El govern espanyol menysté l'enquesta independentista

Recorda que és només un sondeig i apel·la a la responsabilitat dels catalans perquè tinguin clar que la prioritat és sortir de la crisi

Duran també recela del CEO i subratlla que l'estat propi no aconsegueix majoria absoluta

 

Al govern de Mariano Rajoy no li fa cap gràcia l'enquesta del CEO que detecta un fort impuls de l'independentisme a Catalunya, fins al punt que per primera vegada es converteix en l'opció majoritària per a la ciutadania. L'executiu del PP ho interpreta com una pugna de l'executiu d'Artur Mas amb vista a una hipotètica negociació del pacte fiscal. Així que la millor manera de desentendre's del baròmetre d'opinió és minimitzar el seu resultat i menystenir els seus possibles efectes. Per la vicepresidenta de l'executiu espanyol, Soraya Sáenz de Santamaría, el sondeig té un valor molt relatiu i, sobretot, sigui quin sigui el resultat, “no ens ha de distreure del que és important”. I, a hores d'ara, l'única prioritat és sortir de la crisi econòmica.
Malgrat que es pugui estar més o menys neguitós per la radiografia que mostra el CEO, l'executiu de Rajoy no vol que s'interpreti en cap moment que La Moncloa admet la tesi que la desafecció de Catalunya envers Espanya creix amb passes de gegant i és per això que la vicepresidenta subratllava que avui el que de veritat preocupa el ciutadà, sigui d'on sigui, és la situació econòmica i social. En aquest punt, apel·lava a la “responsabilitat” dels dirigents catalans a l'hora d'escollir les seves prioritats, perquè, segons emfasitzava, “aquest és un moment per a l'estabilitat, per treballar junts i per trobar mesures per sortir de la crisi”.
A Catalunya tampoc tothom veu amb bons ulls el resultat del CEO. El president del comitè de govern d'Unió, Josep Antoni Duran i Lleida, recelava ahir dels seus resultats i els interpretava de manera diferent a com ho ha fet el govern. Duran i Lleida es fixava en les diferents qüestions que planteja el baròmetre per atraure el focus sobre la pregunta en què es demana quin és el model desitjat per a Catalunya, en comptes de fer-ho sobre la que pregunta directament pel sentit del vot en un referèndum. En la primera qüestió, remarcava el cap de files de CiU a Madrid, l'opció preferida és la d'un estat propi, si bé remarcava que no aconsegueix la majoria absoluta, ja que queda en un 34% dels enquestats.
“No vull entrar a desqualificar el debat sobre la independència”, assegurava Duran i Lleida en una entrevista a Onda Cero. No s'ha d'oblidar que el passat congrés d'Unió va rebutjar que el partit es declarés obertament independentista, en benefici d'una tercera via que aposta per la confederació.
Mentrestant, des del govern segueixen celebrant els resultats. El seu portaveu, Francesc Homs, considera el sondeig un aval “a la transició nacional” plantejada pel president de la Generalitat, Artur Mas. Homs veu en la majoria independentista ”consciència nacional i ganes de canviar coses” atès que es reclama més autogovern del que hi ha ara.

EL PUNT-AVUI

Caamaño posa en dubte que el dret a decidir existeixi

L’exministre de Justícia assegura que no reconèixer aquest dret “no és ser antidemocràtic”

L'exministre socialista de Justícia, Francisco Caamaño, ha assegurat avui a que “no reconèixer el dret a decidir no és antidemocràtic" i ha posat en dubte que el dret a l'autodeterminació existeixi i formi part de la teoria constitucional i del dret polític. “Jo sóc federalista i no crec que existeixi el dret a decidir”, ha etzibat.

El membre del PSOE ha trencat amb aquestes paraules la línia d’una jornades a la Fundació Rafael Campalans sota el títol "Autogovern, federalisme i dret a decidir" i que havia de servir per apropar el socialisme català al debat sobre el sobiranisme.

Caamaño, que va ser considerat un ministre defensor de l’Estatut, ha criticat els nacionalisme i ha posat en evidència el cansament que, segons ell, hi ha l’Estat sobre el reiterat debat de l’autogovern i ha defensat un model federal que es basi en la “lleialtat”.

Les explicacions de l’exministre i les demandes perquè Catalunya deixi d’exigir, fins i tot han desagradat a membres del PSC que han demanat més explicacions, com la diputada, Rocío Martínez Sampere, o l’exconseller Josep Maria Vallès.

 

EL SINGULAR DIGITAL

Sáenz de Santamaría demana als catalans “molta responsabilitat”

La vicepresidenta del govern espanyol considera que ara cal “treballar junts” per superar la mala situació econòmica

Subratlla que “la gran preocupació dels espanyols” és la crisi

 

La vicepresidenta del govern espanyol, Soraya Sáenz de Santamaría, ha demanat aquest divendres als catalans “molta responsabilitat” a l'hora d'escollir prioritats. En la roda de premsa posterior al Consell de Ministres, la vicepresidenta ha recordat que “aquest és un moment per a l'estabilitat, per treballar junts, arribar a acords i trobar mesures per superar” la crisi econòmica.
Aquesta ha estat la resposta de Sáenz de Santamaría quan se li ha demanat que valorés la recent enquesta del Centre d'Estudis d'Opinió (CEO) que apunta que el 51,1% dels catalans votaria a favor de la independència si se celebrés un referèndum. El sondeig ha estat elaborat amb una mostra de 2.500 persones, enquestades per telèfon entre els dies 4 i 18 de juny.
Sáenz de Santamaría ha dit que a les enquestes “se'ls dóna el valor que tenen”. “Això no ens ha de distreure del que és important”, ha afegit. Per a la vicepresidenta espanyola, si “en aquest moment” es fes una enquesta, una resposta “unànime” indicaria que “la gran preocupació dels espanyols, amb independència del lloc d'on procedeixin o resideixin, és la crisi econòmica, la crisi social”.

EL PUNT-AVUI

El PP exigeix tancar les ambaixades europees de la Generalitat

El grup conservador vol eliminar les delegacions catalanes a Londres, París i Berlín

El diputat del PPC Juan Milián ha exigit aquesta tarda a Senén Florensa, secretari d'Afers Exteriors de la Generalitat de Catalunya, el tancament immediat de les delegacions del Govern a Londres, París i Berlín. "Poden agafar un vol low-cost cada cop que vulguin anar a aquestes capitals a fer política", ha ironitzat el popular que ha assegurat que el Govern no fa política d'obertura de mercats sinó política de "Nation Building"

Florensa, que ha comparegut  la comissió d'Exteriors de la cambra catalana, s'ha defensat recordant que ja n'hi ha prou amb el tancament de la delegació de Buenos Aires a finals del 2011.

El responsable polític de l'acció exterior de la Generalitat ha defensat la continuïtat les cinc delegacions que manté la Generalitat, tot i l'exigència del PPC. 

NACIÓ DIGITAL

Cavall de batalla

Avui fa dos anys, el Constitucional va amputar l'Estatut

Va invalidar 14 articles i va reinterpretar 27 punts més de l'articulat

Pòsits de la polèmica són el debat del pacte fiscal i l'augment de l'independentisme

 

Al Tribunal Constitucional se l'esperava des de feia temps. Quatre anys, ni més ni menys, per decidir què s'havia de fer amb l'Estatut que, des que es va aprovar en referèndum el juny del 2006 substituïa la que havia estat la norma fonamental del règim jurídic català des del 1979. Quatre anys de deliberacions, un període inusualment, injustificadament llarg, per decidir el recurs presentat pel PP, que qüestionava 114 dels 223 articles que integraven el text, a més de 9 disposicions addicionals i 2 de finals. Quatre anys de remenar la patata calenta, i amb algun dels magistrats confiant a poder plegar abans d'haver d'empassar-se el gripau, pendents com estaven d'una renovació sempre ajornada.
Els quatre anys van acabar aquell dilluns en què el TC va dictar sentència. L'alt tribunal, amb un membre recusat i quatre amb el mandat caducat des de feia anys, inclosa la presidenta María Emilia Casas, i sense haver reemplaçat encara el magistrat Roberto García-Calvo, mort el 2008, parlava finalment: deixava sense validesa jurídica la definició de Catalunya com a nació del preàmbul del text, invalidava 14 articles –un totalment i la resta de manera parcial–, en reinterpretava 23 més i 4 disposicions addicionals, i validava la resta de la norma.
La difusió de la sentència va generar els escarafalls habituals entre els partits catalans, la majoria dels quals van considerar que el TC havia tocat el moll de l'os. El llavors president, el socialista José Montilla, contemporitzava i insistia que el 95% del text havia estat validat, però que ell el volia “tot”. El líder de l'oposició, Artur Mas, feia una crida a sortir al carrer i se sumava a la convocatòria per la manifestació massiva del 10 de juliol, i assegurava a més que els enemics de l'Estatut no se sortirien amb la seva. Joan Puigcercós, líder d'ERC, advertia que la decisió del TC faria créixer l'independentisme, i ICV, a través de Joan Herrera, demanava un altre referèndum. Que no s'ha fet, és clar.
De tot això, en fa avui dos anys, que han permès constatar que hi va haver molts focs d'encenalls. No podia ser d'una altra manera: la divisió de poders, quan es pronuncien els tribunals, deixa al legislatiu el dret a recórrer, si s'escau, a una instància superior, que no és el cas, i a picar de peus. Si hi afegeixen que el cicle electoral postsentència va canviar l'escenari de dalt a baix i que ara tothom sap, o això creu, què és la prima de risc, s'entén el segon terme en què ha quedat el que havia de ser el cavall de batalla del catalanisme, abocat ara a la negociació per assolir un pacte fiscal que superi la fita estatutària pel finançament.
El PP, impulsor de la retallada –llavors era de l'Estatut, del que parlàvem quan dèiem retallada–, va convertir-se en tercera força a Catalunya pocs mesos després del pronunciament del TC, i el govern convergent de Mas hi flirteja aquí i a Madrid, mentre el PSC, amb Montilla retirat al Senat, prou feina té per reconstruir-se després d'una successió de daltabaixos tan abrasius per al partit com el procés de decisió sobre l'Estatut. Pel que fa a l'alt tribunal, en els dos anys posteriors finalment s'ha renovat aquells quatre magistrats que encadenaven pròrrogues, però ara torna a restar pendent renovar-ne un altre terç.
El TC, per cert, encara té feina referida a l'Estatut. En aquests dos anys –en què hi ha hagut altres sentències judicials que han aplicat la doctrina dictada en aquella, sense anar gaire lluny, la que fa quatre setmanes va retallar el reglament d'ús del català a l'Ajuntament de Barcelona o l'últim clatellot, acabat de sortir del forn, del Suprem a la immersió lingüística–, el Constitucional ha desestimat les altres demandes contra la norma catalana, les presentades pels governs de les Illes, el País Valencià i Aragó, primer, i posteriorment, la del Defensor del Poble i les de Múrcia i la Rioja, totes remetent-se a la sentència del 28 de juny del 2010.
La reacció, en tot cas, ha estat una remor de fons. Perquè el temps i les enquestes han acabat donant la raó a Puigcercós, l'altre líder, amb Montilla, desaparegut de la primera línia víctima de la rebregada electoral al tripartit. Sí, Puigcercós tenia raó: l'independentisme creix, com ho constata el Centre d'Estudis d'Opinió. Que li ho diguin si no a Laporta, que acabava mandat al Barça l'endemà de la sentència, i ara és regidor a Barcelona i diputat al Parlament, a on va arribar muntat sobre el cavall de batalla. Ara, però, vol tornar al Barça.

EL PUNT-AVUI

Rubalcaba-Rajoy, front comú contra el pacte fiscal

El Govern alerta que Rubalcaba s'ha ofert a Rajoy per 'barrar el pas' conjuntament al pacte fiscal

---

L'ofensiva espanyola contra qualsevol progrés català és evident. I no és només una qüestió de la dreta més rància, sinó que també des del PSOE es continua escanyant Catalunya tot i que hi vulguin posar bona cara. El portaveu del Govern, Francesc Homs, ha alertat que el secretari general del PSOE, Alfredo Pérez Rubalcaba, s'ha ofert al president del govern espanyol, Mariano Rajoy, per "barrar el pas" conjuntament al pacte fiscal. Després que Rubalcaba hagi avalat el pacte fiscal però hagi rebutjat el concert, Homs ha apuntat que aquestes declaracions van lligades precisament a aquest oferiment. "Em semblava inversemblant, però veig que sí, que les coses apunten cap aquí", ha apuntat el portaveu, que ha explicat que li havia arribat aquesta informació però que es "resistia a creure-la". Sobre el PSC i Pere Navarro, ha admès que cada cop "li costa més seguir-lo". 

 "Ens costa cada cop més seguir el PSC", ha dit Homs després que Navarro advertís que el Govern de CiU buscava la "divisió dins de Catalunya i el xoc de trens amb Espanya" amb el pacte fiscal. Segons Homs, potser aquesta reflexió té més a veure amb una "situació interna" dels socialistes, és a dir, possibles divergències entre PSC i PSOE per aquesta qüestió.

Homs ha concretat que el ple sobre el pacte fiscal serà amb tota probabilitat l'última setmana del juliol i que la segona cimera serà durant la primera quinzena. Ha negat paràlisi en les negociacions i ha assegurat que "la feina es va fent", però que tots els grups van acordar discreció.

DIRECTE.CAT

Nova estocada contra el català

El Suprem anul•la la vehicularitat de la llengua en el cicle d’educació infantil

 El Tribunal Suprem (TS) ha decidit anul•lar quatre articles del decret que ordena el segon cicle d’Ensenyament Infantil, de 3 a 6 anys, de la Conselleria d’Ensenyament de la Generalitat aprovat el 2008. Es tracta d’aquells articles que defineixen el català com a llengua usada normalment a les aules, és a dir, com a llengua vehicular.

Entre els articles anul·lats hi ha el que estableix que "el català, com a llengua pròpia de Catalunya, s'ha d'utilitzar normalment com a llengua vehicular d'ensenyament i aprenentatge i en les activitats internes i externes de la comunitat educativa". Però també declara nul un article que establia "dedicar una atenció a l'aprenentatge de la llengua catalana" a l'alumnat estranger per tal d'aconseguir la seva "ràpida integració".

Aquesta sentència estima el recurs presentat contra una sentència anterior del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) sobre el català a l’escola i que aquest tribunal va fallar a favor de la immersió lingüística.

Sentències contra el català

Aquest és la tercera resolució judicial contraria al català pronunciada els darrers mesos. El 31 de maig el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ja va estimar parcialment la petició de quatre famílies que havien demanat el castellà com a llengua vehicular en l'educació dels seus fills fundant-se en una sentència del mes de març, la qual el TSJC reconeixia el dret de tres famílies a escolaritzar en castellà els seus fills de manera individual.

I, aquell mateix dia, en aquest cas fora de l’àmbit educatiu, el TSJC va donar la raó al recurs interposat pel president del grup municipal del PPC, Alberto Fernández Díaz en anul•lar que el català sigui llengua preferent en l’Ajuntament de Barcelona, tal com estableix el reglament del consistori.

"Som on érem"

La consellera d'Ensenyament, Irene Rigau, ha valorat aquesta sentència del Tribunal Suprem, assegurant que "som allà on érem" i que es continuarà aplicant el model d'immersió lingüística. Així, ha assegurat que la Llei d'Educació de Catalunya garanteix la "base legal" per continuar aplicant la immersió lingüística i que el català sigui la llengua vehicular als centres.

Rigau ha anunciat que el Govern no recorrerà aquesta sentència en considerar que és anterior a la LEC i que, per tant, aquesta norma blinda el sistema. Rigau ha dit que no hi haurà cap canvi de cara al curs vinent sinó "continuïtat i serenitat absoluta als centres". Ha mostrat però preocupació per les últimes sentències del TS.

Rigau també ha assenyalat que, malgrat això, estan "preocupats" perque "el Suprem demostra que interpreta molt restrictivament tot el que concerneix al model lingüístic escolar de Catalunya".

EL SINGULAR DIGITAL

El Constitucional que revisarà la Llei d'Ensenyament serà més hostil que el de l'Estatut

La renovació de l'alt tribunal que tindrà lloc properament facilitarà la creació d'una nova majoria conservadora que pot acabar sentenciant la immersió


Després de la sentència del Suprem contra la immersió a l'escola, vindrà la sentència del Constitucional contra la Llei d'Ensenyament del Català (LEC), que també està recorreguda. En els propers dies està prevista la renovació de l'alt tribunal, pactada pel PP i el PSOE, que comportarà la configuració d'una nova majoria conservadora, clarament hostil a l'autogovern de Catalunya.
Els magistrats a renovar són quatre, i tant CiU com el PSC han demanat que entre ells n'hi hagi un de català. En el seu moment, el Parlament va proposar els noms d'Encarna Roca i Antoni Rovira. Però les possibilitats són escasses.

ARA

Ferran Suay: 'La sentència ataca un període crític de l'aprenentatge lingüístic'

El professor de Psicobiologia de la UV explica en aquesta entrevista la importància de la immersió en català en els nens d'entre 3 i 6 anys


Una nova sentència judicial espanyola ataca la immersió lingüística a l'escola catalana en l'ensenyament infantil de tres a sis anys. El Tribunal Suprem espanyol ha anul·lat avui els articles del decret de la conselleria d'Ensenyament de la Generalitat de Catalunya que defineix el català com la llengua vehicular en aquesta edat. Per conèixer com afecta això l'aprenentatge lingüístic en una edat molt sensible, hem entrevistat el professor de Psicobiologia de la Universitat de València, Ferran Suay.
–Per què el català ha de ser la llengua vehicular en l'ensenyament entre els 3 anys i els 6?
–Si bé és cert que els nens són plenament capaços d'aprendre distintes llengües, és una edat en què s'està conformant la identitat lingüística i la llengua principal. Aquest nou atac del Tribunal Suprem està molt orientat a actuar contra aquesta fase d'aprenentatge. És a dir, precisament volen trencar aquest vincle. En una situació de normalitat lingüística tindria relativament poca importància. Per exemple, durant el franquisme tota l'educació era en castellà, però l'entorn era tan abassegadorament catalanoparlant que l'impacte era menor del que podria tenir ara. Han apuntat a un període crític per tal d'atacar la línia medul·lar de la identificació amb el català.

–Quins són els aspectes lingüístics que adquireixen els nenes d'aquesta edat?
–Els nens d'entre 3 i 6 anys adquireixen un domini operatiu ple de la llengua. Per dir-ho planerament, passen de mig parlar a parlar totalment. Per tant, en el cas dels nens que no tenen el català a casa com a llengua primera és molt important que sigui l'escola qui els ofereixi el seu domini ple. Introduir una, dues o tres llengües a l'aprenentatge no és cap problema. Però el problema és voler donar al castellà el caràcter de vehicular. Si els nens tenen a l'escola una llengua clarament vehicular i després se n'introdueixen unes altres, el seu cervell es desenvolupa millor i, fins i tot, en la vellesa tindran més resistència a les malalties neuro-degeneratives.

–Quin impacte pot tenir el castellà com a llengua vehicular?
–Pot trencar la identificació dels nens amb la llengua del país. Aquest atac és una mesura clarament orientada a importunar l'educació en el sistema educatiu català. Si ells pensaren que això és molt important per a tots, els ho farien també als xiquets madrilenys. Evidentment. Però no és així. És clarament una derivada del dret de conquesta. És a dir, volen imposar la llengua colonial des del primer moment perquè la petjada sigui molt més profunda. Això té una importància molt clara perquè és un fenomen que ja s'observa en la gent jove, que en realitat no els importa usar el castellà perquè els l'han fet tan omnipresent que el viuen com a natural. I això és el que pretenen. No hi ha cap inconvenient que els nens catalans sàpiguen dues, tres o més llengües, però han de saber quina és la seua.

–La sentència anul·la un article específic sobre l'atenció preferent en català dels nouvinguts…
–Clar. Ja sabem que una de les coses que més els irrita són les persones immigrades que vénen de fora de l'estat espanyol i parlen català amb normalitat. Els irrita nacionalment perquè, des del seu punt de vista, aquestes persones 'vénen a Espanya' i, per tant, han de parlar espanyol. Els irrita comparativament perquè molts fa dècades que viuen a Catalunya i són incapacitats lingüístics, i veuen que aquestes persones que normalment tenen un nivell social i econòmic més baix i, segons ells, un nivell cultural inferior, aprenen el català amb tota facilitat i l'usen amb naturalitat. Això els irrita enormement. I la justícia espanyola es fa ressò d'aquesta irritació dels espanyols. En comptes de parlar de drets humans, parlen dels drets dels castellans. El que fan amb aquesta sentència i les altres és imposar els privilegis dels castellans per damunt dels interessos de la comunitat educativa.

–Per què s'ha intensificat l'atac polític i judicial a la immersió al Principat?
–Senzillament perquè veuen que el projecte de Franco d'acabar amb Catalunya amb onades d'immigració d'espanyols no ha funcionat, i s'adonen que un dels pilars de la nostra resistència és el sistema educatiu. Volen boicotar-lo tant sí com no. Això em recorda una anècdota que expliquen de quan el ministre republicà Antonio Maura va acompanyar el rei Alfons XIII a Barcelona. Li va dir: 'Majestat, hi ha moltes banderes catalanes però gairebé cap rètol en català'. Deixant clar quines coses tenen importància per a ells.

–Els molesta la naturalitat del català.
–L'ús normal, habitual i sense complexos del català els molesta molt perquè fa que els que vénen s'integren amb facilitat i trenca el camí de l'extermini lingüístic, que és el gran objectiu que s'han proposat des de temps immemorials. És molt més subversiu per als seus interessos que els nens es comuniquen espontàniament en català, que el parlen per defecte amb els desconeguts o que troben cartells en català que no pas totes les estelades que es puguen penjar als balcons.

VILAWEB

El TC, l'origen dels atacs a la immersió

La sentència contra l'estatut ha servit de base al Suprem per a decidir contra la immersió lingüística a Catalunya


L'última sentència del Tribunal Suprem espanyol (pdf) contra la immersió lingüística en l'ensenyament infantil es basa en la sentència del Tribunal Constitucional (pdf) del 28 de juny del 2010 contra l'estatut, demà farà dos anys. Aquella sentència determina que el català no pot ser l'única llengua vehicular en l'ensenyament a Catalunya. Així ho deixa clar en la interpretació de l'article 35 sobre els drets lingüístics en l'àmbit de l'ensenyament i en l'anàlisi del 6.1. 'El castellà no pot deixar de ser també llengua vehicular i d'aprenentatge en l'ensenyament', s'assegura en la resolució. El TC constatava que l'estatut 'omet en la seva literalitat tota referència al castellà com a llengua docent', però deixa clar que 'amb la menció del català no es priva el castellà de la condició de la llengua vehicular i d'aprenentatge en l'ensenyament'.
Amb aquella sentència a la mà, el Tribunal Suprem va donar la raó el 22 de desembre d'aquell mateix any, el 2010, a tres famílies que denunciaven que els seus fills no podien fer les classes en espanyol. El Suprem ordenava a la Generalitat que adaptés el sistema d'ensenyament a la sentència del Tribunal Constitucional sobre l'estatut i que l'espanyol fos introduït com a llengua vehicular 'de manera proporcional i equitativa al català en tots els cursos'.
Aquestes són les primeres tres sentències del Suprem sobre la immersió lingüística: Primera, segona, tercera.

El 2 de setembre de del 2011 el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya va dictar una interlocutòria (pdf) amb què posava un ultimàtum de dos mesos a la Generalitat perquè apliqués la sentència del Suprem del desembre anterior. La Generalitat va presentar un recurs, i aquell termini es va suspendre.

Uns mesos més tard, el 9 de març del 2012 el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya va emetre una resolució sobre el recurs de la Generalitat (pdf), a qui donava la raó en l'argument que la sentència del Suprem no es podia aplicar de manera generalitzada a tot el sistema educatiu català. Ara, obligava el govern a atendre la demanda de les famílies que havien demanat l'escolarització en espanyol, i això era vist per molts partits i entitats com una escletxa que permetia que d'ara endavant qualsevol família que ho demani pugui fer que els seus fills siguin escolaritzats en espanyol.

I, en efecte, el 31 de maig passat, hi va haver unes noves sentències del TSJC obligant a escolaritzar en espanyol quatre famílies més. Segons el jutge, tant el català com el castellà són llengües vehiculars del sistema educatiu català, d'acord amb les sentències recents del Suprem. Per tant, els pares tenen el dret de demanar l'escolarització en castellà, i l'administració ha d'adaptar el sistema.

VILAWEB

Monago titlla el pacte fiscal català de “catastròfic” i “devastador” per a Extremadura

Monago ofereix un “gran” acord extremeny per “lluitar” contra un nou finançament per als catalans

Assegura que trencar el principi de solidaritat entre les diferents regions suposarà espoliar la regió extremenya i “a la resta d'Espanya”

El president d'Extremadura, José Antonio Monago, considera que el pacte fiscal català seria “catastròfic” i “devastador”per a Extremadura. Per aquest motiu, proposa un “gran” acord extremeny per “lluitar” contra un nou finançament català.

Durant el debat sobre l'estat de la regió, Monago creu que aquest objectiu serà el “primer desafiament polític” que té Extremadura per al 2013, ja que Catalunya vol “trencar la caixa única de tots els espanyols”. Adverteix que no es tracta de “cap broma per al present i futur econòmic” de la comunitat extremenya.
En un moment de màxima dificultat econòmica d'Espanya, trencar el principi de solidaritat entre les diferents regions “és una espoliació a Extremadura i a la resta d'Espanya”, afirma Monago. En aquest sentit, el president extremeny assegura que rebutja categòricament els “xantatges territorials” i afirma que “si a Europa la insolidaritat la representa avui Alemanya, a Espanya avui aquesta insolidaritat i absència de cooperació la representa el pacte fiscal català”
Així doncs, Monago ofereix formar una Unió Extremenya davant del Pacte Fiscal Català, oberta a l'oposició, a totes les institucions i als agents econòmics i socials.
“Ho faig per amor a Catalunya i perquè aquests dirigents catalans que defensen el pacte fiscal català no són en realitat el poble català”, apunta.
Aquest “estil reivindicatiu”, segons Monago, és el que ha permès a Extremadura aconseguir 20 milions d'euros com avançament del deute històric en els Pressupostos Generals de 2012.

EL PUNT-AVUI

Inventant llengües

La denominació d'aragonès oriental per al català de la Franja només la defensava un grup anticatalà creat fa setze anys sense cap suport científic

També diuen que a Lleida no parlen català sinó una variant d'aragonès

 

Al govern d'Aragó s'han imposat les tesis més dures en matèria lingüística. Fins ara, el PP aragonès era contrari a la denominació de català, però adduint només una qüestió terminològica: preferia la denominació de fragatí, lliterà, torrentí o mequinensà com a modalitats locals que calia preservar “respecte a imposicions normatives de fora d'Aragó”, fent referència, sense dir-ho, al català.
Aquests van ser els motius adduïts pel PP, i també pel Partit Aragonès Regionalista (PAR), per votar el 2009 en contra de la llei de llengües, que reconeixia l'existència del català i l'aragonès a Aragó, i també per pactar amb el PSOE a l'Estatut d'Aragó del 2007 que no hi aparegués cap denominació concreta de les “llengües i modalitats lingüístiques pròpies” de la comunitat.
Ara, però, el PP i el PAR han anat més enllà del nom de la llengua i han assumit les tesis lingüístiques secessionistes que fins ara només defensava un petit grupuscle anticatalà sense el suport de cap treball científic ni acadèmic de cap universitat. Els inventors de l'aragonès oriental s'articulen amb la Federación de Asociaciones Culturales del Aragón Oriental (FACAO) i de la plataforma No Hablamos Catalán. El grup va néixer coincidint amb el debat lingüístic aixecat amb la revisió de l'Estatut d'Aragó de l'any 1996 i manté relacions estretes amb grups similars del País Valencià i les Illes com ara el GAV i el Círculo Balear. Aquell any es va sentir per primer cop en un organisme oficial el terme aragonès oriental per al català de la Franja, per part de dos representants de FACAO que van assistir a petició pròpia en els debats. Ho va repetir el 2002 en la mateixa cambra Roberto Bayod, funcionari d'Hisenda amb estudis d'historiador, que hi va anar com a ponent en el debat parlamentari sobre la llei de llengües, en nom de la denominada Asociación Cultural del Bajo Aragón, integrada en la FACAO. Aquest inspector d'Hisenda no només va defensar l'existència de l'aragonès oriental, sinó que va arribar a assegurar que el que es parla a Lleida no és català: “A Lleida es parla un idioma molt semblant a l'aragonès oriental, perquè el català comença a Tàrrega; els lleidatans gairebé no entenen el català. Fins a Tàrrega, com a Almacelles, parlen un idioma semblant a l'aragonès oriental”, recull el diari de sessions de les Corts d'Aragó del 14 de febrer de 2002.

Descobriment a Madrid

Un any abans, Bayod explicava en una carta al llavors conseller de Cultura, Javier Callizo, quin és l'origen de la denominació aragonès oriental: va descobrir aquesta llengua als anys vuitanta quan estudiava a Madrid, amb el filòleg de Guadalajara Manuel Criado de Val, gran especialista en llengua castellana medieval, però que no ha publicat ni un treball sobre el català ni sobre l'aragonès, ni sobre el denominat aragonès oriental.
La defensa del suposat aragonès oriental no té gaire a veure amb la defensa de les llengües minoritàries. En la seva compareixença a les Corts, Bayod va dir que a Espanya calia aturar la normalització del català com havia fet França al Rosselló: “El govern francès aconsegueix la seva unitat francesa basant-se en l'idioma francès, i la unitat i la grandesa d'Espanya s'ha de basar en l'idioma espanyol.”
Des d'aleshores, el grup ha anat difonent el seu missatge i elaborant el lèxic del suposat nou idioma i les seves variants locals, primer en entorns minoritaris, però ha fet forat en un sector del PAR molt bel·ligerant amb el català.
L'activisme de FACAO contra el català va tenir un episodi esperpèntic a Fraga el 2007: segons va explicar el diari Heraldo, Ángel Hernández, llavors president del grup, va ser enxampat per la policia posant a la nit adhesius de caràcter independentista català i amb lemes com ara “Fraga catalana”, adhesius que després servien a FACAO per denunciar l'“imperialisme pancatalanista” a la Franja.
Després de setze anys d'activisme i d'invenció lingüística, la setmana passada el grup va aconseguir una fita: una consellera de Cultura reconeixia per fi l'existència d'una “llengua aragonesa amb les modalitats pròpies de l'àrea oriental”.

EL PUNT-AVUI

Nou cop del govern balear al català

Rafael Bosch anuncia que el govern treballa en un decret de multilingüisme que substituirà el decret de mínims a l'ensenyament 


El govern balear continua la seva ofensiva contra el català. Una setmana després d'aprovar el projecte de llei que elimina el requisit de la llengua per accedir a la funció pública, l'executiu vol ara eliminar el decret que estableix que, com a mínim el 50% de les matèries a l'escola s'han d'impartir en català, i vol substituir-lo per un decret de multilingüisme.
Ho ha anunciat el portaveu del govern i conseller d'Educació, Rafael Bosch, que ha dit que ja treballen en l'elaboració d'aquest nou decret de multilingüisme, el qual es posarà en marxa el curs 2013-2014 i que suposa la introducció de l'ensenyament en anglès, de manera que es reduiran les hores lectives en català i en espanyol.
Segons Bosch, el govern balear treballa sobre les sentències elaborades pel Tribunal Constitucional i el Tribunal Suprem espanyol en relació amb l'aplicació de les normatives lingüístiques en comunitats autònomes. Bosch també ha dit que l'actual govern no 'ressuscitarà' cap decret de trilingüisme de l'ex-president Jaume Matas, en referència al decret que va aturar l'anterior govern per ser contrari al decret de mínims.
L'anunci del govern, a més, arriba després de l'enviament de cartes a les famílies de les Illes en què insisteix en la possibilitat d'escolaritzar els fills en espanyol. La resposta de la comunitat educativa ha estat contundent: el 87% dels pares han escollit el català com a primera opció de llengua pels seus fills pel pròxim curs escolar a les Illes.

VILAWEB

La reforma de la TDT de Rajoy amenaça els canals de TV3

La televisió catalana hauria de renunciar al canal d'alta definició, a canals temàtics o a IB3 i C9


El govern espanyol vol reformar el sistema de televisió digital terrestre per alliberar una part de l'espectre digital en favor de la telefonia de quarta generació, segons Comunicació21. Si bé al principi s'havia pensat en un canvi tecnològic que costaria 800 milions d'euros, la necessitat de reduir el dèficit fa que ara opti per alliberar espai a costa dels múltiplexs que actualment tenen les cadenes. Concretament, el govern espanyol vol reduir els múltiplexs destinats a televisió de deu a set: les televisions autonòmiques en perdrien un, TVE un altre, i les privades un altre.
A cada múltiplex, hi caben de quatre canals de TDT a sis, o dos d'alta definició. Amb aquest repartiment de la reducció, Telecinco, Antena3, Cuatro, La Sexta, Net TV i Veo haurien de prescindir d'un múltiplex entre totes i, per tant, no perdrien capacitat d'emissió.
En canvi, en el cas de Catalunya, que fa servir un dels múltiplexs per emetre en alta definició, la perdria, juntament amb les inversions que ja hi ha fet. L'alternativa de perdre la HD seria de reduir els canals propis i abandonar definitivament l'emissió d'IB3 i Canal9.

VILAWEB

El PPC demana el castellà al dual de TV3

Considera que hauria d'"oferir la programació en les llengües cooficials”

 

La diputada del Partit Popular Català, Sonia Esplugas, ha demanat al president de TVC, Eugeni Sallent, “un pas endavant per no discriminar el castellà en les emissions duals”. Per a Esplugas “la televisió pública hauria de donar l’opció de poder veure la programació en versió original en castellà, tal com passa amb pel·lícules i sèries amb altres idiomes”.

En la comissió del Control de la Corporació de Mitjans Audiovisuals, la diputada del PPC ha destacat que “TVC és pionera des del 1987 en oferir el servei dual- veure la programació amb el seu idioma d’origen-, un servei molt positiu que millora la qualitat del mitjà”.

Tot i això ha explicat que “quan es tracta de pel·lícules en castellà aquest servei no s’ofereix”. “Des del PPC creiem que aquest fet és discriminatori ja que TV3 hauria de mostrar la pluralitat de Catalunya i oferir la programació en les llengües cooficials”, ha afegit.

Finalment en el torn de rèplica després que la direcció de TVC atribuís no emetre en servei dual quan es tracta de productes originals en llengua castellana a drets d’emissió, Sonia Esplugas ha demanat que “solucioni aquesta mancança ja que incloure el castellà en el servei dual seria positiu i suposaria una inclusió d’espectadors que actualment no veuen la televisió pública catalana”.

E-NOTICIES

El manual del PP per arraconar el català - Alexandre Miquel

Aquesta setmana hem conegut la intenció del govern del PP a l’Aragó de desmantellar la llei de llengües d’aquesta comunitat autònoma i passar a denominar el català que es parla a la Franja de Ponent com a “llengua aragonesa pròpia de l’àrea oriental”. Un fet que contradiu a la comunitat científica de tot el món que avala que la llengua majoritària a la Franja de Ponent és la catalana. Ara bé, no ens ha de sorprendre: aquesta decisió forma part d’una estratègia política per arraconar la llengua catalana:  tancar TV3 al País Valencià, portar la immersió lingüística als Tribunals, eliminar el requisit de saber català pel funcionariat de les Illes Balears, etc. Però per assegurar l’èxit d’aquest full de ruta anti-català, el PP l’hagut d’acompanyar amb una pauta comunicativa constant. Sí, el PP té un manual comunicatiu per arraconar el català que podem resumir en 5 passos:


1- Negar la unitat lingüística del català en els territoris on governa. El PP nega reiteradament que la llengua pròpia de les Illes Balears, el País Valencià i la Franja de Ponent sigui el català. L’objectiu principal és generar en aquests territoris un marc mental cultural que les diferenciï de la cultura catalana. Així, d’una banda, a les Illes Balears els populars fomenten les denominacions lingüístiques insulars, és a dir, parlen: mallorquí, menorquí, eivissenc i formenterenc. Per l’altra, al País Valencià parlen “l’idioma valencià“, que segons l’últim Estatut d’Autonomia, és la llengua pròpia de la “Comunitat Valenciana”. Val a dir que el terme valencià està acceptat com a sinònim del català, però sovint és utilitzat per la dreta valenciana per assegurar que “valenciano y catalán son lenguas distintas”. Finalment, ara li ha arribat el torn a la Franja de Ponent.

2- Situar el català com una llengua d’imposició.  El PP ven la normalització del català als territoris de parla catalana com una imposició lingüística. Que la majoria de l’escolarització a la primària a Catalunya sigui en català pel PP no és un símbol de normalització, sinó d’imposició. Pel camí, en el seu argumentari s’oblida de les dècades de persecució de la llengua catalana i que el castellà és la llengua forta. Però el que el PP busca són vots a qualsevol preu i canviar la concepció del castellà a Catalunya: de llengua d’imposició a llengua perseguida. I aquest discurs té un públic fidel entre l’espanyolisme.

3- Defensar el “bilingüisme”. Com debilitar una llengua sense atacar-la directament? Defensant una suposada igualtat lingüística. I no cal ser ni filòleg ni lingüista per saber que en els territoris amb dues llengües majoritàries com Catalunya, si no s’ajuda a la llengua dèbil – en aquest cas el català -, la llengua forta s’acaba imposant. En aquest sentit, defensar de forma aferrissada el bilingüisme a Catalunya és assegurar una mort lenta del català. I com a dada curiosa: moltes de les persones que defensen el bilingüisme en els territoris de parla catalana ho solen fer en castellà, tal i com ho fan molts dels que defensen “l’idioma valenciano”.
 
4- Posicionar el castellà com “la lengua en la que nos entendemos todos”.Si el castellà és la “lengua de todos”, per què fer servir altres llengües? Aquest és un plantejament discursiu utilitarista de la llengua. El català és menys útil que el castellà, per tant, no té sentit defensar una llengua “inútil”. Aquest és un missatge que amaga un to despreciatiu i totalment nacionalista espanyol, ja que parteix de la premissa que el castellà té un rang superior al català. I és un dels arguments que més utilitza el PP per negar, per exemple, que es pugui parlar català al Congreso de los Diputados.

5- Generar odi en vers el català. Si ens fixem atentament les diferents accions per debilitar el català realitzades pel PP, tenen un tret en comú: el menyspreu cap a la llengua catalana. Els populars intenten inculcar entre els seus votants i als territoris on governen, un rebuig a la normalització del català. I, és obvi, que amb mentides com que “el castellano está perseguido en Cataluña” fomenten l’odi cap a la llengua i cap als catalans.

“Divide y vencerás?” VS “Català a l’atac”. El PP sap molt bé què fa cada vegada que emet un missatge respecte la llengua catalana. Com s’ha dit en més d’una ocasió, l’anti-catalanisme és secular, i el PP treu un rèdit electoral atacant el català. És clar que l’objectiu d’assegurar una supremacia del castellà sobre el català per part del PP és legítim i democràtic. Però el que no és ètic – i menys d’un partit que de
fensa els valors cristians – és mentir i difamar sobre la realitat lingüística dels territoris de parla catalana.

Dit això, una mica de claror: Tot i que el PP consolida vot espanyolista – aquí i allà – atacant la llengua catalana, al mateix temps, genera un efecte proporcionalment invers a l’esperat: el defensors de la llengua catalana s’activen i, en conseqüència, el catalanisme també. I a Catalunya, el catalanisme és més fort que l’espanyolisme. I a les Illes i al País Valencià, els defensors de la unitat de la llengua segueixen un camí ascendent en les enquestes. Veurem qui guanya, si el “Divide y vencerás?” o el “Català a l’atac”.

ARA

Aragó converteix el català de la Franja en "llengua aragonesa pròpia de l'àrea oriental"

L'executiu autonòmic desmantella la llei de llengües del PSOE amb una nova norma que parteix de la voluntarietat i evita qualsevol "imposició"


La consellera d'Educació del govern d'Aragó –format pel PP i el Partit Aragonès (PAR)–, Dolores Serrat, ha presentat aquest dilluns l'esborrany de l'avantprojecte de llei d'ús, protecció i promoció de les llengües i modalitats lingüístiques pròpies de l'Aragó, que desmantella els limitats avenços que va aportar la llei de llengües aprovada el 2009 per l'executiu autonòmic –llavors liderat pel PSOE– i encara pendent de desenvolupar. El nou text, ja anunciat en el debat d'investidura de la presidenta Luisa Fernanda Rudi (PP), elimina qualsevol referència al català i es limita a referir-se a "la llengua aragonesa pròpia de les àrees pirinenca o prepirinenca" –en referència a l'aragonès– i a "la llengua aragonesa pròpia de l'àrea oriental" –en referència al català de la Franja–, delegant en el govern autonòmic la declaració de les zones i municipis concrets d'ús. De la mateixa manera, la llei suprimeix l'Acadèmia de la Llengua Aragonesa, l'Acadèmia Aragonesa del Català i el Consell Superior de les Llengües d'Aragó –organismes encara per constituir–, i l'executiu autonòmic tan sols comptarà amb l'assessorament de l'Acadèmia Aragonesa de la Llengua.
Tal com ja preveia la norma vigent, tan sols el castellà serà llengua oficial de la comunitat, i les altres –amb les noves denominacions– es reconeixeran només com a "pròpies". "Partim d'allò disposat en l'Estatut d'Aragó, que considera les llengües parlades a Aragó com a inequívocament aragoneses", ha defensat Serrat, que ha afirmat també que pretén "evitar que les llengües i les seves modalitats lingüístiques puguin estar a mercè d'organismes reguladors aliens a la nostra comunitat autònoma", en referència a l'Institut d'Estudis Catalans.
De fet, el nou text parteix, segons Serrat, de la voluntat de protegir les llengües de l'Aragó, però des de la voluntarietat i sense imposicions. Els ciutadans, així, tindran dret a parlar aquestes llengües i a estudiar-les en l'ensenyament, però sense que això sigui obligatori. Igualment, podran dirigir-se a les administracions en la llengua que vulguin, però aquestes podran respondre també en la que prefereixin. Igualment, els topònims podran ser en la llengua pròpia de la zona, però sempre acompanyats de la forma castellana.
"Hem de posar més èmfasi en el que ens uneix que en el que ens separa en matèria de llengües", ha assegurat Serrat. La llei de llengües del 2009 va ser aprovada amb una important oposició, tant dels que creien que es quedava curta –com IU, que hi va votar en contra–, com dels que renegaven que anava massa enllà i qüestionaven el nom de català per a la llengua que parlen els habitants de la franja de Ponent.

ARA

Jorge Fernández Díez assimila la campanya #novullpagar amb la violència urbana

El ministre de l'Interior espanyol sosté que la el Maig del 68 va convertir la transgressió en un valor positiu

Precisa que la màxima expressió d'aquest fenomen és la ‘kale borroka', que inclou els antisistema, les bandes juvenils i els aficionats radicals

 El ministre d'Interior espanyol, Jorge Fernández Díaz, ha inclòs la campanya contra els peatges #novullpagar entre les diferents formes que pot adoptar la violència urbana.

En la seva intervenció aquest dilluns al fòrum Barcelona Tribuna, el dirigent popular ha propugnat una “nova cultura del civisme” per prevenir la violència urbana i l'incivisme, en totes les seves formes d'expressió.
I és que al seu parer, cal superar el “bonisme” del Maig del 68, que va convertir en un valor positiu la transgressió.
Segons el titular d'Interior, l'“incivisme” pot manifestar-se amb diferents formes que van d'un “grafiti”, que “imposa un missatge”; d'“okupacions”, que “violenten la propietat privada”; de furts i robatoris, que fan el mateix amb “els béns personals”; o d'una “campanya que es nega a pagar els peatges”.
El ministre ha matisat que la pitjor de les formes que pot adoptar aquesta violència urbana és la “kale borroka”, dins la qual n'ha diferenciat tres tipus diferents: “els antisistema, les bandes juvenils i els aficionats radicals”.
A més, ha apuntat que el “paper informatiu” dels piquets sindicals “sembla innecessari” en l'actual cultura de la sobre informació.

EL PUNT-AVUI

Fernández Díaz: «El Nosaltres Sols ja ha passat a la història»

Amb la crisi actual, "no hi ha lloc per a les independències", assegura el ministre espanyol de l'Interior, que creu que convé que "a Catalunya, alguns ho tinguin clar"

 El ministre espanyol de l'Interior, Jorge Fernández Díaz, ha advertit que, amb la situació econòmica que viu Europa, es fa evident que "vivim a un món en el què no hi ha lloc per a les independències". Fernández ha assegurat que "l'hora del Nosaltres Sols ja ha passat a la història" i convé que "a Catalunya, alguns ho tinguin clar". Segons el seu punt de vista, allò que caracteritza el context actual és la interdependència i "l'agregació" d'esforços per superar la crisi.

Fernández Díaz ha posat com a exemple el fet que les eleccions gregues de demà tenen una importància cabdal fins i tot per als Estats Units, fet que creu que demostra que el món cada vegada és més interdependent.

En la seva intervenció a la inauguració del congrés del PPC de Barcelona, a volgut enviar un missatge de tranquil·litat i ha declarat que el govern espanyol genera confiança. Si no fos així, ha afegit, no hagués rebut ajuda per sanejar el sistema financer.

"Nosaltres Sols" és, literalment, la traducció al català del nom de l'històric partit independentista irlandès, el Sinn Féin, considerat el braç polític de l'IRA. Emmirallant-se en el cas irlandès, el 1931 es va fundar a Catalunya l'organització paramilitar Nosaltres Sols!, que tingué un paper destacat en els Fets d'Octubre del 1934.

NACIÓ DIGITAL

El PP expulsa el diputat que va defensar el català

Considera "molt greu" que l'alcalde de Manacor votés contra eliminar la llengua a l'administració pública

 

El Partit Popular ha trigat 24 hores a sancionar Antoni Pastor, el seu diputat al Parlament Balear que va trencar la disciplina de vot quan es va pronunciar contra la política lingüística de José Ramón Bauzá. L'han expulsat del grup parlamentari i del grup municipal de Manacor, d'on encara és alcalde, i també l'han destituït com a president de la junta local del partit en aquest municipi.

A més, el comitè de drets i garanties del PP balear demanarà a Madrid que el suspengui de militància i li obri un expedient disciplinari per uns fets que considera "molt greus". Tot plegat, després que Pastor va votar amb l'oposició contra la llei que elimina el català com a requisit per treballar al sector públic i el converteix en un mèrit.

A més, a les files populars tampoc no van agradar les seves paraules, quan va dir que el seu partit ha portat les coses al límit en la qüestió lingüística a les Illes i ha trencat un consens històric. De moment, Pastor continua sent militant del PP.

E-NOTÍCIES

El PP vigila de prop el 'contagi' escocès

Els conservadors espanyols volen demostrar que el referèndum d'independència com el que organitza Escòcia per al 2014 no tindria cap sentit a Espanya


"Tenim un interès extraordinari pel que passa a Escòcia", admet un alt dirigent del PP. Amb l'antic pinyol del partit a la Moncloa, el nucli que ara porta les regnes del PP ha començat a fixar les prioritats de la formació. I en política internacional, un dels punts més destacats per als pròxims mesos serà evitar un efecte contagi a Catalunya i Euskadi del referèndum d'independència que se celebrarà a Escòcia el 2014.
L'objectiu passa per deixar clar des d'un principi que el referèndum "no és extrapolable" a l'estat espanyol, perquè són dues realitats molt diferents.

ARA

El Parlament balear tira endavant la llei que elimina el català com a requisit per ser funcionari

El PP, que governa amb majoria absoluta, ha rebutjat les esmenes a la totalitat. El diputat popular Antoni Pastor, alcalde de Manacor, ha trencat la disciplina de vot i ha votat a favor de l'esmena a la totalitat presentada per PSM-IV-ExM

El Parlament balear ha rebutjat les esmenes a la totalitat a la modificació de la llei de funció pública que elimina el català com a requisit per ser funcionari a les Illes Balears amb tots els vots del PP en contra de l'oposició excepte un. El popular Antoni Pastor ha votat a favor de l'esmena a la totalitat de PSM-IV-ExM i s'ha abstingut en la del PSIB, trencant la disciplina de vot. Ara s'enfronta a un expedient disciplinari i a una possible abstenció.

Pastor és alcalde de Manacor i diputat i en la passada legislatura era el portaveu del grup parlamentari popular.

 

ARA

L'Estat manté un deute pendent en infraestructures de 2.658 milions per l'Estatut

El president de la Cambra de Comerç, Miquel Valls, valora de forma positiva el rescat bancari i assegura que amb el pagament del que deuen les administracions als proveïdors l'economia millorarà a finals d'any


Ens els primers cinc anys de vigència de la disposició addicional tercera de l'Estatut, que estipula que l'Estat ha d'invertir en infraestructures a Catalunya el seu pes econòmic –actualment és del 18%– en set anys, existeix un deute pendent acumulat de 2.658 milions d'euros. Segons les dades elaborades per la Cambra de Comerç de Barcelona, 970 milions s'haurien de transferir a la Generalitat enguany, uns altres 719 milions el 2013, i uns 969 milions corresponents a l'any en curs el 2014.
La disposició addicional tercera inclou una clàusula que diu que si l'Estat no fa les inversions compromeses, haurà de pagar els diners corresponents a la Generalitat al cap de dos anys. El president de la Cambra de Comerç, Miquel Valls, ha explicat aquest dilluns que els càlculs són el resultat d'aplicar un percentatge d'execució sobre la inversió estatal regionalitzada, que arriba al 66,3% en el total de comunitats autònomes, i que en el cas de Catalunya es redueix fins al 35,5%, "el més baix de totes les comunitats i de la sèrie històrica".
Valls ha reconegut que l'Estat incomplirà la disposició addicional tercera enguany, i ha dit que "no crec que la compensi l'any que ve, la qual cosa representa que hauria de pagar el 2014". La Cambra, a més de calcular el deute del govern espanyol, ha fet una llista de les obres que es podrien fer amb els diners impagats. En primer lloc, es podrien construir els nous accessos terrestres al port de Barcelona, viaris i ferroviaris (500 milions). Després, també es podrien acabar les obres de l'estació de l'AVE a la Sagrera (300 milions), l'autovia B-40 fins a Granollers (500 milions) i el nou accés de Rodalies a l'aeroport (300 milions). Els 1.000 milions restants permetrien avançar el corredor mediterrani. D'aquests, 400 milions es podrien dedicar immediatament a portar el tercer carril fins a Tarragona i a resoldre definitivament el nus de Castellbisbal.
D'altra banda, Valls ha presentat els resultats de l'enquesta de clima empresarial per al primer i segon trimestres. La Cambra preveu que el PIB caurà el 2012 un 1,5%. El consum privat ho farà d'un 1,9% i el públic, un 5,1%, percentatges que només es compensaran per les exportacions, que creixeran un 3,3%. Valls ha indicat que les vendes de les empreses a l'exterior perdran part del seu vigor. Amb tot, el màxim responsable de l'organisme cameral ha afirmat que l'activitat es revifarà una mica a finals d'aquest any, tenint en compte el rescat bancari i els pagaments que han començat a fer les administracions als seus proveïdors. "A finals de juny hauran entrat al sistema un total de 27.000 milions fruit d'aquests pagaments, fet que suposarà un ajut molt important a les pimes. Si el crèdit torna a poc a poc a la normalitat en uns mesos, després de l'acord financer d'aquest cap de setmana, les pimes milloraran l'activitat", ha afegit Valls.

ARA

Convivència Cívica exigeix que els docents universitaris no hagin de saber català

L'entitat espanyolista insisteix en la seva campanya contra el català malgrat que el TSJC no li va donar la raó

Convivència Cívica exigeix que els docents universitaris no hagin de saber català

L'entitat espanyolista insisteix en la seva campanya contra el català malgrat que el TSJC no li va donar la raó

Convivència Cívica Catalana (CCC) ha presentat avui un recurs de cassació davant el Tribunal Suprem (TS) contra la recent sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que desestima el recurs interposat per la pròpia entitat contra el decret de 2010, que obliga als docents universitaris a acreditar el coneixement del nivell C de català.

Segons ha explicat el president de l’entitat espanyolista, Francisco Caja, CCC tenia un termini de deu dies després de la sentència del TSJC -feta pública dimecres passat- per interposar recurs davant el TS.

"Ens sembla indigne que el TSJC ens consideri il•legítims per presentar recursos quan portem 12 anys lluitant pels drets lingüístics", ha lamentat Caja, recordant que el tribunal va dictaminar que CCC manca de legitimació per impugnar la norma perquè la seva oposició respon a interessos individuals.

Segons Caja, "el propi tribunal ha reconegut expressament la legitimació de l'entitat en més d'una vintena de plets contra la política lingüística del govern català", inclosos els recursos contra diversos reglaments lingüístics de les universitats Rovira Virgili (URV) i Pompeu Fabra (UPF), a més de l'Ajuntament de Sabadel, entre uns altres.

 

EL SINGULAR DIGITAL

El PP vol imposar respecte a Espanya i els seus símbols per llei

La xiulada a l’himne espanyol durant la celebració de la Copa del Rei ha desfermat les ires del PP que venen de lluny i porten cua

---

El PP vol modificar la Llei de l’Esport estatal per penalitzar els “ultratges” a Espanya, per al qual cosa ha desenterrat una proposició de llei del 2006, que debatrà el Congrés dimarts vinent. L’origen de la iniciativa rau en l’exasperació de Francisco Camps en veure exhibit un mapa dels Països Catalans al Camp Nou, en un partit Barça-Osasuna jugat el 2005, i sentir  l’actor Joel Joan dir en veu alta el desig compartit d’uns Països Catalans lliures. L’acte, organitzat per la Coordinadora d'Associacions per la Llengua Catalana (CAL), va ser qualificat d’«apologia del catalanisme expansionista», per la qual cosa el PP valencià va proposar i recolzar a les Corts la modificació de la Llei estatal de l’Esport que ara el PP recupera.

 Prohibir per reeixir, sancionar per imposar

En la iniciativa es recull un nou punt que prohibeix actes ofensius i d’ultratge a Espanya  «Queden prohibits els actes que incitaren, animaren, provoquin o siguin en si mateixos constitutius d'ofenses o ultratges de paraula, per escrit o de fet a Espanya, a les seves comunitats autònomes o als seus símbols o emblemes ». També prohibeix que els propietaris dels recintes esportius puguin celebrar actes polítics ni cedir les seves instal•lacions per a esdeveniments que provoquin discriminació per sexe, raça o ideologia, ni ser prestats per a actes que ultratgin  «de paraula, per escrit o de fet a Espanya, a les seves comunitats autònomes o als seus símbols o emblemes» -no diu res d’ofenses i ultratges de pensament, de moment- .

La modificació de la llei proposa considerar aquest tipus d'actituds com a infraccions molt greus, amb sancions, segons recull la norma actual, van des dels 60.100 euros, que podria imposar Maria de los Llanos de Luna, fins els 650.000 euros que podria imposar el Consell de Ministres.

La CAL, Joel Joan i Laporta indignen Paco Camps

Aquell acte a l'estadi blaugrana el va organitzar la Coordinadora d'Associacions per la Llengua Catalana (CAL) i Laporta, a les hores president del club, va rebre dures crítiques del Govern valencià i una carta del conseller de cultura i esport, aleshores, Alejandro Font de Mora, que Laporta va respondre «He de precisar que el mapa dels Països Catalans què vostè fa referència i que va ser estès al centre del camp, dibuixa el domini lingüístic del català. Per tant es tracta d'un mapa cultural i no polític ». Font de Mora, va replicar al president blaugrana: «No era un mapa cultural sinó polític, ja que la Comunitat Valenciana no pertany a l'àmbit dels inexistents i inconstitucionals Països catalans».

DIRECTE.CAT

Els inspectors d'hisenda fan l'agost a Catalunya

És on es fan més revisions i on més es recapta, malgrat que a Madrid hi ha més frau 

 

A Catalunya hi ha 260 inspectors d’Hisenda més que a Madrid tot i que es detecten menys casos de frau, segons ha informat 'El món a RAC1'. En aquest sentit, s'explica que el sindicat d'inspectors d'Hisenda GESTHA hi veu una situació de desigualtat.

Entenen que hi hagi més inspectors perquè també hi ha més empreses, però els grinyola que es recapti més que a Madrid, que concentra tres vegades més grans empreses que Catalunya i són les que més defrauden.

El 70% de la evasió fiscal a l'Estat correspon a les grans empreses i Madrid en concentra un percentatge més gran. A Catalunya destaca la petita empresa (que només concentra el 17% de l'evasió fiscal de l'Estat) i els autònoms, on el percentatge cau fins el 8%.

El vicepresident de GESTHA Josep Maria Mollinedo considera que els inspectors estan mal repartits, atès que Hisenda està dedicant més inspectors als qui menys defrauden. “Les grans companyies amb residència fiscal a Madrid tenen uns despatxos comptables que no deixen rastre. A Catalunya hi ha més emprenedors. I pel que fa als inspectors, en haver-hi més mans i més ulls poden descobrir més frau”.

La caça de defraudadors és més intensa a Catalunya. Cada català paga 144 euros més de mitjana per cap per l'evasió fiscal estatal. En total, paga 983 euros l'any per compensar el que s'ha evadit.

E-NOTÍCIES

El govern espanyol vol boicotejar el corredor mediterrani per evitar l’enriquiment de Catalunya

Homs critica les diferències il·lògiques entre la inversió destinada al corredor mediterrani i la que es destina a l’AVE

---

A aquestes alçades, no cal ni parlar dels grans beneficis que aportarà la construcció del corredor mediterrani a Catalunya, però també a Europa. Del que sí que vol parlar el portaveu del govern, Francesc Homs, és de la inversió que preveu destinar-hi el PP. La xifra és d’11 milions d’euros, una xifra que a simple vista podria semblar satisfactòria. No ho és, però, quan se sap que el govern espanyol destina fins a 2.000 milions en l’AVE que va a Galícia, una infraestructura, no cal dir-ho, molt menys rendible.   

 Segons Homs, els "contrastos" entre les dues xifres demostren "quines són les decisions i prioritats del govern espanyol". Les barbaritats en la construcció d’infraestructures per part de l’executiu central se segueixen succeint. El corredor mediterrani, una via en la que està molt interessada la Unió Europea i que aportaria una gran riquesa per a les regions costaneres i per a tot Espanya, no és una prioritat pel govern espanyol. En canvi, un AVE que vagi a Galícia i que no és rendible ni ha d’aportar cap mena de riquesa perquè es tracta de transport de passatger i no de mercaderies, segueix sent una prioritat.

Un cop més, es mostra com el govern espanyol vol evitar a qualsevol cost una infraestructura que pugui enriquir encara més Catalunya, malgrat que això enriquís inevitablement espanya per l’espoli que seguiríem patint.

Precisament avui, el president Mas es reuneix amb el president del País Valencia, el de Balears i el de Múrcia per parlar i defensar el corredor mediterrani en el Saló Internacional de la Logística. Això ho fan després que ahir, a la inauguració del mateix saló, la ministra Ana Pastor assegurés una partida pressupostària destinada al corredor mediterrani l’any que ve.

El govern, però, no es refia de l’executiu central i per això ha demanat a la Comissió Europea que supervisi el compliment del projecte i la implicació del govern espanyol.  

DIRECTE.CAT

Hisenda centra les inspeccions fiscals a Catalunya

Els catalans som sis vegades més objecte de fiscalitzacions que els andalusos o els madrilenys

El ministeri d’Hisenda sembla que, des de fa anys, té Catalunya en el punt de mira. La majoria de fiscalitzacions de tot l’Estat es fan aquí. A més, també a Catalunya és on l’Agència recapta més diners per aquest concepte, segons conclusions de la memòria de l’Agència Tributària de la qual aquest matí ha informat Rac1.

Segons aquesta emissora, a Catalunya es ferien sis vegades més fiscalitzacions que Andalusia i el doble que a Madrid. Curiosament, la memòria no recull el número concret d’inspeccions per comunitat autònoma, sinó el total, la qual cosa només presenta dues possibilitats: realment a Catalunya el percentatge de picaresca amb Hisenda és molt superior a altres zones de l’Estat o aquí el control és molt més superior i sever que en altres indrets.

També existeix, però, una gran diferència respecte la recaptació. A Catalunya hisenda va recaptar 311 milions d’euros l’any 2008, mentre que a Andalusia van ser 55 milions i a Madrid 155 milions. La segona opció pren força – el control a Catalunya és superior- si tenim en compte que el nombre d’actes aixecades a Catalunya representa un 17% del total i els diners recaptats aquí són un 21% també del total.

A més, Catalunya és la comunitat que tarda més en rebre les devolucions. A 1 de juny d’aquest any, Hisenda havia pagat les devolucions d’un 65% de les rentes presentades a Madrid i un 64% d’Andalusia, mentre que a Catalunya només era el 58%.

Ara per ara només es coneixen les dades referents al 2008, però la diputada Teresa Jordà (ERC), la formació republicana ja fa temps que va preguntar al congrés sobre aquest tema, ha afirmat en declaracions a l’emissora que les dades dels anys 1999-2004 apunten una tendència similar.

 

EL SINGULAR DIGITAL

Compliment inversions estatals: Catalunya 35%, Aragó 120%

Dels 2.433 milions pressupostats el 2011 només van arribar a Catalunya 864,7 milions

 El resum de la liquidació de les inversions realitzades per l’Estat el 2011, època del govern socialista, posa en evidència les diferències que hi ha entre les diferents comunitats de l’Estat. Els números demostren que Catalunya és, una vegada més, la zona més perjudicada.

Del total d’inversions promeses a Catalunya en els Pressupostos Generals de l'Estat (PGE) l’any passat, 2.433,9 milions d’euros, finalment es van acabar executant 864,7 milions, és a dir, un 35,5%. Un percentatge molt lluny del 120% de les inversions d’Aragó o del 111% de Madrid.

Altres comunitats, no pateixen el menyspreu d’inversions sofert a Catalunya, però tampoc reben gaire més, el País Valencià un 41,3% de les inversions pressupostades i el País Basc un 41,5%.

EL SINGULAR DIGITAL

El mestre Puyal alerta de la colonització mediàtica espanyola

“És una pura constatació de la realitat i està dita des de la fredor de l’observador científic que arriba a la conclusió que cada 24 hores surt el sol”

---

Diàriament podem constatar com alguns mitjans de comunicació exploten els instints agressius del nacionalisme espanyol més ranci, en aquest sentit, Joaquim Maria Puyal, en el documental sobre la Funció Social dels Mitjans de Comunicació, del programa Latituds deTV3, assegura que “la llau de missatges que rebem de fora ens colonitza simbòlicament, és una colonització diferent, no ve per les armes, és molt més discreta, és un degoteig constant, diari. Els nostres símbols, la nostra llengua, els nostres problemes i els aspectes de la vida quotidiana, quan els veiem a la pantalla? en quines televisions queden reflectides?”

 Catalunya rep una forta pressió cultural de la resta de mitjans de l’estat. Entretenir per fer negoci utilitzant si cal valors tòxics està als antípodes de la comunicació útil per al desenvolupament de la societat, i aquesta manera de fer ens arriba bàsicament de les televisions de fora de Catalunya. El català presenta una situació molt fràgil en els mitjans de comunicació, sobretot en el cas de la televisió, on les cadenes en castellà sumen una audiència del 75%, i és aquí on el degoteig diari del que parla Puyal es produeix sense fre.

Joaquim Maria Puyal diu que a l’espectador li hauria d’interessar que les hores que passa consumint informació dels media fos rendible, com a consumidors no hauríem de permetre que facin negoci amb missatges que no ens interessen o que ens embadoquin amb coses que no ens porten enlloc. Els mitjans públics no són la idea del negoci pel negoci, i això vol dir fer productes atractius i amb interès. Segons Puyal, a les empreses privades “els convé anar posant la bota sobre el coll dels mitjans públics” i les seves estratègies van dirigides a habituar l’espectador, de televisió particularment, a rebre el missatge de la banalitat, de la intranscendència i de l’estupidesa, i ens porten a saber coses de personatges sense cap interès, la qual cosa va en contradicció amb la idea essencial de divulgar missatges interessants.

Els mitjans catalans estan en inferioritat de condicions perquè els ingressos que genera el mercat català són molt més petits que els del mercat espanyol. Segons explica Joan Maria Corbella, professor d’Estructures i Polítiques de Comunicació de la UPF, el sistema comunicatiu català té uns ingressos en el seu conjunt que no va més enllà dels 700 milions d’euros –comptant els que provenen dels usuaris, les subvencions i la publicitat-, pràcticament el que factura una cadena privada espanyola tota sola. La televisió pública catalana compta amb un pressupost d’uns  300 milions d’euros i ha de competir amb la TVE que té un pressupost de 1000 milions d’euros i amb els dos grans grups privats espanyols que tenen un  pressupost d’entre 700 i 800 milions d’euros cadascun.

En el programa s’explica com la comunicació és l’eina essencial per construir societats pacífiques i dialogants, i d’aquest fet ja se’n van adonar a la Grècia clàssica, ara els mitjans de comunicació modelen la imatge que tenim del món, els nostres models i els nostres símbols, però molts mitjans banalitzen els seus continguts. També analitza la funció social dels mitjans de comunicació i recull les opinions de diferent professionals. Núria Almiron, professora d’estructura de la comunicació de la UPF, explica  entre altres coses, que els grans grups de comunicació han crescut gràcies a l’endeutament bancari, i que això genera vincles, sinèrgies i interessos amb el sector financer, la qual cosa els deixa lligats de mans. A més, posa sobre la taula el fet que empreses de comunicació privades com Tele5, consideren que no han de complir amb criteris de responsabilitat social perquè, al·leguen, són empreses comercials.

El professor de secundària Xavier Breil d’Aula Mèdia, assenyala la necessitat de formar i educar els sobre el llenguatge audiovisual. Roger Palà, coordinador de l’Anuari dels Silencis Mediàtics de Media.cat  explica que el que es coneix com a quart poder, està tant en contacte amb els altres tres que ha deixat de fer la funció de control d’aquests. David Bassa, president del Grup de Periodistes Ramon Barnils, reflexiona sobre la censura, que assegura, en l’actualitat és el silencia mediàtic i sobre l’autocensura o la por preventiva del periodista. Xavier Giró, codirector del Màster dels Conflictes Armats i Socials de la UAB, diu que els mitjans acaben seguin els actes i informacions que genera el poder, i sovint transmeten idees esbiaixades de la societat. Per últim, Puyal deixa clar que si no tenim llibertat per dir honradament les coses com creiem que s’han de dir, el que està en joc és la democràcia. Per tot això és que des de sectors diversos s’impulsen canvis que permetin utilitzar el potencial de la comunicació pel desenvolupament social.

DIRECTE.CAT

Rajoy no veu que el pacte fiscal sigui ara ni "important" ni "prioritari"

Davant empresaris catalans al Cercle d'Economia

 

El president del Govern estatal, Mariano Rajoy, ha tancat la 28a reunió del Cercle d'Economia a Sitges amb un discurs on ha passat de puntetes pel pacte fiscal que reclama l'executiu d'Artur Mas.

De fet, Rajoy només s'hi ha referit quan ha arribat el torn de preguntes. Arribats a aquest punt, el líder del PP ha assegurat que "en aquests moments hem de concentrar el cent per cent dels nostres esforços en el que és important, en el que és prioritari".

Rajoy ha remarcat, en la seva resposta sobre el pacte fiscal, que "crec que parlar és sempre important; mai no es perd res per parlar. Del diàleg sempre en surt alguna cosa. D'on no surt res és de l'enfrontament, però del diàleg sempre en surt alguna cosa". Però ha deixat clar que les seves preocupacions són unes altres.

El cap de l'executiu central ha recordat que "tots hem d'anar en el mateix vaixell. Nosaltres hem intentat ajudar les comunitats autònomes en una situació difícil".

També ha reblat que "hem creat una línia de crèdit perquè les comunitats autònomes puguin refinançar el seu deute". L'objectiu actual de Rajoy és "sanejar els comptes públics i privats".

Rajoy ha recordat que "el nostre problema principal no és la prima de risc, ni les turbulències financeres, ni la crisi del deute. Es concreta en cinc milions i mig de persones que busquen feina i no la troben", ha afegit.

E-NOTÍCIES