòmica”, conclouen els autors de l'estudi. Per això destaquen, per exemple, que, a partir del mandat de la Unió Europea l'octubre passat, l'Estat hagi d'assumir una inversió tan fonamental per a l'Euram com el corredor mediterrani ferroviari.
“L'euroregió de l'arc mediterrani –Euram, com la denomina l'institut per diferenciar el marc econòmic del polític– es troba en una posició clarament desafavorida respecte a la resta de l'Estat espanyol, així que és necessari començar a pensar i actuar des del punt de vista d'eficiència econòmica”, conclouen els autors de l'estudi. Per això destaquen, per exemple, que, a partir del mandat de la Unió Europea l'octubre passat, l'Estat hagi d'assumir una inversió tan fonamental per a l'Euram com el corredor mediterrani ferroviari.
L'Estat, l'últim de la fila
L'estudi
no té en compte el 9% aproximat d'inversió no territorialitzable de
l'Estat, que és l'administració que menys inversió aporta a
l'estadística, superada per la local i l'autonòmica. Dels 6.864 milions
que es van invertir en total el 2009 a Catalunya, per exemple, només
852, un 12,4%, van venir de l'Estat, malgrat que la xifra ha augmentat
força els últims anys. Aquell mateix any, els ajuntaments catalans van
ser els que més van invertir de tot l'Estat, 3.190 milions, mentre que
la Generalitat, que se'n va gastar 2.822, seria la segona administració
autonòmica més gastadora, darrere de l'andalusa i davant de la
valenciana.
Sols un 5% de l'estatal
Si
s'analitzen només les inversions de l'administració de l'Estat i la
Seguretat Social en aquest decenni, a Catalunya sumen en total 4.737
milions, només un 4,97% dels 95.322 milions invertits en el conjunt (un
7,59% si se'n resta la despesa no regionalitzable). A Andalusia i a
Madrid (amb 9.730 i 9.419 milions, respectivament) van doblar la
quantitat, i van superar fins i tot la de tots els Països Catalans junts
(9.268 milions). La tendència es corregeix mínimament en els últims
exercicis, arran del nou Estatut català. El 2009, així, el pes de la
inversió total de l'Estat a Catalunya va ser del 6,6%, això sí, molt
lluny encara de les xifres (al voltant del 10%) invertides a Andalusia,
Madrid i Castella i Lleó.
4.737milions
és el total d'inversió liquidada de l'Estat a Catalunya del 2000 al 2009. A Andalusia en va invertir 9.730 i a Madrid, 9.419.
23,81per cent
del total estatal va ser la inversió pública als Països Catalans del 2000 al 2009, quan el seu PIB suposa el 30,73%.
La quantitat total creix el doble que el PIB estatal
Ò. Palau Els autors de l'estudi, que és el segon document de la sèrie de l'Observatori de l'Euroregió de l'Arc Mediterrani, destaquen “l'important paper” que la inversió pública juga com a revulsiu de l'economia, però constaten alhora una altra dada força reveladora probablement de l'origen del gran endeutament que hi ha en el fons de l'actual crisi econòmica: en la primera dècada del segle XXI, el PIB de l'Estat espanyol va créixer un 67,22%, mentre que la inversió pública liquidada (és a dir, l'efectivament gastada, no la consignada en els pressupostos previs) va créixer un 135%, més del doble.Així, si bé l'any 2000 el conjunt d'administracions van desemborsar en obra pública un total de 19.855 milions, el 2009 –coincidint amb un repunt per l'entrada en ple funcionament del pla espanyol per a l'estímul de l'economia i l'ocupació, més conegut com el primer “pla Zapatero”–, la quantitat va ser de 46.763, amb la qual cosa el pes de la inversió pública sobre el total del PIB va créixer en deu anys del 3,15% al 4,44%. En el mateix període, en canvi, la població de l'Estat tot just va augmentar un 14,75%, dels 40,2 milions als 45,9, amb la qual cosa la inversió de les administracions per habitant i any també es va més que doblar, dels 493 euros del 2000 als 1.018 del 2009.
El fenomen ha seguit una evolució semblant en aquest període en el conjunt dels Països Catalans: el PIB hi va augmentar un 65,04% (dos punts menys que el conjunt de l'Estat), i en canvi les inversions ho van fer en un 171% (força per sobre del que ho va fer la mitjana), dels 4.097 milions del 2000 als 11.133 del 2009. És a dir, que el pes de la inversió pública sobre el PIB de l'Euram va passar del 2,09% al 3,44% del 2009. Això sí, encara molt lluny del 4,44% de la mitjana estatal.
EL PUNT AVUI
