El ministre Wert ha presentat la setena reforma de la llei educativa espanyola
El consell de ministres
del govern espanyol ha aprovat aquest divendres l'avantprojecte de Llei
Orgànica per a la Millora de l'Educació que estableix un major
percentatge dels continguts que fixa l'estat, que en el cas de Catalunya
passa a ser del 55% al 65%, mentre que en les comunitats autònomes on
no hi ha llengua cooficial, el ministeri decidirà sobre el 75% dels
continguts curriculars. D'altra banda, la reforma, presentada pel
ministre d'Educació, José Ignacio Wert, incorpora nous exàmens
d'avaluació a Tercer i Sisè de Primària, amb l'objectiu de detectar
precoçment les mancances dels alumnes i que no tindrà afectes
individuals sobre cada alumne ja que serà el centre qui acabarà decidint
si passa de curs.
Sobre aquesta invasió competencial, Wert
considera que no es pot parlar de recentralització, perquè diu que no es
treuen competències de gestió dels governs autonòmics. 'Ens ha dit la
Unió Europea que li preocupa que no tenim instruments d'avaluació
homogenis', ha dit Wert.
'Hem fet augmentar proporció d'horari que es defineix des del
ministeri i el més important: hem establert un sistema d'avaluació
homogeni', ha afegit Wert. 'Si cada comunitat té un sistema d'avaluació
diferent no podrem saber les diferències de rendiment del sistema. Una
part de problemes del sistema educatiu té a veure amb això', ha dit. I
ha avisat que 's'ha parlat i es parlarà amb les comunitats autònomes
d'això'.
A més, Wert ha insistit en una de les constants del seu mandat: 's'ha
de reforçar l'ensenyament de la llengua comuna en la línia del que
indica la constitució' espanyola.
L'objectiu de la reforma, segons el govern espanyol, són reduir la
taxa d'abandonament escolar, que és el doble de la mitjana europea, i
millorar els resultats de les avaluacions internacionals.
VILAWEB
SIN QUE SE NOTE EL CUIDADO?
divendres, 21 de setembre del 2012
El govern espanyol diu que ha de ser 'el conjunt dels espanyols' qui decideixi sobre un estat català
Sáenz de Santamaría torna a esgrimir la llei i la constitució com a impediment
El govern espanyol insisteix a esgrimir la llei i la constitució, que Artur Mas va dir ahir que no serien cap obstacle per la voluntat dels catalans, per aturar el procés cap a la independència. El govern català no descarta de moment cap opció per a després d'unes eleccions avançades que podrien ser de caràcter plebiscitari: ja sigui la convocatòria d'un referèndum o una declaració d'independència al parlament. La vice-presidenta del govern espanyol, Soraya Sáenz de Santamaría, respon que decisions com aquesta les hauria de prendre 'el conjunt del poble espanyol'.
La vice-presidenta espanyola diu que faran complir la llei. 'El que diuen les lleis i la constitució és que unes decisions com aquestes només es poden prendre per qui és el titular de la sobirania, que és el conjunt de la nació representada per les corts. I per a declaracions d'aquesta mena ni tan sols són només les corts generals, sinó la totalitat del poble espanyol, que és qui ha de decidir una reforma constitucional agreujada. Això requereix de preguntar el conjunt del poble espanyol', ha declarat Sáenz de Santamaría.
VILAWEB
El govern espanyol insisteix a esgrimir la llei i la constitució, que Artur Mas va dir ahir que no serien cap obstacle per la voluntat dels catalans, per aturar el procés cap a la independència. El govern català no descarta de moment cap opció per a després d'unes eleccions avançades que podrien ser de caràcter plebiscitari: ja sigui la convocatòria d'un referèndum o una declaració d'independència al parlament. La vice-presidenta del govern espanyol, Soraya Sáenz de Santamaría, respon que decisions com aquesta les hauria de prendre 'el conjunt del poble espanyol'.
La vice-presidenta espanyola diu que faran complir la llei. 'El que diuen les lleis i la constitució és que unes decisions com aquestes només es poden prendre per qui és el titular de la sobirania, que és el conjunt de la nació representada per les corts. I per a declaracions d'aquesta mena ni tan sols són només les corts generals, sinó la totalitat del poble espanyol, que és qui ha de decidir una reforma constitucional agreujada. Això requereix de preguntar el conjunt del poble espanyol', ha declarat Sáenz de Santamaría.
VILAWEB
Pons : “Estem caient a la trampa d'acceptar que Catalunya no és Espanya”
El dirigent popular creu que “no hem d'anar directament al divorci sense passar abans per l'assessor matrimonial”
Assegura que Mas va donar “poques oportunitats” a Rajoy a la reunió sobre el pacte fiscal
El vicesecretari general d'Estudis i Programes del PP, Estéban González Pons, ha afirmat que “estem caient a la trampa d'acceptar que Catalunya i Espanya són coses diferents i que es pot parlar d'una separació de Catalunya sense que Espanya se'n ressenti, quan en realitat Catalunya és Espanya”.
En declaracions a Cuatro, el dirigent popular ha assegurat que “Catalunya i la resta estarem pitjor separats, perquè en el món actual quan més units estiguem serà millor”. En aquest sentit, creu que s'haurien de “trobar solucions”, “no anar directament al divorci sense haver passat abans per l'assessor matrimonial”.
Segons González Pons, el “conflicte” entre Catalunya i Espanya s'hauria de solucionar “tendint ponts, dialogant més, d'una manera més constructiva”. El popular ha assegurat que “el que és responsable en aquests moments a Espanya és tendir ponts cap a Catalunya i de Catalunya cap a Espanya en lloc de trencar els que queden”.
El vicesecretari general d'Estudis i Programes del PP s'ha mostrat convençut que a la manifestació de la Diada no hi havia només independentistes sinó “els que estan enfadats amb tot i volen expressar-ho”. “Si la manifestació s'hagués convocat amb una altra causa hauria tingut també una enorme atenció”, ha assegurat.
González Pons ha advertit que l'estat espanyol es troba “en un moment molt delicat” ja que l'any que ve s'hauran de tornar entre deute públic i privat “1.000 milions d'euros cada dia de l'any”. Per això, ha afegit, “necessitem confiança internacional”.
“Que a més de ser un país econòmicament complex, Espanya sigui un país políticament impossible dificulta moltíssim que puguem crear ocupació, créixer i tenir accés al crèdit internacional”, ha etzibat.
Segons el popular, el president de la Generalitat, Artur Mas, va donar “poques oportunitats” al president del govern espanyol, Mariano Rajoy, a la reunió que van mantenir dijous a La Moncloa. “Quan algú va al president del govern a demanar-li una cosa que no està a la Constitució ni ho permet la llei el president no té més alternativa que dir-li que no”, ha reblat.
EL PUNT AVUI
dijous, 20 de setembre del 2012
Gallardón nega cap legitimitat històrica a la Generalitat
"Sense la Constitució, no existiria ni la Generalitat ni el Parlament català", diu, obviant que data de 1359
Berenguer de Cruïlles, bisbe de Girona entre 1349 i 1362, va esdevenir el primer president de la Generalitat de Catalunya el 1359.
I, al segle XI, Catalunya ja s'havia dotat d'un Parlament propi, "molt
abans que Anglaterra", segons que va recordar el violoncel·lista Pau
Casals davant l'Assemblea de Nacions Unides l'octubre del 1971. Avui,
saltant-se tots aquests segles d'història, el ministre espanyol de
Justícia, Alberto Ruiz-Gallardón, ha assegurat sense cap rubor que
"sense Constitució no existiria ni la Generalitat ni el Parlament de
Catalunya".
En una
entrevista amb la Cadena SER,
ha raonat que la Constitució espanyola és l'origen del qual deriven
totes les institucions de l'Estat, i ha afirmat que el president del
Govern, Artur Mas, de moment "no ha realitzat cap acte contrari al que
marca la Constitució", motiu pel qual no preveu que s'hagi de suprimir
l'autonomia catalana, tal com va demanar UPyD.
Ha reconegut que les declaracions de Mas "preocupen el govern espanyol",
però també ha avisat que no cal confondre "un acte contrari a la
Constitució amb el que, fins ara, només són declaracions".
NACIÓ DIGITAL
El Mundo confirma al directe!cat: ”Fainé i el “Lobby del Puente Aereo” contra el President Mas”
“Ofensiva de Rajoy perquè els grans empresaris no donin suport a Mas” La capçalera que dirigeix Pedro J. Ramírez ratifica en l’edició d’avui, el que vam avançar
El President del Govern Espanyol ha encarregat als seus ministres que pressionin als 50 empresaris més importants de Catalunya per que pressionin al president Mas per que abandoni el camí cap a les estructures d’estat i a la independència. Espanya utilitza amb totes les seves forces el xantatge i la pressió per tombar la voluntat del poble de Catalunya, el diari més influencia sobre el PSOE i el PP, explica amb tot detall les actuacions d’Espanya per evitar que Mas trenqui el camí constitucional, van enviar el Rei, i ara els grans lobbys empresarials, la majoria d’ells viuen del negoci del butlletí oficial de l’Estat.
Xantatge a Josep Oliu (Banc de Sabadell) per les ajudes rebufes per la compra de la CAMEl Mundo no s’amaga, i explica com utilitzen al president del Banc de Sabadell, Josep Oliu, el consideren simpatitzant de CiU i diuen que està molt molest amb el president Mas per la seva deriva independentista, però com diu el mateix diari, el problema per Oliu, és el xantatge que rep per part d’Espanya per les ajudes rebudes per la compra de la CAM, aquesta és la manera com Espanya actua contra Catalunya.
Isidre Fainé, exemple de poca estima cap el país
Ho portem dient des de fa setmanes, ahir ho vam explicar amb pels i senyals, i avui El Mundo ho confirma i ho explica sense cap mena de vergonya, Isidre Fainé treballa per Espanya i Rajoy i per tal de conservar els seus atributs a La Caixa s’enfronta al president del seu país i lidera el grup de grans empresaris que ja van pressionar durant la tramitació de l’estatut i ara estan pressionant, fins i tot amb males forme,s per tal que el president Mas s’arronsi.
Isidre Fainé o dimissió o cessat al capdavant de La Caixa
Un cop descoberta la traïció sigui aquesta o qualsevol altre, qualsevol traïdor dimiteix per salvar la dignitat o és cessat per vergonya seva. No és acceptable que el president de l’entitat financera més important de Catalunya doni l’esquena al país i al seu president en un dels moments més importants i decisius de la història del país.
DIRECTE.CAT
Contactes secrets de Rajoy i Rubalcaba contra el sobiranisme català
El president espanyol i el líder del PSOE consensuen l'estratègia per intentar frenar el pacte fiscal que planteja Mas
El president espanyol, Mariano Rajoy i el cap de l’oposició, Alfredo Pérez Rubalcaba, han mantingut contactes secrets per consensuar estratègia contra el pacte fiscal que plantegen el president de la Generalitat, Artur Mas, i el Parlament, i l'ascens sobiranista.
Segons el diari El País, Rajoy i Rubalcaba “comparteixen el rebuig al pacte fiscal que planteja Mas i una part de l’anàlisi polític: és un moviment estratègic de cara a les eleccions, però que se li ha escapat de les mans i condueix a un carreró sense sortida”. Fan una lectura merament tacticista del procés cap a l'Estat propi.
L’argument principal que uneix als dos polítics espanyols és que “CiU i PP han votat junts a Catalunya i al Congrés en els últims anys i, per tant, han d’aportar sortides pactades”. En canvi, “no coincideixen en la sortida, perquè el PSOE entén que s’ha d’obrir un diàleg que inclogui reformes en el sistema de finançament i el desenvolupament d’articles de l’Estatut que va ser anul•lats pel Tribunal Constitucional”.
Tot i això, El País s’encarrega de recordar que “el líder del PSOE va deixar clar el diumenge a Barcelona la seva posició en contra del pacte fiscal i dóna per fet que no podrà evitar que les eleccions anticipades girin sobre la independència”, una posició que col•loca a Rubalcaba ben a prop de Rajoy.
EL SINGULAR DIGITAL
El president espanyol, Mariano Rajoy i el cap de l’oposició, Alfredo Pérez Rubalcaba, han mantingut contactes secrets per consensuar estratègia contra el pacte fiscal que plantegen el president de la Generalitat, Artur Mas, i el Parlament, i l'ascens sobiranista.
Segons el diari El País, Rajoy i Rubalcaba “comparteixen el rebuig al pacte fiscal que planteja Mas i una part de l’anàlisi polític: és un moviment estratègic de cara a les eleccions, però que se li ha escapat de les mans i condueix a un carreró sense sortida”. Fan una lectura merament tacticista del procés cap a l'Estat propi.
L’argument principal que uneix als dos polítics espanyols és que “CiU i PP han votat junts a Catalunya i al Congrés en els últims anys i, per tant, han d’aportar sortides pactades”. En canvi, “no coincideixen en la sortida, perquè el PSOE entén que s’ha d’obrir un diàleg que inclogui reformes en el sistema de finançament i el desenvolupament d’articles de l’Estatut que va ser anul•lats pel Tribunal Constitucional”.
Tot i això, El País s’encarrega de recordar que “el líder del PSOE va deixar clar el diumenge a Barcelona la seva posició en contra del pacte fiscal i dóna per fet que no podrà evitar que les eleccions anticipades girin sobre la independència”, una posició que col•loca a Rubalcaba ben a prop de Rajoy.
EL SINGULAR DIGITAL
Rajoy rebutja el pacte fiscal perquè “no és compatible” amb la Constitució
La Moncloa emet un comunicat després de la reunió entre el president espanyol i Artur Mas
Adverteix que “la inestabilitat que susciten determinades iniciatives polítiques es un factor negatiu” a l'hora de sortir de la crisi
El president espanyol, Mariano Rajoy, no ha comparegut després de la reunió amb Artur Mas, però des de la Moncloa s'ha difós un comunicat sobre la trobada, en què s'assegura que el govern de l'Estat “reconeix” els problemes que afecten Catalunya, però que la “inestabilitat que susciten determinades iniciatives polítiques és un factor molt negatiu a l'hora de recuperar la confiança que exigeix la sortida de la crisi”. També assegura que Rajoy ha mostrat la seva “oposició la proposta de concert econòmic per a Catalunya” perquè “no és compatible amb la Constitució Espanyola, que tots els governants estan obligats a complir i a fer complir”.En el comunicat de la Moncloa també s'assegura que Rajoy ha recordat Mas que “molts ciutadans de Catalunya i els seus representants polítics comparteixen la seva opinió de que dins de la Constitució hi ha millors models de finançament per sortir de les crisi, finançar els serveis públics i garantir la cohesió social”.
“Altres fórmules que qüestionen el marc constitucional només poden ser decidides pel conjunt del poble espanyol representat en les Cors Generals”, s'afirma.
En el comunicat es diu que Mas ha reiterat la petició d'acollir-se al Fons de Liquiditat del govern espanyol de cinc mil milions d'euros per fer front als pròxims venciments, una sol·licitud que ha estat acollida “favorablement”. En el comunicat es diu que amb aquests 5.000 milions, la Generalitat haurà rebut al llarg d'aquest exercici “uns onze milions d'euros”.
EL PUNT AVUI
dimecres, 19 de setembre del 2012
El rei ataca la reivindicació de l'Estat propi i el titlla de ‘quimera’
El monarca acusa la causa catalana “de dividir forces, alimentar dissensions i aprofundir en les ferides”
El rei espanyol, Joan Carles I, s’ha
afegit avui al debat sobre la independència de Catalunya
posicionant-s'hi diametralment en contra. En una carta publicada al web del palau de La Zarzuela,
el monarca ha acusat el secessionisme- sense citar-lo- de ser una
actitud contrària als interessos d’Espanya. "Estem en un moment decisiu
per al futur d'Europa i d'Espanya i per assegurar o arruïnar el benestar
que tant ens ha costat assolir", afirma el cap de l'Estat espanyol.
“En la difícil conjuntura econòmica, política i social que travessem només superarem les dificultats actuant junts, unint les nostres veus i remant alhora”, pontifica. Pel contrari, el cap de l’Estat adverteix que “el pitjor que podem fer és dividir forces, alimentar dissensions i aprofundir en les ferides”. “No són temps per escodrinyar en les essències”, afegeix.
La recepta de Joan Carles I passa per una sèrie de valors que "van brillar en particular durant la nostra transició", com “el treball, l’esforç, el mèrit” i fins i tot “l’imperatiu ètic”, malgrat els escàndols que darrerament han envoltat la casa reial i que poc corresponen amb el que pregona. El monarca afirma que aquests són els valors d'una societat "sana i viva". "La societat que volem ser i on volem estar per superar entre tots les dificultats que avui vivim", conclou.
Aquesta carta arriba just una setmana després de la manifestació de Barcelona, dos dies abans de la trobada Mas-Rajoy i després que dijous passat fos el cap de la Casa del Rei, Rafael Spottorno, l’enviat de la Zarzuela a la conferència del president de la Generalitat, Artur Mas, a la capital espanyola.
Fonts del govern espanyol han indicat que la carta ha estat a iniciativa del monarca, però amb el vistiplau de la Moncloa. Joan Carles I ha informat prèvisament Rajoy...
“En la difícil conjuntura econòmica, política i social que travessem només superarem les dificultats actuant junts, unint les nostres veus i remant alhora”, pontifica. Pel contrari, el cap de l’Estat adverteix que “el pitjor que podem fer és dividir forces, alimentar dissensions i aprofundir en les ferides”. “No són temps per escodrinyar en les essències”, afegeix.
La recepta de Joan Carles I passa per una sèrie de valors que "van brillar en particular durant la nostra transició", com “el treball, l’esforç, el mèrit” i fins i tot “l’imperatiu ètic”, malgrat els escàndols que darrerament han envoltat la casa reial i que poc corresponen amb el que pregona. El monarca afirma que aquests són els valors d'una societat "sana i viva". "La societat que volem ser i on volem estar per superar entre tots les dificultats que avui vivim", conclou.
Aquesta carta arriba just una setmana després de la manifestació de Barcelona, dos dies abans de la trobada Mas-Rajoy i després que dijous passat fos el cap de la Casa del Rei, Rafael Spottorno, l’enviat de la Zarzuela a la conferència del president de la Generalitat, Artur Mas, a la capital espanyola.
Fonts del govern espanyol han indicat que la carta ha estat a iniciativa del monarca, però amb el vistiplau de la Moncloa. Joan Carles I ha informat prèvisament Rajoy...
EL SINGULAR DIGITAL
Monago: "El pacte fiscal és un toro que s'ha de fer tornar als corrals, és una bogeria"
El president extremeny opina que el concert econòmic català trencaria amb el "principi d'igualtat"
El president d'Extremadura, José Antonio Monago, ha afirmat aquest dimecres que "el pacte fiscal és un toro que s'ha de fer tornar als corrals". Segons ell, un acord per al concert econòmic català trencaria amb el "principi d'igualtat" que marca la Constitució espanyola. "Imaginin-se vostès que un senyor que paga molts impostos li diu al president de la seva comunitat que vol millors serveis que el seu veí, que paga menys impostos", ha argumentat Monago en declaracions als mitjans de comunicació. Segons ell, amb només "sentit comú" es veu que el pacte fiscal català no té sentit.
Monago veu la proposta de l'executiu català fora del món real i la qualifica de "bogeria". "Si s'equiparés fiscalment la comunitat catalana amb la basca tenint en compte el que rep en relació amb el PIB per habitant, farien falta 16.000 MEUR que sortirien de la resta de comunitats autònomes que hi ha a Espanya", ha assegurat Monago. El president extremeny s'ha mostrat convençut que un pacte fiscal català trencaria amb els principis constitucionals de "solidaritat i igualtat".
ARA
El president d'Extremadura, José Antonio Monago, ha afirmat aquest dimecres que "el pacte fiscal és un toro que s'ha de fer tornar als corrals". Segons ell, un acord per al concert econòmic català trencaria amb el "principi d'igualtat" que marca la Constitució espanyola. "Imaginin-se vostès que un senyor que paga molts impostos li diu al president de la seva comunitat que vol millors serveis que el seu veí, que paga menys impostos", ha argumentat Monago en declaracions als mitjans de comunicació. Segons ell, amb només "sentit comú" es veu que el pacte fiscal català no té sentit.
Monago veu la proposta de l'executiu català fora del món real i la qualifica de "bogeria". "Si s'equiparés fiscalment la comunitat catalana amb la basca tenint en compte el que rep en relació amb el PIB per habitant, farien falta 16.000 MEUR que sortirien de la resta de comunitats autònomes que hi ha a Espanya", ha assegurat Monago. El president extremeny s'ha mostrat convençut que un pacte fiscal català trencaria amb els principis constitucionals de "solidaritat i igualtat".
ARA
Rajoy tanca la porta al concert i amenaça amb la Constitució davant el pols per l'estat propi de Mas
El president espanyol confirma els temors del Govern i barra el pas a
una entesa pel nou model de finançament, que s'abordarà demà a la
Moncloa en una trobada decisiva entre els dos mandataris
Els pitjors presagis del Govern s'estan complint. Mariano Rajoy no vol ni sentir a parlar del pacte fiscal i aquest dimecres al matí, en sessió de control al Congrés, ho ha deixat clar. "No estic d'acord amb el concert econòmic que vostès plantegen", ha assegurat el president espanyol. Era la seva resposta a Pere Macias, número dos de CiU a Madrid, i confirma el que fa setmanes que s'intueix: que la reunió que celebraran Mas i Rajoy demà dijous a la Moncloa esdevindrà un rotund cop de porta al nou model de finançament. "No és moment de generar inestabilitat", ha insistit el president espanyol.
La trobada de demà és "decisiva", segons va assegurar ahir dimarts el portaveu del Govern, Francesc Homs. Arriba tan sols una setmana després de la manifestació multitudinària de la Diada en què un milió i mig de ciutadans van reclamar la independència de Catalunya. "El pitjor és entossudir-se en l'error", ha argumentat el president espanyol sobre el gir cap a l'estat propi, ja que considera que Mas s'ha vist "arrossegat" per l'onada sobiranista.
Més tard ha tornat a parlar de la manifestació davant una pregunta de Rosa Díez, líder d'UPyD, que sovint fa un discurs encara més dur que el PP en aquests assumptes. Fins ara, Rajoy havia passat de puntetes sobre la marxa –més enllà de considerar un "guirigall" el que estava passant a Catalunya–, però avui ha brandat la Constitució. "La meva resposta a la manifestació és la defensa de la Constitució i les lleis", ha respost el president espanyol. Díez, que ja duia el pilot automàtic, ha instat Rajoy a frenar el "nacionalisme identitari excloent que prioritza la tribu enfront del ciutadà" i li ha reclamat que el rescat financer de Catalunya inclogui condicions polítiques sense cedir "al xantatge dels catalans".
ARA
Els pitjors presagis del Govern s'estan complint. Mariano Rajoy no vol ni sentir a parlar del pacte fiscal i aquest dimecres al matí, en sessió de control al Congrés, ho ha deixat clar. "No estic d'acord amb el concert econòmic que vostès plantegen", ha assegurat el president espanyol. Era la seva resposta a Pere Macias, número dos de CiU a Madrid, i confirma el que fa setmanes que s'intueix: que la reunió que celebraran Mas i Rajoy demà dijous a la Moncloa esdevindrà un rotund cop de porta al nou model de finançament. "No és moment de generar inestabilitat", ha insistit el president espanyol.
La trobada de demà és "decisiva", segons va assegurar ahir dimarts el portaveu del Govern, Francesc Homs. Arriba tan sols una setmana després de la manifestació multitudinària de la Diada en què un milió i mig de ciutadans van reclamar la independència de Catalunya. "El pitjor és entossudir-se en l'error", ha argumentat el president espanyol sobre el gir cap a l'estat propi, ja que considera que Mas s'ha vist "arrossegat" per l'onada sobiranista.
Més tard ha tornat a parlar de la manifestació davant una pregunta de Rosa Díez, líder d'UPyD, que sovint fa un discurs encara més dur que el PP en aquests assumptes. Fins ara, Rajoy havia passat de puntetes sobre la marxa –més enllà de considerar un "guirigall" el que estava passant a Catalunya–, però avui ha brandat la Constitució. "La meva resposta a la manifestació és la defensa de la Constitució i les lleis", ha respost el president espanyol. Díez, que ja duia el pilot automàtic, ha instat Rajoy a frenar el "nacionalisme identitari excloent que prioritza la tribu enfront del ciutadà" i li ha reclamat que el rescat financer de Catalunya inclogui condicions polítiques sense cedir "al xantatge dels catalans".
ARA
Nova amenaça d'Espanya: 'Catalunya quedaria eternament fora de la UE'
García-Margallo ho diu en un acte a la Casa Àsia de Barcelona
El ministre d'Afers Estrangers espanyol, José Manuel García-Margallo, ha amenaçat Catalunya dient que un estat independent se situaria fora de la Unió Europea 'eternament' perquè la secessió és 'contrària a la normativa comunitària'. En una compareixença a la Casa Àsia de Barcelona, ha dit que defensava 'un diàleg i comprensió mútua' i un aprofundiment en les relacions entre els dos territoris.
Margallo ha dit que aquestes qüestions corresponen als estats, i que en el cas de la legislació espanyola, la constitució estableix 'la unitat de la nació indisoluble' i 'que la sobirania pertany al poble espanyol'. D'aquesta manera justifica que la constitució no podria reconèixer la independència de Catalunya per il·legal, i que si aquesta no era constitucional, tampoc no cabia dins la UE.
Malgrat aquestes declaracions de Margallo, i tal com recordava en aquesta entrevista a VilaWeb l'eurodiputat Raül Romeva (ICV-EUiA) , no hi ha pas cap jurisprudència sobre què passaria en cas de secessió d'un territori dins un estat membre de la UE. Romeva recordava: 'Un canvi d'estatus, és a dir passar de ser part d'un estat membre a ser un nou estat membre implica una enginyeria jurídica. Això no ho nega ningú. No és cert que en un procés d'independència t'excloguis de tots els organismes internacionals dels quals ets membre i hagis de tornar a demanar d'entrar-hi. 'El procés de sortir d'un estat membre i d'entrar a la Unió es pot fer en qüestió de minuts, si es vol.'
A més, el president de la Comissió Europea, Jose Manuel Duran Barroso, ja va dir que la qüestió sobre la independència de Catalunya s'hauria de resoldre tenint en compte la legalitat internacional.
Per la seva banda, el ministre d'Hisenda i Administracions Públiques, Cristóbal Montoro, ha dit que Espanya no sortirà de la crisi sense Catalunya perquè aquest és el motor de l'estat, i que Catalunya és fonamental per a Espanya, i Espanya és fonamental per Catalunya'. Ha estat la resposta en sessió de control a la pregunta del diputat Joan Coscubiela sobre la manifestació de l'Onze de Setembre.
VILAWEB
El ministre d'Afers Estrangers espanyol, José Manuel García-Margallo, ha amenaçat Catalunya dient que un estat independent se situaria fora de la Unió Europea 'eternament' perquè la secessió és 'contrària a la normativa comunitària'. En una compareixença a la Casa Àsia de Barcelona, ha dit que defensava 'un diàleg i comprensió mútua' i un aprofundiment en les relacions entre els dos territoris.
Margallo ha dit que aquestes qüestions corresponen als estats, i que en el cas de la legislació espanyola, la constitució estableix 'la unitat de la nació indisoluble' i 'que la sobirania pertany al poble espanyol'. D'aquesta manera justifica que la constitució no podria reconèixer la independència de Catalunya per il·legal, i que si aquesta no era constitucional, tampoc no cabia dins la UE.
Malgrat aquestes declaracions de Margallo, i tal com recordava en aquesta entrevista a VilaWeb l'eurodiputat Raül Romeva (ICV-EUiA) , no hi ha pas cap jurisprudència sobre què passaria en cas de secessió d'un territori dins un estat membre de la UE. Romeva recordava: 'Un canvi d'estatus, és a dir passar de ser part d'un estat membre a ser un nou estat membre implica una enginyeria jurídica. Això no ho nega ningú. No és cert que en un procés d'independència t'excloguis de tots els organismes internacionals dels quals ets membre i hagis de tornar a demanar d'entrar-hi. 'El procés de sortir d'un estat membre i d'entrar a la Unió es pot fer en qüestió de minuts, si es vol.'
A més, el president de la Comissió Europea, Jose Manuel Duran Barroso, ja va dir que la qüestió sobre la independència de Catalunya s'hauria de resoldre tenint en compte la legalitat internacional.
Per la seva banda, el ministre d'Hisenda i Administracions Públiques, Cristóbal Montoro, ha dit que Espanya no sortirà de la crisi sense Catalunya perquè aquest és el motor de l'estat, i que Catalunya és fonamental per a Espanya, i Espanya és fonamental per Catalunya'. Ha estat la resposta en sessió de control a la pregunta del diputat Joan Coscubiela sobre la manifestació de l'Onze de Setembre.
VILAWEB
Montoro no garanteix que els pressupostos compleixin amb les inversions a Catalunya
El ministre d'Hisenda reitera que Espanya no sortirà de la crisi econòmica sense Catalunya ja que és el “motor de creixement”
Montoro augura que les polítiques del govern de Mariano Rajoy seran eficaces “aviat” a Catalunya
El ministre d'Hisenda i Administracions Públiques, Cristóbal Montoro,
ha destacat aquest dimecres que el pressupost general de l'Estat (PGE)
per a 2013 inclouran inversions per a Catalunya, “inserides a l'objectiu
de dèficit públic”, però no ha pogut afirmar que es complirà amb la
disposició addicional tercera de l'Estatut.
En aquest sentit s'ha manifestat el ministre al Ple del Congrés, en resposta al parlamentari del grup socialista, Francesc Vallès, que s'ha interessat per conèixer si el govern espanyol té previst complir amb la disposició addicional tercera de l'Estatut de Catalunya en matèria d'inversions als pressupostos generals de l'Estat per a 2013. En concret, ha assenyalat que en aquest moment el pressupost s'està elaborant, amb un treball “intens i compromès” amb la reducció del dèficit, que és el que li convé a Catalunya i a totes les comunitats.
Per la seva banda, el parlamentari ha destacat que els catalans ja comencen a estar “una mica farts dels incompliments” del govern espanyol, perquè, segons ha destacat, és el segon any que s'incompleix amb aquesta disposició que va néixer amb l'objectiu de cobrir la desinversió produïda a Catalunya en els anys de l'expresident José María Aznar.
Per aquesta raó, Vallès ha ressaltat l'esperit de la manifestació del passat 11 de setembre, en què els ciutadans catalans es van moure pel “profund malestar i sentiment de greuge pel tracte que rep Catalunya per part d'Espanya”, que el seu partit comparteix i respecta, ha subratllat.
Per la seva banda, Montoro ha recordat que va ser el grup socialista el que va votar a favor del finançament autonòmic que ve aplicant a Catalunya, pel que ha sol·licitat “coherència”, i a més, ha indicat que el PP no ha donat suport a aquesta política, sinó que fins i tot ha advertit de les seves conseqüències.
Alhora, ha indicat que l'últim executiu socialista no va complir amb la disposició tercera, al·legant una restricció pressupostària, pel que ha insistit en la idea que “ha estat el govern anterior el que ha començat a no tenir diners per atendre determinats pagaments”, ha conclòs.
Per altra banda, Montoro ha remarcat que no se sortirà de la crisi econòmica sense Catalunya ja que aquesta comunitat és “motor de creixement a Espanya” a l'hora que ha vaticinat que les polítiques del govern d'Espanya seran eficaces “aviat” a Catalunya.
Montoro, que ha respost així a la sessió de control a la pregunta del diputat de l'Esquerra Plural Joan Coscubiela sobre quina resposta pensa donar l'executiu a la mobilització de l'11 de setembre, ha insistit que Catalunya “és fonamental per a Espanya, i Espanya és fonamental per a Catalunya” i s'ha mostrat confiat en què també “aviat” es vegi una nova etapa de creixement a Catalunya i a tot el país.
EL PUNT AVUI
En aquest sentit s'ha manifestat el ministre al Ple del Congrés, en resposta al parlamentari del grup socialista, Francesc Vallès, que s'ha interessat per conèixer si el govern espanyol té previst complir amb la disposició addicional tercera de l'Estatut de Catalunya en matèria d'inversions als pressupostos generals de l'Estat per a 2013. En concret, ha assenyalat que en aquest moment el pressupost s'està elaborant, amb un treball “intens i compromès” amb la reducció del dèficit, que és el que li convé a Catalunya i a totes les comunitats.
Per la seva banda, el parlamentari ha destacat que els catalans ja comencen a estar “una mica farts dels incompliments” del govern espanyol, perquè, segons ha destacat, és el segon any que s'incompleix amb aquesta disposició que va néixer amb l'objectiu de cobrir la desinversió produïda a Catalunya en els anys de l'expresident José María Aznar.
Per aquesta raó, Vallès ha ressaltat l'esperit de la manifestació del passat 11 de setembre, en què els ciutadans catalans es van moure pel “profund malestar i sentiment de greuge pel tracte que rep Catalunya per part d'Espanya”, que el seu partit comparteix i respecta, ha subratllat.
Per la seva banda, Montoro ha recordat que va ser el grup socialista el que va votar a favor del finançament autonòmic que ve aplicant a Catalunya, pel que ha sol·licitat “coherència”, i a més, ha indicat que el PP no ha donat suport a aquesta política, sinó que fins i tot ha advertit de les seves conseqüències.
Alhora, ha indicat que l'últim executiu socialista no va complir amb la disposició tercera, al·legant una restricció pressupostària, pel que ha insistit en la idea que “ha estat el govern anterior el que ha començat a no tenir diners per atendre determinats pagaments”, ha conclòs.
Per altra banda, Montoro ha remarcat que no se sortirà de la crisi econòmica sense Catalunya ja que aquesta comunitat és “motor de creixement a Espanya” a l'hora que ha vaticinat que les polítiques del govern d'Espanya seran eficaces “aviat” a Catalunya.
Montoro, que ha respost així a la sessió de control a la pregunta del diputat de l'Esquerra Plural Joan Coscubiela sobre quina resposta pensa donar l'executiu a la mobilització de l'11 de setembre, ha insistit que Catalunya “és fonamental per a Espanya, i Espanya és fonamental per a Catalunya” i s'ha mostrat confiat en què també “aviat” es vegi una nova etapa de creixement a Catalunya i a tot el país.
EL PUNT AVUI
García-Margallo insinua que Espanya vetaria l'ingrés de Catalunya a l'UE
El ministre d'Exteriors espanyol avisa que una declaració unilateral d'independència seria il·legal i deixaria el nou estat fora d'Europa
Tanca la porta al pacte fiscal i assegura que qualsevol reforma del finançament ha de ser multilateral
El ministre d'Afers Exteriors espanyol, José Manuel García-Margallo,
ha suggerit aquest dimecres que l'Estat vetaria l'ingrés de Catalunya a
la UE si es declara independent. A més, ha subratllat que la Constitució
estableix la “indissoluble unitat de la nació espanyola”.
En la primera visita d'un membre del govern espanyol a Catalunya des de la manifestació de l'11 de Setembre, García-Margallo ha advertit en una roda de premsa des de la Casa Àsia de Barcelona que una eventual secessió de Catalunya és “un camí sense sortida” des del punt de vista europeu. El titular d'Exteriors –que no ha contemplat la possibilitat d'una sortida “pactada”– ha assegurat que una que “una declaració unilateral d'independència” seria “contrària a la legalitat” de la Unió Europea.
Per aquest motiu, ha advertit que la independència seria “letal” en termes econòmics perquè deixaria Catalunya fora de la UE durant “un temps indefinit, gairebé etern”. En aquest sentit ha recordat que l'ingrés de nous països al club europeu requereix la unanimitat dels seus membres i que la sol·licitud catalana seria al final de la llista d'aspirants a l'adhesió.
“La secessió, la divisió, la resta són contraris a l'esperit de la globalització i a l'esperit d'integració europea. Debilitaria Espanya evidentment, però seria extraordinàriament greu per Catalunya”, ha reblat.
A més, el titular d'exteriors ha tancat la porta a la possibilitat d'un pacte fiscal entre un dia abans de la reunió entre els presidents català, Artur Mas, i espanyol, Mariano Rajoy, a la Moncloa. García-Margallo s'hi ha mostrat del tot en contra i ha afirmat que no hi pot haver bilateralitat entre la Generalitat i l'Estat a l'hora d'establir un nou sistema de finançament, ja que es tracta d'una decisió que “necessàriament ha de ser multilateral”. Per això, ha puntualitzat que cal esperar al 2014 per abordar una possible reforma amb la resta d'autonomies integrades al règim comú.
El ministre ha advocat pel “diàleg i comprensió mútua” entre Catalunya i Espanya i ha apel·lat a la figura del fundador de la Lliga Regionalista Francesc Cambó.
EL PUNT AVUI
En la primera visita d'un membre del govern espanyol a Catalunya des de la manifestació de l'11 de Setembre, García-Margallo ha advertit en una roda de premsa des de la Casa Àsia de Barcelona que una eventual secessió de Catalunya és “un camí sense sortida” des del punt de vista europeu. El titular d'Exteriors –que no ha contemplat la possibilitat d'una sortida “pactada”– ha assegurat que una que “una declaració unilateral d'independència” seria “contrària a la legalitat” de la Unió Europea.
Per aquest motiu, ha advertit que la independència seria “letal” en termes econòmics perquè deixaria Catalunya fora de la UE durant “un temps indefinit, gairebé etern”. En aquest sentit ha recordat que l'ingrés de nous països al club europeu requereix la unanimitat dels seus membres i que la sol·licitud catalana seria al final de la llista d'aspirants a l'adhesió.
“La secessió, la divisió, la resta són contraris a l'esperit de la globalització i a l'esperit d'integració europea. Debilitaria Espanya evidentment, però seria extraordinàriament greu per Catalunya”, ha reblat.
A més, el titular d'exteriors ha tancat la porta a la possibilitat d'un pacte fiscal entre un dia abans de la reunió entre els presidents català, Artur Mas, i espanyol, Mariano Rajoy, a la Moncloa. García-Margallo s'hi ha mostrat del tot en contra i ha afirmat que no hi pot haver bilateralitat entre la Generalitat i l'Estat a l'hora d'establir un nou sistema de finançament, ja que es tracta d'una decisió que “necessàriament ha de ser multilateral”. Per això, ha puntualitzat que cal esperar al 2014 per abordar una possible reforma amb la resta d'autonomies integrades al règim comú.
El ministre ha advocat pel “diàleg i comprensió mútua” entre Catalunya i Espanya i ha apel·lat a la figura del fundador de la Lliga Regionalista Francesc Cambó.
EL PUNT AVUI
Díez proposa suprimir l'autonomia catalana
Considera que Rajoy "ha d'utilitzar l'article 155 de la Constitució"
E-NOTÍCIES
La diputada d'UPyD, Rosa Díez, en
declaracions a RNE, ha demanat al Govern de Rajoy que "ha d'utilitzar
l'article 155 de la Constitució" en el cas que el Govern utilitzi els
diners del fons de rescat autonòmic per promoure la secessió.
Díez considera que "el Govern ha de respectar l'ordre constitucional i no utilitzar les institucions per promoure la secessió". "La resposta que Rajoy hauria de donar a Mas és que el rescat no s'utilitzarà per a la secessió", ha dit.
Per a Rosa Díez, "hi ha condicions econòmiques i hi ha d'haver condicions polítiques" al rescat autonòmic. "Si no compleixen les dues, és a dir, si s'utilitzen els diners per pervertir l'ordre constitucional, llavors el Govern d'Espanya ha d'utilitzar l'article 155 de la Constitució que està per garantir la igualtat i la cohesió per a tots els espanyols, els catalans també".
Díez considera que "el Govern ha de respectar l'ordre constitucional i no utilitzar les institucions per promoure la secessió". "La resposta que Rajoy hauria de donar a Mas és que el rescat no s'utilitzarà per a la secessió", ha dit.
Per a Rosa Díez, "hi ha condicions econòmiques i hi ha d'haver condicions polítiques" al rescat autonòmic. "Si no compleixen les dues, és a dir, si s'utilitzen els diners per pervertir l'ordre constitucional, llavors el Govern d'Espanya ha d'utilitzar l'article 155 de la Constitució que està per garantir la igualtat i la cohesió per a tots els espanyols, els catalans també".
E-NOTÍCIES
dilluns, 10 de setembre del 2012
Monago s’alinea amb Feijóo: "Catalunya demana i Extremadura paga"
El president extremeny carrega de nou contra Catalunya i demana que "algú els hi digui que l'honest és fer autocrítica"
El president del Govern
d'Extremadura, José Antonio Monago, ha recordat avui que ja en el Debat
sobre l'Estat de la Regió que es va celebrar al juny, va proposar que
Extremadura hauria de "liderar la resistència contra aquesta iniciativa
insolidària anomenada Pacte Fiscal català", que en la seva opinió, es
pot resumir que "Catalunya demana i Extremadura paga", fent servir les mateixes paraules que el president de la Xunta de Galícia, Alberto Núñez Feijóo.
Aquest és un dels missatges que José Antonio Monago ha llançat en el discurs institucional que ha pronunciat amb motiu de la celebració del Dia d'Extremadura, aquesta nit al Teatre Romano de Mèrida, on ha convidat als presents a ser conscients que "aquests 5.023 milions d'euros" que Catalunya sol•licita "surten de la butxaca de tots els extremenys i de tots els espanyols", ha asseverat.
"No podem consentir declaracions com les del president del Govern català defensant que aquests són diners dels catalans", ja que segons ha asseverat Monago, no és cert.
"Aquests són també els nostres diners i cal dir prou", ha insistit. I és que, "les exigències d'uns quants polítics que volen dilapidar els principis de la nostra Constitució no representen al poble català, que els extremenys tant estimem", ha apuntat Monago.
A més, ha afegit: "Precisament perquè Catalunya ha estat i és casa de milers d'extremenys, és hora d'exigir que no ocultin més el seu fracàs en la gestió amb maniobres de distracció".
"Algú ha de dir-los que l'honest és fer autocrítica, no eximir-se de les responsabilitats de gestió que són de qui exerceix el govern", ha considerat.
“Catalunya no pot pensar només en català”
Monago també ha dit que "Catalunya no pot pensar només en català com Europa no pot parlar només en alemany", sinó que "Europa ha de parlar en europeu".
En la seva intervenció, el president extremeny ha realitzat una reflexió sobre el lloc que ha d'ocupar Extremadura, recordant que és "un poble molt capaç, que ha de ser respectat", ha dit.
"No som una província d'Andalusia. Hem de concentrar-nos per a això a ser una regió forta a Espanya i fort a Europa, avui especialment més que mai", ha asseverat.
Canviar les circumstàncies
Al llarg del seu discurs institucional, el president del Govern extremeny ha realitzat a més un advertiment: "No aconseguirem canviar les nostres circumstàncies si no actuem, si només ens limitem a mirar per la finestra", per la qual cosa ha instat a reaccionar.
Ha afegit que si s'exigeix "la unitat i solidaritat de la resta de comunitats, de la resta de països", és necessari començar per un mateix.
"I només d'aquesta manera, demostrant que nosaltres sí sabem ser un poble unit, podrem demanar allò que tots creiem just", ha dit.
Aquest és un dels missatges que José Antonio Monago ha llançat en el discurs institucional que ha pronunciat amb motiu de la celebració del Dia d'Extremadura, aquesta nit al Teatre Romano de Mèrida, on ha convidat als presents a ser conscients que "aquests 5.023 milions d'euros" que Catalunya sol•licita "surten de la butxaca de tots els extremenys i de tots els espanyols", ha asseverat.
"No podem consentir declaracions com les del president del Govern català defensant que aquests són diners dels catalans", ja que segons ha asseverat Monago, no és cert.
"Aquests són també els nostres diners i cal dir prou", ha insistit. I és que, "les exigències d'uns quants polítics que volen dilapidar els principis de la nostra Constitució no representen al poble català, que els extremenys tant estimem", ha apuntat Monago.
A més, ha afegit: "Precisament perquè Catalunya ha estat i és casa de milers d'extremenys, és hora d'exigir que no ocultin més el seu fracàs en la gestió amb maniobres de distracció".
"Algú ha de dir-los que l'honest és fer autocrítica, no eximir-se de les responsabilitats de gestió que són de qui exerceix el govern", ha considerat.
“Catalunya no pot pensar només en català”
Monago també ha dit que "Catalunya no pot pensar només en català com Europa no pot parlar només en alemany", sinó que "Europa ha de parlar en europeu".
En la seva intervenció, el president extremeny ha realitzat una reflexió sobre el lloc que ha d'ocupar Extremadura, recordant que és "un poble molt capaç, que ha de ser respectat", ha dit.
"No som una província d'Andalusia. Hem de concentrar-nos per a això a ser una regió forta a Espanya i fort a Europa, avui especialment més que mai", ha asseverat.
Canviar les circumstàncies
Al llarg del seu discurs institucional, el president del Govern extremeny ha realitzat a més un advertiment: "No aconseguirem canviar les nostres circumstàncies si no actuem, si només ens limitem a mirar per la finestra", per la qual cosa ha instat a reaccionar.
Ha afegit que si s'exigeix "la unitat i solidaritat de la resta de comunitats, de la resta de països", és necessari començar per un mateix.
"I només d'aquesta manera, demostrant que nosaltres sí sabem ser un poble unit, podrem demanar allò que tots creiem just", ha dit.
EL SINGULAR DIGITAL
El PP diu que la manifestació de la Diada va “en contra” de la Constitució
De Cospedal afirma que la marxa de l'Assemblea Nacional Catalana va contra “allò que vam escollir els espanyol i els catalans també”
Assegura que “sorprèn molt” la presència de CiU i de membres del PSC a la marxa
La secretària general del Partit Popular, María Dolores de Cospedal,
ha assegurat aquest dilluns que la “manifestació independentista”
convocada demà per l'Assemblea Nacional Catalana a Barcelona “va en
contra de la nostra Constitució i d'allò que vam escollir tots els
espanyols i també els catalans en el seu dia”. En aquest sentit,
Cospedal també ha definit de “radical” la postura del Partit Socialista
després que el secretari general d'aquesta formació, Alfredo Pérez
Rubalcaba, expressés el seu suport als militants del PSC que participin
en la marxa. La secretària general del PP ha fet aquestes declaracions
en la roda de premsa posterior a la reunió del comitè de direcció del
Partit
En aquest sentit, Maria Dolores de Cospedal ha dit que “sorprèn molt” la postura d'“alguns”, en clara referència a l'assistència de membres de Convergència i Unió a la marxa, però sobretot del Partit Socialista. És per això que Cospedal ha assegurat que veu amb “preocupació” que Rubalcaba “ajudi i animi aquells membres del PSC que volen participar en la marxa independentista”, tot afegint que “nosaltres mai no faríem una cosa així, contrària a la llei i a la Constitució”. En termes generals, la número dos del Partit Popular considera que els socialistes estan fent un “gir radical” en les seves polítiques ja que, al seu parer, el principal partit de l'oposició pretén “aixecar un mur contra el govern, vol abanderar una crida a les barricades, diu que no s'ha d'ajudar l'executiu o fa plantejaments com el federalisme”.
EL PUNT-AVUI
En aquest sentit, Maria Dolores de Cospedal ha dit que “sorprèn molt” la postura d'“alguns”, en clara referència a l'assistència de membres de Convergència i Unió a la marxa, però sobretot del Partit Socialista. És per això que Cospedal ha assegurat que veu amb “preocupació” que Rubalcaba “ajudi i animi aquells membres del PSC que volen participar en la marxa independentista”, tot afegint que “nosaltres mai no faríem una cosa així, contrària a la llei i a la Constitució”. En termes generals, la número dos del Partit Popular considera que els socialistes estan fent un “gir radical” en les seves polítiques ja que, al seu parer, el principal partit de l'oposició pretén “aixecar un mur contra el govern, vol abanderar una crida a les barricades, diu que no s'ha d'ajudar l'executiu o fa plantejaments com el federalisme”.
EL PUNT-AVUI
dilluns, 3 de setembre del 2012
Pastor deixa clar que ha de procurar pels seus, i als catalans que els bombin
Ana Pastor descarta cobrar peatges a altres autovies perquè "estem en un moment de crisi molt greu" i deixa sense arguments al conseller Recoder i al president d'ABERTIS, Salvador Alemany, que apostaven per fer pagar a les autovies de l'estat
La ministra de Foment, Ana Pastor, ha descartat aquest dilluns
introduir nous peatges a les autovies de l'Estat per no perjudicar les
petites empreses del transport per carretera a qui, com a titular del
ram "ha d'ajudar a sortir de la crisi". Malgrat que l'executiu espanyol
sí que va augmentar un 7,5% els peatges existents a finals de juliol, la
ministra entén que introduir nous peatges a altres punts de l'Estat
posaria contra les cordes aquest sector en un moment delicat. Segons ha
explicat a Telemadrid, la qüestió de posar en marxa nous peatges a les
autovies de l'Estat "no està sobre la taula del Consell de Ministres ni
hi ha estat mai".
Segons Pastor "estem en un moment de crisi econòmica molt greu" on hi ha molts transportistes que tenen "petites empreses de dos i tres camions" i en aquest moment "qualsevol mesura d'aquest tipus seria el que li falta al sector del transport", a qui "he d'ajudar a sortir de la crisi".
Pastor també ha afirmat que el Corredor Mediterrani és "un gran projecte" que el seu govern està impulsant de manera decidida malgrat que quan ella va arribar al govern la línia entre el Port de Barcelona i la frontera francesa era "un Power Point", és a dir, "uns papers i uns gràfics". "Jo passo del Power Point al projecte i del projecte a l'obra", ha afirmat.
DIRECTE.CAT
El coronel Alamán Castro insta a il·legalitzar els partits independentistes
El militar de l'Exèrcit espanyol demana la detenció de Tardà, Bosch i Bertran
El coronel Francisco Alamán Castro ha
instat a il·legalitzar els partits separatistes i, en aquest sentit, ha
demanat la detenció de Tardà, Bosch i Bertran per alta traïció. "Aquesta
gent no té cura", afirma després que demanessin el seu arrest.
En una nova entrevista a Alerta Digital,
el membre de l'Exèrcit, que està retirat, ha dit que "ja que el senyor
Tardà i altres demanen meu arrest, jo des d'aquí exigeixo la immediata
detenció del senyor Tardà, del senyor Bosch i del senyor Bertran
Exigeixo la seva immediata detenció per voler trencar Espanya i per alta
traïció. Exigeixo també la immediata il·legalització de tots els
partits que tinguin com a principal objectiu la ruptura de la nació".
En aquest sentit, el coronel afegeix que
"s'invoca la llei i un és un colpista, un feixista i un criminal. Però
cridar a la subversió, a la sedició, a la ruptura de la nació, això és
legítim i per tant ha de ser emparat per la llibertat d'expressió. A
l'esquerra i als nacionalistes de la perifèria se'ls permet tot".
Alamán creu que "no he amenaçat ningú, com diu
el senyor Bosch; només he estat fidel al jurament que vaig prestar i
coherent amb el que diu la Constitució espanyola. No fa gaire, un
dirigent de la CUP va dir alguna cosa de pegar-li un tret al clatell a
algú i no se li va donar tant bombo i platerets. Aquestes declaracions
sí que eren constitutives de delicte. Un cop més, la llei de l'embut…"
Sobre Tardà afirma que "no és precisament un
exemple d'higiene capilar per a que parli de la caspa dels altres (riu).
El semyor Tardà s'aprofita que a Espanya hi ha determinades coses que
surten de franc. Demà, per cert, els enviaré una carta dirigida al
senyor Tardà".
D'altra banda, expressa que admira el dictador
Francisco Franco: "quin espanyol de bé podria deixar d'admirar-lo.
Miri, en premi potser a l'evangelització d'Amèrica, Déu ens va concedir
al segle XIX el duc de Ahumada (fundador de la Guàrdia Civil) i al segle
XX Francisco Franco. Espero que en aquest segle XXI ens regali un altre
espanyol providencial".
Finalment, considera que si Franco ressuscités
"es moriria de l'ensurt en veure el que hem fet amb el país orgullós,
unit i pròsper que ell ens va deixar".
E-NOTÍCIES
dissabte, 1 de setembre del 2012
Espanya, "joc soterrat" contra la independència de Catalunya
La presència i augment a la xarxa d’insults contra tot el que és català i l’excitació i creixement dels grups de l’extrema dreta no són casualitat
El Govern Espanyol malgrat fer veure que no està preocupat per l’augment del independentisme a Catalunya, sí que ha mogut fitxa. Des de fa mesos un grup especial i amb mitjans i dirigit des del Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI) està treballant, estudiant i actuant per tal d’evitar un procés democràtic i independentista al nostre país. Simulacions, estudis, enquestes, captació de nous agents catalans, infiltració d’agents en grups independentistes, seguiment constant de les persones claus dels partits més favorables a la independència, des de CiU, ICV/EUiA, ERC, SI, CUP i altres grups, són la tasca i formen part dels interessos a estudiar i seguir per part del CNI.
Augment de l’extrema dreta i els insults i amenaces al moviment independentistaNo és cap casualitat, l’augment dels insults a Catalunya i als catalans, la creixent presència de l’extrema dreta tant a la xarxa com als mitjans de comunicació, tampoc no és casualitat l’atac a la web de El Punt/Avui, o que el Madrid guanyi la supercopa i el Bernabeu insulti al Barça i a Catalunya, ni ho és que un farsant professional com Girauta es faci la víctima per tancar el compte de twitter, quant resulta que ell és qui insulta als catalans, i no és gratuït ni fortuït l’augment d’extremisme contra Catalunya a la xarxa, i en els grans mitjans de comunicació, amb una autentica persecució a tot allò que sembla català. Tot el conjunt forma part d’un objectiu clar ; espantar l’enemic, coaccionar-lo i en definitiva continuar amb la seva dominació.
Infiltració en estaments claus de la societat catalana (Mossos, Mitjans de Comunicació,..)
És una de les primeres recomanacions de qualsevol servei d’intel·ligència, infiltrar-se a casa de qui pot ser una amenaça, ja ho han fet i des de fa temps, als Mossos d’Esquadra, en grans mitjans de comunicació i en mitjans digitals. Intoxicar, rebentar, malparlar, espiar, obrir escletxes dins dels moviments socials del independentisme, tenir articulistes i opinadors a sou que fins i tot paguen indirectament, mitjançant la col·laboració d’empreses afins.
El CNI té pànic als independentistes per la via democràtica
Recentment una seria de membres del CNI amb l’ajuda volguda o no d’alguns estaments universitaris van fer una sessió de màrketing per captar col·laboradors catalans que coneguin la realitat catalana, els hi van mostrar la cara amable per fer d’espia, però això no va impedir que expliquessin algunes coses interessants, entre altres que davant la fi d’ETA ara sorgia el problema dels independentistes sense violència, és a dir van presentar com una amenaça seriosa els independentistes per la via democràtica, i per il·lustrar aquests perills van ensenyar una fotografia d’Ibarretxe i Carod-Rovira.
L’extrema dreta, eina al servei del CNI
Utilitzar i manipular l’extrema dreta té un cost zero pels serveis d’intel·ligència, són fàcils de manipular, i fàcils d’excitar, i a més a més poden servir per intentar rebentar moviments democràtics per la independència i el què es més important sembrar la por i la confusió. Espanya sap que la via democràtica a la independència pot no tenir aturador, sembrar la por i utilitzar maniobres poc clares són les eines a l’abast de l’estat espanyol i no dubte en fer-les servir.
DIRECTE.CAT
Espanya és tolerant amb els agressors de Catalunya
El Cercle Català de Negocis titlla d'"injustificable" que l'Estat no hagi condemnat les paraules pre-democràtiques del tinent coronel Alamán Castro
El Cercle Català de Negocis ha titllat d'"increïble i injustificable" que cap representant del govern espanyol i "especialment el ministre de Defensa" no hagi sortit a "reprimir públicament" el tinent coronel Francisco Alamán Castro, que ha dit en una entrevista a un diari digital que la independència de Catalunya només es produiria "per sobre del seu cadàver". A través d'un comunicat, el Cercle es pregunta "fins a quin punt aquest plantejament, que vulnera la legalitat internacional, és compartit per més d'un polític espanyol".
L'entitat assegura que "el rei Joan Carles I, com a general en cap de les forces armades, és responsable davant de la comunitat internacional de qualsevol agressió que l'exèrcit espanyol pugui fer en contra de Catalunya". El Cercle Català de Negocis considera que "la independència de Catalunya no és un afer intern de l'estat espanyol sinó que és una qüestió de dret internacional".
DIRECTE.CAT
Ciutadans (C's) ha dit aquest dissabte que vol saber "el cost total de diner públic de propaganda, divulgació i finançament dels trens que han posat en marxa els ajuntaments de Girona i Figueres per acudir a la manifestació separatista del pròxim 11 de Setembre". Segons la formació política, aquests costos podrien ascendir als 22.000 euros. C's ha demanat en una nota de premsa que els alcaldes de Girona, Carles Puigdemont, i Figueres, Santi Vila, "dimiteixin per coherència amb el seu pensament separatista", ja que representen "una institució local gràcies a la Constitució espanyola que ells volen dinamitar". "Ser alcalde no és obligatori", al·lega el partit. C's ha denunciat que "diversos ajuntaments també estan destinant diner públic a fer actes separatistes conjuntament amb entitats privades". En aquest sentit, denuncia municipis com Tossa de Mar, on diuen que es fa "ús, sense autorització, del patrimoni cultural, realitzant modificacions a les muralles del segle XII de la Vila Vella del municipi per penjar simbologia separatista i així fer apologia independentista, i tot amb un ànim lucratiu en vendre marxandatge al llarg d'aquest acte". La formació liderada per Rivera lamenta que "els impostos dels ciutadans es destinin a realitzar actes que l'únic que promouen és trencar la cohesió social, dinamitar el marc constitucional i crear confrontació".
L'expresident confirma que anirà a la manifestació de l'Onze de Setembre
L’expresident de la Generalitat, Jordi Pujol, denuncia sense miraments que “l’aparell de l’Estat està mobilitzat contra Catalunya”, fent referència sobretot a la ofensiva judicial de l’Estat espanyol contra el territori català.
En una entrevista a la revista ‘Presència’, Pujol assenyala que “el govern i el Parlament han de ser valents, però la gent de la societat també”, i argumenta que “ens hi juguem l’autogovern, l’economia, l’estat del benestar, la identitat”. “Fins i tot el respecte”, sentència.
"La situació és realment molt preocupant"
L’expresident alerta que les relacions entre Catalunya i Espanya es troben en una “situació realment molt preocupant”, explicant que “ens hauríem de remuntar ben bé seixanta o setanta anys enrere per trobar una situació de rebuig espanyol contra Catalunya com l’actual”.
Pujol critica l’ofec que els catalans pateixen i afirma que “el sistema financer que a hores d’ara Espanya ens vol imposar amb gran radicalitat significa el decandiment inexorable de Catalunya”. A més, afegeix “el buidatge del poder polític de la Generalitat i la creixent pressió sobre els aspectes identitaris, especialment la llengua”.
"Una Catalunya independent seria viable"
El qui va ser 23 anys seguits president de la Generalitat no dubta en assegurar que una Catalunya independent sí que seria viable, tant econòmicament com socialment, i assenyala que “se n’han sortit països amb molt menys gruix que el nostre”.
Pujol però matisa que “el que seria molt difícil seria la consecució de la independència”, i, en aquest sentit, avisa que “caldrà decidir si acceptem la residualització o emprenem el camí costerut de la independència”.
L’expresident afirma que si Espanya no reflexiona, i “davant l’amenaça, Catalunya no pot renunciar a l’opció independentista”.
"Que tothom vagi a la manifestació de la Diada"
Pujol manifesta que li agradaria que la manifestació de la Diada “fos tant unitària com sigui possible”, assegurant “que convé que hi vagin tots”. “Pot ser que hi hagi gent ja definitivament independentista i gent que de moment no va més enllà del pacte fiscal; gent sobretot preocupada per l’amenaça contra l’estat del benestar per manca de finançament autonòmic, o gent amb més preocupació d’autogovern i d’identitat”, afegeix.
Malgrat aquest desig, l’expresident té clar que “els grans moviments polítics, socials o nacionals no solen ser unitaris des del començament. La unitat es va fent. I la majoria social es va fent”.
Precisament avui, Pujol ha anunciat des de Camprodon que assistirà a la manifestació, que veu com un acte de protesta "contra una acció d'asfíxia sistemàtica de l'estat espanyol" envers Catalunya, "deixant de banda que alguns posin l'accent en una cosa i d'altres en una altra".
El pacte fiscal i el dret a decidir
En l’entrevista, Pujol reitera en nombroses ocasions el seu suport al president de la Generalitat, Artur Mas, i a CiU, assegurant que confia en que si la proposta del pacte fiscal és “menystinguda”, el govern “reclamarà amb fermesa el dret a decidir”.
En aquest sentit, l’expresident explica que el que Catalunya reclama és “que no es perpetuï una situació de precarietat econòmica i financera, de precarietat també de l’estat del benestar, amb risc per a la nostra situació social, i d’arraconament gradual però no lent de la nostra llengua i cultura, la nostra identitat i la nostra capacitat de construir un país útil per a la seva gent”.
“Ara crec que hi ha unanimitat a Catalunya pel que fa al pacte fiscal. Un pacte fiscal de debò”, afirma. Però avisa que “no hi ha unanimitat per la independència”, tot i que sí “n’hi ha molta més que fa dos anys, i també més que fa sis mesos. Molta més”, afirma amb rotunditat.
El castellà, llengua oficial de Catalunya
Pujol assegura que si Catalunya fos independent, el castellà seguiria essent llengua oficial “i gaudiria d’una situació de normalitat, de respecte i de total consideració”.
Sobre el català, l’expresident diu que és una “llengua agredida, que en les actuals circumstàncies necessita una legislació i en general una situació social i política que afavoreixi el seu desenvolupament”.
EL SINGULAR DIGITAL
L’expresident de la Generalitat, Jordi Pujol, denuncia sense miraments que “l’aparell de l’Estat està mobilitzat contra Catalunya”, fent referència sobretot a la ofensiva judicial de l’Estat espanyol contra el territori català.
En una entrevista a la revista ‘Presència’, Pujol assenyala que “el govern i el Parlament han de ser valents, però la gent de la societat també”, i argumenta que “ens hi juguem l’autogovern, l’economia, l’estat del benestar, la identitat”. “Fins i tot el respecte”, sentència.
"La situació és realment molt preocupant"
L’expresident alerta que les relacions entre Catalunya i Espanya es troben en una “situació realment molt preocupant”, explicant que “ens hauríem de remuntar ben bé seixanta o setanta anys enrere per trobar una situació de rebuig espanyol contra Catalunya com l’actual”.
Pujol critica l’ofec que els catalans pateixen i afirma que “el sistema financer que a hores d’ara Espanya ens vol imposar amb gran radicalitat significa el decandiment inexorable de Catalunya”. A més, afegeix “el buidatge del poder polític de la Generalitat i la creixent pressió sobre els aspectes identitaris, especialment la llengua”.
"Una Catalunya independent seria viable"
El qui va ser 23 anys seguits president de la Generalitat no dubta en assegurar que una Catalunya independent sí que seria viable, tant econòmicament com socialment, i assenyala que “se n’han sortit països amb molt menys gruix que el nostre”.
Pujol però matisa que “el que seria molt difícil seria la consecució de la independència”, i, en aquest sentit, avisa que “caldrà decidir si acceptem la residualització o emprenem el camí costerut de la independència”.
L’expresident afirma que si Espanya no reflexiona, i “davant l’amenaça, Catalunya no pot renunciar a l’opció independentista”.
"Que tothom vagi a la manifestació de la Diada"
Pujol manifesta que li agradaria que la manifestació de la Diada “fos tant unitària com sigui possible”, assegurant “que convé que hi vagin tots”. “Pot ser que hi hagi gent ja definitivament independentista i gent que de moment no va més enllà del pacte fiscal; gent sobretot preocupada per l’amenaça contra l’estat del benestar per manca de finançament autonòmic, o gent amb més preocupació d’autogovern i d’identitat”, afegeix.
Malgrat aquest desig, l’expresident té clar que “els grans moviments polítics, socials o nacionals no solen ser unitaris des del començament. La unitat es va fent. I la majoria social es va fent”.
Precisament avui, Pujol ha anunciat des de Camprodon que assistirà a la manifestació, que veu com un acte de protesta "contra una acció d'asfíxia sistemàtica de l'estat espanyol" envers Catalunya, "deixant de banda que alguns posin l'accent en una cosa i d'altres en una altra".
El pacte fiscal i el dret a decidir
En l’entrevista, Pujol reitera en nombroses ocasions el seu suport al president de la Generalitat, Artur Mas, i a CiU, assegurant que confia en que si la proposta del pacte fiscal és “menystinguda”, el govern “reclamarà amb fermesa el dret a decidir”.
En aquest sentit, l’expresident explica que el que Catalunya reclama és “que no es perpetuï una situació de precarietat econòmica i financera, de precarietat també de l’estat del benestar, amb risc per a la nostra situació social, i d’arraconament gradual però no lent de la nostra llengua i cultura, la nostra identitat i la nostra capacitat de construir un país útil per a la seva gent”.
“Ara crec que hi ha unanimitat a Catalunya pel que fa al pacte fiscal. Un pacte fiscal de debò”, afirma. Però avisa que “no hi ha unanimitat per la independència”, tot i que sí “n’hi ha molta més que fa dos anys, i també més que fa sis mesos. Molta més”, afirma amb rotunditat.
El castellà, llengua oficial de Catalunya
Pujol assegura que si Catalunya fos independent, el castellà seguiria essent llengua oficial “i gaudiria d’una situació de normalitat, de respecte i de total consideració”.
Sobre el català, l’expresident diu que és una “llengua agredida, que en les actuals circumstàncies necessita una legislació i en general una situació social i política que afavoreixi el seu desenvolupament”.
EL SINGULAR DIGITAL
Ciutadans demana la dimissió dels alcaldes de Girona i Figueres pel seu "pensament separatista"
El partit liderat per Albert Rivera els retreu haver gastat diner públic per organitzar trens cap a la manifestació de la Diada
Ciutadans (C's) ha dit aquest dissabte que vol saber "el cost total de diner públic de propaganda, divulgació i finançament dels trens que han posat en marxa els ajuntaments de Girona i Figueres per acudir a la manifestació separatista del pròxim 11 de Setembre". Segons la formació política, aquests costos podrien ascendir als 22.000 euros. C's ha demanat en una nota de premsa que els alcaldes de Girona, Carles Puigdemont, i Figueres, Santi Vila, "dimiteixin per coherència amb el seu pensament separatista", ja que representen "una institució local gràcies a la Constitució espanyola que ells volen dinamitar". "Ser alcalde no és obligatori", al·lega el partit.
C's ha denunciat que "diversos ajuntaments també estan destinant diner públic a fer actes separatistes conjuntament amb entitats privades". En aquest sentit, denuncia municipis com Tossa de Mar, on diuen que es fa "ús, sense autorització, del patrimoni cultural, realitzant modificacions a les muralles del segle XII de la Vila Vella del municipi per penjar simbologia separatista i així fer apologia independentista, i tot amb un ànim lucratiu en vendre marxandatge al llarg d'aquest acte".
La formació liderada per Rivera lamenta que "els impostos dels ciutadans es destinin a realitzar actes que l'únic que promouen és trencar la cohesió social, dinamitar el marc constitucional i crear confrontació".
ARA
Ciutadans (C's) ha dit aquest dissabte que vol saber "el cost total de diner públic de propaganda, divulgació i finançament dels trens que han posat en marxa els ajuntaments de Girona i Figueres per acudir a la manifestació separatista del pròxim 11 de Setembre". Segons la formació política, aquests costos podrien ascendir als 22.000 euros. C's ha demanat en una nota de premsa que els alcaldes de Girona, Carles Puigdemont, i Figueres, Santi Vila, "dimiteixin per coherència amb el seu pensament separatista", ja que representen "una institució local gràcies a la Constitució espanyola que ells volen dinamitar". "Ser alcalde no és obligatori", al·lega el partit.
C's ha denunciat que "diversos ajuntaments també estan destinant diner públic a fer actes separatistes conjuntament amb entitats privades". En aquest sentit, denuncia municipis com Tossa de Mar, on diuen que es fa "ús, sense autorització, del patrimoni cultural, realitzant modificacions a les muralles del segle XII de la Vila Vella del municipi per penjar simbologia separatista i així fer apologia independentista, i tot amb un ànim lucratiu en vendre marxandatge al llarg d'aquest acte".
La formació liderada per Rivera lamenta que "els impostos dels ciutadans es destinin a realitzar actes que l'únic que promouen és trencar la cohesió social, dinamitar el marc constitucional i crear confrontació".
ARA
Reclamen la "il·legalització d'Esquerra"
El periodista Enrique de Diego també vol la "detenció immediata de Tardà"
E-NOTÍCIES
El periodista Enrique de Diego ha reclamat
la "il·legalització d'Esquerra" i la "detenció immediata de Tardà", en
un article al diari digital Alerta digital. L'excap de Política del diari ABC
ha assenyalat que ERC "ha de ser d'immediat il·legalitzat, perquè és un
enemic interior d'Espanya l'objectiu del qual és segregar Catalunya
trencant la seva unitat territorial".
L'assagista ha afegit que "fins i tot planteja
la invasió de territoris com València i Balears. Solidaritat Catalana
ha de ser d'immediat il·legalitzada i els seus dirigents posats a
disposició judicial".
En el cas del diputat republicà Joan Tardà, De
Diego ha sol·licitat la "detenció immediata" perquè "conspira contra la
unitat d'Espanya i és partidari de la secessió d'una part del territori
nacional".
"Això és traïció. Se li hauria de retirar
d'immediat la nacionalitat espanyola i jugar-lo i expulsar-lo del
territori nacional o que ingressi en presó", ha reblat.
E-NOTÍCIES
Una diputada del PPC surt en defensa del coronel
Maria José García justifica l''amenaça' d'Alamán Castro i Rivera insta a "respectar les regles del joc"
La diputada del PPC, Maria José García Cuevas, i el diputat de Ciutadans, Albert Rivera, han justificat a les xarxes socials les paraules del coronel de l'Exèrcit espanyol que va amenaçar amb accions militars en cas que Catalunya declarés la seva independència.
Cuevas es pregunta "per què s'escandalitzen que un coronel de l'Exèrcit Espanyol defensi la unitat d'Espanya? És que no s'han llegit l'article 2 de la Constitució? Tots hauríem defensar la "indissoluble unitat de la nació espanyola"... amb més motiu els càrrecs públics que hem jurat la CE ... Vivim en un món al revés", lamenta.
Per la seva banda, Albert Rivera, es pregunta si "algú fa un cop d'Estat a França, Alemanya o EUA que faria l'Estat? Protegir l'ordre constitucional, no? Els que poden provocar un conflicte són aquells que trenquen la convivència, les regles del joc i violen les llibertats dels ciutadans". Tot i això, ha matisat que "no defenso el coronel, he dit que seria el jutge qui hauria d'actuar".
E-NOTÍCIES
La diputada del PPC, Maria José García Cuevas, i el diputat de Ciutadans, Albert Rivera, han justificat a les xarxes socials les paraules del coronel de l'Exèrcit espanyol que va amenaçar amb accions militars en cas que Catalunya declarés la seva independència.
Cuevas es pregunta "per què s'escandalitzen que un coronel de l'Exèrcit Espanyol defensi la unitat d'Espanya? És que no s'han llegit l'article 2 de la Constitució? Tots hauríem defensar la "indissoluble unitat de la nació espanyola"... amb més motiu els càrrecs públics que hem jurat la CE ... Vivim en un món al revés", lamenta.
Per la seva banda, Albert Rivera, es pregunta si "algú fa un cop d'Estat a França, Alemanya o EUA que faria l'Estat? Protegir l'ordre constitucional, no? Els que poden provocar un conflicte són aquells que trenquen la convivència, les regles del joc i violen les llibertats dels ciutadans". Tot i això, ha matisat que "no defenso el coronel, he dit que seria el jutge qui hauria d'actuar".
E-NOTÍCIES
Un coronel de l'Exèrcit amenaça amb una intervenció militar a Catalunya si proclama la independència
ERC demana que el ministre de Defensa doni explicacions al Congrés i Solidaritat reclama el "cessament fulminant" de l'oficial "neocolpista"
El coronel Francisco Alamán Castro ha amenaçat amb una intervenció militar a Catalunya si proclama la independència. "La Constitució deixa molt clar quin haurà de ser el paper de l'Exèrcit davant una situació com la que pretenen els separatistes catalans", ha manifestat en una entrevista amb la web ultradretana Alerta Digital. Després de conèixer aquestes declaracions, ERC ha reclamat la compareixença al Congrés del ministre de Defensa, i Solidaritat per la Independència ha exigit l'arrest de l'oficial.
"Encara que el lleó sembli adormit, que no provoquin gaire el lleó, perquè ja ha donat proves sobrades de la seva ferocitat al llarg dels segles. Aquesta quadrilla és molt poca cosa si se li planta cara", prossegueix.
"Els militars vam fer un jurament sagrat: complir l'ordenament constitucional que consagra la unitat d'Espanya com a principi irrenunciable. També vam jurar defensar la seva integritat territorial fins i tot amb les nostres pròpies vides", afegeix el militar.
José Antonio i el franquisme
Alamán també afirma que "la base apriorística del nacionalisme català no és cap altra que l'odi a Espanya". A més, el coronel qüestiona que l'independentisme pugui ser majoritari a Catalunya, amb arguments com que "en vida de José Antonio, la Falange va arribar a reclutar més militants a Barcelona que a Madrid" i que "la burgesia catalana que avui abraça la causa nacionalista va ser el sector més fervorosament franquista que hi va haver a Espanya". L'oficial arriba a manifestar que "la situació actual és molt semblant a la del 36, però sense sang".En relació amb els plans de l'Ajuntament de Sant Pere de Torelló (Osona) d'aprovar la setmana que ve una declaració d'independència, Alamán sosté que seria "un acte de traïció tipificat clarament al Codi Penal" i que hauria de motivar "la immediata detenció tant de l'alcalde com dels regidors que votin a favor de la proposta".
Resposta d'ERC i SI
La bravata del coronel ha provocat la reacció immediata dels partits independentistes catalans, segons informa l'Agència Catalana de Notícies (ACN). El diputat d'ERC Joan Tardà ha anunciat que demanarà la compareixença al Congrés del ministre de Defensa, Pedro Morenés, perquè doni explicacions sobre les paraules d'Alamán.Per la seva part, el secretari general de Solidaritat per la Independència, Uriel Beltran, ha exigit a Morenés "l'arrest immediat" del coronel, d'acord amb el règim disciplinari de les Forces Armades, després que el militar "amenacés públicament Catalunya amb una intervenció militar si opta per la independència". Bertran també ha exigit el "cessament fulminant" del "neocolpista" Alamán per part del Consell de Ministres.
EL PERIÓDICO
TANCAT PER VACANCES
Per problemes de connexió, durant el mes d'agost no he actualitzat el blog, tot i que de coses n'hn passat. Arribat el setembre, Sant Tornem-hi
dimecres, 25 de juliol del 2012
'El Mundo' anima Rajoy a "podar" Catalunya
Creu que s'han de suprimir "ambaixades, els canals de televisió, els òrgans consultius de tota mena…"
E-NOTÍCIES
El Mundo, en l'editorial d'aquest
dimecres, creu que Catalunya "ha de podar el superflu per ser
rescatada" perquè "hi ha multitud de serveis que podrien suprimir-se
sense que es veiés afectada la qualitat de vida del ciutadà, com s'ha
vist a Catalunya amb la sobredimensionada figura del síndic de Greuges. I
així segueixen les ambaixades, els canals de televisió, els òrgans
consultius de tota mena... Si Rajoy no aconsegueix embridar les
comunitats ara que estan en fallida, haurà de carregar sempre amb aquest
error".
El diari defensa aquesta postura perquè
considera que "ningú no entendria que els esforços que comportaran
aquests rescats segueixin carregant-se sobre la població, mentre els
dirigents autonòmics mantenen intactes les seves estructures de poder".
En el text es recorda que la Generalitat ha de
demanar "auxili" a l'executiu espanyol "després d'haver cridat la resta
de les comunitats a la rebel·lió contra Rajoy, després d'haver
recorregut al TC les mesures d'ajust i després d'amenaçar amb el
fantasma de la independència per pressionar cap al pacte fiscal".
Tot i això, creu que Mariano Rajoy "haurà de
sortir en auxili de Catalunya i de qualsevol altra comunitat en fallida,
no perquè els seus ciutadans siguin 'contribuents' en major o menor
mesura que els d'altres autonomies, sinó perquè són espanyols".
El Mundo també afirma que Homs parla
de crèdit de l'ICO i que "oculta que imposa condicions particulars i
extraordinàries". En aquest sentit, el diari que dirigeix Pedro J.
Ramírez lamenta que "l'obsessió de la Generalitat és presentar el que és
un rescat en tota regla com l'accés a una línia de crèdit ordinària".
E-NOTÍCIES
dimarts, 24 de juliol del 2012
La deslleialtat d'Espanya asfixia Catalunya
CiU recorda a Montoro que Catalunya se sent cada vegada més "asfixiada" i l'acusa d'actuar amb deslleialtat institucional
El portaveu econòmic de CiU al Congrés, Josep Sánchez Llibre, ha anunciat el "no" de la seva formació al sostre de despesa del govern espanyol per la manca de "flexibilitat" del govern espanyol en el repartiment dels marges de dèficit i dels ingressos per l'augment de l'IVA. Segons Sánchez-Llibre, malgrat estar al capdavant de la senda d'austeritat, Catalunya se sent "ofegada" pel Ministeri d'Hisenda i Administracions Públiques i per les condicions que imposa des d'una manca de "lleialtat institucional". Aquest "no és el rol que els ciutadans volen per al nostre país ni per a la Generalitat", ha advertit.
El portaveu econòmic de CiU ha deixat entendre que la seva formació vota
en contra del sostre de despesa malgrat que comparteix l'esperit de la
reducció del dèficit i l'austeritat en els comptes públics. Ho fa, ha
apuntat, perquè "discrepa radicalment" de la distribució dels marges de
dèficit públic que ha dissenyat el govern espanyol i pels plantejaments
del govern espanyol respecte al repartiment dels ingressos per l'augment
de l'IVA.
L'Estat manté que els territoris hauran de complir
un objectiu de dèficit de l'1,7% al 2012 i reserva per a l'administració
central el punt extra que li ha permès Europa, i no preveu repartir
entre les comunitats els ingressos per l'increment de l'IVA.
Sánchez Llibre ha expressat la perplexitat que hi ha a les comunitats
autònomes que han fet els deures, com Catalunya, no entenen perquè en
comptes de ser premiats per posar-se al capdavant de l'austeritat, se
les castiga. "Ens sentim perjudicats per la seva manca de sensibilitat,
la manca de flexibilitat del Ministeri" i "cada vegada ens sentim més
asfixiats i ofegats per les condicions que ens imposa", ha denunciat.
En aquest marc, ha acusat el govern espanyol de "manca de lleialtat
institucional" en algunes decisions adoptades i ha expressat la
"preocupació" del seu grup per l'esperit de recentralització que emana
de les decisions del govern espanyol. Una manca de flexibilitat i de
diàleg que, ha recordat, "no és el rol que els ciutadans volen per al
nostre país ni per a la Generalitat".
DIRECTE.CAT
Espanya vol fer fora Catalunya de la federació internacional de twirling
La federació catalana es defensarà a la propera assemblea mundial
La Federació Esportiva Catalana de Twirling (FECT) podria haver de deixar de competir internacionalment si prospera la petició de la Federació Espanyola de Ball Esportiu (FEBD). L'organisme espanyol és a punt de ser acceptat com a nou membre de la federació internacional (WBTF), però un dels requisits per ingressar-hi ha estat que la federació catalana no hi sigui.
Davant d'aquesta situació, la FECT ha hagut de demanar suport a les institucions per evitar ser expulsada de la federació internacional. Per aquest motiu, la Plataforma ProSeleccions ha decidit donar-hi suport i facilitarà les gestions amb un advocat perquè defensi els interessos de la federació catalana a l'assemblea que la WBTF celebrarà a París el dilluns vinent, just abans de començar el Campionat del Món on la selecció catalana també hi participarà.
La federació catalana considera que hi ha motius jurídics per defensar que l'ingrés de l'espanyola a la internacional no ha de comportar-li l'expulsió. La FECT forma part de la WBTF des del 2008, i des d'aleshores ha obtingut resultats esportius brillants, amb medalles en campionats d'Europa i del Món. Sense anar més lluny, fa dues setmanes va ser tercera a l'Europeu que es va disputar a Bèlgica, una competició on la federació espanyola no hi va enviar cap esportista per no haver d'enfrontar-se a la catalana.
ARA
La Federació Esportiva Catalana de Twirling (FECT) podria haver de deixar de competir internacionalment si prospera la petició de la Federació Espanyola de Ball Esportiu (FEBD). L'organisme espanyol és a punt de ser acceptat com a nou membre de la federació internacional (WBTF), però un dels requisits per ingressar-hi ha estat que la federació catalana no hi sigui.
Davant d'aquesta situació, la FECT ha hagut de demanar suport a les institucions per evitar ser expulsada de la federació internacional. Per aquest motiu, la Plataforma ProSeleccions ha decidit donar-hi suport i facilitarà les gestions amb un advocat perquè defensi els interessos de la federació catalana a l'assemblea que la WBTF celebrarà a París el dilluns vinent, just abans de començar el Campionat del Món on la selecció catalana també hi participarà.
La federació catalana considera que hi ha motius jurídics per defensar que l'ingrés de l'espanyola a la internacional no ha de comportar-li l'expulsió. La FECT forma part de la WBTF des del 2008, i des d'aleshores ha obtingut resultats esportius brillants, amb medalles en campionats d'Europa i del Món. Sense anar més lluny, fa dues setmanes va ser tercera a l'Europeu que es va disputar a Bèlgica, una competició on la federació espanyola no hi va enviar cap esportista per no haver d'enfrontar-se a la catalana.
ARA
Només el 6% dels productes s'etiqueten en català
Durant el 2011, la Generalitat va multar dotze empreses per no etiquetar en castellà i cap per no fer-ho en català
L'entitat conclou que en aquests moments Catalunya és, dins el context europeu, capdavantera en incompliments legals i de drets del consumidor en les informacions dels productes a l’etiquetatge.
VILAWEB
Un estudi de la Plataforma per la Llengua
conclou que el 94% dels productes venuts en supermercats i grans
superfícies de distribució de Catalunya no compleixen la llei de
l'etiquetatge. Malgrat que ahir va fer dos anys de l’aprovació de la llei del Codi de Consum
que obliga a etiquetar en català com a mínim les dades obligatòries
dels productes, la gran majoria d'empreses no ho fa. D'una altra banda,
durant el 2011, la Generalitat va multar dotze empreses per no etiquetar
en castellà i cap per no fer-ho en català.
Les grans
multinacionals com Danone, Nestlé, Coca-cola, Aspirina, Gillette o
Philips sí que respecten les lleis lingüístiques de totes les comunitats
de parlants comparables a la catalana, però en canvi boicoten el català
en l'etiquetatge, denuncia Plataforma per la Llengua. L'entitat conclou que en aquests moments Catalunya és, dins el context europeu, capdavantera en incompliments legals i de drets del consumidor en les informacions dels productes a l’etiquetatge.
VILAWEB
divendres, 20 de juliol del 2012
El vot del PSC prioritzant el corredor central, va ser premeditat
Pere Macias sosté que els diputats del PSC sabien què votaven quan van donar suport al corredor central
El portaveu de Foment de CiU al Congrés dels Diputats, Pere Macias, ha descartat aquest divendres que els diputats del PSC s'equivoquessin ahir en la votació a favor de la moció de la Chunta Aragonesista per prioritzar el corredor central i ha afirmat que sabien què votaven. Tal i com es va veure al telenoticies vespre, Macias va demanar que es llegís "expressament" el que s'anava a votar en aquell moment, un procediment que, ha comentat el diputat no és habitual. "Quan es llegeix el que es vota, i malgrat això es vota, penso que no és un error. Simplement hi ha una disciplina de vot que és més importants que els interessos de Catalunya", ha dit Macias en declaracions des de Girona.
Macias critica els socialistes catalans per prioritzar la disciplina de
vot del PSOE per davant els interessos de Catalunya."Benvingudes les
disculpes, sempre s'han d'admetre", ha afegit Macias, que ha mostrat el
seu desig que la pròxima vegada els diputats del PSC "votin a favor de
Catalunya i no a favor de la disciplina del PSOE".
Aquest
dijous a la tarda, el grup del PSC es va disculpar a través d'un
comunicat per haver votat a favor d'impulsar l'opció dels Pirineus en un
error que el coordinador dels diputats i senadors socialistes catalans a
Madrid, Francesc Vallès, va titllar d'"inexcusable".
DIRECTE.CAT
El PP reclama partits d'Espanya per TV3, i ridiculitza la selecció catalana
Els populars es queixen que la televisió catalana emeti només els "partits de costellada" de Catalunya
El president de la CCMA, Brauli Duart, ha deixat clar que tot plegat
també és una qüestió de drets televisius, i ha posat com a exemple que
Telecinco tenia els de l'Eurocopa.
EL SINGULAR DIGITAL
La diputada del PP
Marisa Xandri ha demanat avui a la comissió parlamentària de control de
la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA), que TV3
emeti partits de la selecció espanyola, i no ha dubtat a ridiculitzar
els de la selecció catalana. Ha criticat que la televisió catalana
presti més atenció a "partits de costellada" de Catalunya, quan es
produeixen precisament pel boicot que fan els governs espanyols al seu
reconeixement.
Xandri ha recordat els índexs d'audiència de 'La Roja' durant
l'Eurocopa a Catalunya van ser notables, i en aquest aspecte ha reclamat
que TV3 retransmeti dimarts el partit amistós de bàsquet entre Espanya i
els EUA que se celebrarà al Palau Sant Jordi. "Molts catalans ho
agrairan", ha indicat.
EL SINGULAR DIGITAL
Plataforma per la llengua denuncia "greus discriminacions" en l'exhibició de cinema català
Només el 15% de les còpies de les pel·lícules estrenades en català a Barcelona es projecten finalment en llengua catalana
Segons un informe presentat per la coordinadora Plataforma per la llengua, només el 15% de les sessions de les pel·lícules estrenades en català entre el febrer i l'abril del 2012 a la ciutat de Barcelona –un total de 15– es van projectar en llengua catalana. Dels 1996 passis o sessions d'aquestes pel·lícules estrenades en català, el 85% van ser en llengua castellana.
L’estudi, presentat aquest divendres, avalua la distribució de les pel·lícules en versió original, doblades i subtitulades en català a Barcelona, la ciutat amb més oferta de Catalunya. En aquest període, el 75% de les pel·lícules estrenades entre el febrer i l'abril del 2012 a la ciutat de Barcelona es van projectar en una versió exclusivament en castellà.
L'estudi observa que les 15 pel·lícules que s’han estrenat en català s'han projectat en versió castellana en 492 sales i només 109 sales les han projectat en català; i apunta que "les sessions en català tenen tendència a oferir-se en horaris menys comercials (sessions golfes) que el vespre o la nit". L’informe conclou que el cinema en castellà continua essent sovint "l’única opció lingüística de l’oferta cinematogràfica" i que l’oferta "residual" del cinema en català "es veu afectada per una distribució i exhibició discriminatòries", que dificulten l’assistència a les versions en català dels films.
ARA
Segons un informe presentat per la coordinadora Plataforma per la llengua, només el 15% de les sessions de les pel·lícules estrenades en català entre el febrer i l'abril del 2012 a la ciutat de Barcelona –un total de 15– es van projectar en llengua catalana. Dels 1996 passis o sessions d'aquestes pel·lícules estrenades en català, el 85% van ser en llengua castellana.
L’estudi, presentat aquest divendres, avalua la distribució de les pel·lícules en versió original, doblades i subtitulades en català a Barcelona, la ciutat amb més oferta de Catalunya. En aquest període, el 75% de les pel·lícules estrenades entre el febrer i l'abril del 2012 a la ciutat de Barcelona es van projectar en una versió exclusivament en castellà.
L'estudi observa que les 15 pel·lícules que s’han estrenat en català s'han projectat en versió castellana en 492 sales i només 109 sales les han projectat en català; i apunta que "les sessions en català tenen tendència a oferir-se en horaris menys comercials (sessions golfes) que el vespre o la nit". L’informe conclou que el cinema en castellà continua essent sovint "l’única opció lingüística de l’oferta cinematogràfica" i que l’oferta "residual" del cinema en català "es veu afectada per una distribució i exhibició discriminatòries", que dificulten l’assistència a les versions en català dels films.
ARA
La deslleialtat institucional del govern espanyol, en xifres
L'estat fa més dèficit però trasllada la pressió per eixugar-lo a les comunitats autònomes
Aquesta setmana el president de la Generalitat, Artur Mas, s'ha queixat al parlament de l'impacte que té la deslleialtat institucional del govern espanyol, quan no paga els diners que deu i carrega en les comunitats autònomes la pressió per rebaixar el dèficit. Doncs bé, ara el govern català ha publicat aquest gràfic que exposa en xifres aquesta deslleialtat institucional.
Pel que fa l’endeutament, l'estat acumula el 76,5% de l’endeutament; les comunitats autònomes, el 18,8% i els ajuntaments, el 4,7%; en relació amb el dèficit, l'estat és el responsable del 60% i les comunitats, del 35%. L'estat fa el 52% de la despesa total, i les comunitats autònomes, el 31%, incloent les principals despeses en estat del benestar, salut, ensenyament… El 17% restant de la despesa l'han d'assumir els ajuntaments.
I malgrat aquestes dades, l'estat assumeix un 31% de la retallada pressupostària, i els governs autonòmics, el 64%.
'La manca de coresponsabilitat del govern de l’estat i la seva deslleialtat es posa de manifest quan demana a les comunitats autònomes que facin el doble d’ajustament del que els correspon, mentre el govern espanyol en fa la meitat', diu el govern.
Aquesta setmana el president de la Generalitat, Artur Mas, s'ha queixat al parlament de l'impacte que té la deslleialtat institucional del govern espanyol, quan no paga els diners que deu i carrega en les comunitats autònomes la pressió per rebaixar el dèficit. Doncs bé, ara el govern català ha publicat aquest gràfic que exposa en xifres aquesta deslleialtat institucional.
Pel que fa l’endeutament, l'estat acumula el 76,5% de l’endeutament; les comunitats autònomes, el 18,8% i els ajuntaments, el 4,7%; en relació amb el dèficit, l'estat és el responsable del 60% i les comunitats, del 35%. L'estat fa el 52% de la despesa total, i les comunitats autònomes, el 31%, incloent les principals despeses en estat del benestar, salut, ensenyament… El 17% restant de la despesa l'han d'assumir els ajuntaments.
I malgrat aquestes dades, l'estat assumeix un 31% de la retallada pressupostària, i els governs autonòmics, el 64%.
'La manca de coresponsabilitat del govern de l’estat i la seva deslleialtat es posa de manifest quan demana a les comunitats autònomes que facin el doble d’ajustament del que els correspon, mentre el govern espanyol en fa la meitat', diu el govern.
VILAWEB
dijous, 19 de juliol del 2012
L'augment de l'IVA incrementa l'espoli en 200 milions d'euros
Mas-Colell fa públiques les estimacions
Sinó vols caldo, dues tasses. Preocupats pel dèficit fiscal de Catalunya, les darreres mesures del govern espanyol són una nova sagnia pels comptes de la Generalitat, així ho estima la màxima autoritat econòmica de l'executiu català. El conseller d'Economia i Coneixement, Andreu Mas-Colell, ha fet pública aquest dijous la xifra que el seu departament estima que suposarà per la Generalitat l'increment de l'IVA anunciat pel govern espanyol.
El conseller ha aprofitat per denunciar l'elevat cost que aquesta mesura tindrà per l'administració catalana, i ha xifrat en "més de 200 milions d'euros" la despesa anual que representarà l'augment d'aquest impost. Mas-Colell ha detallat que la meitat, uns 100 milions, corresponen al que hauran de pagar de més els departaments de la Generalitat, i la resta vindrà de les empreses i les universitats públiques.
Andreu Mas-Colell, a més, ha insistit en queixar-se que de l'augment de l'IVA decretat pel govern espanyol, l'administració catalana "no rebrà res", i a més tindrà aquest elevat cost per les seves transaccions. El conseller també ha explicat que quan va traslladar la queixa al Consell de Política Fiscal i Financera, "el Banc Central va reaccionar dient que tots paguem IVA"." Sí, clar, però ells se'l paguen a sí mateixos", ha conclòs.
NACIÓ DIGITAL
El PPC titlla la immersió lingüística de mètode «insensat i antisistema»
La diputada popular Maria José Cuevas assegura que "només passa a les Illes Feroe que una llengua 'local' s'imposa a la comuna"
Nova bufetada dialèctica del PPC al sistema d'immersió lingüística, i en
seu parlamentària. La diputada popular, ariet del bilingüisme espanyol,
Maria José Cuevas, ha carregat els neulers durant la seva intervenció
per defensar l'oposició del seu grup a una moció de SI per blindar el
sistema d'immersió lingüística que es debatia aquesta tarda.
Cuevas ha qualificat el sistema d'immersió de poc menys que
"insensat","il·legal" i i "anti-sistema". La diputada, que ha
pronunciat tota la seva intervenció en espanyol, ha afegit que
"Catalunya és l'únic lloc del món amb les Illes Feroe i Grenlàndia que
la llengua local s'imposa a la llengua comuna".
Finalment, el Parlament ha aprovat amb els vots favorables de CiU, PSC,
ICV-EUiA, ERC, SI i Joan Laportala moció s'insta el Govern a blindar el
sistema d'immersió lingüística i recórrer i oposar-se a totes les
sentències judicials que vagin en contra.
En el text de la moció, la cambra manifesta la seva disconformitat
respecte a les sentències del Tribunal Suprem i avança el rebuig a una
possible sentència del Tribunal Constitucional sobre la Llei d'Educació
de Catalunya. "Es reafirma el model d'immersió lingüística, com a model
d'èxit educatiu i de cohesió social, i es constata la necessitat de
garantir la pervivència del model d'escola catalana i la necessitat de
blindar-lo", s'explica la moció.
NACIÓ DIGITAL
El govern espanyol prohibeix a les mútues de treball coordinar accions amb la Generalitat
El departament d'Ocupació acusa Madrid d'actuar amb deslleialtat per
saltar-se el que estableix l'Estatut i de fer un flac favor a
l'estratègia de prevenció de riscos laborals a Catalunya
El director general de Relacions Laborals de la Generalitat, Ramon Bonastre, ha denunciat aquest divendres una carta enviada des del govern espanyol a les mútues de treball de Catalunya en què els prohibeix explícitament seguir col·laborant i coordinant-se amb el Govern a l'hora de fer les polítiques de prevenció de riscos.
A la carta, enviada des del departament de Treball, es considera la Generalitat no és competent per establir les accions que han de fer les mútues, ja que aquestes reben els recursos per fer la seva activitat de la caixa de la Seguretat Social, que és en mans de l'Estat.
Bonastre ha defensat que la competència per establir l'estratègia conjunta i que les mútues comuniquin a la Generalitat els seus plans de prevenció per poder cooperar en sectors i territoris determinats està recollida a l'Estatut (article 165) i ha acusat de "deslleial" l'executiu del PP per enviar la carta i no respondre a les sol·licituds de diàleg de la Generalitat.
La Generalitat ja ha enviat un requeriment previ a Madrid i diu que si no respon es convertirà en un conflicte judicial al contenciós administratiu, segons ha anunciat el director de Relacions Laborals. En darrera instància, seria el Tribunal Constitucional l'encarregat de resoldre el conflicte competencial.
La coordinació entre Govern i mútues de treball es duu a terme des del 2008 a través d'una resolució que estableix que aquests organismes, tot i ser finançats pel govern espanyol (que té la clau de la caixa de la Seguretat Social), han de presentar els seus plans al Govern. "Així podem atacar millor els problemes si, per exemple, detectem que puja la sinistralitat en un sector determinat a una comarca en concret", ha dit Bonastre.
Madrid amenaça amb sancions
La carta amenaça les mútues que incompleixin l'ordre de Madrid i segueixin cooperant amb el Govern que s'exposen a una sanció. En última instància, el govern espanyol pot dictar la dissolució d'una mútua.
El ministeri de treball assegura que és feina seva planificar les accions a dur a terme per les mútues i que seguir altres directius pot entorpir els objectius que ells marquin.
El sector de les mútues és un dels que serà legislat amb una nova llei que prepara el govern central dins el pla d'aprovar fins a 20 noves lleis noves abans que acabi l'any.
ARA
El director general de Relacions Laborals de la Generalitat, Ramon Bonastre, ha denunciat aquest divendres una carta enviada des del govern espanyol a les mútues de treball de Catalunya en què els prohibeix explícitament seguir col·laborant i coordinant-se amb el Govern a l'hora de fer les polítiques de prevenció de riscos.
A la carta, enviada des del departament de Treball, es considera la Generalitat no és competent per establir les accions que han de fer les mútues, ja que aquestes reben els recursos per fer la seva activitat de la caixa de la Seguretat Social, que és en mans de l'Estat.
Bonastre ha defensat que la competència per establir l'estratègia conjunta i que les mútues comuniquin a la Generalitat els seus plans de prevenció per poder cooperar en sectors i territoris determinats està recollida a l'Estatut (article 165) i ha acusat de "deslleial" l'executiu del PP per enviar la carta i no respondre a les sol·licituds de diàleg de la Generalitat.
La Generalitat ja ha enviat un requeriment previ a Madrid i diu que si no respon es convertirà en un conflicte judicial al contenciós administratiu, segons ha anunciat el director de Relacions Laborals. En darrera instància, seria el Tribunal Constitucional l'encarregat de resoldre el conflicte competencial.
La coordinació entre Govern i mútues de treball es duu a terme des del 2008 a través d'una resolució que estableix que aquests organismes, tot i ser finançats pel govern espanyol (que té la clau de la caixa de la Seguretat Social), han de presentar els seus plans al Govern. "Així podem atacar millor els problemes si, per exemple, detectem que puja la sinistralitat en un sector determinat a una comarca en concret", ha dit Bonastre.
Madrid amenaça amb sancions
La carta amenaça les mútues que incompleixin l'ordre de Madrid i segueixin cooperant amb el Govern que s'exposen a una sanció. En última instància, el govern espanyol pot dictar la dissolució d'una mútua.
El ministeri de treball assegura que és feina seva planificar les accions a dur a terme per les mútues i que seguir altres directius pot entorpir els objectius que ells marquin.
El sector de les mútues és un dels que serà legislat amb una nova llei que prepara el govern central dins el pla d'aprovar fins a 20 noves lleis noves abans que acabi l'any.
ARA
Espanya es torna a quedar sola a Europa defensant el corredor central
El Comitè de les regions ha tombat una esmena presentada pel president d'Extremadura per 74 vots a 9
Aquest migdia s'ha votat al Comitè de les regions d'Europa la proposta de dictamen sobre el 'Mecanisme connectar Europa' al qual s'havien presentat dues esmenes d'Extremadura i Aragó. Les esmenes demanaven obrir els annexos del document per incloure-hi el corredor central com a infraestructura de la xarxa principal de transports. Tan sols s'ha votat l'esmena d'Extremadura, per absència de ponent d'Aragó, i s'ha tombat per 74 vots en contra, 9 a favor i 2 abstencions.
El president d'Extremadura, José Antonio Monago, ha intervingut al comitè per defensar la inclusió del corredor central, assenyalant que d’aquesta manera s’aconseguia una millor cohesió territorial i una major competitivitat per a les regions afectades. Monago ha dit que era molt important per a Extremadura i, sobretot, per a Espanya, per a la seva cohesió territorial.
El vot del dictamen del Comitè de les regions no és definitiu, però acostuma a anticipar les decisions que pren de forma definitiva la Comissió Europea o el Parlament Europeu. Per això, l'eurodiputat Ramon Tremosa (CiU) ha mostrat la seva satisfacció pel resultat de la votació, que dibuixa un mapa amb el corredor mediterrani com a infraestructura prioritària i no inclou el corredor central.
VILAWEB
Aquest migdia s'ha votat al Comitè de les regions d'Europa la proposta de dictamen sobre el 'Mecanisme connectar Europa' al qual s'havien presentat dues esmenes d'Extremadura i Aragó. Les esmenes demanaven obrir els annexos del document per incloure-hi el corredor central com a infraestructura de la xarxa principal de transports. Tan sols s'ha votat l'esmena d'Extremadura, per absència de ponent d'Aragó, i s'ha tombat per 74 vots en contra, 9 a favor i 2 abstencions.
El president d'Extremadura, José Antonio Monago, ha intervingut al comitè per defensar la inclusió del corredor central, assenyalant que d’aquesta manera s’aconseguia una millor cohesió territorial i una major competitivitat per a les regions afectades. Monago ha dit que era molt important per a Extremadura i, sobretot, per a Espanya, per a la seva cohesió territorial.
El vot del dictamen del Comitè de les regions no és definitiu, però acostuma a anticipar les decisions que pren de forma definitiva la Comissió Europea o el Parlament Europeu. Per això, l'eurodiputat Ramon Tremosa (CiU) ha mostrat la seva satisfacció pel resultat de la votació, que dibuixa un mapa amb el corredor mediterrani com a infraestructura prioritària i no inclou el corredor central.
VILAWEB
Tips del menyspreu de l'Estat
Els alcaldes, enutjats per la derogació del decret que permet la gratuïtat de l'AP-7 entre Salt i Sarrià
L'Estat no ha comunicat què vol fer al tram
Els alcaldes de l'àrea urbana de Girona van mostrar ahir la seva indignació per la derogació del decret que bonifica les autopistes i que permet la gratuïtat de l'AP-7 des de Girona Nord fins a Girona Sud.
La majoria d'alcaldes van recordar que el quart carril de l'autopista es va fer precisament per evitar desdoblar l'N-II al pas per la vall de Sant Daniel, i fer funcions així de ronda de circumval·lació i variant alternativa a l'àrea urbana. Un dels més contundents va ser l'alcalde de Girona, Carles Puigdemont (CiU), que va qualificar la derogació del decret de “catàstrofe per a Girona, i una doble injustícia per als gironins”. Puigdemont va dir que l'Estat té els gironins “abandonats” amb l'ampliació de l'N-II: “Aquesta situació no hi ha país ni ciutat que l'aguanti”, va concloure. No menys contundent va ser l'alcalde de Fornells de la Selva, Mateu Parera-Nieto (CiU). Hi havia el compromís que, un cop estiguessin fets els futurs enllaços de l'AP-7 a Fornells i Vilademuls, l'autopista seria gratuïta en tot aquest tram. La derogació del decret fa sospitar que no serà així: “És una autèntica vergonya”, segons Parera-Nieto. L'alcalde va dir que si es torna a pagar en aquest tram, “augmentarà el trànsit a l'N-II per Sant Daniel”, i va recordar que l'estat de la carretera és “nefast i molt perillós”. Parera-Nieto va mostrar la seva “repulsa” a la mesura. L'alcalde de Bescanó, Xavier Soy (CiU), va qualificar de “burla als gironins”, i de decisió “desastrosa”, la derogació del decret, i va considerar que “tot plegat és inadmissible”.
Per la seva banda, l'alcalde de Vilablareix, David Mascort (ERC), ho veu com “una mostra més de com actua l'Estat espanyol”. Va recordar també que el quart carril és per l'N-II i, per tant, considera que si fan pagar significa que “a partir d'ara haurem de pagar també per passar per la nacional”. Va concloure que ho troba “escandalós”. Per la seva banda, l'alcalde de Salt, Jaume Torramadé (CiU), té una sensació d'estupefacció: “No té cap sentit. El desgavell de decisions que prenen és absolut. La gratuïtat no era un caprici, sinó basada en raons molt fundades: evitar haver d'ampliar l'N-II i fer alhora de variant oest per evitar col·lapses de trànsit a Salt i Girona.”
També en va fer una valoració molt dolenta l'alcalde de Sarrià de Ter, Roger Torrent (ERC), que va dir que la mesura demostra que era “injustificada l'ampliació de l'autopista a un quart carril”. Per la seva banda, el secretari general de Mobilitat de l'anterior govern de la Generalitat, Manel Nadal (PSC), ho considera una mala notícia, però es va mostrar “convençut” que Abertis mantindrà la gratuïtat. L'exsecretari general es va posar en contacte amb la concessionària i li van confirmar que es mantindria. Tot i això, Nadal demana als estaments polítics gironins que pressionin per obtenir una confirmació oficial que el tram Girona Nord-Girona Sud continuarà sent gratuït.
Mentrestant, incertesa
El
fet que l'ampliació de l'autopista incorporés un quart carril que
servirà de desdoblament de l'N-II és precisament un dels aspectes que
hauria d'evitar que es recuperés el peatge per als moviments interns. A
hores d'ara, es desconeix quines són les intencions del govern de
l'Estat. Ahir el Ministeri de Foment no va respondre aquesta pregunta, i
tant la Generalitat com la Subdelegació del Govern desconeixen quines
són les intencions del ministeri.
Malgrat això, el president de la FOEG, Jordi Comas, ja va advertir ahir que “algú ha de tenir responsabilitats davant els morts de l'N-II, tenim un greuge comparatiu amb altres comunitats i cal una visió global, ampliant la gratuïtat fins a Figueres”. Per la seva banda, la diputada d'ERC Carme Capdevila va anunciar ahir que reclamaran al Parlament i al Congrés que es mantingui la gratuïtat i, si cal, que la falta de bonificació l'assumeixi la concessionària: “Si l'Estat no ha fet els deures, ara no es pot deixar Girona sense aquesta circumval·lació.”
EL PUNT-AVUI
Malgrat això, el president de la FOEG, Jordi Comas, ja va advertir ahir que “algú ha de tenir responsabilitats davant els morts de l'N-II, tenim un greuge comparatiu amb altres comunitats i cal una visió global, ampliant la gratuïtat fins a Figueres”. Per la seva banda, la diputada d'ERC Carme Capdevila va anunciar ahir que reclamaran al Parlament i al Congrés que es mantingui la gratuïtat i, si cal, que la falta de bonificació l'assumeixi la concessionària: “Si l'Estat no ha fet els deures, ara no es pot deixar Girona sense aquesta circumval·lació.”
EL PUNT-AVUI
Els diputats del PSC voten a favor del corredor central
Els socialistes catalans al Congrés al·leguen que ho han fet "per error"
E-NOTÍCIES
Els diputats del PSC al Congrés dels
Diputats han votat a favor d'una moció en defensa del corredor central,
promoguda per la Xunta Aragonesista i que s'ha aprovat amb el suport de
tots els partits excepte CiU, PNC, i ICV, que han votat en contra, i
ERC, que s'ha abstingut.
Els socialistes catalans a Madrid han al·legat que han votat a favor "per error". I és que la moció demana que el Govern espanyol demani a la CE que s'inclogui el corredor central com a projecte transeuropeu de transport prioritari, fet que podria perjudicar infraestructures previstes a Catalunya.
Els socialistes catalans a Madrid han al·legat que han votat a favor "per error". I és que la moció demana que el Govern espanyol demani a la CE que s'inclogui el corredor central com a projecte transeuropeu de transport prioritari, fet que podria perjudicar infraestructures previstes a Catalunya.
Fins i tot el diputat Francesc Vallès,
mitjançant el seu Twitter, ha demanat perdó i ha dit: "Error inexcusable
a la votació d'avui al congrés. Demanem disculpes als catalans. La
nostra prioritat continua sent el corredor mediterrani".
Després, el PSC, mitjançant un comunicat, ha
assegurat que elpartit "vol reiterar l’aposta i el compromís a favor del
corredor mediterrani com a infraestructura prioritària per la
dinamització de l’economia i la competitivitat de les empreses de
Catalunya. En aquest sentit recordem que els socialistes vam aconseguir
incloure l'eix mediterrani com a prioritari dins la Xarxa Bàsica
d'Infraestructures Traseuropees del Transport".
Tot i això, el PSC vol recordar que aquesta
proposta no té cap possibilitat real de prosperar perquè la Unió Europea
no inclourà una nova infraestructura dins la Xarxa Bàsica
d'Infraestructures Traseuropees del Transport que no tingui la certesa
que estarà finalitzada abans del 2030.
E-NOTÍCIES
dimecres, 18 de juliol del 2012
Any 2010: Augmenta l’espoli fiscal a Catalunya
Les dades deixen sense arguments tant al PSC com al PP i desautoritzen el informe del Cercle d’Economia que presideix l’ex ministre popular Josep Piqué.
La liquidació que ha fet el Ministeri d’Hisenda del model de finançament de 2010, torna a situar Catalunya per sota la mitjana de les CCAA. Les dades que ha recollit en la seva pagina Albert Castellanos -secretari de política econòmica d’ERC- demostren un cop més que sense tenir la clau de la caixa, sense un model de finançament de concert econòmic, Catalunya seguirà sent espoliada. “El finançament per càpita de Catalunya l’any 2010 torna a estar per sota la mitjana de les CCAA de règim comú (98,9 sobre una mitjana de 100) tot i ser una de les CCAA que més aporta en termes de recaptació per càpita. En resum paguem molt més que la mitjana i rebem molt menys..
Cada dia que passa el drama de l’espoli augmenta
El dia 12 de juliol el Ministeri d’Hisenda i Administracions Públiques
va publicar els resultats de la liquidació de l'actual model de
finançament autonòmic de règim comú pel 2010 i els resultats confirmen
que el que alguns ja van advertir, el model ens torna deixar per sota la
mitjana de la resta de CCAA del regim comú i confirma que Catalunya
tant sols té una sortida, i és un model de finançament basat en tenir la
clau de la caixa, tota altre opció es seguir suportant un espoli cada
cop més asfixiant.
Com diu en el seu bloc Albert Castellanos, “el model actual perpetua una absoluta irracionalitat fruit d'un model subjecte a la discrecionalitat de l'Estat: suportem una pressió fiscal major i rebem un finançament per càpita per sota de la mitjana.”
Com diu en el seu bloc Albert Castellanos, “el model actual perpetua una absoluta irracionalitat fruit d'un model subjecte a la discrecionalitat de l'Estat: suportem una pressió fiscal major i rebem un finançament per càpita per sota de la mitjana.”
DIRECTE.CAT
Espanya liquida les bonificacions als peatges i encareix encara més els peatges catalans
Cal convocar urgentment el Grup de Treball sobre els peatges
El dissabte passat vam avançar que la lletra petita dels acords del Consell de Ministres liquidava el decret que permetia que l’Estat assumís alguna part de les bonificacions en els peatges catalans, ara la Generalitat ho ha confirmat i ha reconegut que això comporta un augment dels peatges bonificats, un nou problema i un altre munt de raons per seguir amb la campanya #novullpagar.
La Conselleria ha de moure fitxa, i es
fa necessari convocar urgentment el grup de treball sobre els peatges,
recordem que un dels acords va ser treballar per aconseguir noves
bonificacions, i resulta que el Govern Espanyol ho ha tallat de cop, no
solament diu no a més bonificacions sinó que liquida les que tenia
compromeses.
DIRECTE.CAT
dimarts, 17 de juliol del 2012
Multat per portar una bufanda amb la inscripció «Països Catalans»
El "Gobierno de España" sanciona amb 3.000 euros un seguidor de Barça a la final de Copa per per considerar que abrigar-se el coll amb amb llegendes "abertzales" és una infracció greu per "violència,racisme,xenofòbia i intolerancia a l'esport"
Un frame de la sanció.
"Con motivo del evento deportivo celebrado en estat capital -Madrid-
en el estadio Vicente Calderon el dia 25/05/2012, entre los equipos
Athletic Club Bilbao- F.C. Barcelona, Ud. exhibe en el acceso al estadio
y una vez dentro del mismo, una bufanda colgada al cuello con la
leyenda:"UNITS PER LA LIBERTAT (Sic), ASKATASUNAZEUKARTUAK", así como el
lauburu (símbolo abertzale) y la leyenda "EUSKAL HERRIA Y PAISES
CATALANS (sic)".
Amb aquesta explicació, textual, comença la descripció del "fet imputat"
a Sergi Massó, l' aficionat del Barça que, segons la policia espanyola,
va cometre l'error d'anar veure la final de Copa abrigant-se el coll
amb una bufanda que portava la inscripció Països Catalans i Euskal
Herria. Un fet que el Gobierno de España pensa multar amb 3.000 euros i
la prohibició d'entrar a instaŀlacions esportives durant sis mesos.
Així ho explica la resolució que va rebre en Sergi Massó la setmana passada, i a la que ha tingut accés Nació Digital.
Segons l'expedient incoat contra Massó, portar una bufanda brodada amb
els noms de dues nacionalitats seria, per l'instructor del cas, una
"infracció greu" de l'article 22.2 la Llei 19/2007 d'11 de juliol que
tipifica les accions que es consideren violentes, racistes, xenòfobes o
intolerants en el món de l'esport. Fins i tot, l'instructor de
l'expedient assegura que quan es va procedir a la identificació Massó
per portar la bufanda aquest va mostrar una conducta "xulesca" i
"desafiant", que agreujaria la qualificació de la conducta.
Així mateix si Massó no vol pagar la multa pot formular aŀlegacions en
el termini de 15 hàbils, cosa que farà així com portar a terme altres
accions. De fet, Massó, adherit a Solidaritat Catalana per la
Independència (SI), presentarà aquest divendres davant la fiscalia,
acompanyat de la direcció la formació independentista, una denúncia per
prevaricació de la delegada del govern espanyol a Madrid i per una
presumpta vulneració de drets fonamentals.
NACIÓ DIGITAL
El català, llengua de segona a les Illes
El Parlament aprova la modificació de la llei de la funció pública, enmig de protestes al carrer
El Parlament de les Illes ja ha aprovat el projecte de modificació de la llei de la funció pública (pdf). Així, queda modificada la Llei de Normalització Lingüística i s'elimina el dret dels mallorquins a adreçar-se en català a l'administració pública. En un ple extraordinari, tots els diputats del Partit Popular hi han votat a favor i tots els de l'oposició, en contra. El diputat no adscrit Antoni Pastor, ex-diputat del PP i batlle de Manacor, també hi ha votat en contra. L'oposició creu que aquesta modificació significa una rebaixa de la llengua catalana. Mentre es duïa a terme el debat, fora el parlament, s'hi han concentrat entitats, organitzacions i ciutadans per demanar que no tirés endavant la modificació.
Protestes a la porta del Parlament
Tots ells també protestaven perquè s'aturin els atacs al català del govern de José Ramón Bauzá. Durant la protesta hi ha hagut moments de tensió amb els antiavalots, que han empès els manifestants i no els han deixat apropar a l'entrada del parlament.
Una de les entitats que hi s'ha concentrat és l'Obra Cultural Balear, que ha convocat la ciutadania a manifestar-se coincidint amb l'entrada dels diputats al Parlament; i a migdia, a l'hora prevista de finalització de la votació. L'OCB demanava a tothom que hi assisteixi amb siurells o amb un instrument que soni, per donar a conèixer la seva disconformitat amb aquesta retallada de drets lingüístics.
L'OCB ja havia apuntat que passés el que passés 'la lluita a favor de la llengua no acaba aquí i que la llei serà recorreguda als tribunals de justícia, que s'hauran de pronunciar'. A més, 'la seva aplicació futura dependrà de l'actuació dels ciutadans, que decidiran amb el seu vot la continuïtat de les polítiques regressives en matèria de llengua que està impulsant el PP', afegeix l'entitat.
El Parlament Europeu demana a Bauzá que retiri la modificació de la funció pública
El Parlament Europeu ha demanat per carta (pdf) al president Bauzá que 'rectifiqui i retiri' la modificació de la llei de la funció pública. El Sindicat de Treballadors de l’Ensenyament (STEI-i) i l'Assemblea de Mestres i Professors en Català van reunir-se fa un mes amb representants de l’Intergrup de Minories de l’Eurocambra de l'eurocambra a Estrasburg per demanar empara.
A la carta es demana a Bauzá que rectifiqui d'acord amb el mandat que té el president balear a l'estatut d'autonomia de vetllar i treballar perquè la llengua catalana, pròpia de les Illes, aconsegueixi 'la plena igualtat jurídica i social amb el castellà, en tots els àmbits d'ús de l'idioma'. També se li demana que 'torni al consens al que havien arribat tots els governs anteriors d'ideologies i sensibilitats polítiques diferents' i que 'rectifiqui'.
'Ens adreçam a vos per demanar-vos que rectifiqueu la vostra política lingüística i que retireu el projecte de modificació de la llei de funció pública, que modifica també la llei de normalització lingüística, així com la normativa de discriminació del català a l'escola', concreta la carta de l’Intergrup de Minories.
'Cal tornar al consens que s'ha mantingut durant més de 26 anys en matèria lingüística', indica l'Eurocambra, que també demana que es treballi per a la 'cohesió social' i 'per garantir la igualtat de drets de tota la ciutadania'.
'L'Intergrup de Minories Tradicionals, Comunitats Nacionals i Llengües, del Parlament Europeu ha tengut coneixement de la vulneracio dels drets de la comunitat linguistica catalana a les llles Balears, després de la compareixença de les representants de l'STEl Intersindical i de l'Assemblea de Mestres i Professors en català de les llles Balears', diu la carta.
Pel sindicat STEI, aquest gest 'respon a la voluntat explícita del Parlament Europeu de donar suport a la llengua i la cultura catalana'. I ha explicat que el president de la cambra, Martin Schulz, 'és un gran admirador de la cultura catalana'. 'Passi el que passi a la votació de d'avui, 'tot està en les mans del govern', diu el sindicat, que es reserva el recurs de no acatar la llei.
VILAWEB
El Parlament de les Illes ja ha aprovat el projecte de modificació de la llei de la funció pública (pdf). Així, queda modificada la Llei de Normalització Lingüística i s'elimina el dret dels mallorquins a adreçar-se en català a l'administració pública. En un ple extraordinari, tots els diputats del Partit Popular hi han votat a favor i tots els de l'oposició, en contra. El diputat no adscrit Antoni Pastor, ex-diputat del PP i batlle de Manacor, també hi ha votat en contra. L'oposició creu que aquesta modificació significa una rebaixa de la llengua catalana. Mentre es duïa a terme el debat, fora el parlament, s'hi han concentrat entitats, organitzacions i ciutadans per demanar que no tirés endavant la modificació.
Protestes a la porta del Parlament
Tots ells també protestaven perquè s'aturin els atacs al català del govern de José Ramón Bauzá. Durant la protesta hi ha hagut moments de tensió amb els antiavalots, que han empès els manifestants i no els han deixat apropar a l'entrada del parlament.
Una de les entitats que hi s'ha concentrat és l'Obra Cultural Balear, que ha convocat la ciutadania a manifestar-se coincidint amb l'entrada dels diputats al Parlament; i a migdia, a l'hora prevista de finalització de la votació. L'OCB demanava a tothom que hi assisteixi amb siurells o amb un instrument que soni, per donar a conèixer la seva disconformitat amb aquesta retallada de drets lingüístics.
L'OCB ja havia apuntat que passés el que passés 'la lluita a favor de la llengua no acaba aquí i que la llei serà recorreguda als tribunals de justícia, que s'hauran de pronunciar'. A més, 'la seva aplicació futura dependrà de l'actuació dels ciutadans, que decidiran amb el seu vot la continuïtat de les polítiques regressives en matèria de llengua que està impulsant el PP', afegeix l'entitat.
El Parlament Europeu demana a Bauzá que retiri la modificació de la funció pública
El Parlament Europeu ha demanat per carta (pdf) al president Bauzá que 'rectifiqui i retiri' la modificació de la llei de la funció pública. El Sindicat de Treballadors de l’Ensenyament (STEI-i) i l'Assemblea de Mestres i Professors en Català van reunir-se fa un mes amb representants de l’Intergrup de Minories de l’Eurocambra de l'eurocambra a Estrasburg per demanar empara.
A la carta es demana a Bauzá que rectifiqui d'acord amb el mandat que té el president balear a l'estatut d'autonomia de vetllar i treballar perquè la llengua catalana, pròpia de les Illes, aconsegueixi 'la plena igualtat jurídica i social amb el castellà, en tots els àmbits d'ús de l'idioma'. També se li demana que 'torni al consens al que havien arribat tots els governs anteriors d'ideologies i sensibilitats polítiques diferents' i que 'rectifiqui'.
'Ens adreçam a vos per demanar-vos que rectifiqueu la vostra política lingüística i que retireu el projecte de modificació de la llei de funció pública, que modifica també la llei de normalització lingüística, així com la normativa de discriminació del català a l'escola', concreta la carta de l’Intergrup de Minories.
'Cal tornar al consens que s'ha mantingut durant més de 26 anys en matèria lingüística', indica l'Eurocambra, que també demana que es treballi per a la 'cohesió social' i 'per garantir la igualtat de drets de tota la ciutadania'.
'L'Intergrup de Minories Tradicionals, Comunitats Nacionals i Llengües, del Parlament Europeu ha tengut coneixement de la vulneracio dels drets de la comunitat linguistica catalana a les llles Balears, després de la compareixença de les representants de l'STEl Intersindical i de l'Assemblea de Mestres i Professors en català de les llles Balears', diu la carta.
Pel sindicat STEI, aquest gest 'respon a la voluntat explícita del Parlament Europeu de donar suport a la llengua i la cultura catalana'. I ha explicat que el president de la cambra, Martin Schulz, 'és un gran admirador de la cultura catalana'. 'Passi el que passi a la votació de d'avui, 'tot està en les mans del govern', diu el sindicat, que es reserva el recurs de no acatar la llei.
VILAWEB
dilluns, 16 de juliol del 2012
Els universitaris catalans suportaran l’augment de taxes més elevat de tot l’Estat
Mentre que a Catalunya l’augment pot ser d’un 67%, a Astúries, Galicia, Extremadura i La Rioja han congelat les taxes i a Andalusia casi no és toquen
Tant sols Madrid, Canàries i País Valencià augmenten considerablement les seves taxes universitàries però és queden encara lluny de Catalunya, i Castella i Lleó, Castella La Manxa, Aragó i Cantabrià amb augments insignificants. Un altre cop la discriminació que patim a Catalunya afecta a les generacions de futur, és insostenible seguir mantenint un país de primera amb abusos i discriminacions a l’hora de pagar pels nostres serveis. Mentre a Catalunya hem de fer esforços ingents, a molts altres llocs de l’Estat segueix la festa, que lògicament paguem els catalans. Ho diuen des d’Espanya.
El concert econòmic permet augments insignificants de les taxes universitàries a Euskadi i Navarra
No s’amaguen, ho diuen clarament, “no tenim necessitat d’afrontar
augments desmesurats de les taxes universitàries.” Aquesta és una més de
les avantatges del concert econòmic, en aquest cas facilitar l’accés a
La universitat a les joves generacions.
Sense concert econòmic, Catalunya no pot competir en igualtat de condicions
Són les taxes universitàries, els peatges, els medicaments, la
benzina, que ens costa molt més car, i en plena crisi com l’actual cada
dia que passa sense eliminar l’espoli fiscal es perden oportunitats, i
mentre a la resta de l’estat encara no són conscients de la crisi, entre
altres coses, perquè Catalunya, de moment, finança.
DIRECTE.CAT
Subscriure's a:
Missatges (Atom)